PORTELL s. XVI (1564-1600)                                                                                www.portell.tk


 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 

1564

En internet, parlant de Palanques, trobem també una nota que ens afecta:

<<Desconocemos si [Palanques] alguna vez obtuvo el mismo grado de autonomía que las otras aldeas de Morella, ya que de hecho en 1564 Martí de Viciana decía claramente que Palanques era un lugar de realengo, pero hacía una clara distinción entre los lugares de Forcall, Cinctorres, el Portell, Castellfort, Vilafranca, Vallibona, de los cuales dice que 'Estos antedichos seys lugares son haldeas de Morella, como lo es Catí'; pero en cambio cuando habla de los lugares de Saranyana, La Mata, Xiva y Palanques nos dice que 'Estos antedichos cuatro lugares son havidos por calles de Morella'. Parece que, lo que quiere decir Martí de Viciana es que los primeros lugares disfrutaban de la jurisdicción alfonsina desde la sentencia de Jua [...i sembla que se talla a mitja frase; vol dir "la sentencia de Juan I, de 1389"?]>>

[censoarchivos.mcu.es]


En la pàgina de Facebook Històries de Morella, Vicent Garcia Edo ens fa una transcripció i, el que és més important, ens diu en quin llibre trobar-la:

<<LA COMARCA DELS PORTS EN 1564. El territori dels Ports ja tenia eixe nom al segle XVI i també abans, tot i que se'l coneixia més bé com a "terme de Morella" o algunes altres denominacions en les que el nom de la vila semble apareixia en un punt o en un altre. No es parlava de comarca, ja que eixa denominació i eixe concepte és molt més tardana.

Al segle XVI, el notari Martí de Viciana, de qui ja hem parlat en alguna ocasió, va escriure i publicar l'any 1564 un volum, el tercer, d'una "Història general de València" i, en descriure Morella, fa una menció a les poblacions que formaven part del terme general del castell. Diu clarament que hi havia vint-i-un pobles, que relaciona segons el règimen jurídic de cadascú (llocs de senyors, aldees, carrers, jurisdicció parcial de Benifassà) i segurament també per ordre d'importància i pel coneixement que d'ells en tenia.

Aquesta descripció podria ser d'utilitat ara que per enèssima vegada es parlar de la comarcalització del territori valencià.>>


Transcribim el text d'una còpia digitalitzada d'aquet Volum Tercer de la Història general de València, de Viciana (fol. 136r/v). Per cert, si consulteu el llibre, al mateix full, trobareu una versió molt poètica de la conquesta de Morella, amb dos germans moros fill del rei de València que van facilitar-li a Blasc d'Alagó la presa del castell per haver-los salvat aquest d'una sentència a mort.

<<El término de Morella es fragoso y áspero de montes y bosques de pinares y enzinares donde se cría mucha caça de conejos, perdizes y de monte. Hay muchas fuentes de frías y buenas aguas y muchas yervas medecinales y olorosas.

Hay veynte un pueblo y muchas casas de labranças que llaman masos, que en todo lo poblado se hallan dos mil quatro cientas casas de vezinos.

Cógense en este término ordinariamente quarenta ocho mil cahizes de trigo, engordan seys mil puercos de carne en los bosques, y tienen ciento y veynte mil cabeças de ganado cabrío y lanar, sin otros fructos y aprovechamientos que tienen, de vino, miel, cera, madera y carbón.

La villa de Morella fue dada a poblar por don Blasco de Alagón a quinientos pobladores, y después el rey lo confirmó con privilegio dado en Valencia año de 1242.

El lugar de la Todolella, que possehe mosen Francisco Joan Ciurana, cavallero, fue dado por el rey don Jayme a Ramón de Calvera, con privilegio dado en Valencia a 2 de Agosto año de 1242. En este lugar conosce de causas criminales el justicia de Morella.

El lugar de Villores, que posee el mesmo Ciurana, fue dado por don Blasco de Alagón, mayordomo mayor del rey don Jayme, a las reverendas priora y monjas del monasterio de Xixena [Sigena], de Aragón, con carta hecha por Abril de 1233. En el crimen conosce el justicia de Morella. Este monasterio fundó doña Sancha, muger del rey don Alfonso de Aragón, para monjas de la orden y hábito de Sant Joan, y puso en él muchas de sus damas monjas.

El lugar de Erbés Jusans [Herbers], possee mosén Luys Joan Valls, cavallero. Este lugar fue dado por el dicho don Blasco de Alagón a Joan Garcés, con carta hecha por Março año de 1233.

El lugar de Ortells, que possee mosen Joan de Brusca, cavallero, en el crimen conosce el justicia de Morella.

El castillo y lugar de Olocau es haldea de Morella. Fue dado por el infante don Pedro a Arnaldo Savit, y a diez pobladores, con privilegio dado en villa real de Figueras, año de 1271.

El lugar de Catí fue dado por el dicho don Blasco de Alagón a Ramón de Bacona y a quince pobladores, con privilegio dado en Morella año de 1233 [diu Garcia Edo que en realitat va ser en 1239]. Y después el rey don Jayme, con privilegio dado en Buriana año de 1250, dio a los hombres y consejo de Morella el dicho lugar de Catí por haldea, en el qual el justicia mayor de Morella pone un lugartiniente para las causas ceviles.

El lugar del Forcall. El lugar de Cinch Torres. El lugar de Portell. El lugar de Castellfort. El lugar de Vilafranca. El lugar de Vallibona. Estos ante dichos seys lugares, son haldeas de Morella, como lo es Catí.

El lugar de Sarañana. El lugar de la Mata. El lugar de Chiva. El lugar de Palanques. Estos ante dichos quatro lugares, son havidos por calles de Morella.

El monasterio de Benifaçà e en sus lugares, que son: la Puebla, Castell de Cabras, Bellestar, y el Boxar, tiene el justicia de Morella la juridicción en el crimen.

La villa de Morella es poblada de gente honrada, cuerda, y rica, en que ay casas de algunos cavalleros y de ciudadanos, de linages antiguos, como son de los apellidos Maçana, de Centelles, de Coll, de Monje* (de este ay en Candia [Gandia] Pedro Joan Monje casado y domiciliado), de Sancho, de Berga, de Allepus y otros muchos. [...]>>

*Aquest llinatge podria explicar el topònim Mas de Monges de Portell, de la mateixa manera que els Palma podrien explicar el del Mas de Palma. Caldrà seguir-li la pista.

[VICIANA, Rafael Martí de (1564): Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno. En casa de Juan Navarro, 1564. Valencia.]  bivaldi.gva.es


1565

Població de Portell, comparada amb altres pobles de la província (no consten els pobles de menor població).

Morella, 693 vecinos
Castellón, 592
San Mateo, 413
Catí, 172
Forcall, 168
Benasal, 163
Ares, 128
Villafranca, 125
Vallibona, 121
Cinctorres, 120
Portell, 92

 [MONFORT TENA, Antonio. Historia de la Real Villa de Villafranca del Cid. p.383. Ajuntament de Vilafranca. 1999]


1565

Balbás, en el seu llibre de la província de Castelló de 1892. En internet es pot consultar quasi tot el llistat, excepte els darrers, com Villores o Sorita.

  1565 1794 1887 1887
  Vecinos Vecinos Vecinos Habitantes
Ares del Maestre 128 200 546 2006
Ballestar - 90 211 761
Bel - 18 44 192
Bojar 25 70 127 640
Castellfort 70 167 436 1527
Castell de Cabres 39 32 103 483
Catí 172 400 656 2175
Cinchtorres 120 250 562 1957
Corachar - 18 38 221
Forcall 168 270 481 1926
Fredes - 12 37 159
Herbés 80 60 198 716
La Mata 110 100 180 574
Morella 168 * 960 1443 6661
Olocau 86 120 144 494
Ortells 30 62 220 783
Palanques 32 60 118 425
Portell 92 150 314 1073
Rosell 32 280 610 2497
Todolella 56 66 197 692
Vallibona 121 142 456 1612
Villafranca del Cid 125 350 724 2770
[...]        

* No nos parece exacta esta cifra, dada la importancia que Morella tenia en aquella época. Además, en documentos que tenemos á la vista vemos, que en 1430 había en dicha villa, incluyendo las masías, 577 "fochs", y 693 en 1573. [Monfort veiem que utilitza l'altra xifra, la de 1573]

[BALBÁS, Juan A. El libro de la provincia de Castellón. Pàg. 345-349. (Castellón, 1892). Editorial Maxtor. Valladolid. 2009] http://books.google.es


1566

Fragment d'un mapa de la península de Giovanni Francesco Camocio. Es molt similar al de Paulo di Forlani (veure en 1550).

Aquests són alguns dels noms que apareixen en la nostra zona:

<<trayguera, S. matheo, cuevas, chiverta, lapuebla, mirabel, fintaner, valivanna...>> (Traiguera, Sant Mateu, les Coves, Alcalà de Xivert, la Pobla Tornesa, Mirambel, Fortanete, Vallivana...)>> Moyuela és un poble de Saragossa.

[CAMOCIO, Giovanni Francesco (fl. 1560-1572):Totius Descriptio Hispaniae. Ed. Venetiis Ex Camotii formis. 1566.] bdh.bne.es


1568-1648

Guerra dels 80 anys o guerra de Flandes. Es una guerra que va enfrentar a 17 províncies dels Països Baixos contra el seu sobirà, el rei d'Espanya. Va acabar amb el reconeixement de la independència de les set "Províncies Unides", conegudes en l'actualitat com Països Baixos.

es.wikipedia.org


Trobem en internet un didàctic resum d'aquesta guerra, amb el títol "Guerra de los 80 años: el Vietnam hispánico. ¿Por qué se perdió la guerra de Flandes?"

unapicaenflandes.es


1568

En moltes publicacions antigues apareixen escrits llocs de pobles basant-se en el mapa d'Ortelius (1584), com, per exemple, Marés (1681). Però és que Ortelius fa el seu mapa basant-se en les descripcions d'un altre geògraf, Jerónimo Muñoz (1568). Però aquests mapes els solen fer gent que no coneix el nostre territori ni la nostra llengua. Es normal, doncs que apareguen sovint errors en els noms. En aquest mapa ja es poden vore Portell (Portel) i les Albaredes (Alboredes).

<<Tabla de correspondencias entre los topónimos que marcan las fronteras terrestres y marítimas del reino de Valencia, según la Descripción de Jerónimo Muñoz de 1568 (izquierda) y su plasmación en la versión primera del mapa de Abraham Ortelius (derecha) de 1584>>

MUÑOZ - ORTELIUS

Atalaya del Sol del Río - Atalaya

Los Hostaletes - Hostaleis

Raya de la Cenia - Cenia

Boxar - Voxor

Mas de Venifasa - Bonifasa

Montroig - Monroig

Penaroja - Penaroja

Herbes Joan - Herbes Juan

Torres Arques - Torre Sarques

Çorita - Corita

Olocau - Holocau

Miranbell - Mirabell

Portell - Portel

La Gresola - ---------------

Vilafranca - Villafranca

Mozquerola - Mosqueruela

Port de San Joan - S. Joan

Sucayna - Sucayna

Linares - Linares

Rubielos - Ruvielos

Cortes - Cortes

[...]

[GARCÍA EDO, Vicent i VENTURA RIUS, Albert. El primer mapa del reino de Valencia (1568-1584). Pàg. 143. Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló de la Plana. 2007.] books.google.es


1572

Fragment d'un mapa de navegació d'Europa:

<<La vera descrittione della navigatione di tutta l'Europpa, et parte dell' Affrica et dell' Asia, quali confinano con essa. Fatta con ogni diligentia dall' eccellente Cosmografo signor Giacomo Homé Portoghese; nella quale, ancorche sia opera minutissima, si vegono peró tutte l' Isole, Golfi, Porti, Sogli seccie, et altre cose necessarie alla buona navigatione. Hora di nuovo revista et emendata. IN ROMA M D L X X I I. Ex Typois Antonÿ Lafreri.>>

Aquests són els noms que apareixen en la nostra costa, de nord a sud (per llegir-los, cal girar el mapa):

<<...salou, balas(..), P. fangosa, tortosa, paniscula, corno, (..)rpesa, tecansin, boriana, morvedro, grado, valencia, al Bufera, cugera, gandia, denia, c. demartin...; i Calobrete>> (Salou, el Coll de Balaguer, Punta del Fangar, Tortosa, Peníscola, Capicorb, Orpesa, Benicàssim, Borriana, Sagunt, el Grao, València, l'Albufera, Cullera, Gandia, Dénia i Cap de Sant Martí; i les illes Columbretes)>>

[GASTALDI, Giacomo: Geografia Tavole Moderna di Geografia. Antoine Lafréry. Roma. 1575.] wdl.org


1572

1567-1572. Existeix una “Memòria dels pobles de la Governació de Castelló de la Plana”, que forma part d part d’una obra anomenada “Descripció del Regne de València”, manuscrit que pertany a l’arxiu del Duc de Gandia i redactat pel mestre Hierónimo Muñoz i dedicat al aleshores Virrei de València, Antonio Alfonso Pimentesl. Va ser publicat per primera vegada pel canònig valencià, Roque Chabás, en la seva revista “El Archivo”, vol. IV, nº 1889. En el llistat de pobles, tenim, ordenats alfabèticament, les següents dades:

Castelló de la Plana, 559 cases;
Albocàsser, 139;
Ares del Maestrat, 128;
Castellfort,70;
Catí, 172;
Cinchtorres, 120;
Çorita, 100;
Chiva, 53;
Forcall, 168;
Hortell (Ortells), 30 (moriscos);
La Mata, 110;
Morella (diu Fransno), 168;*
Olocau, 86;
Palanques, 32;
Portell, 92;
Sarañana, 12 (moriscos);

Todolella, 56;

Vallibona, 121;

Vilafranca, 125 i

Villores, 43.

* Aquesta dada no se sembla gens a la del registre anterior. Caldra revisar-ho.

Dit document ens diu que en aquella època el Regne de València estava dividit en 4 governacions (Orihuela, Xàtiva, València i Castelló) i entre Cristians i Moriscos. I diu també que en total, al Regne hi havien 68.855 cases (19.970 d’elles morisques); a Castelló, 10.054 cases (1.154 d’elles morisques). I de les 19.970 morisques de tot el Regne, només 340 eren pertanyents al Patrimoni Real, com era en aquell moment Morella i les seves aldees, i la resta (19.639) eren dels “senyorius”, qui pel peu propi interés els defenien contra la Inquisició i els oficials reials.

[Això fa pensar que a Portell no teníem un nucli morisc perquè si no ho hagués expresat com ho va fer a Ortells i Saranyana]

 [EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos históricos (1966-1993), p. 23. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


1572

1565-1572. Apareix en un llistat de la Governació de Castelló de Jerónimo Muñoz que Portell té 92 focs. (Sinctorres, 120. La Mata, 110. Castellfort, 70. Forcall, 168, Morella, 168. Villafranca, 125...)

 [HALPERIN DONGHI, Tulio. Un conflicto nacional en el Siglo de Oro, p. 293.] *COMPLETAR (Llibre consultat en la Biblioteca de Benicarló)


1574

Castelló de la Plana. En un treball de Sanchez Adell on revisa els fitxers d'empadronament a la ciutat de Castelló, o més ben dit, els "Llibres de vehins novells", entre els anys 1434 i 1690, trobem que són quatre els portellans que van marxar a la capital.

<<[Any] 1449:

Jacme Matrunio. Portell [no diu l'ofici]

Berthomeu Bru. Portell [no diu l'ofici]

Matheu Sent Martí. Portell [no diu l'ofici]

[Any]  1574:

Francesch Bruscha. Portell. Llaurador.>>

 

En quant als oficis dels inmigrats, cita els següents (pàg.74-75): aduller, albarder, apothecari, argenter, assaunador, ballester, barber, blanquer, boter, botiguer, çabater, calafat, canterer, carnicer, carreter, cavaller, ciutadà, cofrer, colteller, corder, doctor en cascun dret, doctor en medicina, espadador, espardenyer, espaser, ferrer, fuster, ganader, garbellador de li, guardià, hostaler, jurista, llaurador, llenser, manyà, menescal, mercader, fes, mestre d'aixà, mestre de vila, metge, moliner, notari, obrer de vila, metge, moliner, notari, obrer de vila, ortolà, palafanguer, pastor, pedrapiquer, pelicer, perayre, pexcador, pintor, rajoler, sastre, sedasser, sombrerer, taleguer, teixidor, tender, tintorer, vanover, vedisser i verguer dels jurats.

[SÁNCHEZ ADELL, José. La inmigración en Castellón de la Plana durante los siglos XV, XVI y XVII. Pàg.13 i 29. Cuadernos de geografía, nº 19, pág. 67-100. 1975. Fuentes: Llibres de vehins novells, Archivo municipal de Castellón.] uv.es


1575

Agost, 29. En un llibre de Montornés trobem un altre document que parla dels PELEGRINS. Fa referencia a un document de l’any 1575 que diu així:

<<Any 1575, agost 29. Portel [...]

Item per quant sa Señoria denota que los vehins del present loch quasqun any per festes de pasqua fan una professo a la hermita de sant Pere de Castellfort en la qual se fan grans gastos i se fan molts pecats mortals, mana als jurats sots pena de excomunicació de aquí anavant nos fassa dita professo sino que sis homens confessats ab un prevere vagent en professo a dita hermita en loch de dita professo.” (ACT. Caixa 4, visita nº 18. Any 1575)>>

I continua dient:

<<Actualment son dotze els homens que van de pelegrins de Portell a Sant Pere. No sabem si el número de 6 que apareix en la nota és atribuïble a un error del escriva, o si guarde relació al número de veïns que hi havie a Portell.>>

[Això últim pareix descartar-ho ell mateix perquè, en el mateix full, parla dels 12 pelegrins (de Castellfort) a la nostra Senyora del Cid, o dels 12 (de Culla) que van a Sant Joan de Penyagolosa.]

[MONTORNÉS, pàg. 32] *Desconeixem el títol, editorial i any de publicació.


1576 Febrer, 10. Ens diu José Eixarch en un article que fa pel llibre de Cinctorres, que <<L'excomunió era la pena més greu en la qual es podia caure>>, i diu que davant això, tan sols es podia fer "acte de humiliació y perdó", com el que fa fer un portellà:

"En bertomeu bru, de Portell, comparent davant lo venerable...vicari de portell, lo qual stava asentat a la porta de dita sglesia, y de continent se agenollà als peus de aquell, en presencia dels honrats justicia y jurats; y, convocats yo lo notari y testimonis, dix aquell al reverent vicari com ell era estat desobedient y havia mal parlat contra ell y li demanava perdó...y suplicava li perdonàs y absolgués. E lo vicari, vista la hobediencia de aquell y, usant del poder a ell donat per lo reverent senyor official de morella, de continent perdonà y absolgué a daquell".

[EIXARCH FRASNO, José. La Vida Quotidiana dels nostres avantpassats. Cinctorres, Volum I, pàg. 159. Editat per Cinctorres Club C.B. Tortosa. 1999]


1578

En el testament de Joan Piquer (que sembla que era el moliner del Molí de la Punta, de La Mata), diu el següent :

“Joan Piquer, del lloch de La Mata.Marmessors (albaceas): Hisabet de Arnés, muller mia (de los Arnés de Portell, una dinastía de notarios, con el rango de “ciutadans”) y a Miquel Piquer, notari, fill meu.”

I continua Eixarch:

“ac etiam done facultat a la dita muller mia que puga estar y abitar en les estancies de la torre que jo he començat a obrar [la torre actual?], ab tal que lo dit infrascrit hereu sie tingut y obligat de acabarla de obrar y, en lo entretant que no estará obrada, la dita muller mia estigue y puga estar en los apartaments que per huy los dos estam...”

[EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella), p. 241. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impresor. 1988]


1580

A Portell hi havien JOGLARS. No tenim tanta informació com en altre pobles, però sí que sabem per un document trobat al Arxiu municipal de Cinctorres (Libre Memorial del loch de Cinchtorres) el següent:

“It [pagar]... als de Portell quant vingueren a representar, per vi y carn y tot, 14 sous, 7 diners.”

 “El joglar, diu Martí de Riquer segons Eixarch, solia ésser de procedència humil i, davant la societat, fou sempre considerat com una persona de baixa categoria...encara que fora preuat i estimat perquè era un home de plaer, un personatge simpàtic”

 “El joglar en l’Edat Mitjana era el que per contracte o donatius recitava o cantava poesies dels trobadors als reis o magnats, alternant els versos amb habilitas per fer riure (Grau, segons Eixarch). Però al s. XIV el juglar havia perdut ja categoria, abandonant el cant i quedant reduit a simple músic o bufó.”

 Eixarch ens dona més informació sobre altres joglars de la comarca, del que faré un resum d’algun nom de joglars i del que feien i d’on eren.

 Martí Scoriola i en Pere Palomo, de La Mata (1431) [veure més informació en BAMYC 1972-73 Grau Montserrat, Joglars als Ports de Morella]

 Pere Fullola de Forcall, “trompeta” (1431)

 Anthoni Coloma, Pere Forment e Johan Coloma, de La Mata, “dances i albades” (1431)

 Anthoni Vallari, de Vilafranca... sonar dances els diumenges i dies de festa,...rebre al justícia (de La Mata) quan ve de Morella de jurar... e acompanyar los jurats e mustaçaf de la sglesia tro a casa quant entrarán novellament...e acompanyar la profesó lo dia d Corpus Xsti...e les noces...e fer albades ans del jorn per vila les festes anyals...e tots jorns sonar de continent després de dinar, sie tengut exir a plaça (de La Mata) sens que nol càlega demanar. (AHNM, Simón Ortí, 1445)

 En 1564 es parla de que a les festes de S.Abdón y Senén y el dia de la Verge Maria d’Agost i Sent Roch, a La Mata van tenir actuacions dels cecs [que era una de les poques sortides dignes que tenien els pobres] :“ ...item donarem als segos, per cantari y sonar les violes de arch [vihuela en castellà]...”

 En 1575, “...It per les joyes [premis de curses o habilitats], jutglars, momos [ball entremesclat amb mímica]...”

 En 1577, sabem que hi van anar els de La Cuba “...per lo regocijo...en festes de nadal...” i també van venir de Mirambell “...als que vingueren de Mirambell a fer comedia...” També de Forcall “...It per la despesa que feren los que representaren una comedia del Forcall...”

 En 1582, “...It...per les comedies ho farces [una farsa és una representació còmica, generalment burlesca i en un sol acte] y gitanes que vingueren de Mirambell y la cuba y de La Mata lo dia de cap de any...”

 Altabás, juglar del Forcall en 1601

 En canvi, en 1692 ja apareix la figura del dolçainer, en substitució del “jutglar”

 [Per cert, que la DOLÇAINA crec recordar que és de procedència àrab. Algú té més dades?]

 [EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella), p. 176. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impresor. 1988]


1584

En moltes publicacions antigues apareixen escrits llocs de pobles basant-se en el mapa d'Ortelius (1584), com, per exemple, Marés (1681). Però és que Ortelius fa el seu mapa basant-se en les descripcions d'un altre geògraf, Jerónimo Muñoz (1568). Però aquests mapes els solen fer gent que no coneix el nostre territori ni la nostra llengua. Es normal, doncs que apareguen sovint errors en els noms. Ací tenim un detall de la frontera amb Aragó i un detall de com era la frontera "antiga" i com és la "nova", on Mosqueruela i Ruvielos [Rubielos de Mora], segons el mapa, deixen de ser valencianes i passen a ser d'Aragó.

Les Albaredes, ací "Alboredes", la pinten com si també aragonesa. Però no és d'estranyar perquè un treball com aquest, en aquella època, imaginem que deuria ser molt difícil. I alguns el van criticar obertament, com l'eminent Escolano, que va dir coses com aquestes:

<<...en su "Theatro Geográphico" ha desquiciado casi todos los pueblos de sus verdaderos sitios y nombres, y nos los presenta con otros tan diferentes que de aquí a doscientos años avrán de entrar en disputas los lectores y hazer juyzio de que huvo dos reynos de Valentia: uno, el que pinta Abraham Ortelio, y otro el que realmente tenemos...>>

I continua dient Edo:

<<Que los grabadores flamencos cometieron errores queda completamente demostrado, de la mera comparación entre el contenido de la primera versión del mapa valenciano, publicada entre 1584 y 1592, y el de la segunda versión del mismo, sobre una plancha distinta, publicado entre 1595 y 1612. Los grabadores que trabajaron para el impresor Vrients usaron como modelo de la segunda versión un ejemplar de la primera [...] y al cotejar los topónimos observamos cómo en la segunda versión se acumularon nuevos errores a los primeros, porque de nuevo volvieron a leerse mal diversos nombres. No es probable que Abraham Ortelius usara en 1584 otra información para confeccionar el mapa que la que le proporcionaba la 'traça' de Jerónimo Muñoz, puesto que no conociendo el territorio le resultaba fácil y cómodo basarse exclusivamente en el dibujo original del autor valenciano. Las referencias, por tanto, que se hace a diversos autores, como Pedro Beuter, Pedro de Medina o Federico Furió, que aparecen citados en el reverso del mapa, se refieren únicamente a la información que facilitaron, bien de forma personal, por carta, o a través de sus obras, para redactar el texto de la descripción del reino de Valencia que figura en el mismo.>>

I acaba dient Edo que durante els segles XVI i XVII es fan nombroses imitacions del mapa d'Ortelius. No podem llegir aquesta part. Haurem d'esperar a consultar el llibre.

[GARCÍA EDO, Vicent i VENTURA RIUS, Albert. El primer mapa del reino de Valencia (1568-1584). Pàg. 65. Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló de la Plana. 2007.] http://books.google.es


1587

Juliol. Tenim constància de que alguns dels nostres pobles ja estaven demanant l’independència de Morella, que finalment s’aconseguí el 1691, així tenim un document en l’Arxiu Municipal de Cintorres, el “llibre memorial. Rebudes i dates” on figura la següent partida :

“Item doní a don blay bergua, per lo correu feu a Madrit, en juliol de 1587, lo qual anà ab lletres de dit don blay, per orde del Forcall i Cinchtorres [no cita a Portell], per solicitar i veure sins porien fer viles i consultar los memorials havia fet per dita rahó micer sanchis, de València; per tot, 16 lliures, 6 sous, 8 diners ; que lo que toque a cinchtorres es 133 sous, 4 diners.”

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos históricos (1966-1993), p 411. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


1587

Es fa l’esglèsia parroquial de La Mata, possiblement del mateix autor que l’ermita de Portell. L’ermita de la Mare de Deu de la Font és d’estil renacentista i dels segles XVI-XVII. Eixarch en el llibre de història de Forcall, a la pàgina 466, on parla de l’esglèsia de La Mata, diu al parlar del constructor “Guillermus Vadenes, gallus [francés], operarius ville...” que “la nacionalidad gala del artista-constructor nos sugiere la posibilidad de hacer un estudio sobre la importancia y calidad de inmigración francesa a nuestra comarca, sobre todo en los siglos XVI y XVII. A juzgar por los protocolos de Cinctorres, Forcall, Portell i La Mata estudiados, fue considerable y de gran peso, abundando los “operarii villae”, “obrers de vila”, es decir, maestros constructores.”

 [EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos históricos (1966-1993), p. 466. Ayuntamiento de Forcall. 1994]

 També ho comenta en els llibre de La Mata, a la pàgina 65, on diu: “También merece destacarse la naturaleza gala del maestro de obras (Guellem Vadenes, francés). Son muchos los franceses que tenemos registrados a través de los legajos notariales de Cinctorres, Forcall, La Mata y Portell. La inmigración francesa a nuestras tierras, por lo que se deduce, fue considerable y de gran peso...”

 [EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella), p. 65. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impresor. 1988]


1596

Gener, 19. Eixarch, ens parla d’unes obres de pintura en l’ermita de Sant Pere de. Així, baix el títol: APOCA FINAL DE LES OBRES DE PINTURA FETES A L’ERMITA DE SANT PERE Castellfort (Janer, 19, f.66 Not. Miquel Bernat not. de Forcall, 1596), diu Eixarch:

 <<”Sebastianus de Sentinalla, pictor loci Forcalli habitador, ha rebut del Justicia y jurats de Castellfort po mansus Joanis Balaguer, agricole bacinerio eremito Sancti Petri in termino discto loci de Castellfort...19 libras 1s. 5d. por vos mihi debitas causis et rationibua in quodam capitulationis instrumento per vos ex una et me partibus ex altera firmatum...Despens notarium, ad complementum et integram solucionem omnium quantutatum.

    Segons moss j. Miralles p. 30, “en 1594 Sebastián Santillana pintó el retablo de la ermita de San Pedro. [I acaba Eixarch preguntant-se:] ¿Sería autor de las pinturas de la gran sala de la ermita de Nuestra señora de la Fuente, que aparecen firmadas en 1592?¿o más bien sería Cerdá quien pintó en el mismo año unos crucifijos para los dormitorios de dicha sala?...”>>

 [EIXARCH FRASNO, José. Notícies sobre Castellfort, p. 42. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO IX, 1987-88]

 En el mateix article, trobem més informació de l’ermita de Sant Pere. Eixarch cita, entre d’altres,  documents dels anys: 1494, 1553 i 1596.


1597

Maig, 2. València. En internet hem trobat un document molt interessant on el procurador de la batllia de Cantavella demana que els veïns de la mateixa no manifesten ni paguen cap dret pels seus ramats quan entren en terme de Morella (i les seues aldees, Portell inclós), només quan vagen a altres llocs del regne de València.

<<Documento núm. 9

A.R.V. Bailía, Letra P, Exped. núm. 1166, fol 2-7.

Davant la presencia de vostra senyoria Joan Baptiste Garcia, cavaller llochtinent en lo offici de Batle general de la present ciutat y regne de Valencia personalment constituit Berthomeu Cantanellas, nothari, sindich y procurador de la villa de Cantavella y lloch de Mirambel, Troncho, Villarluengo, La Gresola, La Cañada y La Cuba, que tots son llochs de la Batlia de Cantavella, 'tam conjuntim quod divissim' en nom de totes les dites universitats vehins e singulars persones de aquelles y de cada una de aquelles vers e contra lo procurador Patrimonial de sa Magestat y arrendadors de la gabella de la sal de dita vila de Peniscola, fa, diu e posa la demanda y requesta per los capitols inmediate seguients declaram [...] 'sub solitis protestationibus'.

[I] Primerament diu e posa (...) que les desus dites universitats de Cantavella, Mirambel, Troncho, Villarluengo, La Gresola, La Cañada, y La Cuba son llochs e universitats del regne de Arago, los quals vulgarment sian dit tos temps y nomenat y se dihuen y nomenen de la Batlia de Cantavella y axi es ver.//

[II] 'Item', diu 'ut supra', que la dita Batlia de Cantavella y llochs de aquella antigament solien esser de la Religio dels templers y apres de extinta y acabada la dita religio son estats continuament y de present son de la religio de Sant Joan de Hierusalem y ayxi es ver, publich y notorii.

[III] 'Item', diu 'ut supra' que les desus dites universitats y cada una de aquelles estan constituydes y fundades en terra y part de Arago, molt fragosa y freda, en les quals los vehins y habitadors de aquelles tan solament tenen y cullen fruyts de forment, mistures y civades sens cullir daxces, paniz, vi, garrofes, olives, ni altres profits que solen tenir los que habiten en la maior part del present regne de Valencia, y per ço los habitadors de dites universitats de dita Batlia de Cantavella per al passament y sustento de sa vida tan solament se valen del que proceyx de ovelles, moltons, cabriu y altres semblants nodriments, sens los quals ganados y bestiars nos podria habitar en dites universitats, y axi es ver.

[IIII] 'Item', diu 'ut supra' que los dits llocs de La Gresola, Cantavella, Mirambel, La Cuba, Troncho y Villarluengo estan en la ralla del Regne de Valencia, affrontant com affronten los termens de aquells ab los termens dels llochs de Vilafranca, Portell, La Mata y Olocau, aldees que son de la vila de Morella, y dins los termens generals de aquella, que es en los present Regne de Valencia, y axi es ver.//

[V] 'Item', diu 'ut supra', que no sols affronten les dites universitats de dita Batlia de Cantavella ab los dits llochs e universitats e aldees de dita vila de Morella. Per encara a la mateixa ralla dels dos Regnes promiscue 'sint inde a regno capto' y de temps inmemorial hi ha agut y de present y ha mes de cent y quaranta masades o alqueries de tal manera que moltes de dites masades se valen de les aygues, fons, pous, abeuradors y sesters que estan en altre regne del que estan dites masades, y axi matex de les dites masades de dita Batlia de Cantavella entren y tenen terres en lo dit terminal de Morella. Et viceversa, los del Regne de Valencia, terminal de Morella, entren y tenen terres en la dita Ballia de Cantavella, y no solament entren per als desus dits usos de les desus dites aygues, fons y pous les persones y ganados. Pero encara les gallines de moltes de dites masades entren y pasen en l'altre regne, y axi es ver.

[VI] 'Item', diu 'ut supra', que moltes de les dites masades de la dita Ballia tenen moltes terres en lo Regne de Valencia e viceversa moltes de dites masades que estan en lo regne de Valencia entren y tenen terres en dita Batlia de Cantavella y Regne de Arago, y axi es forçada cosa que los vehins y habitadors de dites masades ab sos nodriments y besties de treball entren en un regne en altre cada dia a llaurar y culturar dites heretats, y axi es ver.//

[VII] 'Item', diu 'ut supra', que los dits llochs de la dita Batlia de Cantavella que com esta dit abans eren de la Religio dels Templaris y hui son de la Religio de Sant Joan son estats y estan dotats de moltes gracies, privilegis prerrogatives per los Reys de gloriosa memoria antecessors de la Magestat del rey don Phelip nostre senyor, per que tots temps se an mostrat graciosos y favorables a les dites religions dels templaris y de Sant Joan de Hierusalem que ha succeyt a daquella y axi es ver.

[VIII] 'Item', diu 'ut supra' que en particular los sobredits llochs de la dita Batlia de Cantavella y cada hu de aquells vehins y habitadors y singulars persones, del dit temps inmemorial a esta part, ab just y legitims titols molt antich son estats y son exemps de molts drets y regalies que altres persones y llochs paguen y acostumen pagar. 'Et signanter' del dret y regalia de la sal y de no tenir obligacio de manifestar a la sal sos ganados y bestiars quant entren a pexer, amadallar, abeurar, assestar y acabanyar en los dits termens generals de la dita vila de Morella, y axi es ver publica veu, y fama, e los dits llochs de dites Batlies y llochs poblats dins los termens generals de dita vila de Morella, y en altres parts de dit Regne de Valencia, sens haverse entes ni oyt dir lo contrari per tot lo desus dit temps inmemorial.//

[VIIII] 'Item', diu 'ut supra', que en la dita vila de Morella y aldeas de aquella, signanter en Vilafranca, Portell, La Mata y Olocau 'a regno capto' fins a huy tostemps y ha agut de present y ha officials reals et signanter balle local per sa Magestat en la dita vila de Morella y en los propis dits llochs de Vilafranca, Portell, La Mata y Olocau llochtinents de dit batle de Morella y ayxi es ver, publich y notori.

[X] 'Item', diu 'ut supra' que per la desus dita raho del bon vehinat que hi ha entre la dita vila de Morella y llochs dels termens generals de aquella ab la vila y llochs de la dita Batlia de Cantavella, et 'aliter' ab justs y legitims titols los vehins y habitadors que son estats y son de la dita vila y llochs poblats dins los termens generals de la dita vila de Morella, tot temps an acostumat y acostumen de entrar a pexer ab sos bestiars, nodriments y ganados de qualsevol genero que sien amalladar, acabanyar, abeurar y assestar aquells en los termens de dites universitats de dita batlia de Cantavella, y de cada una de aquelles, axi de dia com de nit, et viceversa. Les dites universitats de dita batlia de Cantavella, vehins, habitadors y particulars persones de aquelles y de cada una delles que son estats, y de present son an acostumat y acostumen de entrar a pexer y pexen les herbes dels termens generals de la dita villa de Morella, y les termens generals de //aquella ab sos bestiars, nodriments y ganados axi grosos com menuts de qualsevol genero que sien, assestar, abeurar, amalladar y acabanyar aquells, exceptades les devesses y bovalars respective de dites universitats en la qual possessio, o quase desus dita, son estats y de present estan 'a regno capto' tots los vehins, habitadors y particulars persones de la dita vila de Morella y dells llochs constituyts dins los termens generals de aquella, y los vehins y habitadors y particulars persones de la dita vila de Cantavella y llochs de la Batlia de aquella respectivament continua, quieta y pacificament per temps de cinch, X, XX, XXX, XXXX, L, LX, LXX, LXXX, LXXXX, cent y mes anys e de tant temps que memoria de homens no es contrari, vehent hoy, sabentho tots y sengles vehins y habitadors de dites universitats y cada una de aquelles respective.

Et signanter los officials y regidors de dita vila y universitats. 'Singula singuli refferendo'. Y axi es ver y ho diran persones dignes de f per haver ho vist tots temps de sa recordança, fins a la present hora de ara y haver ho oyt dir a sos maiors, los quals dehien haver ho vist per tots temps de sa recordança, y haver ho oyt dir lo mateix a sos antecesors, y tal es estada y es publicament y fama, sens haverse vist ni oyt dir lo contrari.

[XI] 'Item', diu 'ut supra', que ab los dessus dits legitims titols de excempcio, les dites universitats de dita bat//lia de Cantavella, vehins, habitadors e singulars persones de aquelles y de cada una de aquelles per tot lo sobre dit temps inmemorial [...] an acostumat y de present acostumen entrar a pexer ab sos bestiars, nodriments y ganados axi grosos com menuts amadallar, assestar, abeurar, y acabanyar aquells en los termens generals de dita vila de Morella y dels llochs de la general jurrisdictio de aquella, axi de dia com de nit, 'publice et parlam', pacificament y quieta ab sciencia y pacifica de tots los officials y regidors de dita vila de Morella y llochs dels termens generals de aquella vehentlo y sabent ho tots los dits vehins y habitadors dels llochs de dita vila de Morella, continua, quieta y pacificament sens manifestar dits ganados o nodriments, franca y liberament sens pagar dreta algu per dita entrada a pexer a sa Magestat no officials de aquell pasatje, herbatje, de general, ni de sal, per la entrada, exida, ni tornada, de nit o de dia, se haga pogut o puga pretendre per tot lo dessus dit temps inmemorial 'et a regno capto' sens esser estat jamas los dits vehins de dits llochs de dita batlia ni de algu de aquells penyorats, executats, exceptat Jeroni Marin de la Gresola, que ha donat occasio al present plet y causa, ni son estat molestats ni interpellats que pagasen dret algu de general, sal herbatje, passatje, entrada ni exida del present regne y axi es ver y ho diran y testificaran los dessus dits testimonis, per haver ho vist per tot lo temps de sa recordança fins a la present hora de ara, y haver ho oyt dir a sos maiors, los quals dehien haver ho axi vist usar per tot lo temps de sa recordança, y haver ho oyt dir a sos antepassats, y tal es estada tos temps y es la publica veu y fama sens nunca haverse vist ni oyt dit lo contrari del que en lo present capitol se articula, de lo qual si fora lo contrari ne agueren tengut dits testimonis noticia de vista o de oyda, lo qual may an vist ni oyt dir y axi es ver.

[XII] 'Item', diu 'ut supra', que diran y testificaran los dits testimonis per fer axi la veritat, que tots temps y quant los vehins y habitadors de dita vila de Cantavella y dels llochs de la Batlia de aquella passen a pexer ab sos bestiars, nodriments y ganados a altres termens de altres viles y llochs del present Regne que no son dels termens y dins los termens generals de Morella, an acostumat y acostumen de manifestar dins tres dies, apres de pressa mallada, sos bestiars y ganados al gabellot de la sal de Panyiscola o de altres salines y pagar lo dret de la sal y herbatje, y dexant de fer dits manifestos y de pagar dits drets son estats penyorats y executats y axi es publica veu y fama.

[XIII] 'Item', diu 'ut supra', que cessa esser ver per ço que expressament se nega que vehins alguns o habitadors dells llochs de dita Batlia de Cantavella ab sciençia y paciencia dels justicies, jurats, sindichs //e consells de aquells o de altre de aquells hajen manifestat sos ganados, ni pagat dret de la sal ni altre algu, ni que sien estat executats ni penyorats per raho de dits drets de herbatje, sal, general, quan pexen sos bestiars en los termens generals de Morella, com esta dit desus, ni de tal podra jamas constar com la veritat sia en contrari, com esta dit desus y axi es ver.

[XIIII] 'Item', diu 'ut supra', que la vila de Mosquerola, Luco, Bordo y Castellot son llochs del Regne de Arago, los quals affronten tambe ab los termens generals de Morella y tenen sos termens contiguos, ab los termens generals de dita vila de Morella, y axi es ver publich y notorii.

[XV] 'Item', diu 'ut supra', que los vehins y habitadors del proxime, dits llochs si entren ab sos bestiars, notriments, o ganados en los dits termens generals de Morella, tenen obligacio precissa de manifestar aquells y pagar lo dret de la sal y altres drets que no paguen los de dits llochs de dita Batlia de Cantavella, y si per cas entren sense manifestar y pagar lo dit dret de la sal en dits termens generals de Morella de temps inmemorial ença son estats penyorats y executats per los arrendadors del dret de la sal y gabellots de Paniscola y altres a qui pertany, y axi es ver, publich y notori.

[XVI] 'Item', diu 'ut supra', que en particular diran y testificaran persones dignes de fe, per ser axi veritat //que [...] Moffort, vehi de la dita vila de Mosquerolla fonch penyorat y executat en lo terme de Vilafranca haura cinch o sis anys, per haver defraudat lo dret de la sal ab unes egues que passava per dit terme de Vilafranca, y tambe en dit temps poch mes o menys, fonch pres per les guardes de la sal un bestiar de un home de Bordo, que estava pasturant en lo terme de la Todolleta [la Todolella, imagino], per haver defraudat lo dret de la sal, y axi es ver.

'Ex quibus et aliis' resulta que la present demanda y requesta ha lloch y procehix de justicia, y que a les dites universitats de dita vila de Cantavella y llochs de la Batlia de aquella, y a sos vehins y habitadors, y a cascu de aquells los es licit y permes, y poden molt be, franca y librement entrar a pexer ab sos bestiars, nodriments y ganados, axi grossos com menuts, amadallar, acabanyar, abeurar y assestar en los termens generals de Morella, axi de dia com de nit, sens tenier obligacio alguna de manifestar dits bestiars a la sal, ni pagar dret algu, sino franca y liberament com fins ahuy, y 'a regno capto', se ha acostumat de fer y fet, yh que en consequencia no poden ni dehuen esser molestats, executats, ni penyorats per la desus dita raho de no manifestar sos ganados y bestiars de qualsevol genero que sien, ni pagar dret algu a sa Magestat, si no es en lo dit cas que entren a pexer fora dels termens generals de Morella segons que aquesta part del sindich de la dita Batlia de Cantavella y llochs de aquella suplica esser axi, 'definitive pronunciat sentenciat y declarat meliori modo quo potest ab condempnatio' de despeses de la part altra 'pretens sibi circa premissa et eorum singula jus, jsutitiaque, administrari cuius implorando et caetera'.>>

 [CASTÁN ESTEBAN, José Luis. La influencia de la trashumancia aragonesa en la onomástica valenciana, pàg. 32-35. Actes del Congrés Internacional d'Onomástica i Toponímia Catalanes, Universitat de València, Denes editorial, pp. 15-38, (2002) A (Consultado en internet: educa.aragob.esf)]

A més, afegeix un annex amb un interessantíssim  VOCABULARI RAMADER


1598

Comença el regnat de Felipe III de Castella, fill de l'anterior rei, Felipe II.

<<Felip II d'Aragó i Portugal, III de Castella i VI de Borgonya, anomenat el Pietós, ( Madrid, Regne d'Espanya 1578 - L'Escorial 1621 ), príncep d'Astúries (1578-1598); rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona (1598-1621), el tercer rei de la Dinastia dels Àustries. Nasqué el 14 d'abril de 1578 a la Cort reial de Madrid sent el quart fill del rei Felip II de Castella i la seva quarta esposa, Anna d'Àustria. Era nét per línia paterna de l'emperador Carles I de Castella i de la princesa Isabel de Portugal, i per línia materna de l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria d'Espanya.

Carent d'un autèntic programa de govern, va delegar la política del país en el duc de Lerma, la política del qual es va dirigir al manteniment de la pau internacional, expulsar als moriscs i el seu desig d'enriquiment personal. (El 1618 la corrupció va arribar a nivells intolerables a la Cort reial de Madrid. El rei va destituir el duc de Lerma i va nomenar com a successor el fill d'aquest, el duc d'Uceda.)[...] El 1609 es va decretar l'expulsió dels moriscos dels regnes hispans pels següents motius:

  • L'actitud de cristians poc convençuts, en un Estat defensor del catolicisme.

  • La seva possible aliança amb els turcs i els pirates berberiscos que atacaven constantment les costes de Llevant.

  • La seva impopularitat entre la població.

  • La necessitat de l'Estat del control de les seves riqueses i valors.

Entre 1609-1610 es va portar a terme la seva sortida de la Península Ibèrica. Per a aquesta operació van ser mobilitzats 30.000 soldats i l'Armada va ser l'encarregada del seu transport fins a Tunis o el Marroc. Aproximadament foren expulsats uns 300.000 moriscos. Aquesta mesura va afectar considerablement el Regne de València, així com zones d'Aragó i les hortes del Regne de Múrcia. La pèrdua de mà d'obra i de propietaris que paguessin rendes en aquestes zones van disminuir considerablement. Els cultius de sucre i arròs van haver de ser substituïts per la morera, la vinya i el blat. Al drama humà de milers de persones obligades a abandonar les seves cases, se li va sumar la persecució soferta més tard al Marroc. A més de la pèrdua de molts súbdits, la varietat cultural, aconseguida abans del regnat dels Reis Catòlics, va desaparèixer durant segles.

L'emperador Ferran II, emperador romanogermànic va demanar ajuda al seu cosí Felip III de Castella per poder plantar cara a la rebel·lió dels protestants a Txèquia, integrada dins la Guerra dels Trenta Anys.

Felip III morí de forma prematura, per unes frebres que va agafar durant un viatge a Portugal, el 31 de març de 1621 a l'Escorial, sent enterrat al panteó reial del Monestir de l'Escorial. Fou succeit pel seu fill Felip IV.>>

[ca.wikipedia.org]


1600

En un treball de recerca d'Alanyà a l'arxiu de Tortosa, troba un document amb moltes dades de finals del s.XVI. Són els justificants de cadascuna de les despeses i donacions que es fan després de la mort d'un bisbe de Morella, que reparteix els seus bens a les esglésies de la diòcesi per a que li facen misses (aniversaris) però tambe a hospitals, etc. Copiem ací el que afecta a Portell i altres fragments que ens resulten, també, interessants:

<<Transcripció d'un document de l'Arxiu Històric Diocesà de Tortosa, amb el llegat testamentari que el bisbe Gaspar Punter (1590-1600 va deixar a totes les parròquies i institucions de caritat de la Diòcesi.

Entre el gran nombre de lligalls i documents de tota mena que encara hi ha a l'Arxiu Històric Diocesà de Tortosa per identificar, descriure i inventariar, he trobat recentment, fa cosa de tres mesos, el document que conté el llegat que el bisbe morellà Gaspar Punter i Barreda deixà per a totes les parròquies i institucions de caritat del bisbat tortosí, distribuïdor després de la seva mort esdevinguda el 13 de maig de 1600. [...]

En el quadern es recullen les certificacions de totes les àpoques [rebuts] esteses pels benefactors del llegat, pels botiguers que havien venut al capítol alguna mercaderia en ocasió de la defunció del bisbe i pels professionals que d'alguna manera havien intervingut en la solemnitat funerària o en els actes previs a aquesta. Trobem botiguers de roba, sastres, adroguers, preveres, cantors, metges, cirurgians i escrivans entre els beneficiaris dels pagaments fets pels marmessors del testament. [...] S'hi adverteixen cinc tipologies de lletra que corresponen a cinc escriptors diferents, dels quals coneixem la identitat perquè ells mateixos signen com a testimonis de les certificacions d'àpoques que redacten: Joan Dauder, Onofre Cabrera, Jeroni Verdejo, Arcàngel Guitart i Pere Giner.

El document té interès perquè dóna notícia detallada dels donatius de caritat del bisbe a la catedral i a les parròquies de la diòcesi amb la finalitat que els rectors i clergat d'elles celebressin misses en sufragi per la seva ànima; a les confraries, com a beneficiàries d'una part dels béns dineraris comptants del prelat; i a tots i cadascun dels hospitals de pobres i malalts de les ciutats, viles i llocs de la diòcesi com a almoina per al servei dels més necessitats. Té també interès per tal com ens ha deixat notícia dels notaris -clergues i laics-, que aleshores exercien dins el bisbat, així com també de rectors i vicaris de les parròquies, de batlles i jurats dels municipis i dels síndics que els representaven. [...]

fol. 4 v. [...] mandavit in eius ultimo testamento (...) scripto per discretum Josephum Baptistam Chivelli [com els Chiveli o Chiviali que encara teníem a Portell al s.XX], notarium Dertusae, die octavo currentis mensis (mayi) [1600] [...]

(...) Pere Oller, cirurgià, síndich y procurador (...) clero de la vila de Çorita, constituit ab acte rebut per M. Sebastià de Calvera, notari (...), lo primer del corrent (...) quinze lliures y tretze sous moneda barcelonesa... y son per obs de celebrar en la dita iglesia un aniversari perpetuo per lo dit Sor. bisbe en ella dexat, per lo qual sols havien de donar vint lliures valencianes per lo aniversari [...]

Aniversari de Palanques. [...] Aniversari de Catí. [...] Hospital de Catí [...] Hospital del Boixar. "Lo Pare Fra Antoni Miralles, monje del monestir de Benifaçà, procurador dels jurats de la vila del Boixar [...] Aniversari del Boixar. "Lo dit Pare fra Miralles, com a procurador del rector del lloch del Boixar [...] Hospital de la Mata. id. ab acte rebut per Domingo Membrado [...] Aniversari de la Mata. id. ab acte rebut per Mn. Xtòfol Segarra [...] Aniversari de Erbés Jusans [...] Aniversari de Erbés Sobirans [...] Aniversari de Castell de Cabres [...] Hospital de Castell de Cabres [...] Aniversari de La Pobbla de Alcoleja [...] Hermites de Vallivana, Salvasoria, Castellfort i la Balma. [...] Hospital de Morella [...] Aniversari de Mora, Die veneris decimo sexto mensis februarii anno predicto. Lo honorable Antoni Juan Cerdà, vehí de la vila de Mora, com a procurador y síndich del Prior y clero de Mora [...] Aniversari de Vallibona. [...] Hospital de Culla. [...] Hospital de Benaçal [...] Aniversari de Benaçal. [...] Aniversari de Culla [...] Sant Miquel de Morella [...] Espital de Ares [...] Aniversari de Ares [...] Església Major de Morella [...] Aniversari de Cinchtorres. Die veneris XXIII mensis (...) anno predicto MDCX. Lo vener. Mo. Jaume Bru, prevere beneficiat en la Iglesia de Cinch Torres, síndich y procurador del clero de aquella iglesia constituït ab acte rebut per Mo. Tomàs Joan Guardiola, notari. 46 lls. 19 s. [...] Hospital de Cinchtorres. (...) ab acte rebut per Mo. Agustí Sorolla, not. 18 lls 15 s. [...] Aniversari de Ortells. [...] Aniversari de la Iglesia major de Morella. Die sabbati trigesimo primo mensis anno predicto MDCX. Lo vener. Mo. Joan Joseph Dols, prevere beneficiat en la Iglesia major de la vila de Morella [...] Aniversari de Sant Joan de Morella. [...] Aniversari de Sant Miquel de Morella. [...] Aniversari del Forcall. [...] Aniversari de la Todolella [...] Aniversari de Vilafranca. [...] Hospital de Vilafranca. [...] Aniversari de Castellfort. [...] Aniversari de Rossell. [...] Hospital del Forcall [...] Hospital de Castellfort. [...] Aniversari de Vistabella. [...] Hospital de Vistabella. [...] et Joannes Serdà, causidicus Dertuse (Almaçora). [...]

fol. 57 r. Die Jovis XXV mensis novembris anno a nativitate Domini MDCXº. Aniversari del Portell. Lo Rnt. mo. Pere Pau Bono, rector del Portell, firmà àpoca de 10 lls. 8 s. 8 d. Testes vener. Matheu Bono, pbr. in sede Dertusis beneficiatus, et Onofrius Cabrera, scriptor Dertuse.

fol. 57 v. Hospital del Portell. íd. 18 lls. 15 s.

[...] Aniversari de Villores. Mossen Pere Sorribes, diaca, natural del lloch del Forcall, com a procurador de Mo. Joan Matalí, prevere [...] Aniversari de Chiva. [...] Hospital de Çorita. [...] Item a la hermita de nra Sa. de Balma en lo terme de Sorita [...] Item a la sglesia major de morella la tapiceria de Fr. Amich. [...] Item a la sglesia de St. Miquel de Morella lo guardamacils dorats nou peés per a ornato de dita sglesia. [...] Item als jurats de Morella vuit centes liures pera que se celebren misses en Valivana, la Balma, Castellfort y Salvasoria diumenges [...]

Fonts: Arxiu Històric Diocesà de Tortosa. Caixa Bisbe Punter. 1. Llegat del Bisbe Gaspar Punter al bisbat de Tortosa. Any 1601. 2. Memòria dels llegats del Sr. Bisbe Punter. Any 1600.>>

[ALANYÀ I ROIG, Josep (2005): El llegat testamentari del bisbe Gaspar Punter al bisbat de Tortosa. Recerca, 8 (2005) pp.177-208.] raco.cat


 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà