PORTELL (en temps dels Visigots: 476-714)                                                   www.portell.tk


 

segles

romans

Visigots

àrabs

biblio


 

Segle VIII aC: del 1 de gener de l'any 800 aC fins al 31 de desembre de l'any 701 aC

Segle VII aC: del 1 de gener de l'any 700 aC fins al 31 de desembre de l'any 601 aC

Segle VI aC: del 1 de gener de l'any 600 aC fins al 31 de desembre de l'any 501 aC

Segle V aC: del 1 de gener de l'any 500 aC fins al 31 de desembre de l'any 401 aC

Segle IV aC: del 1 de gener de l'any 400 aC fins al 31 de desembre de l'any 301 aC

Segle III aC: del 1 de gener de l'any 300 aC fins al 31 de desembre de l'any 201 aC

Segle II aC: del 1 de gener de l'any 200 aC fins al 31 de desembre de l'any 101 aC

Segle I aC: del 1 de gener de l'any 100 aC fins al 31 de desembre de l'any 1 aC

Segle I dC: del 1 de gener de l'any 1 fins al 31 de desembre de l'any 100

*Els documents que trobeu escrits en blau són els que s'han afegit a la secció recentment.

 

 

[NOTA IMPORTANT: No hi ha "segle zero" entre el segle I a.C. i el primer segle d.C.. A més, no hi ha 0 D.C El calendari gregorià "salta" d'1 A.C. a 1 D.C. El segle I abans de Crist inclou l'any 100 aC fins l'1 aC. D'altres segles abans de Crist segueixen el mateix patró.]

 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
Visigots

En el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio", Montserrat Martínez parla de la impronta visigoda en les nostres terres:

"Son escasas las muestras de la etapa visigoda en el Parque Cultural del Maestrazgo, como lo son también en otras zonas de la provincia de Teruel. En un área próxima, en Oliete, durante la excavación del yacimiento de El Palomar, J. Vicente encontró unos enterramientos que atribuye a la fase visigoda. Estos fueron hallados en un contexto iberorromano. A la hora de hablar de vestigios visigodos singulariados, tendremos que remitirnos a las dos necrópolis encontradas en los alrededores de la Virgen de la Peña, de Berge. Se trata de El Berchivilo y La Umbría donde se localizaron tumbas rectangulares, construidas con losas de piedra y en su interior se encontraron restos de adornos femeninos (collares de cuentas vidriadas y plata con diseños agallonados; arracadas y restos de otros pendientes, etc) así como una punta de flecha, un anillo, restos del mango de un puñal y parte de una hebilla arriñonada, con la decoración de motivos geométricos ondulados. La ubicación de las citadas necrópolis visigodas permite establecer en el santuario de La Virgen de la Peña toda la serie de etapas históricas que hemos estudiado. Constatación que nos lleva a dotar a este punto de un papel fundamental, desde una perspectiva global histórico-cultural y estratégica.

La etapa visigoda, que en la histografía tradicional se incluía como la primera de la denominada Edad Media, constituye la última fase de la Historia Antigua y, por consiguiente, de estas tierras en la antigüedad. Podremos tener más información sobre ella en la medida en que se planifique científicamente su estudio, con campañas de prospección intensivas. Mientras tanto, tendremos que decir que la historia de este territorio se introduce ahora, a partir del siglo V y durante varias centurias en un período desconocido, mas no por ello menos vivo e interesante, hasta que volvamos a reconocer o reencontrar bajo el dominio y control de quienes en el año 711 entraron por Gebal-Tarik (Gibraltar, castillo de Tarik) y se impusieron sin ningún esfuerzo sobre las frágiles estructuras del reino visigodo."

[MARTÍNEZ GONZÁLEZ, Montserrat. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: La prehistoria y la antigüedad. pàg. 50. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]


303

<<La primera manifestación que tenemos del catolicismo aquí, es la capilla  que se erigió al pie de nuestro castillo [el de Morella] que hoy ocupan las ruinas del convento de San Francisco, donde el año 303 se alojó San Vicente mártir, conducido preso a Valencia para ser martirizado.>>

 [ORTÍ MIRALLES, F. Síntesis de la Historia de Morella. Pàg.17. Ediciones Ortí. Valencia. 1974]


364

<<Cuando el rey Recaredo, el día 6 de mayo del año 589, en el concilio de Toledo, se convirtió al catolicismo, en Morella debió practicarse ya con bastante anterioridad esta religión, puesto que desde el año 364 teníamos nuestra diócesis en Tortosa y por obispo a Lodiciano. Entonces, ya libre Morella de poder practicar públicamente su verdadera religión, debió construir nuestra primera iglesia de San Nicolás, pues así lo testimonia su estructura con su desaparecida bóveda de medio punto y otros detalles arquitectónicos destruidos lamentablemente al convertirla en almacén.>>

 [ORTÍ MIRALLES, F. Síntesis de la Historia de Morella. Pàg.17. Ediciones Ortí. Valencia. 1974]


s.IV-V

Parlant de Portell, Serafín Gamundi, diu el següent:

<<Parece que este pueblo ya existía en tiempos de los visigodos. Según narra la Historia de España dirigida por D. Ramón Menéndez Pidal, se han hallado en sus inmediaciones algunos de los llamados “osculos” visigodos, señal inequívoca que asevera su estancia por estas tierras. Esta hipótesis se refuerza, al haber encontrado en sus alrededores el año 1929 un amuleto ‘osculatorio’ de bronce, formado por una anilla a la que se le une un astil rematado en dos palomos afrontados. Es de la época romana tardía (Arasa Gil, Ferrán: Història de l'arqueologia de la Comarca d'els Ports. Artº. publicado en el Boletín de Amigos de Morella y Comarca. Valencia, 1983-84, pág.16 [article aquest que incloem a continuació]).>>

[En 1929 es va construir la carretera de Venta del Aire a Morella, i que unia Portell amb l'Angresola i Cinctorres. Pot tenir relació amb dita troballa?]

[GAMUNDI CARCELLER, Serafín. La Comarca de Els Ports. Su patrimonio y sus gentes. Pàg. 283. Morella, 1994]


Arasa també ens dona informació sobre aquesta peça (i fins i tot inclou una foto):

<<D'època tardo-romana només coneixem una troballa (als Ports), avui malauradament extraviada. Es tracta d'un objecte de bronze del tipus anomenat "osculatori", procedent de Portell i pertanyent a la col·lecció de Senent (Álvarez-Osorio*, 1929, 8, núm. 24). Era una vareta amb una anella en un extrem i dos coloms afrontats a l'aire, amb un petit forat en el reforçament de la seua base (fig. 4 [de l'article]). Quant a la seua funció, una vegada descartada la seua utilització en l'antic ritual cristià, d'on prové el nom d'osculatori, avui dia les hipòtesis es divideixen entre les que els consideren simples objectes de tocador o mescladors-remenadors de perfums, i les que els atribueixen una funcionalitat litúrgica com a aplicador dels sants olis als malalts. De manera general, aquests objectes poden datar-se entre la segona meitat del segle IV i la primera del V (Arasa, 1991a, 203-206, fig. 2, 1996, 126).>>

[ARASA I GIL, Ferran. La comarca dels Ports des de la Prehistòria fins a l'alta Edat Mitjana. Actes de la XL Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos Morella. Volum I. Pàg. 26. Serveis de Publicacions de la Diputació de Castelló. Castelló. 2000.]

*ÁLVAREZ-OSORIO, F. (1929): Amuletos (?) conocidos como "osculatorios" romano-cristianos, de bronce, hallados en España, Madrid.


El mateix Arasa, l'any 1991 ja va publicar un article sobre aqueta peça de bronze, arran d'una troballa feta a Cinctorres:

<<La recent troballa d'un fragment de placa de cincturó d'època visigoda a la localitat de Cinctorres, a la comarca castellonenca dels Ports, ens ha servit de punt de partida per a fer un repàs de les troballes de bronzes tardans en aquesta comarca muntanyosa del rerepaís. Les altres dues peces són una placa semblant procedent de la localitat de Bel i un dels anomenats "osculatoris" trobat a Portell, ambues peces publicades per H. Zeiss* en 1934. Els tres conformen un grup força original de bronzes de tipologia poc representada al País Valencià, del qual crida l'atenció el fet d'haver-se trobat en una zona perifèrica poc coneguda arqueològicament. Seguint un ordre cronològic, estudiarem en primer lloc l'"osculatori" i després les dues plaques de cinturó.

1. PORTELL DE MORELLA. En el seu treball sobre els anomenats "osculatoris", segons la denominació donada per A. Fernández Guerra en 1879, F. Alvarez Ossorio (1929, 8, núm. 24) en cita un "que se conserva en la colección Senent, hallado en Porteje (Castellón). Con dos palomos (...)". El propietari d'aquesta col·lecció era J.J. Senent, arqueòleg alacantí que a principis de segle va realitzar nombrosos treballs de prospecció per les comarques septentrionals del País Valencià. Possiblement fou una troballa casual adquirida per aquest en una de les visites que, com a inspector d'ensenyament, realitzava pels pobles de la seua demarcació. Desconeixem els detalls i el lloc exacte de la seua troballa. Aquesta peça va ser estudiada poc després per H. Zeiss (1934, 146, taf. 30, 2), qui dóna les seues mides i en fa una descripció. Posteriorment, altres autors com J. Ferrandis (1940, 641), C. Ros i M. C. Adell (1948, 483) i M. J. Aragoneses (1953, 311, nota 45) l'han citada en obres generals sobre la metal·lúrgia de l'època i en aplecs sobre aquest tipus d'objectes. Finament, P. Palol (1966, 49, núm. 39) recull de nou, datant-la en el segle VII. En l'actualitat, una vegada dispersada aquesta col·lecció, no comptem més que amb les referències bibliogràfiques ací aplegades i la fotografia del llibre de H. Zeiss que reproduïm per gentilesa del M.A.N.

Es tracta d'una vareta llisa de bronze amb una anella en el seu extrem proximal i dos ocells molt esquematitzats en el terminal, amb un fotat en el cos d'unió entre aquest i la vareta; els ulls dels ocells apareixen representats amb sengles incisions circulars, motiu que es repeteix en menor tamany en cinc ocasions més al voltant de l'esmentat forat. La seua llargària és de 12,4 cm.,mentre que el diàmetre de l'anella devia ser d'uns 2 cm. Destaca l'absència d'elements de reforç decorats en les juntes de l'anella amb els extrems.

Des de la publicació del primer inventari en 1929 per F. Alvarez-Ossorio, qui va reunir 25 exemplars, fins al darrer de F. Regueras de 1990, qui n'aplega 78, aquests objectes han regbut nombrosos noms, se'ls han atribuït diverses funcions i han estat datats en èpoques diferents. Els tres autors que citarem a continuació -els darrers que se n'han ocupat- ofereixen síntesis sobre aquestes qüestions, en la discussió de les quals no anem a entrar. Pel que fa a la funció, tant M. A. Alonso (1986-87) com A. Fuentes (1986-87) mantenen una de les interpretacions tradicionals, segons la qual es tractaria de "remenadors de perfums", encara que, per a la primera autora, a la Península Ibèrica es dedicarien en època tardana com a objectes d'ús paralitúrgic en relació amb l'aplicació dels olis sagrats per als malalts. D'altra banda, F. Regueras (1990), basant-se en arguments morfològics, arqueològics, iconogràfics i etnogràfics, planteja que es tracta de filoses que apareixen també en altres materials com vidre, ivori i os, sent les de bronze les més escasses. Es tracta d'objectes àmpliament documentats a Europa Oriental, on apareixen associats en ocasions a tombes i representacions femenines, que es daten majoritàriament entre els segles I-II. Pel que fa a la tipologia, segons l'esquema establert per aquest autor, qui distingueix entre els extrems figurats amb representació humana o animal i els que representen figures geomètriques, es tracta d'un exemplar del tipus B.2, amb el remat figurat en forma de dos ocells afrontats, del qual cita un total de 19 exemplars.

La majoria d'aquests objectes coneguts a la Península Ibèrica són de bronze i, a causa de no haver-se trobat en un context arqueològic clar, resulten de difícil datació. Per a H. Zeiss i Ros i Adell, aquestes peces només apareixen en necròpolis tardo-romanes i poden datar-se entre els segles IV-V. També M. J. Aragoneses proposa una datació en el segle V. Aquest és el cas de l'únic exemplar insular, procedent de Pollentia (Arribas, Tarradell i Woods, 1978, 94, fig. 47, 2) i d'un altre procedent de la Corona (Lleó) (Domergue i Silliers, 1977, 103, fig. 23, làm. 61, 16), com el de Portell amb dos ocells afrontats. Altres exemplars trobats a les necròpolis de Valdíos de Portezuelo (Còria, Càceres) (Mélida, 1908), Suellacabras (Sòria) (Taracena, 1926, 31, làm. XI), i Simancas (Valladolid) (Nieto, 1942, 221-223, làm. LXXVI, 2) es daten en aquesta mateixa època. Altres exemplars, trobats en necròpolis d'època visigoda com la de Madrona (E Carpio del Tajo, Toledo), es daten en fetxa posterior (Ripoll, 1985, 35-36, fig. 55, 1), cosa que pot indicar una perduració del tipus o simplement la seua reutilització.

Pel que fa a l'existència de paral·lels pròxims, F. Almarche (1918, 148) cita, possiblement de la mateixa col·lecció de J. J. Senent i com a procedent del Tossal de la Balaguera (La Pobla Tornesa), en la comarca castellonenca de la Plana Alta: "un pequeño objeto de bronce de unos ocho centímetros, que representa un pequeño amuleto, al parecer: un delgado travesaño une por una parte un círculo plano, y por la otra termina por dos pájaros, palomas, al parecer, puestos de frente". Tot i que la procedència i les mides d'aquest "osculatori" són diferents a les del que ací estudiem, resulta estrany que els dos autors que van tenir accés directe a la col·lecció de J. J. Senent no citen per a res aquest altre, cosa per la qual no pot descartar-se que es tracte del mateix objecte. Deixant de banda aquest cas dubtós, els únics paral·lels valencians són un exemplar fragmentat amb dos ocells trobat a les excavacions de la Plaça de la Mare de Déu de la ciutat de València, exposat al Museu de la Ciutat, i un altre trobat a la vil·la del Barrio de los Tunos (Utiel-Requena), també amb dos ocells afrontats, actualment en estudi per J.M. Martínez. A Aragó coneixem un fragment molt dubtós també amb dos ocells procedent de la Redehuerta (Alcanyís, Terol) (Benavente, 1987, 97, fig. 117); altres dos exemplars procedents de la província de Terol (Zeiss, 1934, 174, làm. XXX, 4 i 13), un d'ells també amb dos ocells (núm. 4); i altres dos del mateix tipus procedents de Bilbilis (Calatayud) als quals els falta l'anella (Martín Bueno, 1975, làm. I, fig. 1). Aquests exemplars fan de lligam amb l'àrea de la Meseta, on es concentren la majoria dels "osculatoris" coneguts (Regueras, 1990, fig. 2). D'altra banda, el de Portell forma part d'un reduït grup -juntament amb el d'Empúries, de tipologia diferent (Aragoneses, 1953, 312, nota 47), i els de València- de distribució perifèrica pel litoral mediterrani.

Aquesta troballa pot situar-se en un context cultural tardo-romà que té els seus paral·lels, a les comarques septentrionals del País Valencià, en l'aixovar de l'enterrament de la Foia de Tírig (el Baix Maestrat), consistent en una sivella de placa calada amb agulal de perfil aquiliforme, una guaspa de ganivet del tipus Simancas i un salpasser (Rosas, 1976); en el mobiliari metàl·lic de l'assentament de Sant Josep de la Vall d'Uixó la Plana Baixa), on trobem, entre altres, una funda de ganivet del tipus Simancas, un mànec d'aquest mateix tipus de ganivet, una sivella del tipus de "peixos encarats", dos penjolls i un conjunt d'elements de sítula (Rosas, 1980); i en l'assentament de la Torre del Mal Paso (Castellnou, l'Alt Palància), on no fou trobat aixovar de bronze (Fletcher, 1954).>>

I continua parlant de les altres dos troballes de la comarca, els fragments de cinturó de Bel i de Cinctorres, que són aquests:

 

[ARASA I GIL, Ferran (1991): "Un 'osculatori' i dues plaques de cinturó de la comarca dels Ports", Saguntum, papeles del laboratorio de Arqueología de Valencia, 24. 1991 Universitat de València. Departament de Prehistòria i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història, pp. 203-210. roderic.uv.es ]

*ÁLVAREZ-OSORIO, F. (1929): Amuletos (?) conocidos como "osculatorios" romano-cristianos, de bronce, hallados en España, Madrid. [CONSULTAR]

*ZEISS, H. (1934): Die Grabfunde aus dem spanischen Westgotenreich, Berlin-Leipzig.

[En internet, buscant <<osculatoris>> n'hem trobat alguns i la majoria tenien en comú la presència de coloms, ja siga només un o dos, com el nostre, però també llegim en un article de Mª Romana Erice Lacabe, "Bronces romanos del Museo de Navarra" (1986), que es pot consultar en dialnet, que "el tipo de figuraciones aparecidas son: palomas, una o dos, águilas, gallos, cabezas de caballo, bustos femeninos, o el sencillo procedente de Pompaelo que presentamos."]


Suposem que aquest mateix osculatori és un al que fa referència un altre article que hem trobat en internet, no sense certa dificultat Sobre el què era un "osculatori", diu:

<<La mayor parte de estos objetos conocidos, terminan en uno de sus extremos con representaciones animales de palomas o aguilas, y otros con cuadriipedos [sic] como toros, perros o gatos. Algunos acaban con una cabeza de mujer con alto peinado, como el hallado en la necrópolis visigoda de Suellacabras (Soria). Otros pocos tienen terminación con bolas o pirámides invertidas de base cuadrada. Se ha supuesto que estos objetos eran de uso personal, ya que se han encontrado en los enterramientos. Sobre su significado se cree debe ser religioso, si bien su uso esta en discusión. Muchos se han hallado entre el ajuar funerario y junto a las manos de los cadáveres inhumados. De ahí viene la opinión de que el anillo que tienen en un extremo se fijara en el dedo al verificarse la inhumación.>>

I afegeix:

<<En España se conocen varios ejemplares, algunos de procedencia desconocida, mientras que otros han aparecido en necrópolis visigodas como la de Suellacabras (Soria), Peñalba de Castro (Burgos), Simancas (Valladolid); mas algunos hallados en Mendoza de Sobrado, Coria, Palencia, Briviesca, Valdíos de Portezuelo, Mérida , Portell de Morella, Milreu, Campos y Teruel. Es interesante el molde para la fabricación de estas piezas, encontrado por Schulten en Cacabelos.>>

[OLIVA PRAT, Miguel. Un "osculatorio" visigodo de Ampurias, Gerona (España). Inclós en Indica: the Indian Historical Research Institute silver jubilee commemoration volume, pàg 286. Issue 18 of Studies in Indian history of the Indian Historical Research Institute. St. Xavier's College. 1953]  Trobat en books.google.com  [Caldria consultar-lo]


L'historiador Menéndez pidal també parla d'aquesta peça, del que, de moment, només hem pogut extreure una seire de troballes d'aquesta mena:

<<[...] Mérida, Palencia, Peñalba de Castro, Portell de Morella, Milreu, Campos (Santander), Teruel, etc., y la serie más completa ha sido recogida en el Museo Arqueológico Nacional.>>

[MENÉNDEZ PIDAL, Ramón. Historia de España. Vol. III. España Visigoda. Pág. 641 Espasa-Calpe. Madrid. 1940.]  Trobat en books.google.com  [Caldria consultar-lo]


Altres autors també se'n fan ressó d'aquesta peça arqueològica:

<<Del Portell de Morella procede un osculatorio de bronce del tipo Simancas, situado por tanto, cronológicamente, entre la segunda mitad del siglo IV y la primera del V dC. En la Foia de Tírig se excavó un enterramiento en 1930 cuyo ajuar está depositado en el Museo de Castellón: hebilla de cinturón con placa, contera de funda de cuchillo del tipo Simancas y acetre de lámina de cobre del tipo Palol 1A. Todos los materiales se fechan en la segunda mitad del siglo IV d.C. Pese a tener una cronología centrada entre los siglos II a.C y II d.C, la villa romana de Uxó, en la Vall d'Uxó, también pudo conocer un poblamiento residual en momentos tardíos a juzgar por los restos [...]>>

[GARCÍA DE CASTRO, Francisco Javier. Sociedad y poblamiento en la Hispania del siglo IV, part 3. p.65. F.J. García de Castro. 1995.  books.google.com]


Finalment sabem trobem una figura on apareix aquest osculatori trobat a Portell, juntament amb un mapa on hi ha altres troballes semblants:

<<Portell de Morella, Castellón (Fígura 4.7; ÁLVAREZ OSSORIO 1929, nº 14; ROS-ADELL 1948, lám.XLII, 5e)>>

 [ABASCAL, Juan Manuel et CEBRIAN, Rosario (2012): Osculatorios de bronce de Segobriga. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología. Universidad de Madrid (CuPAUAM) 37-38, 2011-12, pàg.651] www.uam.es


s.V - s.VII A la viquipèdia, en un article sobre la nostra llengua, dels visigots diu:

<<L'imperi romà, al llarg del segle V d. C., va començar a descompondre's, i també la unitat que representava el llatí, donant pas al naixement de les llengües romàniques [...] com el català. [...] Les invasions germàniques: Aprofitant la decadència de l'imperi romà, els visigots començaren a ocupar territoris dominats fins aleshores pels romans. Això va ocupar els segles V, VI i VII d. C. El llegat lingüístic d'aquestes invasions formarà part del superstrat de la nostra llengua.>>

[ca.wikipedia.org]

Algunes d'aquestes paraules d'origen visigot són:

Les paraules castellanes: 'abolengo', 'realengo' i altres acabades en "-engo" (que ve del sufix gòtic "-ing"). Moltes paraules relacionades amb conceptes nous de comerç, agricultura, indústria, habitatge i dret. Conceptes ja coneguts com el sabó (saipo> sapone> sabó) o la guerra, fins ara anomenada "bellum" (werra> guerre> guerra); o la paraula treva (triggwa> treva). I també noms propis com Fernando ('frithu' i 'nanth', pau i atrevit> Fridenandus> Fernando), Álvaro ('all' i 'wars', tot  i previngut> Álvaro) o Alfonso ('all' i 'funs', tot i preparat> Alfonso). Altres noms d'origen gòtic són Rodrigo, Rosendo, Argimiro, Elvira, Gonzalo i Alberto.

[ca.wikilingue.com ]


s.V - s.VIII

Com diuen uns estudians del Col·legi Badalonès:

<<La Hispània del s.V patia un greu deteriorament, una conseqüència del qual fou la descomposicióde l’Imperi Romà. A causa d’aquesta situació política i econòmica, Roma va aliar-se amb un altrepoble d’origen germànic (els visigots) per protegir els seu Imperi. A poc a poc els romans van anarveient com perdien progressivament el seu Imperi i com, cada vegada més, aquest era envaït pelsqui abans eren els seus aliats. Així, els visigots es van fer amos de la Península proclamant el reg-ne visigot, que duraria fins el s.VIII, quan tindria lloc la invasió musulmana. Aquesta invasió va ini-ciar-se des del sud i va anar pujant cap al nord. Així, com veurem posteriorment, la zona del sudgaudirà d’un grau més alt d’influència àrab.>>

[DUNJÓ, R.M. (Tutora), CERVERA, Natàlia, ROCHA, Antònia i PLANA, Teresa (Alumnes del Badalonès). Arabització als Països Catalans. Treballs de les Jornades Científiques - Curs 1999/2000. (Consutat en internet: pangea.org)]


409

Entrada dels "bàrbars" a la Península Ibèrica:

<<Sabido es que nuestra península fue invadida el año 409 por los bárbaros, raza germana que entró en España destruyendo cuando hallaba a su paso. Morella fue ocupada por los vándalos, la peor de dichas tribus, los que robaban cuanto hallaban, mataban a hombres, mujeres y niños sin piedad ni razón alguna y dejaron tan amarga memoria, de la que nos ha quedado como recuerdo de su crueldad, la palabra "vandálico" para indicar la destrucción y exterminio. Durante tres años sufrió nuestra comarca el azote de estas gentes, y cuando ya no quedaba nada que robar ni que destruir, la necesidad les hizo entrar en razón y decidieron asentarse en lugares fijos. Sortearon el terreno que habían de ocupar cada una de sus tribus (vándalos, alanos y suevos), y como a los vándalos les correspondió la Bética -o sea, Andalucía-, el año 411 quedamos libres de esta terrible invasión, volviendo Morella a depender de Tarragona bajo el agonizante imperio romano.>>

 [ORTÍ MIRALLES, F. Síntesis de la Historia de Morella. Pàg.17. Ediciones Ortí. Valencia. 1974]


411

Pel que diu Martínez Calvo, els bàrbars no van tenir massa penetració en les nostres terres:

<<La iglesia domesticará a los Bárbaros y Visigodos que llegan de Europa. Los bárbaros, tras dos años de correrías, sembrando la guerra, hambre y peste (28-IX-409), 'convertidos a deseos de paz' se reparten la Península, llegando a un acuerdo precario con Roma (411): vándalos silingos a la Bética, a la que darán el nombre de Andalucía; suevos y vándalos asdingos, la Gallecia; y los alanos, Lusitania y la Cartaginense; quedando libre de invasores e invencible la Tarraconense. HIDACIO, 60 años después, describe los horrores causados en su 'Chronicón'. Los visigodos, 4 años después [415], pese al foedus con Roma, de mantenerse en la Gallia, se filtran poco a poco y arrinconan a los bárbaros, constituyendo su capital en Toledo (569-713). La iglesia medió entre tan dispares culturas, la romana y la goda. En Aragón, bandas de 'bagaudas' (vascos y romanos descontentos) fueron la pesadilla de saqueo y terror. El 541 vencieron a los francos que llegaron a sitiar Zaragoza. Leovigildo quiso la unidad religiosa arriana pero su hijo Hermenegildo se convirtió, y Recaredo abjuró con los suyos del arrianismo en el Concilio de Toledo III (589).>>

[MARTÍNEZ CALVO, Pascual. Historia de Castellote y la Comarca. Pàg.41. Hechos y dichos. Zaragoza, 1992]


414 - 476

<<...en el año 414, los visigodos, capitaneados por Ataulfo, ocuparon la Tarraconense, pero en virtud de un pacto con los romanos, nuestra región continuó dependiendo de Roma hasta que, en 476, Eurico, rey visigodo, se apoderó totalmente de esta provincia.>>

[ORTÍ MIRALLES, F. Síntesis de la Historia de Morella. Pàg.17. Ediciones Ortí. Valencia. 1974]

Fidel Puig, en el seu llibre de la Iglesuela també diu:

<<El convento Tarraconense comprendía los pueblos ilercavones y parte de los Edetanos hasta el río Mijares. Pertenecíamos pues a la prefectura tarraconense; llegamos hasta los años 466-484 d.d.C. que es dominada la hispania romana por la cultura Visigoda con el reinado de Eurico.>>

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 47. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]


<<Tras la destrucción de Tarraco en el s. V d. C., los visigodos se encontraron con una ciudad plenamente romanizada y próspera por lo que decidieron respetar su lengua latina, administración y orden social. Por eso se suele decir que la influencia de Roma se mantuvo en Tortosa durante unos novecientos años, hasta la conquista musulmana entre 713 y el 718.>>

[redjuderias.org]


Parlant d'això ens aporta un parell de dades a tenir en compte:

<<El pas dels visigots per Morella va deixar escasses empremtes històriques. No obstant això, es considera que les esglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'origen visigòtic pel que fa a la seua fundació. Els vàndals van prendre Morella a sang i foc i la van ocupar durant uns tres anys, abandonant-la l'any 411. Els visigots manats per Ataülf van conquistar el Tarraconense l'any 414, però Morella, mitjançant un pacte, va quedar pendent de Roma fins que Euric es va apoderar totalment de la província l'any 476. Va ser ocupada pels berbers l'any 714. [...]>>

[ca.wikipedia.org]


466

Comença el regnat d'Euric (conegut també com Evaric o Erwig), rei dels visigots del Regne de Tolosa del 466 al 484. Precedit del seu germà Teodoric II, a qui va assassinar, i succeït pel seu fill Alaric II.

<<Al començament del seu regnat la situació originària del regne de Tolosa en relació amb l'imperi romà havia evolucionat tant, que ja obrava amb completa independència. Va emprendre aleshores per compte propi, sense pactar prèviament amb els romans, activitats expansives a la Gal·lia i a Hispània (amb l'excusa d'ajudar els visigots que encara lluitaven contra els sueus). En 476 va expandir els seus territoris visigots des del riu Loira amb dues columnes, una que va travessar probablement per Roncesvalles i prenent Pamplona i Caesar Augusta (Saragossa), fins l'Ebre per lluitar contra els vàndals, que atacaven aquesta zona, arribant a atacar Lleida, i una segona columna comandada per heldefred el 480, conquerint Tarragona i expandint-se cap al sud de la Península Ibèrica per la costa mediterrània. [...] Va aconseguir el reconeixement dels seus dominis per l'emperador Juli Nepot, fet que significà la separació formal, i de fet, d'aquests territoris respecte l'Imperi Romà d'Occident.>>

[ca.wikipedia.org]

Nota: No citem els reis visigots anteriors a Euric perquè el nostre territori encara no els hi pertanyia, ja que era part de la "Provincia Hispania Tarraconensis" de l'Imperi Romà d'Occident. Només a partir de l'any 476 es pot considerar ja província del Regne dels Visigots


472 - 473

Visigots a la Tarraconense:

<<A partir del 409 van entrar a la Península Ibèrica sueus, vàndals i alans, i entre el 410 i el 420 hi ha nombrosos testimoniatges de la fugida de molts hispans de les cases acomodades, especialment al nord d'Àfrica, però la Tarraconense, especialment el litoral, va estar fora de perill i es va aconseguir mantenir en mans de l'Imperi Romà d'Occident gairebé fins al seu final, i és només cap als anys 472-473 ocupada pels reis visigots d'Euric.

[...]

El 472, l'expedició d'Euric, rei dels visigots assentats al sud de França, només va trobar certa resistència entre els aristòcrates romans de Tarraco i Dertosa i va acabar amb la submissió de les últimes possessions hispanes de l'agonitzant Imperi Romà d'Occident, que fou destruit en el 476. >>

[ ca.wikipedia.org]


476

Fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident. Aquest imperi desapareixerà del tot amb la mort d'Odoacre a mans de Teodoric el gran l'any 493. Teodoric el gran era rei dels Ostrogods que, en aquell temps, dominaven l'actual Itàlia, Austria, Hongria i els Balcans.

[ca.wikipedia.org]


476

La província Tarraconense deixa de ser difinitivament una província de l'Imperi Romà d'Occident i passa a ser una província del Regne dels Visigods:

<<El 458 l'emperador Juli Valeri Majorià travessà la província camí de Carthago Nova on s'estava reunint una flota conjunta de l'imperi d'Occident i d'Orient, inclosos els aliats visigots, per atacar als vàndals de Genseric al nord d'Àfrica; però l'expedició no reeixí al ser destruida la flota imperial pels vàndals a la batalla de Cartagena del 461. A partir d'aleshores, la influència de la cort imperial de Ràvena sobre la província Tarraconense i, en general, sobre tots els territoris de la Diòcesi Hispaniarum, desapareix totalment quan l'Imperi Romà d'Occident fou abolit el 476 i els visigots consolidaren definitivament el seu regne sense cap tutela.>>

[ca.wikipedia.org]


El rei Euric es fa amb el poder del nostre territori:

<<En 476 va expandir els seus territoris visigots des del riu Loira amb dues columnes, una que va travessar probablement per Roncesvalles i prenent Pamplona i Caesar Augusta (Saragossa), fins l'Ebre per lluitar contra els vàndals, que atacaven aquesta zona, arribant a atacar Lleida, i una segona columna comandada per heldefred el 480, conquerint Tarragona i expandint-se cap al sud de la Península Ibèrica per la costa mediterrània. [...] Va aconseguir el reconeixement dels seus dominis per l'emperador Juli Nepot, fet que significà la separació formal, i de fet, d'aquests territoris respecte l'Imperi Romà d'Occident.>>

[ca.wikipedia.org]


I en la viquipèdia llegim també:

<<Províncies com la Tarraconense, que disposaven d'una independència de facto, amb febles vincles amb l'Imperi, van passar a autogovernar-se el 476.>>

[ca.wikipedia.org]


480

Una columna comandada per Heldefred (o Eldefred), enviat del rei visigod Euric del Regne de Tolosa, conquereix Tarragona i s'expandeix cap al sud:

<<Al començament del seu regnat la situació originària del regne de Tolosa en relació amb l'imperi romà havia evolucionat tant, que ja obrava amb completa independència. Va emprendre aleshores per compte propi, sense pactar prèviament amb els romans, activitats expansives a la Gal·lia i a Hispània (amb l'excusa d'ajudar els visigots que encara lluitaven contra els sueus). En 476 va expandir els seus territoris visigots des del riu Loira amb dues columnes, una que va travessar probablement per Roncesvalles i prenent Pamplona i Caesar Augusta (Saragossa), fins l'Ebre per lluitar contra els vàndals, que atacaven aquesta zona, arribant a atacar Lleida, i una segona columna comandada per Heldefred el 480, conquerint Tarragona i expandint-se cap al sud de la Península Ibèrica per la costa mediterrània.>>

[ca.wikipedia.org]


I la mateixa viquipèdia ens completa la informació sobre aquesta conquesta:

<<Aquesta expedició cap a la Tarraconense va comptar amb la col·laboració del general romà Vicenç, que no se sap si era un general que havia passat al servei d'Euric, o era el governador militar provincial romà de la Tarraconense o d'alguna altra província d'Hispània (en les cròniques se'l titula "Dux Hispaniae"). Euric va haver de valer-se de la col·laboració d'un general romà (bé com a dirigent militar, bé com aliat polític) per assegurar-se la submissió dels hispano-romans de la Tarraconense, on pel que sembla va trobar resistència, probablement encapçalada pels grans propietaris romans o hispano-romans oposats al lliurament de dos terços de la terra als gots, segons la llei de la "hospitalitas" modificada pels visigots (d'un terç passava a dos terços). Sí se sap que Tarraco, la capital provincial, va haver de ser assetjada i presa violèntament, iniciant així la seva definitiva decadència en benefici de Barcino (Barcelona), decadència completada anys més tard per obra dels musulmans.

[...]

No se sap si tota la província Tarraconense es va sotmetre amb rapidesa, però el fet cert és que el 506 encara es lluitava per ocupar Tortosa. No se sap si va ser presa inicialment Tortosa i posteriorment es va rebel·lar en ocasió del repartiment de terres o, per contra, la resistència dels hispano-romans es va anar desplaçant-se cap al sud, buscant el baluard defensiu de l'Ebre.>>

[ca.wikipedia.org]


484

Comença el regnat d'Alaric II, rei dels visigots de Tolosa [la Tarraconense inclosa] del 484 al 507. Precedit del seu pare Euric, i mort a la batalla de Vouillé per Clodoveu I, rei dels francs. Quan mor, és elegit pels nobles un fill il·legítim seu, Gesaleic. El regne de Tolosa es parteix, quedant-se en poder dels francs les possessions al nord dels Pirineus, a excepció de la Septimània, a la costa est de l'actual sud de França.

[ca.wikipedia.org]


490

Quan es fragmenta l'Imperi Romà d'Occident, la nostra comarca, amb bona part de la península i el sud de França, formem part del Regne de Tolosa, amb capital en Tolosa de Llenguadoc.

 Però això durarà poc i els francs s'apoderaran en pocs anys de bona part del territori al nord dels Pirineus, Tolosa inclosa.

[ca.wikipedia.org]


493

L'Imperi Romà d'Occident desapareix del tot amb la mort d'Odoacre a mans de Teodoric el gran l'any 493. Teodoric el gran era rei dels Ostrogods que, en aquell temps, dominaven l'actual Itàlia, Austria, Hongria i els Balcans. Uns anys abans, en 476, l'imperi ja s'havia fragmentat. Ens afecta relativament perquè ací ja pertanyíem a la província Tarraconense del Regne dels Visigots des de l'any 476.

[ca.wikipedia.org]


506

Ocupada Tarraco pels Visigots, continua havent resistència molt a prop d'ací, en Tortosa.

<<No se sap si tota la província Tarraconense es va sotmetre amb rapidesa, però el fet cert és que el 506 encara es lluitava per ocupar Tortosa. No se sap si va ser presa inicialment Tortosa i posteriorment es va rebel·lar en ocasió del repartiment de terres o, per contra, la resistència dels hispano-romans es va anar desplaçant-se cap al sud, buscant el baluard defensiu de l'Ebre. Dirigia la resistència a Tortosa un hispano-romà anomenat Pere, al qual se li atorgà el títol de "tiranus" (tirà, és a dir, el que es titula rei sense títol legal per ser-ho), i aquesta situació suggereix que Pere s'hauria proclamat sobirà en ocasió de l'extinció de l'Imperi i abans de l'entrada dels visigots (o en tot cas, hauria succeït a un Emperador o línia d'emperadors proclamats a la Tarraconense des d'aquesta data), encara que no sabem si es va proclamar únicament a la regió de Tortosa o les seves pretensions abraçaven tota la província, essent l'esmentada ciutat el seu últim baluard. Pere va ser vençut i mort el 506 i la ciutat de Tortosa ocupada, amb el que pràcticament, en aquest moment, els visigots dominaven la totalitat de la Tarraconense i, probablement, la Cartaginense.>>

[ca.wikipedia.org]


507

Els Visigots són expulsats pels francs de les Gàl·lies i s'instal·len en la Península:

<<El poder visigot, en els seus primers moments, no només es va preocupar de pacificar la península, sino que ja va donar els primers passos per a reconstruir d'alguna manera la infraestructura urbana, almenys en alguns llocs claus com Mèrida. A partir d'aquest moment, el domini polític i militar visigot, tot i que sense arribada de nova població, va suposar l'inici d'una llarga etapa de relativa tranquil·litat i reconstrucció, només enterbolida per alguna revolta de la noblesa hispana, eminentment catòlica. Els visigots eren arrians, però estaven molt allunyats d'Hispània i només van prestar veritable atenció als assumptes de la península quan van haver de refugiar-se en ella després de ser expulsats de les Gàl·lies pels francs, en 507 en la batalla de Vouillé. Però aquesta instal·lació de nova gent va repercutir escassament en l'àrea mediterrànea. Durant el primer terç del segle VI no es pot parlar d'un autèntic estat visigot independent, ja que van estar molt tutelats pel Regne dels Ostrogods, per tallar l'expansió dels francs. Aquest període "ostrogod" (507-548) va suposar també l'arribada de gent d'aquesta ètnia per a ocupar els llocs claus i fer-se càrrec de la situació.>>

[ca.wikipedia.org]


507

Comença el regnat de Gesaleic, fill il·legítim d'Alaric II, serà escollit pels nobles per ser rei dels visigots d'Hispània del 507 al 510. Precedit del seu pare Alaric II, i succeït pel seu mig germà Amalaric. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


507

S'inicia el Regne de Toledo. Fins a 546, la capital serà Barcino (Barcelona), amb algun trasllat ocasional a Narbona; després ho serà Toledo:

<<Derrotats els visigots del Regne de Tolosa a la batalla de Vouillé (507), la conseqüència inevitable va ser la pèrdua d'Aquitània i Novempopulània fins a la barrera dels Pirineus. La Provença fou ocupada pels ostrogots i només la Septimània fou conservada més enllà dels Pirineus. Els visigots es van traslladar als seus dominis a Hispània. Durant uns mesos, i potser uns anys (507 a 509), centenars de visigots, amb les seves famílies, els seus esclaus i els seus cercles pròxims, van travessar els passos pirinencs per establir-se principalment a l'altiplà, on des de feia anys s'havien fundat el que es podrien anomenar "colònies" visigodes". [...] Gesaleic va abandonar Narbona, probablement ja a l'any 507, i es va establir a Barcino (Barcelona), que es va convertir en capital del regne.>>

[ca.wikipedia.org]


510

Comença el regnat de Amalaric, fill d'Alaric II i net, per part de mare, de Teodoric I el Gran (rei dels ostrogots) serà rei dels visigots d'Hispània del 510 (no reconegut fins el 511) al 531. Precedit del seu mig germà Gesaleic (fil il·legítim d'Alaric II), i succeït per Teudis. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


516

Concili de Tarragona.

<<El obispado de Tortosa es uno de los más antiguos de España. Está descartada la opinión de haber sido su primer obispo San Rufo. Su antigüedad es indisputable y ya al concilio de Tarragona, celebrado en 516, asistió su obispo Ursus. Luego al concilio de Barcelona del 540 asistió el obispo Arselo; Maurilio, al de Lérida en 546; Julián, al III de Toledo; Juan, al IV; Afrila, al VIII; Cecilio, al XIII y al XV; é Involato, al XVI. En tiempos posteriores á la invasión árabe, sólo encontramos un obispo de Tortosa asistiendo á la consagración de la catedral de Barcelona: Paternus. Conquistada Tortosa por D. Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, á fines de 1148, quedó su catedral como parroquia de Tarragona; más deseando el buen conde restituir á la iglesia tortosina su antiguo lustre y esplendor, la dotó con largueza, y nombró obispo á Gaufredo, abad del monasterio de San Rufo en la Provenza (1151) [...]>> [més informació consultant l'apartat del segle XII]

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.258. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


531

Comença el regnat de Teudis (també conegut, probablement, com Teodoric), un antic comandant de Teodoric II, serà rei dels visigots d'Hispània del 531 al 548. Va morir assassinat. Precedit del rei Amalaric, i succeït per un dels seus comandants, Teudisel. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


540

Concili de Barcelona.

<<El obispado de Tortosa es uno de los más antiguos de España. Está descartada la opinión de haber sido su primer obispo San Rufo. Su antigüedad es indisputable y ya al concilio de Tarragona, celebrado en 516, asistió su obispo Ursus. Luego al concilio de Barcelona del 540 asistió el obispo Arselo; Maurilio, al de Lérida en 546; Julián, al III de Toledo; Juan, al IV; Afrila, al VIII; Cecilio, al XIII y al XV; é Involato, al XVI. En tiempos posteriores á la invasión árabe, sólo encontramos un obispo de Tortosa asistiendo á la consagración de la catedral de Barcelona: Paternus.>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.258. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


546 aprox.

Des de 507 a 546, la capital del Regne Visigot a Hispània era Barcino (Barcelona); a partir d'aqueta data ho serà Toledo:

<<Mort Amalaric el va succeir l'ostrogot Teudis, que es va instal·lar a Barcelona. Sembla que Teudis dirigia un partit hostirl al rei mort, i que potser ja s'havia alçat en rebel·lia abans de la mort del seu antecessor, en ocasió de l'esclat de la guerra contra Khildebert. Va lluitar contra els francs, que van assetjar Cesaracosta el 542 i contra els bizantins. Va traslladar la capital a Toledo abans de 546. Amb aquest trasllat, pel rei Teudis, que morí assassinat en el seu palau de Toledo el 548 sense que es coneguin els motius que van portar al crim, s'inicia el Regne de Toledo.>>

[ca.wikipedia.org]


546

Fins 546, la capital del Regne de Toledo era Barcino (Barcelona). A partir d'ara ho serà Toledo:

<<Derrotats els visigots del Regne de Tolosa a la batalla de Vouillé (507), la conseqüència inevitable va ser la pèrdua d'Aquitània i Novempopulània fins a la barrera dels Pirineus. La Provença fou ocupada pels ostrogots i només la Septimània fou conservada més enllà dels Pirineus. Els visigots es van traslladar als seus dominis a Hispània. Durant uns mesos, i potser uns anys (507 a 509), centenars de visigots, amb les seves famílies, els seus esclaus i els seus cercles pròxims, van travessar els passos pirinencs per establir-se principalment a l'altiplà, on des de feia anys s'havien fundat el que es podrien anomenar "colònies" visigodes". [...] Gesaleic va abandonar Narbona, probablement ja a l'any 507, i es va establir a Barcino (Barcelona), que es va convertir en capital del regne.>>

[ca.wikipedia.org]


546

Concili de Lleida.

<<El obispado de Tortosa es uno de los más antiguos de España. Está descartada la opinión de haber sido su primer obispo San Rufo. Su antigüedad es indisputable y ya al concilio de Tarragona, celebrado en 516, asistió su obispo Ursus. Luego al concilio de Barcelona del 540 asistió el obispo Arselo; Maurilio, al de Lérida en 546; Julián, al III de Toledo; Juan, al IV; Afrila, al VIII; Cecilio, al XIII y al XV; é Involato, al XVI. En tiempos posteriores á la invasión árabe, sólo encontramos un obispo de Tortosa asistiendo á la consagración de la catedral de Barcelona: Paternus.>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.258. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


548

Comença el regnat de Teudisel (també Theudigisel), un dels comandants del seu predecessor, és rei dels visigots d'Hispània del 548 al 549; mor assassinat. Precedit del rei Teudis, i succeït per Àquila I. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


549

Comença el regnat d'Àkhila I, rei dels visigots d'Hispània del 549 al 554, quan és assassinat. Precedit del rei Teudisel, que també va ser assassinat, i succeït pel rebel Atanagild. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


551

Comença el regnat d'Atanagild, rei dels visigots d'Hispània del 551 al 567. Precedit del rei Aquila I, amb qui està quatre anys en rebel·lió, fins el seu assassinat, i succeït, en 568 per Liuva I. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


568

Comença el regnat de Liuva I, que juntament amb el seu germà Leovigild, des de probablement 569, és rei dels visigots d'Hispània del 568 al 572. Precedit del rei Atanagild, mort el 567, i succeït pel seu germà Leovigild. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


572

Comença el regnat de Leovigild, que succeí el seu germà, amb qui havia estat associat el 569,  per ser rei dels visigots d'Hispània del 572 al 586. Precedit del seu germà, Liuva I, i succeït pel seu fill Recared I. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


586 - 713

Fidel Puig, en el seu llibre de la Iglesuela també diu:

<<Con Leovigildo en 586 hasta 713 tomó esta región tarraconense el nombre de Iberia y se cristianizó totalmente. Época de silencio histórico-escrito para esta localidad [Iglesuela] es desde la invasión de los godos, visigodos, árabes hasta la llegada del "Cid".>>

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 47. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]


586

Comença el regnat de Recared I, que succeí el seu pare i serà rei dels visigots d'Hispània del 586 al 601. Precedit del seu pare, Leovigild, i succeït pel seu fill Liuva II. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


601

Comença el regnat de Liuva II, que succeí el seu pare i serà rei dels visigots d'Hispània del 601 al 603, fins que el seu successor li fa un cop d'estat. Precedit de Recared I, i succeït per Viteric. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


603

Comença el regnat de Viteric, després d'un cop d'estat, es proclama rei dels visigots d'Hispània del 603 al 609. Precedit de Liuva II, i succeït per Gundemar, després de que els nobles el fan fora. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


610

Comença el regnat de Gundemar, el cap dels nobles oposats al seu predecessor, és rei dels visigots d'Hispània del 610 al 612. Precedit de Víteric, a qui destrona, i succeït per un altre noble, Sisebut. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


612

Comença el regnat de Sisebut (també conegut com Sisebodus o Sisebuth), elegit pels nobles per ser rei dels visigots d'Hispània del 612 al 621. Precedit de Gundemar, i succeït pel seu fill, l'efímer Recared II. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


621

Efímer regnat de Recared II, rei dels visigots d'Hispània a penes uns mesos. Precedit del seu pare Sisebut, i succeït pel noble Suitila. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


Comença el regnat de Suintila, un noble que va ser rei dels visigots d'Hispània del 621 al 631. Precedit de Recared, i succeït per Sisenand. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


631

Comença el regnat de Sisenand, rei dels visigots d'Hispània del 631 al 636. Precedit de Suintila, a qui destrona, i succeït per Khíntila. **REVISAR**

[ca.wikipedia.org]


636

Comença el regnat de l'ancià Khíntila, rei dels visigots d'Hispània (o del Regne de Toledo) del 636 al 639. Precedit de Sisenand i succeït pel seu fill, Tulga.

[ca.wikipedia.org]


640

Comença el breu regnat de Tulga, rei dels visigots del Regne de Toledo del 640 al 642. Precedit del seu pare Khíntila i succeït per un noble, Khindasvint.

[ca.wikipedia.org]


642

Comença el regnat de Khindasvint, un noble que que va ser rei del Regne de Toledo (regne dels visigots a Hispània) del 642 al 652. Precedit de Tulga i succeït pel seu fill Recesvint.

[ca.wikipedia.org]


649

Comença el regnat de Recesvint, que va ser rei dels visigots d'Hispània del 649 al 672. Precedit del seu pare Khindasvint, amb qui va compartir regnat els darrers tres anys de la seva vida, i succeït per Vamba.

[ca.wikipedia.org]


652

Recesvint va patir la revolta d'un noble got anomenat Froia (probablement l'any 652) que des d'Aquitània, actual país basc francès, va liderar un escamot de 'refugae' (que es podien considerar com a fugits, refugiats polítics) i bascons que, descendit per la Vall de l'Ebre, com es veu que era habitual en aquells temps, va arrassar la Tarraconense:

<<La Tarraconense va ser devastada amb més virulència que en ocasions anteriors. Els exiliats van haver de posar tots els seus efectius en joc,  i l'ajuda dels bascons es considerava molt important doncs la seva salvatgia i la seva habilitat en la lluita guerrillera distreien moltes forces visigodes. Els bascons es van portar milers de presoners i un quantiós botí, deixant la regió sembrada de cadàvers, no respectant-se als clergues, esglésies o altars.>>

[ca.wikipedia.org]


672

Comença el regnat de Vamba, que va ser rei dels visigots d'Hispània del 672 al 680. Percedit de Recesvint i succeït per Ervigi. Del seu regnat ens ha quedat la famosa, i controvertida,  "Hitació de Vamba (o Wamba)", ja que, segons els estudiosos, sembla feta al s.XII.

[ca.wikipedia.org]


673 aprox.

La revolta de Paulus a la Narbonense i Tarraconense oriental.

<<La primera activitat de Vamba quan fou proclamat rei visigot una vegada consolidat en el tron a la mort sense descendència de Recesvint, fou una campanya contra els bascons l'hivern del 672, aconseguint que aquests no descendissin per la vall de l'Ebre [sembla que solien fer aquesta mena d'incursions] concentrant els seus atacs a Cantàbria. [...] De camí va tenir notícies que s'havia rebel·lat Hilderic, el comte de Nimes, a la Narbonense [actual sudest de França, llindava amb Aquitània, per l'oest, la Cèltica al nord i la Gal·lia Cisalpina a l'est, que eren els Alps italians (mapa)]. [...] Vamba no va detenir la seva marxa cap a Cantàbria i va enviar contra els rebels a Flavius Paulus, a qui nomena dux de la Septimània, i que va marxar amb tropes en direcció a la Narbonense, arribant segurament a Tarraco, on va mantenir contactes polítics amb Ranosild, el dux de la Tarraconense [La Tarraconense anava des dels Pirineus fins al límit de les actuals províncies de Castelló i València, amb l'actual Catalunya, Aragó i, si fem cas al mapa que es veu a la viquipèdia, La Rioja i, fins i tot, Sòria]. De les converses de Flavius Paulus i Ranosild va sorgir una nova revolta. Una part de la Tarraconense (la part oriental) s'aixecaria contra Vamba i es sumaria a la rebel·lió de la Narbonense...>> La revolta va fracassar i Paulus i la resta de revoltatas, van ser castigats.

[ca.wikipedia.org]


s.VII

<<A finals de segle VII, el que és l’actual terme de Portell estava ocupat pels gots, baix el regnat de Wemba", diu MONFORT en el seu llibre de la història de Vilafranca, en la pàgina 74: “...Al parecer, la diócesis dertusense abarcaba desde Portela hasta Denia y de Tomarga  a Catenas. Portela es, según el arcipreste-historiador -no ens diu el seu nom- el actual pueblo de Portell de Morella, y Denia [sería] Almenara. Se ignora la actual correspondencia de los otros pueblos. Para algunos, esta demarcación es invención de un moro llamado Rasis...”. També aclareix que el nom de Denia que per nombrar a Almenara segurament era per corrupció del nom de Diana, i Almenara tenia un temple dedicat a aquesta deesa. En el mateix llibre, en la pàgina 230, reitera: “...Si nada en concreto se sabe de los primeros años del cristianismo, referente a la diócesis de Tortosa, muy confusas son también las primeras noticias, referentes a la demarcanción de su territorio, ya que ésta, atribuida a Wamba, a últimos del siglo VII, se considera, por algunos autores, invención del moro Rasis. Sea ello o no así, nos permitiremos darla a conocer. El obispado de Tortosa, según esta tradición, se extendía desde Portella a Denia y de Tormaga a Catenas. Para algunos autores, no parece exista duda alguna, de que Portella corresponde a Portell de Morella, y Denia, no a la actual población de este nombre en la provincia de Alicante, sino a Almenara...>>

  [MONFORT TENA, Antonio. Història de la Real Villa de Villafranca del Cid Edición crítica de Josep Monferrer i Guardiola. Ajuntament de Vilafranca, 1999]


Llegim en Escolano:

<<Portel tiene cien casas, y siempre he creydo que este pueblo es el que en tiempo de los Godos se llamava Portella, y era uno de los limites del Obispado de Tortosa; según que en la división de Obispados que hizo en España el Rey Vbamba [sic], hallamos que tomavan sus terminos desde Portella hasta Deina, o como quieren adevinar otros, hasta Deiania, que creen sería Almenara, por haver sido siempre esta villa el ultimo remate del Obispo de Tortosa. [...]>> (Vol.1, col.682)

[ESCOLANO, Gaspar (1610 i 1611): Primera y Segunda parte de la Década Primera de la Historia de la Insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. Por el licenciado Gaspar Escolano, Rector de la parrochia de S. Estevan, Coronista del Rey nuestro Señor en el dicho Reyno, y Predicador de la Ciudad y Consejo. En Valencia, por Pedro Patricio Mey, junto a San Martín, 1610 i 1611.] 1ª parte  2ª parte


En un treball de toponímia, Jordán Cólera ens cita un fragment de la Hitación de Wamba, del que diu: "El documento pertenece, en principio, al siglo VII. Sin embargo el texto en que aparece el topónimo que nos interesa parece ser un añadido del siglo XII también"

<<Singula istorum cum terminis suis et quicquid et infra ambitum eorum continentur cesaraugustam sunt episcopatus. Rivus de Algars cum villis suis. Rivus de Matarrania cum villis suis. Rivus de Alcanicia cum villis suis. Rivus de Calanda cum villis suis. Rivus de Martin cum villis suis. Rivus de Alfambra cum villis suis. Rivus de TOROL cum (sic) villis suis...>>

I continua dient: "Evidentemente, el río de "Teruel" es el "Turia." I el compara amb un document de 1170 on parla de "<<..illas ecclesias de THEROL et de Celfa et de monte Reial et de omnibus terminis suis que modo sunt vel deinceps erunt...>> O d'un personatge que apareix en un document de 1172, que es diu <<Berengario de Itença seniore in TURIOL>>.

[JORDÁN CÓLERA, Carlos (online): El topónimo "Teruel" y sus antecesores, representantes de dos grados vocálicos de la raíz *TER-.] pdf en ifc.dpz.es


En un llibre d'Ángel Canellas, que es pot consultar parcialment en internet, trobem un fragment una mica més gran de la diòcesi de Saragossa d'aquesta hitació

672-680. Límites de la diócesis de Zaragoza según la Hitación de Wamba. (Z. ALS. CG. f.155 a doc.53)

<<Termini Cesaraugustane diocesis.

Termini Cesaraugustani episcopatus secundum antiquam divisionem regis Bambe terminatur de montibus usque ad planam et de Ripas montes usque ad Gudal in quadram divisione; in rotunda de montania ad Morelam et de Morella ad Portum de Aras, ad Penna Golosa et deinde ad Gudal et a Monteacut et ad Mont Casaton et ad Albentosa et ad Camarena et ad Sancta Maria de Barracin et ad Zagra et ad Labidorna; deinde ad Aranda et ad Perellosa; deinde ad Ripas montes et ad Bunol; deinde Albayt et ad Plan Maior et ad Frau; deinde ad Sanctum Petrum de Spanes et ad Argissa et ad Galleco fluvio usque la Perirola; deinde ad Sella maistra et ad Penna Alba et ad Migineta; deinde ad Ortam et exiit ad Montenia.

Singula istorum cum terminis suis et quicquid et infra ambitum eorum continetur Cesaraugustani sunt episcopatus. Rivus de Algare cum villis suis, rivus de Matarrania cum villis suis, rivus de Alcanicii cum villis suis, rivus de Calanda cum villis suis [no posa "rivus de Martin cum villis suis, rivus de Alfambra cum villis suis"], rivus de Torol cum villis suis, rivus de Seloca cum villis suis, rivus de Exalon cum villis suis, rivus de Aranda cum villis suis, rivus de Calcena cum villis suis, rivus de Borja cum villis suis, rivus de Arva, cum villis suis, omnes isti rivi sunt Cesaraugustano pertinent episcopo et discurrunt in Iberum qui ambit muros civitatis Cesarauguste exceptis duobus.>>

[CANELLAS LÓPEZ, Ángel (1989): Los cartularios de San Salvador de Zaragoza. Volumen 1. pàg.1. iberCaja. 1989.] books.google.es (només fragments)

*Al segle XII hi ha més documents on apareixen molts d'aquests noms amb una grafia diferent. Convé comparar-los per poder saber a què es corresponen.


700 aprox.

A la viquipèdia trobem un mapa de com era el Regne de Toledo poc abans de l'arribada dels àrabs.

 [ca.wikipedia.org]


711

Sobre la fi del domini visigot, llegim en la versió castellana de la Vikipedia:

<<La Tarraconensis, como buena parte de la ordenación territorial romana, continuó siendo una de las divisiones administrativas del Reino Visigodo, y a lo largo del siglo VI y del siglo VII, sufrió numerosos ataques promovidos por los diferentes reinos francos de la antigua Galia; también fue utilizada como base por los diferentes reyes visigodos de Toledo para defender sus posesiones de la Gallia Narbonensis, al otro lado de los Pirineos; así mismo, los reyes visigodos utilizaron esta provincia como punto de partida para penetrar, conquistar y controlar los territorios de Cantabria y de los vascones, que se habían independizado al desaparecer el poder romano en la Península.

Con la invasión musulmana de 711 y la destrucción del Reino Visigodo, el sistema de administración territorial de la Península Ibérica heredado del Imperio romano desapareció, y con él la provincia Tarraconensis, aunque la zona oriental de la misma sirvió como último bastión de resistencia a los dos últimos monarcas visigodos, Agila II (711-713) y Ardo (713-720). Su territorio fue integrado en la nueva región fronteriza del emirato de Córdoba, como marca militar con capital en Zaragoza, bajo la dirección de la familia de conversos Banu-Qasi (Hijos de Cassius).>>

[es.wikipedia.org]


 

segles

romans

Visigots

àrabs

biblio


www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà