PORTELL s. XV (1410-1434)                                                                                www.portell.tk


 
segles segle XIV 1401-1409 1410-1434 1435-1481 1482-1500 segle XVI biblio

Termenals Portell - La Iglesuela (1407)


ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 

1410

Sarthou Carreres quan parla de Catí, fa esment a una visita a les nostres terres de Sant Vicent Ferrer. No sabem si també deuria passar per ací o no:

<<En 1410 [Catí] recibió y oyó la palabra de San Vicente Ferrer.>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.692. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


En el llibre de Catí, ens donen una altra dada d'aquesta visita del sant:

<<En 1627 y 1629, que fueron años de sequía, subió el pueblo a la ermita [de Sant Vicent, a Catí], en procesión, para pedir al Santo la lluvia necesaria. Debió de ser escuchada la oración de los fieles por cuanto se celebró fiesta muy solemne el último año, contribuyendo la de la reliquia, a saber, el nicho a la derecha del altar mayor  para colocar la piedra con la cruz grabada por el dedo de San Vicente Ferrer en 1410. [...] Todo esto consta en cuatro documentos, que obraban en el archivo parroquial.>> (A.P. e Index pág. 870)>>

[PUIG PUIG, Mossén Juan. Historia breve y documentada de la Real villa de Catí II, pàg. 22. Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998]


I també va passar per Morella, és clar. I també està quatre anys més tard, quan ve el papa Benet XIII:

<<Para Morella fué un día memorable en sus anales el 15 Agosto 1414. A mediados del mes anterior, había llegado el papa Benedicto XIII, permaneciendo aquí mes y medio para tratar con el Rey sobre la solución de la Cisma, que tanto afligía á la Iglesia. En la fiesta de la Asunción de la Virgen, celebró misa el papa Luna en la arciprestal de Santa María, asistiendo á la solemnidad cinco cardenales y tres obispos, S. M. D. Fernando I, el infante D. Sancho y la real familia y su corte de honor, autoridades locales y todo el pueblo. Predicó San Vicente Ferrer (que ya lo había hecho en esta Ciudad anteriormente en 29 de Marzo 1410).>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.664. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


1410-12

A la mort del rei Martí I l’humà Morella apoia la candidatura de Ferran d’Antequera però Portell i altres pobles apoien a Jaume, comte d’Urgell. La guerra per la successió acaba amb el Compromís de Casp. Diu Monfort:

<<No debemos de silenciar el apoyo que la universidad de Morella prestó al regente castellano don Fernando, en la lucha contra los moros del Reino de Granada. El morellano Guillermo de Campani reunió sus mesnadas y voluntarios y con ellos fue a unirse a don Fernando, ocupado entonces en els sitio de Antequera, la que tomó por asalto el 24 de septiembre de 1410, tras largo asedio. Durante éste, Guillermo de Campani trabó estrecha amistad con el infante castellano y esta amistad influyó, seguramente, luegopara que Morella se inclinara por su candidatura frente a la del conde de Urgell, al fallecimiento de Martín I, el 31 de mayo de 1410, quien muerto sin sucesión, dejó la Corona “á quien de justicia perteneciera”.

Cinco eran los pretendientes. La competencia, sin embargo, quedó prácticamente reducida a dos: Don Jaime, conde de Urgell, y don Fernando de Castilla.

Morella, desde el primer momento, mostró sus simpatías por don Fernando de Antequera. Pero no hizo pública ostentación de su determinación al principio, antes bien anunció que defendería su castillo para entregarlo a aquel que, legalmente, fuese proclamado rey. Menos cautas las aldeas en esta ocasión, no vacilaron en abrazar la causa del conde Urgell, haciendo inmediatamente públicas manifestaciones de la decisión tomada. Otra vez las aldeas de Morella constataban su disconformidad con el parecer de la matriz. Villafranca, Portell, Cinctorres y Forcal fueron las aldeas disconformes, las que con mayor crudeza se opusieron a acatar la orden de los morellanos.

[...] En plena guerra civil, a ruegos del Papa Luna, se acordó nombrar tres compromisario por cada reino, para que estudiasen y fallasen en Caspe la cuestión sobre la sucesión de la Corona. El 24 de junio procedieron los compromisarios a la elección y cuatro días más tarde, fray Vicente Ferrer, uno de los compromisarios que envió Valencia, publicaba el resultado y proclamaba rey de Aragón a don Fernando de Antequera o el ‘honesto’, con el que se entronizaba la dinastía de Trastámara reinante en Castilla>> (vide: Segura, J, 1868, t.III, p.94-96)

[MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p. 333. Ajuntament de Vilafranca. 1999]


Sarthou Carreres també parla de les hostilitats entre Forcall (i les aldees) i Morella:

<<En este pueblo predominaba el estado llano, en continua pugna con la aristocrática Morella. Las tradicionales luchas de las aldeas contra Morella solían capitanearlas los labriegos y pastores de Forcall. A la muerte del rey D. Martín [1410], Morella siguió el partido del señor de Antequera, y las aldeas, el de Urgel. Los morellanos pusieron bombardas en la muela de la Garumba para batir á Forcall. En 1463, los vecions de esta villa levantaron bandera contra Juan II de Aragón, iniciando el movimiento á favor de los "rebelats" de Cataluña, que secundó el Maestrazgo (salvo Morella y San Mateo, cuyas villas permanecieron fieles al Rey). Según Mundina, en 6 Octubre 1837 los carlistas entraron en el pueblo, haciendo 3.015 prisioneros isabelinos procedentes de la batalla de Maella contra el general Pardiñas, y alojados en el convento de San Francisco, donde extenuados por el hambre, perecieron muchos de ellos, pues el día 18 no se les daba otro alimento que una galleta diaria por persona. Según Balbás, en 12 de dichos mes y año y procedentes de la indicada batalla, fueron fusilados en Forcall, por orden de Cabrera, 96 sargentos prisioneros, por el supuesto delito de conspiradores.>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.692. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


La visió i documents que Paco Segarra ens aporta en la seua web de Catí:

<<57.1 CONQUISTA D'ANTEQUERA I COMPROMÍS DE CASPE

Pedro el Cerimonioso el del punyalet va tindre una filla que es cridava Leonor i que es va casar amb el rei Joan I de Castella. Fruit d'este matrimoni va ser el que posteriorment seria conegut com Fernando d'Antequera. Sent regent de Castella es va embarcar en l'aventura de conquistar Antequera en la lluita dels cristians contra els moros del regne de Granada.

La vila de Morella i les seues aldees, davall el comandament de Guillermo de Campani, va estar present en la conquista d'Antequera amb el regent Fernando, la que van assaltar el dia 24 de setembre de 1410, després d'un prolongat lloc. El nostre cor ens fa suposar que en eixe Terç hi hauria algun paisà catinenc, ja que estava format per voluntaris de Morella i de les seues aldees, encara que no hàgem sigut capaços de trobar algun document que així ho acredite.

L'Església, en agraïment, va atorgar diferents gràcies als combatents cristians per intercessió del Papa Benet XIII que va comissionar l'arquebisbe de Saragossa, al d'Osca i a l'abat de Monte Aragón. Guillermo de Campani, com a cap del Terç, va ser l'encarregat de rebre la butla amb les gràcies sol·licitades concedides.

Campani durant l'assetjament a Antequera va fer amistat amb el regent Fernando, la que possiblement fora decisiva posteriorment en la inclinació de Morella per la seua causa en detriment de la del comte d'Urgell, a la defunció de Martín I el Humano sense successors el dia 31 de maig de 1410. Encara que en un primer moment havien cinc pretendents a la Corona, prompte va quedar reduït a dos: el comte d'Urgell, Jaime, i Fernando de Castella. Llarg i difícil va ser el pleit entaulat. Els aragonesos i els catalans es trobaven dividits en les seues simpaties; els valencians el mateix. Els Vilaragut es van inclinar pel comte d'Urgell; els Centelles pel senyor Fernando. Estos efectuaven les seues reunions a Paterna, per la qual cosa eren coneguts com “los de fuera”; i els del comte d'Urgell, que es reunien a València, com “los de dentro”. “Los de fuera” van arribar a traslladar el seu punt de reunió a Traiguera; i “los de dentro”, per no ser menys, ho van traslladar a Vinaròs, concretament el 25 de setembre de 1411. D'esta manera estaven més prop dels altres regnes.

Com hem dit, Morella es va decantar des d'un principi per Fernando d'Antequera, encara que no va exterioritzar la seua decisió, anunciant que defendria el seu castell per a entregar-lo a aquell que legalment fóra proclamat rei. I les aldees, unes, com Vilafranca, Forcall, Portell i Cinctorres, es van decantar, pel comte d'Urgell. Catí, es va decantar per Fernando.

Tant el ban de Traiguera com el de Vinaròs van sol·licitar a Morella el seu representant i Morella va enviar a Vidal de Vilanova a Traiguera i a ningú a Vinaròs. Amb esta acció Morella va deixar clar quines eren les seues intencions.

La purna que va fer botar les ja previstes hostilitats va ser l'astut assassinat de l'arquebisbe de Saragossa per l'aragonés Antonio de Luna, prop d'Almunia. L'aspirant Fernando que, amb les seues tropes reunides, estava a l'expectativa en la frontera amb Aragó, es va dirigir a Morella, punt neuràlgic dels tres territoris en contesa, on li van ser franquejades les portes i rebut per les seues autoritats.

57.2 CONQUISTA D'ANTEQUERA I COMPROMÍS DE CASPE

Les aldees partidàries del comte d'Urgell no es van espantar i van demanar l'auxili de les tropes acantonades a València, a les que es van unir les d'Aragó al comandament d'Antonio de Luna, totes al comandament de l'advocat de Mosqueruela, Nicolás Zurita.

Vilaragut va establir el seu quartell general a Forcall i Antonio de Luna a Cinctorres. La nit del 19 de juliol de 1411 este va ordenar el seu personal més preparat s'escalara la falda del castell per a obrir una bretxa perquè pogueren penetrar els soldats de Nicolás Zurita. La temptativa va ser un fracàs perquè en el moment de l'intent de penetració de la tropa pel forat practicat es van donar compte els morellans i van aconseguir rebutjar-los.

No es va acovardir l'aragonés i es va presentar a Olocau defés per morellans i, entre ells, 7 hòmens de Catí, on, després de renyida lluita, va aconseguir Antonio de Lluna entrar en el fort i fer presoners als seus defensors.

Fernando va creure arribat el moment d'atacar, i amb una ajuda important d'hòmens nouvinguda va atacar Forcall i Cinctorres al mateix temps aconseguixen la victòria en ambdós pobles dos dies després de l'assetjament.

Catí, com ja s'ha dit, va participar activament en esta guerra. El cap de les tropes de Catí era Bernad Gendre, que va estar al comandament de 24 bombarders i 22 llancers, a més dels 7 hòmens enviats a Olocau. Com a caps intermedis estaven Fuster, Cavit, Aigualada, Laminyana, Algueri, Guiamó, Puigbriau i Pastor, que estaven manant a altres 20 hòmens que anaven amb els almogàvers i a altres catinencs que anaven d'escorta del Governador, que van protegir des de Forcall fins a Catí i d'ací fins a Castelló.

Catí, com es va determinar pel pretendent Fernando, i no tindre mitjans de defensa en el poble, va haver de refugiar-se a Morella per a no patir la còlera dels d'Urgell.

Amb la finalització de la guerra a Sagunt al ser vençuts els algerians, es va donar pas a reunions entre ambdós bans. La primera reunió entre parlamentaris de Traiguera i de Vinaròs, a instàncies del Papa Lluna, es va dur a terme el 15 de desembre de 1411. Però era encara prompte per a entaular conversacions, la guerra havia acabat a penes uns mesos abans i la sang continuava bullint en ambdós bans. La reunió va ser un desastre ja que els ànims estaven exacerbats; no van arribar a cap acord. El parlament de Traiguera es va traslladar a Morella, i el de Vinaròs a València. Sense cap cap visible no es podia continuar molts temps, i el 16 de febrer de 1412, els representants dels tres territoris que s'havien reunit a Tortosa i Alcanyís, van acordar anomenar tres compromissaris per cada regne, perquè decidiren el futur a Casp.

Es van reunir en esta població saragossana els nou compromissaris. Els de València representats pels germans Bonifacio i Vicente Ferrer (Sant Vicent) i Pere Beltrán; Aragó, per Berenguer Bardají, Francisco d’Aranda i el que fuera Cardenal Domingo Ram i Lanaja, que celebró de pontifical la misa del Espíritu Santo poco antes de decidirse quien sería el nuevo rey de los aragoneses, valencianos y catalanes; i Catalunya, per Bernardo de Gualbes, Pedro Zagarriga i Guillem de Valseca. El 28 de juny, fra Vicente Ferrer publicava el resultat de l'elecció per dos terceres parts de vots i proclamava rei d'Aragó a Fernando d'Antequera el” Honesto”, entrant d'esta manera la dinastia Trastamara en la Corona d'Aragó. Rápidamente se formó una comitiva a cuya cabeza iba el entonces aún obispo de Huesca Domingo Ram para participar al monarca su elección, el cual agradeció a sus nuevos súbditos su gesto, y se presentó en Zaragoza el día 1 de agosto de aquel año 1412 y cuatro días después convocó cortes generales, para que se le jurase fidelidad. Tardó año y medio el rey en ser uncido en Zaragoza, concretamente el 11 de febrero de 1414, acto de una solemnidad inusual en la época. En el desfile o procesión el rey iba flanqueado por el arzobispo de Tarragona y de los obispos de Barcelona y Segovia, que le llevaron al altar donde le esperaba el obispo Ram.

Este rei va estar 4 anys a Aragó ja que el 2 d'abril de 1416 moria a l'edat de 37 anys estando en Igualada, i, per la qual cosa es deduïx, massa per a Catí i la resta d'aldees, perquè el 18 de juliol de 1413 va publicar un Decret prohibint a les aldees de Morella poder reunir-se per a tractar i defendre les seues discrepàncies amb la metrópoli. Deia que: “los hombres de las Aldeas de Morella, no se atreviesen a tener reuniones, o juntas o consejos para entender en negocios, aún urgentes, concernientes a la utilidad de la república, si no era de voluntad y expreso consejo del Justicia de la Villa de Morella o de su Lugarteniente, y que en este caso, había de asistir dicho Justicia”.

Diu mossén Joan Puig respecte d'això: “Catí ayudó a Morella en la defensa de los pretendidos derechos del elegido después Rey, D. Fernando, con hombres, armas y gastos de guerra, más de 6.000 sueldos; y como paga se le obligó a no poder usar del derecho de reunión con las otras Aldeas para defender sus derechos de orden comunal. Tal fue la conducta de Morella que apretaba más el dogal cada día, apurándolas, primero, con el Decreto de Pedro IV, dado en Perpiñán el 28 de septiembre de 1369, y ahora con el presente Decreto”.

Sobren comentaris.>>

[Ho trobem en  catimenu.com]


Vicent Royo, en un llibre que fa sobre temes judicials de la Vilafranca entre els segles XIII i XV, ens diu que anar en contra de Morella ens va costar car:

<<A la comarca dels Ports conflueixen els exèrcits castellans i aragonesos, que s'instal·len a Morella per fer valer la causa de Ferran d'Antequera, i també els valencians, sustentats en les aldees -principalment, Forcall i Cinctorres- per defensar la candidatura de Jaume d'Urgell. Al principi de la lluita, durant l'estiu del 1411, els prohoms dels pobles aconsegueixen posar setge a la vila, però a poc a poc i gràcies a les ajudes de les tropes castellanes, les autoritats de Morella capgiren el signe de l'enfrontament i, finalment, les aldees sucumbeixen durant els darrers mesos del 1411 (Segura, 1868: III, 85-96)

La derrota comporta tot un seguit de conseqüències que anul·len la capacitat de reacció dels pobles del terme general de la vila durant més de cent anys. El nombre de morts ha estat baix, però s'han de tenir en compte les destruccions originades durant la guerra, la destrossa de les collites, els robatoris de bestiar i el segrest dels personatges més destacats per després demanar un rescat, desastres que arriben acompanyats de dues mesures que desintegren les possibilitats de resposta de les aldees. D'una banda, Joan Ram, alcaid del castell de Morella i membre d'un dels pricipals llinatges que fan costat a Ferran d'Antequera al regne d'Aragó, imposa unes multes exorbitants als rebels que ofeguen la seua economia municipal i aboca a les universitats a un endeutament esfereïdor, que s'uneix al que ja arrosseguen a causa dels prèstecs solicitats durant la guerra amb Castella i la batalla legal amb la vila dels últims decennis de segle XIV. De l'altra, són expulsats els personatges més influents de les aldees, aquells que havien dirigit la lluita contra la vila en els últims anys. Es tracta d'una desaparició selectiva de la població, que afecta especialment les elits rurals i que aconsegueix desorganitzar qualsevol intent de represa de la lluita, perquè els seus líders han estat foragitats de la comarca. [...]>> (pàg.171-172)

Nota 203: La multa imposada a les aldees ascendeix a 57.360 sous, repartits de la manera següent: Forcall, 22.000 sous; Vilafranca, 11.000 sous; Castellfort, 9.460 sous, Cinctorres, 8.300 sous; i Portell, 6.600 sous (Miralles, 1971: 77-86).

[ROYO PÉREZ, Vicent (2016): Vilafranca (1239-1412). Conflictes, mediacions de pau i arbitratges en una comunitat rural valenciana. Col·lecció Humanitats, 50. Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló de la Plana.]


1410

Novembre, 17. Si en 1398 ja teníem informació d'un tal Pedro Freixenet, de Portell, comerciant llana amb un tal Antonio Contario, ara, en 1410 trobem una carta d'un altre amb aquest cognom: Antoni Frexinet. En la web on està digitalitzada (visible) es presenta com:

<<Fondaco di Valenza / Carteggio ricevuto dal fondaco / proveniente da PORELLI / 1000.65 Lettere di FREXINET ANTONI a AGNOLO DI IACOPO DI MICHELE DA FIRENZE. [...] data di partenza 17/11/1410 [...] SCRITTA IN CATALANO>>

Buscant aquest nom, no trobem el tal Pedro, però sí un Bernat Frexinet, de Barcelona, que escriu un parell de cartes a Carocci Cristofano di Bartolo di Cenni da Barberino di Mugelo, en dates 30/12/1406 i 30/04/1407. Això fa pensar que aquests Frexinet estaren a cavall entre Portell i Barcelona. El cas és que en 1443, un Arnau Freixenet va ser justicia de Portell.

[Archivo di Stato di Prato. Fondo Datini] datini.archiviodistato.prato.it


1411

Trobem en internet una dada sobre Castellfort on es diu que a les seues murades hi havia el "portal de Portell". Podríem pensar a més que si ells les reconstruïen, possiblement les de Portell també les devíem de reconstruir.

<<El uso indebido del término "Zuda" lleva a desorientación y confusiones. Así hallamos este texto, firmado por m. José Miralles Sales. serio investigador local (Albocácer & Salsadella) que aparece en una obra general de turismo, tomado de un trabajo suyo anterior sobre la historia de Castellfort. En él leemos:

"Reedificadas sus murallas en 1406, y en 1411 de nuevo, a causa de la guerra civil (...) ciertamente un Castro Fuerte con sus naturales muros, las altas rocas sobre las que está edificado el pueblo fortaleza, y los pocos metros de muralla construida por la mano del hombre, con sus portales, de puertas a la sazón renovadas y dotadas de cerraduras y cadenas. Los portales eran éstos: El de la Font o de Morella: el de les Eres o de Ares; el de Sanmartina o del Portell y el d'en Cabanes o de Forcall. Y dentro, en la muralla más antigua, en la zuda, el portal de la Carnisería, que fue derruido en este siglo (s. XX) al construir la carretera que va a Cinctorres."

>>

[maestrat.com/sm3.htm]
 

1411 - 14

Sarthou, segurament fent-se ressó de la publicació en 1868 del llibre "Morella y sus aldeas" de José Segura y Barreda (que per cert, no sabem fins a quin punt és creïble, com ja se n'adona Sarthou: "obra en tres tomos, á la que remitimos al lector, no sin reconocer que no está exenta de algunos errores"), ens canta les grandeses de Morella i d'alguns dels visitants il·lustres que va tenir en aquella época:

<<Morella tuvo cortes de Valencia desde 1411, en que desde Traiguera se trasladaron aquí para permanecer muchos años (Nota: El infante D. Juan, rey de Navarra y gobernador general del reino de Aragón, estando en Morella á 4 Mayo 1436, convocó á Cortes á los valencianos para 4 Junio en la misma villa. Reuniéronse en la iglesia arciprestal y tratose del fuero que habían de tener algunas villas del Reino de Valencia, á quienes se había otorgado al poblarlas el de Aragón y Extremadura: A las Cortes acudió, como diputado, D. Alfonso Borgia, natural de Canals, obispo que fué de Valencia y después papa con el nombre de Calixto III.), y precisamente en las cortes se veía la importancia de Morella, pues hubo ocasión en que contribuía al pago de la oferta (en sus tres brazos militar, eclesiástico y real), en mayor cantidad que ninguna de las demás villas reales (doble que Játiva, Sagunto y Alcira; triple que Castellón y quince veces más que Villarreal); además, después de las ciudades, firmaba por orden riguroso de preferencia, en primera categoría.

Para Morella fué un día memorable en sus anales el 15 Agosto 1414. A mediados del mes anterior, había llegado el papa Benedicto XIII, permaneciendo aquí mes y medio para tratar con el Rey sobre la solución de la Cisma, que tanto afligía á la Iglesia. En la fiesta de la Asunción de la Virgen, celebró misa el papa Luna en la arciprestal de Santa María, asistiendo á la solemnidad cinco cardenales y tres obispos, S. M. D. Fernando I, el infante D. Sancho y la real familia y su corte de honor, autoridades locales y todo el pueblo. Predicó San Vicente Ferrer (que ya lo había hecho en esta Ciudad anteriormente en 29 de Marzo 1410).>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.664-665. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


1411-1412

A l'Ermita de Sant Joan del Barranco (Cantavella) hi havia un RETAULE de 1411-1412 i que a la guerra el van cremar, com tantes obres d'art de les nostres terres. Doncs no està perdut del tot perquè a primers de segle el van fotografiar i queda constància en l'Arxiu Mas. Ara, amb l'edició d'un llibre de patrimoni, amb motiu de l'exposició dels Obradors de Morella (la memòria daurada), tornem a poder apreciar dita obra.

 

<<Pere Lembrí. Retablo de San Juan del Barranco. Desaparecido en 1936. Arxiu Mas C-71253.>>

<<[...] Y, tomando como referencia el contrato del retablo de San Bartolomé de Vilanova d'Alcolea, Lembrí podía estar trabajando más allá de Morella y de Tortosa, por lo que dentro de este más allá cabe entender, como ya se ha dicho, la zona próxima de Aragón, entorno a Mosqueruela, Cantavieja, Castellote y Aliaga, o Beceite, estando documentado el encargo de Beceite y, conservado hasta 1936 el de San Juan del Barranco (Cantavieja), justo al lado del barranco que marca la divisoria política entre el Reino de Aragón y el Reino de Valencia.

Precisamente el desaparecido retablo de San Juan del Barranco, dedicado a la Virgen y a San Juan Bautista, hasta ahora falta de cualquier referencia, salvo la heráldica de don Gonzalo de Funes, permite ser datado con una fecha "post quem". Según el cronista Estés, citado por Altaba, "En 1409, de licencia del Arzobispo, D. Gonzalo de Funes, el Comendador (Sanjuanista) de Cantavieja edificó la ermita de San Juan Bautista en el término de dicho lugar en la partida de las Albaredas". La coincidencia del arzobispo y del comendador en el año indicado, estuvo motivada por el arbitraje del arzobispo de Zaragoza en la fijación de los límites entre los "Termes Generals de Morella" y la encomienda de San Juan del Hospital de Cantavieja. Por otra parte, teniendo en consideración las reducidas dimensiones de la iglesia-ermita de San Juan del Barranco, así como su construcción con materiales del lugar, siguiendo un esquema de arcos de diafragma y cabecera poligonal, el edificio pudo ser levantado en uno o dos años a lo sumo y el retablo, en consecuencia, puede corresponder a los años 1411-1412 (Altaba 1978, p. 51).>>

[ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 159-164. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003] www.lamemoriadaurada.com


1412

Comença el regnat de Ferran d'Antequera, nebot de Martí l'Humà. Ho fa després d'haver superat al seu adversari Jaume d'Urgell, cosí de l'anterior rei, Martí l'Humà.

<<Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera i també el Just i l'Honest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ostentava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara. Entre el seu heretatge d'infant de Castella i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra, reuní uns dominis extensíssims, en els quals es fonamentà la seva força política i, després, la dels seu fills, coneguts com els Infants d'Aragó. [...]

El 1410, en morir el seu oncle, el rei d'Aragó Martí l'Humà, sense descendència directa, Ferran presentà la seva candidatura a la successió. El conflicte quedà reduït finalment a dues candidatures, la seva i la del comte Jaume d'Urgell. La seva força econòmica i militar i la seva intel·ligència política, unides als grans errors dels adversaris, el suport del bàndol dels Urrea a Aragó i del dels Centelles a València, als quals envià tropes amb les quals derrotaren els urgellistes, i el més decisiu encara del papa Benet XIII d'Avinyó i del seu confessor Vicent Ferrer, li garantiren el triomf. Després de greus dissensions, a la concòrdia d'Alcanyís s'arribà a l'acord de resoldre la qüestió a través del vot de nou delegats estamentals dels tres estats (Aragó, València i Catalunya) en el que es coneix com a Compromís de Casp. [...]

En la qüestió del Cisma fou primerament fidel a Benet XIII d'Avinyó, el seu protector. Però quan el concili de Constança decidí la deposició de tots els papes i fracassà la conferència de Perpinyà amb l'emperador Segimon i els ambaixadors dels altres estats avinyonistes, on Benet XIII es negà a abdicar, l'abandonà, a instància de l'emperador i de Vicent Ferrer, i li retirà l'obediència dels seus regnes (1416).

Ferran I va morir a Igualada, afectat d'uns violents còlics nefrítics, el 2 d'abril de 1416, mentre es dirigia de Barcelona a Castella. Es conserva un relat detallat de la seva darrera malaltia. Per afrontar aquest mal crònic en ell s'havien intentat diferents remeis, inclosos els alquímics. L'indret de la mort és el carrer Nou, núm 37, d'Igualada, on hi ha una placa que ho menciona. Va ser enterrat al panteó reial del monestir de Poblet en un sepulcre encarregat pel seu fill Alfons a l'escultor Pere Oller el 1417.>>

[ca.wikipedia.org]


1414 No sabem d'on treuen la informació però en la web de la televisió comarcal ens diuen des de quan seguim la tradicó dels Pelegrins a Sant Pere de Castellfort:

<<Antigament, set municipis feien rogativa a Sant Pere de Castellfort, encara que actualment només la mantenen Portell, Catí i Castellfort. La tradició portellana amb l'Apòstol pescador, considerat com al primer Papa de l'Església Catòlica es remunta a l'any 1414.>>

[comarquesnord.cat]


En un llibret que es va fer sobre els Pelegrins de Portell, Jesús Huguet també ens remet al segle XV:

<<Des del segle XV tenim notícies de la romeria de Portell a sant Pere de Castellfort, però serà en el 1575 quan el el bisbe de Tortosa, fran Joan Izquierdo, dictaminarà unes disposicions per tal que el romiatge guarde el respecte necessari en aquest tipus de manifestació religiosa, així com la condició que han de tenir els pelegrins (entre ells l'absència més absoluta de dones durant la caminada).>>

[HUGUET, Jesús i ORTOLÀ, Ramon. Els pelegrins de Portell. Mateu Impresores, S.L. Xàtiva. 2002]


1415 Desembre, 2. Sabem que un portellà s'aveïna a Valencia:

<<2-XII-1415. Francisco Fabregat, "cabanyer"1, ex-vecino del Lugar de Fortell2, aldea de Morella. Avec. [Avecinamiento] por 7 años. Fid. [Fide, fiador]: Nicholau Balaguer, mercader. Vol. 4, 2ª m.ª, f.º 19 v.º>>

1[que vol dir "propietari o conductor d'una cabanya o ramat de bestiar transhumant", i pel que veiem en altres inscripcions, com els Latonda de Mosquerola -mireu una mica més avall-, un consta com a 'pastor' i l'altre com a 'cabanyer']

2[podria ser un error però en l'índex sí diu 'Portell' i no 'Fortell', cosa que fa pensar que no és ni Ortells (que a més, també apareix en el llistat com 'Ortells') ni Forcall, i per un llistat corresponent al pagament de l'impost del 'morabatí' de 1397, sabem que a Portell en aquells temps teníem veïns de cognom 'Fabregat', concretament un tal Aparici Fabregat, que tal vegada fóra el seu pare, ja que no en consta cap més en dit llistat]

A més del citat portellà apareixen altres aveïnats de per ací dalt entre els anys 1400 i 1449, dels que fem un breu resum:

D' ARES: Bernat García, "peraire"; Antonio Catalá, "peraire" i Domingo Borrás, "pastor".

De CANTAVELLA: Juan Camarelles, "mercader" i Juan de Assio, "carnicero".

De CASTELLFORT: Miguel Martí, "sastre", "natural de Castellfort del Port de Morella".

De MORELLA: Guillem Monserrat, "mercader"; Ramón Gavarro, "mercader"; Francisco Escuder, "mercader"; Vicente Balaguer, "mercader"; Gabriel Cardona, "mercader"; Jaume Fullola [ofici no especificat]; Matheu Montó [ofici no especificat]; Guillem Fochençes, "mercader"; Juan Sánchez, "pellicer"; Ramón Thous, "pellicer" i Matheu Sparech [ofici no especificat].

De MOSQUEROLA: Jaime Latonda, "pastor"; Salvador Latonda, "cabanyer 1"; Mateu Cervera, "cabanyer"; Juan Cotanda, "cabanyer"; Juan Baselga, "mercader"; Juan Pérez, "sastre"; Bernat Pellicer, "blanquer"; Juan Scuder, "mercader"; Luis García, "perayre" i Bartolomé Spasa, "botiguer".

D' ORTELLS: Domingo Calbo [ofici no especificat] i Pedro Ferrer, "ferrer".

De VILAFRANCA: Simón Ortí, "cabanyer" i  Juan Trilles [ofici no especificat].

[PILES ROS, LEOPOLDO. La población de Valencia a través de los "Llibres de Avehinament", 1400-1449. Publicaciones del Archivo Municipal de Valencia. Serie Tercera. Estudios Monográficos, 11. Valencia. 1978] -Inscripció del portellà en la pàg. 137, amb el número 505.-]


1416

Comença el regnat d'Alfons el Magnàning, fill de l'anterior rei, Ferran d'Antequera.

<<Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458 ), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília , de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona. Fill primogènit de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque. A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué, gràcies al Compromís de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I al qual succeí a la seva mort.

Al seu nomenament, el 1416, va manifestar un estil autoritari en adreçar-se a les Corts de Barcelona en castellà. L'arquebisbe de Tarragona, en nom dels estaments presents, li respongué "si vis amaris, ama" (si vols ser estimat, estima), convidant-lo clarament a interessar-se per Catalunya si volia tenir un tracte recíproc. Posteriorment, la noblesa catalana va crear, el 1418, la Junta de Molins de Rei, una lliga de ciutats, viles i barons encapçalada pel conseller de Barcelona Ramon Desplà i el comte Roger Bernat I de Pallars Sobirà, per a fer front als moviments castellanitzants de la cort iniciats pel seu pare, el rei Ferran I, i denunciats a les Corts de Montblanc (1414). El rei esmenà la seva actitud a les seves primeres corts convocades a Sant Cugat i reduí sensiblement l'estructura de la casa reial. El 1420 el rei va marxar vers Sardenya, Sicília i Còrsega en una expedició, tot i l'oposició frontal de les Corts que varen quedar suspeses. En tornar de l'expedició vers les illes mediterrànies el rei destruí amb la seva flota el port de la ciutat de Marsella (1423). Entre 1429 i 1430 va entrar en guerra amb el Regne de Castella per la defensa dels drets dels seus germans, els Infants d'Aragó, Joan II d'Aragó i Enric I d'Empúries. El rei ambicionava el Regne de Nàpols. [...] El seu regnat s'acabà amb dues guerres: una contra el seu cunyat Joan II de Castella entre els anys 1445 i 1454; i una altra contra Gènova que s'inicià el 1454 i que continuà a la seva mort, ocorreguda el 27 de juny de 1458.>>

[ca.wikipedia.org]


1417

Fi del Cisma d'Occident.

<<En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres. El cisma es va resoldre finalment amb el Concili de Constança (1417), que establí de nou un únic papa reconegut per tota la Cristiandat. Entre els anys 1305 i 1377, els papes -Climent V (1305-1314), Joan XXII (1316-1334), Benet XII (1334-1342), Climent VI (1342-1352), Innocenci VI (1352-1362), Urbà V (1362-1370) i Gregori XI (1370-1378)- residiren no pas a Roma, sinó a Avinyó. Durant el segle XIV, el Papat d'Avinyó fou vist per molts com una anomalia, ja que la seu històrica del Papa era Roma. Aquesta crisi va resoldre's quan, el 13 de setembre de 1376, Gregori XI deixà Avinyó per establir-se a Roma, on hi arribà el 14 de gener de 1377; ara bé, un any i escaig després, el 27 de març de 1378, Gregori XI va morir i es va haver de reunir el Conclave per elegir un nou papa. [...]

Al final, es decidí prioritzar l'elecció d'un nou papa qui, però, s'hauria de comprometre a endegar programes de reforma eclesiàstica. El nou papa hauria de ser elegit conjuntament pels cardenals i per un grup de trenta-sis delegats del Concili, sis per cadascuna de les nacions; finalment, el 8 de novembre de 1417, aquesta comissió elegí com a nou papa el cardenal romà Odó Colonna -Martí V (1417-1431)-, el qual, com que només era subdiaca, hagué de ser creat immediatament diaca, prevere i bisbe, abans de la seva coronació, que tingué lloc el 21 de novembre de 1417. Quan el Concili fou clausurat (22 d'abril de 1418), Martí V va rebutjar invitacions de fer estada a Avinyó o en algunes ciutats alemanyes i es dirigí cap a Florència; finalment, el 28 de setembre de 1420, Martí V entrà a Roma i s'instal·là al Vaticà. [...]

Poc abans de morir a Peníscola, Benet XIII va crear cardenals als quals encomanà l'encàrrec d'elegir-li un successor. El juny de 1423, reunits a Peníscola, tres cardenals de Benet XIII elegiren papa l'eclesiàstic aragonès Gil Sanxis Munyós i Carbon -Climent VIII (1423-1429)-; ara bé, Jean Carrier, un altre cardenal de Benet XIII rebutjà l'elecció de Peníscola i es proclamà papa ell mateix amb el nom de Benet XIV. La cort papal de Climent VIII, que esperà a coronar-se papa fins el 1426, sempre fou precària ja que estigué mancada de diners. Alfons el Magnànim amenaçà el papa Martí V amb reconèixer Climent VIII i s'oposava a la seva política italiana; per això, un cop Martí V li concedí la investidura del regne de Nàpols, Alfons el Magnànim envià Alfons de Borja a Peníscola a demanar a Climent VIII que abdiqués, cosa que féu solemnement a Peníscola el 26 de juliol de 1429; i així, posà fi al darrer episodi del Cisma d'Occident.>>
 

[ca.wikipedia.org]


1420

Novembre, 3 i 26. Un document d'un notari de Portell:

<<Nota 34: Antoni Carcasses, notario del Portell, en atención a que Blasco de Arbón junto a Lázaro López y Antón Balfagón, de Villarluengo, le deben pagar 60 ss jaqueses censales cada fiesta de San Miguel, razón de 40 libras jaquesas de principal, les hace carta de gracia porque han amortizado 20 libras. Días después, Domingo Nadal, el menor, de Villarluengo, confesó deber a Domingo Tena, barbero habitante en Morella, 200 ss jaqueses razón de préstamo amigable, a devolver en un período de 4 años a razón de 50 ss cada anualidad. (AHPT, nº 1165: 1420, noviembre 3 y 26).>> (pàg.52)

[APARICIO MARTÍ, Joaquín (2010): Ósmosis socio-económica en territorios limítrofes. La permeabilidad del Maestrazgo turolense y castellonense en los siglos XIV y XV. STVDIVM. Revista de Humanidades, 16 (2010), pp.39-56. Facultad de Ciencias Sociales y Humanas. Universidad de Zaragoza.] studium.unizar.es


1424

 Mossén Juan Puig, en els seu llibre d'història de Catí, parla de Sant Pere de Castellfort i de la pelegrinació dels catinencs. De la de Portell no diu res però no ens estranyaria que fóra ja d'aquella època.

<<1652. Noticias sobre San Pedro de Castellfort. Tenemos noticias de San Pedro de Castellfort del año 1321, en que Arnau Segarra le dejó un legado. De la procesión que hace Catí a la ermita de dicho santo, la primera vez, en 1424. Se llevaba un cirio grande que ardía durante la estancia de la procesión en ella. Iban cantores y comían de lo que llevaban. Primeramente, eran los asistentes unos cuantos devotos, doce solamente, vestidos de peregrinos, y después iban todos los que querían, en gran número. En el siglo XVi fueron muchas veces por necesidad de agua, y entonces pagaba el gasto el Consejo municipal. Se suspendió durante la guerra pasada. Pero subió el año 1638, 1639, 1640, 1643 y 1652.>> (A.M. e Index, pág. 611)

[PUIG PUIG, Mossén Juan. Historia breve y documentada de la Real villa de Catí II, pàg. 34. Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998]


1425

Març, 27. València.

<<1425, març, 27. València.

     Testimoni de Domingo Atzuara, il·luminador de llibres i ciutadà de València, en la venda d'una part d'una casa feta per Guimerana, dona de Pere de Brusca, veí de Morella [abans diu que era de les Albaredes i ara "veí de Morella", però com aldea de Morella que érem, segurament, ens consideraven 'veïns de Morella'], a Caterina, vídua de Bartomeu Just, doctor en lleis de la ciutat de València.

     ARV, Protocol d'Antoni Altarriba, núm. 51.

     (...)

     Testes, Raymundus Canyelles et Dominicus Adzuara, illuminator, Valentie cives.>>

 [TOLOSA, Lluïsa, COMPANY, Ximo i ALIAGA, Joan. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna. III (1401-1425), p. 696. Universitat de València. Fonts Històriques Valencianes. València. 2011]

Nota: Arribem a aquest anterior document seguint-li el fil a Guillemeta i el seu home, Pere de Brusca, de les Albaredes, que unas anys abans, concretament el 13 de setembre de 1407, van comprar un hort:

 

<<1407. Setembre, 13. Morella. Venda d'un hort feta per Guillem Ferrer, pintor i veí de Morella, a Guimerana, dona de Pere de Brusca de les Albaredes, per preu de 44 sous. AEMorella, Protocol de Joan Guerau. Sánchez Gozalbo, 1943, p.27.

 

     Die martis, XIIIº septembris anno a Nativitate Domini MºCCCCº septimo.

     En Guillem Ferrer, pintor, vehín de Morella [vol dir que era de Morella ciutat o de qualsevol aldea també? inclosa Portell?], ven a la honrada madona Guimerana, present, muller de l'honrat en Pere de Bruscha de les Albaredes, hun ort seu situat en lo prat de la dita vila, lo qual afronte ab ort de vós, dita na Gumerana, ab ferreginal e palliça que 'quondam' fon d'en Miquel Barreda et ab via pública, lo ual és tengut a cens de sis diners reals a la almoina d'en Berenguer de Quadres pagadors a Pasqua, ab loysme e fadiga, 'et cetera', lo qual vos ven ab entrades, exides, 'et cetera', ab tots sos drets per preu de XLIIII sous reals, los quals confes haüts, 'et cetera'. Perquè renuncie, 'et cetera', donant [...]. E promès ésser tengut de evicció, 'et cetera'.

     Testimonis, en Pere Struch, çabater, major [...] en Domingo Barberà. 'Fiat apocha, et cetera'.>>

 [TOLOSA, Lluïsa, COMPANY, Ximo i ALIAGA, Joan. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna. III (1401-1425), p. 161. Universitat de València. Fonts Històriques Valencianes. València. 2011]

 


1425

Data en que es fixa el lloc on es faran les reunions del Tribunal del Lligalló. Ens ho diu Tuixans, parlant de la creació del lligalló de Morella (veure a l'any 1270):

<<En un principi, no tenia aquest Tribunal un lloch assenyalat, sinó que s'avisava ab temps, senyalant quiscuna de les partides o contornades, ahont tenía lloch el Consell y ahont acudien els pastors; però en 1425 els Jurats acordaren que'l lligalló se celebrés junt a la casa del Consell o Universitat; destinant un lloch per al bestiar, y'l glacis del castell (especie d'esplanissada, per ahont devallen les aygües del castell) per a poder pasturar durant els sis mesos qu'havien d'estar de manifest les 'resses' que no trobaven amo.>>

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] raco.cat


1427

Abril, 10. Concesió de drets per als pastors. Ens ho cita Tuixans, parlant de la creació del lligalló de Morella (veure a l'any 1270):

<<N'Anfós de Nàpols, estant a Valencia, en el 10 d'abril de 1427, concedí: "los dreytos de dita villa a los hommens d'aquella et de sus aldeas et barrios poder pacentar, acabañar et adaguar sus ganados et bestiares gruesos et menudos, de dia et de nuyt, sies contrastamiento alguno, et de tallar humeras viejas, et frutas, verdes et secas, para necesidades de sus casas, et aquellas tallades en el dito teermino, sacar o facer sacar sines impediment alguno".>>

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] raco.cat


1428

Juny,20, diumenge (Cinctorres). Grau ens dona una dada on es cita Portell en el llibre d’Herbés, quan parla de “Port de Morella”. Diu que el notari, Jaume Perpinyà, en Cinctorres fa un acta segons la qual, “Antoni Barreda, de Castellfort, deu als honrart en Lois de Santapau, donzell, render, i an Jaume Maçana, render, i al notari de Cinctorres, 2133 sous i 3 dinars reals de Valencia “per pendre bestiar” dels delmiços dels llocs de Cinctorres, Portell i Vilafranca, a pagar per Sant Miquel de setembre vinent; pena de 100 sous, la vintena part per al Re.” i afegeix: “es sotsmeten al for del batle de Morella o de qualsevol altre batle dins lo Port de Morella constituit”. Testimoni foren Antó Calvo i Domingo Llisterri, de Cinctorres i no fou acabat de pagar el deute fins al 16 de setembre de 1430.

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Herbés, p. 34. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló]


1430

Cens d’aquell any. Ens ho diu Monfort en una nota al peu de pàgina del seu llibre de Villafranca:

 “N.C. Por considerarlo de interés para justipreciar la importancia de Morella, por una parte, y la de las aldeas por otra, facilitamos el censo de las mismas, referido al año 1430:

Morella, 577 vecinos

Catí, 211

Forcall, 178

Vallibona, 133

Cinctorres, 131

Portell, 120

Villafanca, 103

Castellfort, 90

Olocau, 84

Masías de Morella, 223

 

Calles de Morella:

La Mata, 115

Chiva, 45

Palanques, 40

Morella con sus masías y Calles, 1.000 vecinos (vide: Puig, J (1953), p.143. Estas cifras corresponden a casas, por tanto hay que multiplicarlas por un coeficiente (que orientativamente podría ser 4 como mínimo y 4.5 como máximo), para averiguar el número de habitantes. Hay que matizar, sin embargo, que los tratadistas no se ponen de acuerdo a la hora de concretarlo con exactitud.”

[MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p. 355. Ajuntament de Vilafranca. 1999]


1430-1460

En un llibre conmemoratiu de l'exposició "la Memòria Daurada", es cita una peça perduda de l'església. Segons vam sentir fa poc, cabria la possibilitat de que aquesta peça estiguera en Barcelona. La fitxa és aquesta:

<<CRUZ PROCESIONAL MAYOR

Ca. 1430-1460. XVI (pomo y caña)

Plata sobredorada, cincelada y repujada.

106 x 41 cm.

Localización actual desaparecida.

Portell. Localización actual desaparecida.

BIBLIOGRAFÍA: MILIÁN, 1987 (1930), pp. 223-224; MILIÁN, 1989, (IMD., s/p), p. 579>>

ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 288. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 lamemoriadaurada.com


1431

Abril, 20. Grau, en els llibre d’Herbés ens dóna una dada curiosa referent al topònim SELLUMBRES, que a més a més, diu que és una “aldea”.

<<El sábado 20 de abril de 1431, en Cinctorres, Arnau de Sant Joan, de Catí, aunque residente en la aldea de Sellumbres [Sellumbres vol dir 'zona umbriosa'. La paraula ve de 'sol' i 'ombra'. De ahí 'rambla Sellumbres'.], y Luis Vives, rector de su parroquia, confesaron deber a la viuda de Esteve de Cubells, Na Violant de Montserrat, 352 sueldos, precio de dos bueyes, “hun ros e altre vermell”, que le había comprado; aunque el pago debía hacerse por Sant Joan, no lo hicieron hasta el 9 de septiembre, según atestiguaron Pere Bleda, herrero de Morella y Antoni Prunyonosa, de Castellfort [referència bibliogràfica 130, *consultar]>>

 [GRAU MONSERRAT, Manuel. Herbés, p. 103. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló]


1431

Quan es parla de la Casa-Abadia que la “universitat” de La Mata vol facilitar-li al seu Vicari, Francés Ceroli, es diu el següent:

“Coneixeran tots com nos en Johan Vilanova, lochtinent de justicia en lo loch de La Mata...en Pascual Roselló e Anthoni Belvís, jurats del dit loch... y 28 consellers, promens... tots ensemps ajustats e congregats en la casa del conesell del dit loch, per veu den Jacme Garcia, sag,... faents e celebritats consell y universitat, faents e representants axi per la ma magor, migana e menor, en mos noms propis e dels officis que tenim.. e en nom de tots de los que aci son presents e dels absents et en nom e en veu de tota la dita universitat, e de tots los vehins e habitadors de aquella... unànimes y concordants e nengu discrepant, donam, cedim, transportam en vos, Francés Ceroli, pvre., vicari de la present esglesia, present e acceptant, e als vicaris que aprés de vos seran, hunes cases nostres e de la dita universitat, franques e quities... les quals la dita universitat ha comprades del discret en Bernat Carcases, notari, e de sa muller Guiamoneta, vehins del loch de Portell, segons que affronten ab cases de Aparici Blasco, e ab antuxà del consell e ab dues vies públiques... les quals cases donam ab les condicions e pactes infraseguents...”

[EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella), p. 81. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988]


 
segles segle XIV 1401-1409 1410-1434 1435-1481 1482-1500 segle XVI biblio

Termenals Portell - La Iglesuela (1407)


www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà