PORTELL s. XX (1901-1919)                                                                            www.portell.tk


 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
s.XX

Dades oficials del ine. Usem els valors "de hecho", que són els que hi havia "de facto" (residents presents i transeünts, tant hòmens com dones); altres estudios com Balbás usen els "de derecho" (residents i portellans absents).

A l'apartat del segle XIX, concretament a l'any 1857, trobaràs un quadre amb més censos d'aquell segle. Comencem la sèrie de censos en 1857 perquè és a partir d'aquest any quan s'inicia la sèrie de censos institucionals gràcies a la recent creada, en 1856, Comisión General de Estadísticas del Reino. Els censos anteriors a aquesta data no eren tan rigurosos i, per tant, no ens podem fiar massa. En 1870 es crea el Instituto Geográfico i aquest assumeix les tasques de la Junta de Estadística, passant a dir-se Instituto Geográfico y Estadístico. (Veure l'interessant història dels censos que explica l'ine: Los primeros censos españoles)

  1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011
Castellfort 1432 1295 1087 1016 939 914 724 556 320 246 230 234
Cinctorres 1537 1534 1566 1478 1346 1350 1167 868 698 602 502 473
Forcall 2105 2241 1782 1621 1469 1332 1084 921 705 569 558 520
Herbés 666 638 546 (427) (369) (250) 327 231 168 132 90 57
La Mata / La Mata de Morella 640 659 611 554 527 496 456 290 232 211 166 199
Morella (amb Xiva i Ortells) 8583 7901 6478 6250 5419 5197 4576 3934 3337 2717 2715 2668
Morella (sola) (7335) (6722) (5498) (5406) (4668) (4536) (4132) (3652) - - - -
Chiva de Morella (672) (614) (533) (471) (412) (382) (252) (160) - - - -
Ortélls (576) (565) (447) (374) (339) (279) (192) (122) - - - -
Olocau / Olocau del Rey 546 518 473 441 420 421 311 239 188 143 138 131
Palanques 249 225 248 210 216 189 163 71 32 24 24 31
Portell / Portell de Morella 1067 1086 920 977 913 803 681 518 369 297 260 228
Todolella 718 743 683 610 509 474 394 306 185 152 138 140
Vallibona 1708 1702 1418 1282 1202 1061 811 386 179 89 90 99
Villafranca del Maestrat / Vilafranca 2898 3101 3268 3564 3571 3673 3459 3481 2923 2680 2570 2479
Villores 533 484 459 443 416 415 352 235 120 90 61 49
Zorita / Zorita del Maestrazgo 1236 1270 1087 1009 861 615 479 268 176 150 137 145
                         
Ares del Maestrat 2082 2132 2031 1688 1481 1338 1043 729 466 340 235 212
Benassal 2860 2819 2525 2284 2254 2173 1965 1767 1529 1453 1374 1223
Catí 2322 2440 2022 1775 1739 1588 1326 1102 1006 879 850 829
Culla 2807 3079 2774 2654 2581 2395 2002 1532 1210 863 733 609
Castell de Cabres 416 434 406 315 288 348 153 76 36 24 19 20
Rosell 2094 2274 2147 1975 1788 1766 1508 1494 1353 1250 1245 1133
                         
Aguaviva 1778 1810 1554 1837 1634 1433 1185 887 677 559 658 648
Bordón 510 529 535 549 456 430 371 265 151 129 138 128
Cantavieja 1942 1982 1924 1817 1558 1561 1289 1034 823 737 759 740
Castellote (amb Luco en 1981-2001) 2086 2165 1913 1923 1689 1646 1488 1383 976 872 802 801
Luco de Bordón 575 528 508 404 369 332 237 106 - - - -
La Cuba 272 378 339 335 288 273 194 159 118 71 57 49
La Iglesuela del Cid 1345 1360 1270 1199 1125 1075 980 703 605 484 489 484
Mirambel 841 866 782 751 683 577 415 252 154 138 145 127
Monroyo 1206 1269 1118 1082 930 846 716 506 370 392 362 386
Mosqueruela 2713 2700 2571 2463 2041 1784 1516 1041 805 679 712 615
Las Parras de Castellote 1077 1145 899 790 741 722 519 239 123 97 79 69
Peñarroya / Peñarroya de Tastavins 1550 1418 1313 1382 1274 1222 925 759 661 565 539 495
Torre de Arcas 457 462 523 427 407 376 271 204 160 129 102 96
Tronchón 970 961 877 758 740 691 551 331 159 100 102 99

Trobem també dades dels censos dels anys 1900 a 1981 en una web de la Universitat Jaume I de Castelló, una part en concretament en els "Censos de 1900, 1910, 1920, 1930 i 1940" i la resta en els "Censos de 1950, 1960, 1970 i 1981", i cita la font d'on ho treuen: (Seminari d'Estudis sobre la Població del País Valencià. Fulla confeccionada per J. S. Bernat. 15-IX-99.) En la mateixa web apareixen molts altres censos. Ho revisem i complementem amb dades del ine.

Xiva i Ortells, en aquest treball, no tenien xifres perquè les seves dades estan sumades a les de Morella, però sí que estan diferenciades en els llistats de l'INE. Les afegim entre parèntesi. Les xifres de Morella no les editem (seguiran contenint aquests veïns de Xiva i Ortells). En quant a Herbers, en 1930, 1940 i 1950 no tenen dades i queden dins de Morella. Edito les xifres de "Morella sola, restant les d'Herbers d'aquests tres censos". Luco també acaba passant a formar part de Castellote. Edito també tots els noms per adaptar-los al que posa al INE.

En la web del Instituto Nacional de Estadística apareixen aquestes dades més desglossades. Esperem poder consultar algun dia tots els llistats amb noms, adreces i oficis, si és que és possible.

[Instituto Nacinal de Estadística: ine.es]


1901

Gener, 1. Sarthou Carreres, en 1913, publica el seu llibre de Geografia del Reino de Valencia, i ens dona dades de població dels anys 1901 i 1910. Concretament, de l'any 1901 ens diu:

<<Según la última estadística oficialmente publicada de 1º Enero de 1901: Portell (villa), 231 viviendas, con 733 habitantes. Las Albaredas (aldea), a 3.700 metros: 41 viviendas, con 67 habitantes.- Caseríos diseminados 279, con 267 habitantes.>>

 Si sumem, ens dona un total de 1.067 habitants i 551 vivendes (obviament no totes habitades, perquè per exemple, hi han més caserius diseminats (279) que habitants en ells (267)

 [SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p. 702. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


1901

En la web de la Biblioteca Virtual del Patimonio Bibliográfico (BVPB), trobem documents interessants. Ací, per exemple, tenim un fragment d'un mapa de Castelló de l'any 1901. Veiem que les distàncies estan una mica distorsionades però això li dóna un encant especial. Llàstima que alguns noms costen una mica d'entendre. Cal destacar les carreteres que estan marcades, que serien, més bé, camins de carro. I cal vigilar, com sempre, amb els topònims, i no prendre-se'ls al peu de la lletra. A Portell, cita Las Alboredas (les Albaredes) però les situa vora R. de Sallumbres (rambla Sellumbres) i la Roca Parda. Com a curiositat, citem un altre topònim: "Lomas de la Fatarella", entre Olocau i els veïns aragonesos, Bordón i Luco, que podria ser, o no, una variant del nom de "la Menadella". En un altre mapa similar, una mica posterior, veiem que estan tots dos topònims, al límit territorial: "S. Menadella" i "Comas de la Fotarella" (sic). Les dos al límit territorial; Fotarella a l'esquerra i la Menadella, seguint la carena, a la dreta. Però la "Pena Cortada" la situa molt més a l'oest, ja prop d'Olocau i Bordón. El cas és que Coromines, en el Onomasticon, també la cita. Aquest segon mapa, també cita, de Portell, la "Rambla de Columbres" (sic), el "Bº del Peral" (Perol? recordar que en un llistat sobre assegadors del lligallo n'apareix, en Portell, un amb aquest nom), que baixa de les Cabrelles fins a dita rambla, en el límit amb la Iglesuela; el "Bº de San Juan", el "Bº de las Clapisas" i els masos "Mas de la Sierra" i "M. de la Fresca". Una altra curiositat: al riu Cantavella, abans d'entrar a la comarca, li diu "Rbla. del Cancaviedo".

[Castellón de la Plana. Benito Chias, Ing; Jqn. Ribera, D; F. Galcerán G. Barcelona: Alberto Martín, 1901. Cartoteca del Archivo General Militar de Madrid. Colección: SH. Signatura: AT-1/11] bvpb


1902

Després de la Primera República Espanyola, tornen a regnar els borbons; primer d'Alfons XII i, a la seva mort, el seu fill, Alfons XIII. Però aquest, encara no havia nascuat quan el seu pare va morir prematurament, de tuberculosi. Per tant, va haver d'esperar a ser major d'edat per regnar. Mentrestant, va ser la seva mare, Maria Cristina d'Hbsburg-Lorena qui va exercir de "Reina Regent".

<<Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941), fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Fill pòstum d'Alfonso XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. [...]

Alfons XIII fou declarat major d'edat als setze anys (1902) i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals (encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia) a més de la seva perillosa inclinació envers l'exèrcit. Irritat per la manca de docilitat de Maura, el deixà caure davant la protesta contra la repressió de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), i confià el govern a José Canalejas, que presidí la darrera etapa de govern estable fins que fou assassinat en 1912. Simultàniament es llançà a la guerra colonial, en consolidar-se el protectorat a la zona nord del Marroc pel tractat franco-espanyol del 1912. [...]

Afavorí el cop d'estat militar del general Miguel Primo de Rivera (setembre de 1923). S'iniciaren així sis anys llargs de dictadura, amb la repressió sistemàtica del catalanisme, al qual el rei (popularment conegut a Catalunya com "en Cametes", perquè tenia les cames molt primes) era ben hostil, malgrat les seves ambigüitats formals. Però en advertir que el règim dictatorial podia enfonsar la monarquia mateixa en el seu fracàs, es desféu de Primo de Rivera (gener del 1930) i intentà un impossible retorn al constitucionalisme, després del parèntesi dela "dictablanda del general Berenguer". La màquina del caciquisme estava rovellada i els millors dels vells polítics l'havien abandonada: les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 mostraren que el país s'inclinava per la república, i el rei, temorós de possibles violències i abandonat per tothom, partí d'Espanya, esperant que un dia el tornarien a cridar. Lluny d'això, el suport de l'opinió pública minvaria amb els anys, malgrat la seua frustrada aproximació al carlisme.

S'exilia a França primerament i després a Roma, on rebé el suport de la família reial italiana i se separà de la seva muller, que s'instal·là a la localitat suïssa de Lausana. El 1936 aprovà plenament l'aixecament del 18 de juliol pensant que d'aquesta manera es podria restaurar la monarquia. Tot i això, amb el transcurs dels esdeveniments, Franco va deixar clar que el rei difícilment arribarà a exercir un paper en el futur, a conseqüència dels errors del passat. Quan va finalitzar la guerra i, al no restaurar-se la monarquia, el rei suposadament va declarar al periodista nord-americà John T. Whitaker: "Vaig elegir Franco quan no era ningú. Ell m'ha traït i enganyat en cada pas".

Mesos abans de morir renuncià els seus drets dinàstics en el seu tercer fill, Joan de Borbó.>>

A continuació ve la Segona República (1931) i el seu president, Niceto Alcalá-Zamora.

[ca.wikipedia.org]


1902

Al llarg de la història, la nostra llengua materna, el català, amb tots els seus dialectes, inclòs el que es parla als Ports, que és un valencià de transició, ha estat atacat, per afavorir les llengues de contacte molt més poderoses: el castellà i el francès. I continua passant. Queda clar que a alguns els feia, i encara els fa, molta nosa.

Després d'alguns exemples que hem posat en la secció corresponent, dels anys 1560, 1624, 1707 i 1801, continuem tenint exemples al segle XX. Comencem pel 1902:

<<1902. Reial Decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà. El 15 de desembre d'aquell any, Menéndez Pidal publica l'article "Cataluña bilingüe" a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les "Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el català".>>

<<1902. Prohibició dels Jocs Florals de Barcelona per ordre militar. També a Palma.>> (Article de Pau Vinyes)

<<1917. Reglament de la Llei del Notariat que prohibeix l'ús del català.>>

<<1923. Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.>>

<<1923. Real Decret que prohibeix l'ús del català a actes oficials i obliga a portar tots els llibres i registres oficials en castellà.>

<<1924. El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l'ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat.>> (hemeroteca.lavanguardia.es). També aquell any, els Jocs Florals de Barcelona s'han de celebrar a Tolosa, i per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.>>

<<1926. Reial Decret que criminalitza a qui es resisteixi passivament a utilitzar el castellà i pena de "arresto mayor a prisión correccional" per qui usi un idioma distint del "español". Del matix any, també, Ordre pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.>>

Amb la Guerra Civil i el franquisme, les prohibicions s'accentuen. Seria interminable citar-les totes.

 [Viquipèdia: Cronologia_de_la_repressió_del_català]


1903-1923

Navegant per internet, hem trobat un llibre on parla de Portell. Com que el llibre està protegit per a que no puga ser reproduit, només hem pogut llegir alguns fragments. Lamentem no poder-vos donar més informació però encara no hem aconseguit consultar aquest interessant llibre. De tota manera, ens dóna els resultats d'una votació de les eleccions generals d'algun d'aquests anys:

A la pàg. 153 trobem una primera votació, entre els candidats Prida i Montiel, però no podem llegir totes les votacions però sí les de Portell, a més del resultat final. 

DISTRITO DE MORELLA
Prida
Montiel
Cinctorres 41 196
Forcall 8 184
La Mata 17 103
Morella 401 445
Ortells 32 62
Palanques 25 58
Portell de Morella 59 84
San Mateo 134 536
Vallibona 88 188
Villafranca de Cid 306 106
Villores 17 23
Zurita 6 209

I afegeix: "Faltan los resultados de diversos pueblos, aunque sí están recogidos en el resultado final".

Finalment ens dóna el resultat de la votació: "El candidato triunfante, Montiel, obtuvo 4.493 votos. El candidato derrotado, Fernández Prida, obtuvo 1.954 votos. El apoderado de Fernández prida formuló una protesta antes la Audiencia Provincial, basándose en la compra de votos y censos enteros, y en las coacciones [...]"

A la pàg. 190, trobem els resultas de unes altres eleccions:

 

DISTRITO DE MORELLA
Fuente el Sol
Montiel
[...]    
Alcalá de Chivert 371 823
Ballestar 50 40
Cinctorres 190 134
Chiva de Morella 40 89
Forcall 192 205
Fredes 1 37
La Mata de Morella 137 25
Morella 538 587
Ortells 32 76
Palanques 34 38
Puebla de Benifasar 124 94
Salsadella 116 291
San Mateo 403 407
Villafranca del Cid 293 395
Villores 3 87
Zorita 50 167
Ares del Maestre 145 221
Bojar 74 78
Castell de Cabres 16 72
Castellfort 75 178
Corachar 29 23
Herbés 83 56
Portell de Morella 98 120
Vallibona 124 228
     

I acaba dient: "El candidato triunfante, Montiel, obtuvo 4.910 votos. El candidato derrotado, Fuente el Sol, obtuvo 3.503 votos. El acta sería protestada llegándose al Tribunal Supremo que confirmaría la validez de las elecciones, reafirmando el triunfo de Montiel."

[ALÓS FERRANDO, Vicente R. y CASTELLET ALEMANY, Carmen. El ocaso del sistema canovista: elecciones generales en Castellón, 1903-23. Vol. 34 de Colección Arkarnos. Vol. 34 de Col·lecció universitària.  Publicat per la Diputació de Castelló. 1998. Trobat en books.google.com  [Caldria aconseguir-lo]


1909

Aquell any cau, per les riades, un pont de la carretera de Morella a Sant Mateu. Ens ho conta Segarra:

<<Esta guerra (la dels Matiners, 1846-1849) tuvo la más mínima incidencia en estas comarcas. Historiadores contrastados lo achacan a que en estas fechas se estaba construyendo la carretera de Sant Mateu a Morella que daba trabajo a la gente, por eso se desarrolló más por Catalunya, Aragón, Navarra y Guipúzcoa. [...]

En la primavera de 1847, bajo la dirección de José Gómez Ortega, empezaron las obras de construcción de la carretera de Sant Mateu a Morella. El general Villalonga había sido el alma impulsora para que este ambicioso proyecto se llevara a cabo, atendiendo, según él, a lo penoso que había resultado el traslado de las piezas de artillería desde Sant Mateu a Morella en la pimera guerra carlista.

Esta carretera, que era parte de la de Castelló a las Ventas de Valdealgorfa, fue declarada de primer orden por Real Orden de 14 de enero de 1852. El Estado debía financiar el tramo de Sant Mateu al límite de provincia con Teruel, corriendo el resto desde Castelló a Sant Mateu a cargo de la Diputación Provincial. Diez años después de comenzadas las obras de construcción llegaba al Pla de la Batallera, o sea, donde posteriormente pasaría a llamarse l'Hostal Nou. Tres años después de su inauguración, en 1860, se implantó el servicio de coche hasta tal punto, y los viajeros que pretendían llegar hasta Morella tenían que hacerlo a pie. [...] El famoso puente de Carabasseres, que en 1909 se lo llevó una gran riada y que el Ayuntamiento de Morella en sesión celebrada el 28 de septiembre de 1911, dos años después, acordó por unanimidad "solicitar del Ministro de Fomento, la reconstrucción del puente denominado de Carabasseres", ya ha pasado a la historia al quedar fuera del nuevo y reciente trazado.>> (pàg.284 i 285)

[SEGARRA CAPSIR, Francisco (2016): Todas las guerras sufridas en el Maestrazgo histórico. Editorial Antinea. Vinaròs.]


1910

En el repositori documental de la UJI, trobem una guia del comerç de Castelló amb motiu de fer un calendari per a 1910, i diu coses de tots els pobles de la província.

<<Los pueblos. Distancia de la capital, habitantes e itinerario para el viaje:

Portell, a 78 id. [kilómetros] de distancia con 1123 habitantes; viaje en f.c. [a Vinaroz] y diligencia hasta Morella y el resto en caballería.>> (pàg.103)

Després ens diu quins pobles formen cada districte:

<<DISTRITO DE MORELLA:

Alcalá de Chivert, Ares del Maestre, Ballestar, Bel, Bojar, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Castellfort, Cinctorres, Corachar, Chiva de Morella, Forcall, Fredes, Herbés, La Mata, Morella, Olocau, Ortells, Palanques, Portell, Puebla de Benifasar, Salsadella, San Mateo, Todolella, Vallibona, Villafranca del Cid, Villores, Zorita.>> (pàg.113)

I també ens dóna la divisió de districtes per a Diputats Provincials, distinta a l'anterior:

<<Distrito de Albocácer-Morella:

Albocácer, Ares del Maestre, Ballestar, Bel, Benafigos, Benasal, Benlloch, Bojar, Castell de Cabres, Castellfort, Catí, Cinctorres, Corachar, Chiva de Morella, Forcall, Fredes, Herbés, La Mata, Morella, Olocau, Ortells, Palanques, Portell, Puebla de Benifasar, Sarratella, Sierra Engarcerán, Tírig, Todolella, Torre Embesora, Torre Endoménech, Vallibona, Villafranca del Cid, Villanueva de Alcolea, Villar de Canes, Villores, Zorita.>> (pàg.114)

[Anuario de la industria y del comercio. Guía de Castellón y su provincia para 1910. Imprenta Económica Barberá y Bastida. Castellón. 1910.] repositori.uji.es


1910

En la web de la Biblioteca Virtual del Patimonio Bibliográfico (BVPB), trobem documents interessants. Un dels quals és aquest mapa de la província de Castelló de 1910. Veiem que ja estan marcades les carreteres, encara que la de Portell es va fer uns anys més tard. I apareixen topònims amb alguna variant: "Rambla Columbres" (Celumbres o Sellumbres), "Riu Galdes" (Calders). Però no hauríem de fer més cas, perquè  ja sabem que els mapes solen estan plens de noms errats.

[GIMENO, Luis. Mapa de la provincia de Castellón (1910). Castellón: Editor B. Ballester, 1910] bvpb


1910

Desembre, 31*. En el llibre de geografia de la província de Castelló fet per Sarthou Carreres al 1913 trobem una comparativa del cens de tots els pobles de Castelló entre els anys 1888, 1900 i 1910:

<<Comparación del movimiento de población en los pueblos de esta provincia, según los dos censos oficiales últimamente publicados (POBLACIÓN DE HECHO)>>

 

NOMBRE DE LOS PUEBLOS Ó AYUNTAMIENTOS
CENSO de 1888
CENSO de 1900
CENSO de 1910
Ares del Maestre 2,010 2,082 2,132
Castellfort 1,492 1,432 1,295
Cinctorres 1,941 1,537 1,534
Forcall 1,935 2,105 2,241
La Mata 535 640 659
Morella 6,812 7,335 6,722
Portell 1,071 1,067 1.086
Villafranca del Cid 2,717 2,898 3,101
Morella (Partido Judicial) 28,078 28,658 -

*Ens diu que és el cens de 1910 però no ens especifica si es refereix al primer o al darrer dia, però com ens diu que l'1 de gener de 1901 hi havia en portell 1,067, pensem que el que posa com a cens de l'any 1900 es refereix al darrer dia de l'any, i per tant, imaginem que tot tres censos correspondrien al 31 de desembre

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.264. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


Més endavant, en parlar de Portell ens torna a donar el cens de Portell i a més, afegeix el nombre de cases habitades:

<<El número de habitantes, según el censo de 1910, es de 1.086 habitants (y las casas habitadas, 223 en el casco y 81 en la parte rural, según los datos particulares de la Alcaldía).>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.702. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


Trobaràs un quadre comparat del cens del segle XX més amunt, consultant en l'apartat corresponent a 1900.


1911

En el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana, vol.3, trobem Portell i altres entrades interesants:

<<PORTELL. Poble de la prov. de Castelló, bisbat de Tortosa, part. jud. de morella; és entre la montanya Bobalar y a Penya Parda y té 1,123 hab.>>

I inclou un segell que diu que és de Portell però no "quin!!" Per lògica caldria pensar que hauria de ser el més important dels citats i aquest és el nostre, ja que el de Lleida tenia molta menys població, 692 hab., i el tercer que es cita és un caseriu del terme de Crespià (Girona). El cas és que és un segell prou recent però mai l'hem vist enlloc, així que caldrà estar atents i investigar per confirmar-ho o descartar-lo:

Però després va i, en l'entrada 'Morella', diu que el partit judicial el formen 24 ajuntaments i només en cita 23. Quin s'ha deixat? precisament Portell. Deixem justament les entrades de Morella i les dels pobles que limiten territorialment amb el nostre:

<<MORELLA. Geog. Partit judicial de la prov. de Castelló, format d'aquests 24 ajuntaments: Ares del Maestre, Ballestar, Bel, Bojar, Castell de Cabres, Castellfort, Cinctorres, Coratchar, Chiva de Morella, Forcall, Fredes, Herbés, Mata (La), Morella, Olocau, Ortells, Palanques, Pobla de Benifassar, Todolella, Vallibona, Vilafranca del Cid, Villares [Villores] y Zorita; sumen, entre tots, 29,629 hab. | Vila de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, cap del part. jud. del seu nom, és a la vora del riu Bergantes, té un castell que en alter temps era molt fort, molta industria llanera, essent famoses les faixes y les mantes morellanes, y té 7,078 hab.>> [I inclou un petit dibuix de Morella]

<<CASTELFORT. Geog. Vileta de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és al peu d'una montanya y té 1,491 hab.>>

<<CINCH-TORRES [sic]. Geog. Villa de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és a la vora del riuet Caldes y té 1,696 hab.>>

<<MATA (LA). Vileta de la prov. de Castelló, bisb. de Tortosa, part. jud. de Morella; és a la vora del riu Cantavieja y té 689 hab.>>

<<VILAFRANCA DEL CID. Vila de la prov. de Castelló, bisb. de Torosa, part. jud. de Morella; és dalt d'un turó y té 2,856 hab.>>

[DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA ab la correspondència castellana (1911?). Volum. II [H-S], p.562. [Continuació del Labernia]. Salvat y Comp.ª, S. en C., editors. Carrer de Mallorca, 220. Barcelona] babel.hathitrust.org (vol.1 [A-G]: babel.hathitrust.org; vol.3 [T-Z]: babel.hathitrust.org)


Al tercer volum parla de la comarca, tal i com es coneixia en aquell temps:

<<MESTRAT O MESTRATGE. Geog. Comarca natural, al N. del regne de Valencia, quins llindars ón: al NE. y E. el territori de la Ribera del Ebre y a la prov. de Castelló de la Plana, que tanca també el territori al S; al O. y NO. el regne d'Aragó. Té per capital Morella, y entre les seues poblacions significades cal esmentar Sant Mateu, Xiva, Vallibona, Rossell, Portell y Castellfort. El territori és escabrós y trencat, y aquella mateixa topografia, va contribuir a que fos teatre d'encarniçades lluites, durant la guerra dels set anys. Pertanyia llavors encara, aband de la nova repartició de províncies, a l'ordre militar de Montesa, de quin mestre va pendre el nom. Actualment el Mestratge, comprèn territoris dels partits d'Albocácer, Sant Mateu y Vinaroç, ab petita part dels de Morella, Lucena y Castelló de la Plana. En tota la comarca s'hi troven espargides nombroses cases de camp, anomenades 'masades' que 'ls seus amos arrenden ab el terreny que les rodeja. En sa major part és poch fructífer el sol, dificultós de conreuar, essent abundoses les rouredes y alzinars, ont se nodrex molt bestiar boví, si bé a la banda oriental de la regió les valls y les planuries tenen major fertilitat, ab tot y la escassessa de les aigües, produitat de la terra de secà abundosos grans y essent prou remarcable en ella la cullita del vi.>>

[DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA ab la correspondència castellana (1911?). Volum. II [T-Z]. [Continuació del Labernia]. Salvat y Comp.ª, S. en C., editors. Carrer de Mallorca, 220. Barcelona] babel.hathitrust.org


1911

Setembre, 2. En la web del Col·lectiu Avinsolana, de Vallibona, trobem informacions sobre Portell. Concretament el que diu un periòdic de la època anomenat "El Tradicionalista". En aquell número, el nº 36, diu:

<<CRÓNICAS VERANIEGAS DESDE MORELLA. Hace por este Maestrazgo un clima verdaderamente delicioso, el cual, unido a una encantadora belleza que en esta época nos ofrece la naturaleza, dan al veranenate una vida apacible, tranquila y llena de admirables goces. [...] Una vez hecha pública la noticia de que se encontraba en Morella el ilustre Barón de Benicasim, tan conocido y querido en todo el Maestrazgo, enseguida empezaron a llegar comisiones de los pueblos deseosos de visitar a D. Paco y de reiterarles la adhesión Inquebrantable a su política y a su persona: hasta hoy, miércoles, han llegado ya las comisiones de Vallibona, Forcall, Portell, Chiva y Puebla de Benifasar, siendo muchas más las que han anunciado su venida. [...]>>

[avinsilona.iespana.es]


1911

Trobem el nom d'un portellà relacionat amb Cuba. Només hem pogut llegir un petit fragment, pel que no sabem el contexte. [INVESTIGAR]

<<[...]

A Mauricio Algarin y Feliciano, natural de Patilla, Puerto Rico, Estados Unidos de América, de 23 años de edad, soltero, hijo de Francisco y de Ramona.

A Juan Castillo y Dalmau, natural de Portell, Castellón de la Plana, España, de 23 años de edad, soltero, hijo de Francisco y de Ramona.

A Manuel Triana y Méndez natural de Santa Cruz de La Palma, Canarias, España, de 27 años de edad, soltero, hijo de Francisco y Micaela.

A Hipólito Miguel y Díez, natural de Uña, León, España, de 29 años de edad, casado, hijo de Hipólito y de María. [...]>> (pàg.376)

[BOLETÍN OFICIAL DEL MINISTERIO DE ESTADO DE LA REPÚBLICA DE CUBA. Volumen 8.] books.google.es


1913

El geògraf de Vila-real SARTHOU CARRERES visita les nostres terres i ens dóna una sèrie de dades geogràfiques molt interesants que va publicar al seu llibre "Geografía general del Reino de Valencia", del qual hem fet una ampla transcripció perquè toca pràcticament tots els camps i ens mostra, així, la situació de la nostra Provincia a primers de segle. I, a més, com visita cadascún dels nostres pobles, sabem el que diu de Portell (si cliqueu ací trobareu un ampli resum del que diu de nosaltres i algunes coses interessants dels pobles veïns)

SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


1913

En la web de la Biblioteca Virtual del Patimonio Bibliográfico (BVPB), trobem documents interessants. Aquest mapa és d'una part del bisbat de Tortosa, de l'any 1913. Ens senyala algunes ermites i les carreteres. Com es pot apreciar, la carretera de Portel encara no consta. En quant als pobles, es diferencia Morella i Sant Mateu, com a "Cap d'Arciprestat", però també Forcall, Cinchtorres (Cinctorres), Ares, Vilafranca, Catí, com a "Parroquia d'ascens". Portell i la resta de pobles, consten com a "Parroquia d'entrada".

[Bisbat de Tortosa (1913). Publicat en "Geografia General de Catalunya", dirigida per Francesch Carreras y Candi (1913-1918?)] bvpb


1915-1918

Primera Guerra Mundial (28 de juliol de 1914 - 11 de novembre de 1918). La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya van originar el conflicte. Dels 32 països bel·ligerants, els principals involucrats van ser, d'una banda, els anomenats "aliats" (França, l'imperi britànic, Sèrbia, l'imperi rus, els Estats Units i el Regne d'Itàlia), i de l'altra les "potències centrals" (l'imperi alemany, l'imperi Austrohongarès, l'imperi turc i Bulgària).

Com a resultat de la guerra, els imperis austrohungarès, l'alemany, l'otomà i el rus, van deixar d'existir; i van aparèixer els nous estats de Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia i Polònia. Alemanya, a més, va perdre les colònies d'ultramar.

ca.wikipedia.org


1914

Juliol, 18. En la web del Col·lectiu Avinsolana, de Vallibona, trobem informacions sobre portell. Concretament el que diu un periòdic de la època anomenat "El Tradicionalista". En aquell número, el 186, diu:

<<Nos comunican de Villafamés, Portell, Vallibona, Morella, Alcalá y muchísimos pueblos más, siguen fastidiando los carteros no entregando EL  TRADICIONALISTA a la mayoría de nuestros suscriptores. Cada día nos vamos convenciendo más de lo que es esa gente que conscientemente entorpece la marcha de la adminstración.>>

avinsilona.iespana.es


1915

Encara que la Primera Guerra Mundial (1914-1918) no ens va afectar d'una manera directa, resulta interessant aquest mapa alemany on estan destacades les zones de navegació segures i perilloses.

<<La libertad de los mares fue un tema muy polémico durante la Primera Guerra Mundial. Gran Bretaña, que gozaba de superioridad marítima sobre Alemania, utilizó su Armada para bloquear el envío de mercancías militares e industriales a Alemania, incluso a través de los puertos en Dinamarca, Suecia, Países Bajos y otros países neutrales a través de los cuales se podrían llevar las cargas a Alemania. Alemania protestó el bloqueo británico y trató de posicionarse como defensor de la libertad de los mares, en parte para ganarse el favor de los Estados Unidos y otros países neutrales, que se oponían rotundamente a las acciones británicas contra sus barcos. Sin embargo, los alemanes también tomaron represalias y declararon el 4 de febrero de 1915 que, desde el 18 de ese mes, tratarán toda la región circundante de las islas británicas como zona de guerra y "procurarían destruir todo buque mercante enemigo que se encontrara en esa área". Esa orden poso en gran peligro a los ciudadanos de países neutrales que viajaban en buques registrados en países aliados. [...] Este mapa, recortado de un periódico estadounidense o británico no identificado de 1915, refuta con sarcasmo las afirmaciones alemanas acerca de su compromiso con la libertad de los mares. [...]>>

Baix del mapa llegim: <<[...] On the east coast of Spain a safety zone is proclaimed -presumably to facilitate the use of the Spanish coast as a submarine base, which it has been for many months. This also facilitates traffic to Spain in the same way as for Greece. The proclaimed area shuts out shipping to France and Italy. Facts to como willl probably soon show just how far Germany can mantain her pompous threat.>>

[A German Illustration of "Freedom of the Seas" in War Time. 1915.] wdl.org


1915

Al Toll Negre hi ha una capelleta amb una placa que diu, literalment:

<<Dia 28 de Septiembre de 1915. fAlleció INOCENCIA PORCAR TENA DE MUERTE HORROROSA EDAD 13 ANOS HIJA DE BAUTISTA (.P) Y DE YRENA. T Rº.(....)>>

Ens ho conta Eixarch, d’aquesta manera:

<<Por lo que podemos constatar, causó un gran impacto en nuestro pueblo [La Mata] y toda la comarca. Un pastor de Mirambell, que seguramente presentaba sus servicios en la masía de les 'Clapisses', quiso abusar de una niña de 13 años, hija de la masía, llamada Inocencia Porcar Tena, la que, al parecer se resistía, y le clavó cuatro cuchilladas que le dieron la muerte. En el lugar del suceso se levantó un ‘peiró’ o capillita con una inscripción que todavía recuerda el triste suceso. El homicida, desesperado, se arrojó al ‘Toll Negre’, donde pereció ahogado.>>

[EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). p. 284. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988, basat en el “Curioso cuaderno para memorias. A. 1872-1916”, de Francisco Guimerá Pauls, barbero de profesión. Manuscrito que guardo {Eixarch} en depósito y que registra, día a día, los principales acontecimientos ocurridos en Forcall, comarca y España. Casi medio siglo de historia local]


I afegeix, Eixarch el que diu un barber de Forcall, Francisco Guimerá Pauls, el “tio muerte”, que ho deixa escrit en les seves memòries manuscrites (“Curioso cuaderno para memorias, 1872-1916”) :

<<En este señal digo que el dia veintisiete de septiembre ocurrió una grande desgracia en el término de La Mata, en la masía de les Clapises. Pues la tal fue un pastor, hijo de Mirambel,... mató a una moza de catorce años llamada I(nocencia) con cuatro cuchilladas; y la última le dejó el cuchillo dentro del cuerpo; a lo que daba orror el mirarlo. Y el tal sujeto se desesperó tirándose en un pozo del término de Portell, que se llama ‘Pozo negro’, y les dieron sepultura a los dos en Portell.>>


I es va fer un romanç d'aquest tràgic succès. Per fortuna, fa poc encara hi havia algú que se'l sabia:

 

<<En la vecina localidad de Portell (Castellón) se sitúa el siguiente episodio:

"Virgen Sagrada del Carmen    dame Vuestra Potestad

para un crimen tan horroroso    poderlo explicar

Una hija de la Mata,    muerta en término de Portell,

el pastor criminal    era hijo de Mirambel.

Inocencia se llamaba    y el hechor Julián Miranda,

éste era un hombre    que a la joven desmayaba.

Estos eran dos pastores    que los ganados guardaban

por aquellos desiertos montes   que tanto los transitaban.

Se levantan de mañana    para irse a guardar,

ella guardaba cabrío    y él guardaba lanar.

Se marcharon por los montes    donde el criminal pensó

crucificar a la joven    por el fuego del amor.

La metió entre tres pinos    para matarla a traición,

le dio trece puñaladas    que le partió el corazón.

Es el crimen más horroroso    que un criminal ejecutó

porque se dejó el cuchillo    clavado en el corazón.

Y así pasaron dos días    sin la hija acudir,

su madre desesperada    sin poder dar con su fin.

Avisaron a los vecinos    del caso que les pasaba,

salieron a buscarla    por ver si la encontraban.

La encontraron en medio de tres pinos    cruzada de puñaladas

y era triste aquel cuadro    de su hija tan estimada

verla tan inocente    cruzada de puñaladas.

Y avisaron a los civiles    del caso que les pasaba

y a buscar el criminal    que en ningún sitio lo hallaban.

Por grande casualidad    que el criminal se hallara:

pasó un hombre por el pozo    y allí las señas estaban,

(unos zuecos ice que se dejó,    que iba calzau...).

Engancharon una piedra    junto con una romana

para registrar el pozo    por ver si dentro estaba.

Lo sacaron de la blusa    y a puntapiés lo llevaban.

Madres las que tengáis hijas,    tener grande cuidado

no pase a vosotras    lo que en Portell ha pasado.

Del entierro mis padres se alcordaban, un entierro... Pues mira, una caja detrás de otra."

 

Felipa Bellés, Cantavieja (n. 1913). Recitado.>>

[IBOR MONESMA, Carolina y ESCOLANO GRACIA, Diego. El Maestrazgo turolense: música y literatura populares en la primera mitad del siglo XX. Pàg. 254. Rolde de Estudios Aragoneses y Prensas Universitarias de Zaragoza. Zaragoza. 2003] books.google.es


1916

Juny, 27. S’aprova a Madrid el canvi de nom de Portell, que passarà a dir-se, a partir d’aquell moment [i mai abans], Portell de Morella.

Juliol,2. Es publica a la Gazeta de Madrid.

 <<Gaceta de Madrid, 184, 2 Julio 1916

Presidencia del Consejo de Ministros

 EXPOSICIÓN

 SEÑOR: La Real Sociedad Geográfica ha realizado prolijo y meditado estudio para la reforma de la Nomenclatura geográfica de España, por estimar de conveniencia y verdadera utilidad el cambio de denominación de las entidades de población cabezas de distrito municipal a fin de que desaparezca la extraordinaria y lamentable confusión originada por el hecho de existir, entre los 9266 Ayuntamientos que constituyen la Nación, más de 1020 con idénticos nombres, y éstos sin calificativo ni aditamento alguno que los distinga.

 Al acometer dicha Real Sociedad labor tan importante y meritoria, háse atenido a bases ó reglas generales que imprimiesen a la obra unidad de criterio, limitándola en lo posible y procurando que afectara al menor número de localidades, dejando intacto el nombre actual á las poblaciones de mayor categoría administrativa, como las capitales de provincia, cabezas de partido judicial y las de mayor número de habitantes, y variando los de aquellas entidades de población cuyo número de vecinos es menor que el de sus homónimas, procurando que el calificativo que se asigna no sea arbitrario, sino el que la tradición, el uso ó los afectos de cada localidad vienen consagrando, y teniéndo también presentes los antecedentes históricos, circunstancias especiales del terreno, etc.. y con especial predilección las palabras que expresen nombre de corriente de agua, de la montaña, del territorio, de la particularidad geográfica, en fin, en cuyas cercanías o  dentro del cual se halle enclavado el Ayuntamiento ó población cuyo nombre propone modificar, habida cuenta del carácter de perpetuidad del accidente que califique y distinga al pueblo de que se trate, a fin de que lleve consigo la casi inmutabilidad de su nueva designación.

 En los Ayuntamientos conocidos con dos nombres ha eliminado uno de ellos y los que llevan las palabras “junto a” las ha sustituido por la partícula “de”.

 La expresada Sociedad Geográfica ha consultado y obtenido favorable informe respecto a la indicada reforma de las Direcciones Generales de Correos y telégrafos, del Instituto Geográfico y Estadístico, de los Registros Civil, de la Propiedad y del Notariado, de las Diputaciones Provinciales respectivas.

 En atención a lo expuesto, el Ministerio que suscribe tiene el honor de elevar a la sanción de V.M. el adjunto proyecto de Real Decreto.

 Madrid, 27 de Junio de 1916

SEÑOR A L.R.P. de V.M.

Conde de Romanones

 REAL DECRETO

De conformidad con el Presidente de Mi Consejo de Ministros: de acuerdo con el mismo Consejo y con el parecer de la Comisión permanente del Consejo de Estado.

 Vengo en aprobar la reforma propuesta por la Real Sociedad Geográfica, cambiando de denominación a los 573 Ayuntamientos de España en aquélla comprendidos, los cuales, en lo sucesivo, se designarán con los nombres que especifica la siguiente relación, que se instalará en la GACETA de MADRID, Boletines Oficiales de las provincias y publicaciones oficiales de los Departamentos ministeriales.

 Dado en Palacio á veintisiete de Junio de mil novecientos dieciséis.

 ALFONSO

El Presidente del Consejo de Ministros: Álvaro Figueroa

 PROVINCIAS DE CASTELLÓN DE LA PLANA

La Mata, partido de Morella, se llamará La Mata de Morella.

Portell, partido de Morella, se llamará Portell de Morella.

Zorita, partido de Morella, se llamará Zorita del Maestrazgo>>

 I afegeix Ripollés la següent reflexió:

<<Qualsevol aprenent d’antropòleg sap que, en les cultures que no tenen escriptura, la Història es limita a fets succeïts en les dues o tres generacions darreres perquè, un cop mort el testimoni, aquells fets desapareixen o passen a ser mites i llegendes més o menys etèries. A nosaltres ens passa el mateix, amb la diferència de que tenim papers i pergamins. Quan moren els que han viscut un fet, allò ja pareix que siga ‘de tota la vida’. Com en aquest país encara discutim de noms, bo serà seguir la pista del nom oficial de tres dels nostres pobles, només un dels quals -LA MATA-, que jo sàbia, ha rectificat la barbaritat comesa, no al segle XVI com alguns es poden arribar a pensar, sinó fa només uns vuitanta anys, el 1916.>>

[RIPOLLÉS, Carles. Dades per a la toponímia. Sorita, amb cognom o sense? Revista AU!, Revista Comarcal dels Ports, núm. 46, any XII, privavera, 1998. p. 24. Ens dona la següent bibliografia: BURGUEÑO, F. (1995): De la vegueria a la província. Barcelona. Dalmau]


1918 En una estranya web, trobem una referència de Portell, que l'any 1918, va ser objecte de les missions de la "Hermandad Misionera de San Vicente de Paúl". De la comarca, també figura La Mata de Morella (1920), Todolella (1921), Vallibona (1953), Forcall (1954), Villores (1955), Ortells (1955) i Olocau del Rey (1905, 1911 i 1919).

[famvin.stjohns.edu]


 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà