PORTELL s. XVI (1526-1563)                                                                                www.portell.tk


 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
1526

Sarthou Carreres ens parla de la obligació dels moros a convertir-se al cristianisme:

<<La expulsión de los moriscos fué un golpe de fatalísimas consecuencias para nuestra agricultura. La marejada comenzó ya con la cédula de Carlos V en 1526, obligando á los moros de este Reino valenciano á abrazar el cristianismo, orden que ocasionó el grave alzamiento de la sierra de Espadán, al que hizo armas el duque de Segorbe. Con ello empezó a tambalearse la riqueza agrícola en esta región, á la que sirvió de puntal la concesión del año 1533. Pero ni los sabios argumentos del arzobispo de Valencia, Juan de Ribera, en favor de los moriscos 'útiles cultivadores, industriales y comerciantes', ni los buenos deseos del obispo Figueroa, de Segorbe, y gestiones en favor de los mismos, y propósitos conciliadores del papa Paulo V, así como las súplicas de los señores del Reino en persona ante el Virrey, consiguieron nada del ofuscado Felipe III, que, mal aconsejado por el duque de Lerma, obligó á los desdichados trabajadores del campo y pacientes tributarios á extrañarse, con lágrimas en los ojos, de sus tierras valencianas, tierras que con sus sudores fecundaron, casas donde nacieron y patria donde á sus padres enterraron. Tan bárbara como la orden fué desastrosa la consecuencia; pues, privada la patria de brazos é inteligencias tan útiles, se resintió grandemente la agricultura, industria y comercio, quedaron incultas y abandonadas las tierras antes lucrativas; despobladas las viviendas y arruinadas las casas y el erario

(Nota: Por ello el beato Juan de la Ribera, impresionado por las pérdidas de las rentas del clero valentino, decía á los reverendos padres de sus diócesis, que "podían dedicarse á comer yerba y remendar zapatos"; y el historiador Viciana, terminada sus 'Décadas' de la historia de Valencia, diciendo que "hecho de reino el más florido de España, un páramo seco y deslucido por la expulsión de los moriscos". Y es que tan cristiano historiador conocía aquel adagio de la época, que decía: "Quien tenía moro, tenía oro".)

Únicamente de la playa de Vinaroz, en el primer embarque, salieron más de '10,000' moriscos, y á poco, en el mapa de la provincia, hubo de repetirse á granel la palabra "despoblado". Pero alguien quedó para aleccionarnos, y los labradores de tierras castellonenses debemos un tributo de cariñoso recuerdo y eterna gratitud á aquellos antepasados maestros, los agricultores árabes.>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. pp. 279-280. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


1528

Tenim constància de que en aquella època hi havien LLOPS als boscos de Portell, perquè apareixen  documentades algunes captures en el nostre terme, com a “dates” que figuren en el “Llibre de la vila e aldees” (que ho havien de tenir cada poble però que s’han perdut en la majoria) i que està a l’Arxiu Municipal de Castellfort. Així, trobem en la “caixa 17.9”, entre d’altres, els següents documents:

<<It., an Johan Miralles, de Castellfort, per sis llobatins jurà haver pres e mort en lo terme de Portell, 42 s. [sous]>>

<<It,... de Portell, per un llop gran juraren havia mort en lo terme de Portell, que portarem bollatí, 20 s.>>

Diu Eixarch Frasno que “...era bolsa común de villa y aldeas la que premiaba la caza y muerte de lobos y lobeznos ; con 21 s. los lobos y 7 s. los lobeznos y, a partir del s.XVII, con 60  y 14 sueldos respectivamente, una buena recompensa... Eso sí, como medida cautelar, el caxoner, per un lop gros matà uno de Lucho (sich) [Luco?], lo qual me portà e fiuli llevar un tros de les orelles per senyal a ell mateix... para que no repitiese el cobro en otro municipio.

[EIXARCH FRASNO, José. Los Bosques de Vallivana. Un conflicto plurisecular entre Morella y pueblos de su Comarca, p. 62. Ayuntamiento de Forcall. 2001]


1528 Existeixen registres de "maridatge i coronatge" d'algus pobles. Portell deu d'estar inclòs com una aldea més de Morella. Recalculo els percentatges per arrodonir-los bé i de manera homogènia.

<<Hemos seleccionado de los registros del "maridatge i coronatge" el de 1528, por su especial claridad (ARV, Mestre Racional, 10. 403, ff.9-12):

Lugares Clero Nobleza Pobres Pecheros Total fuegos
  Fuegos % Fuegos % Fuegos % Fuegos %  
                   
Castelló 16 3.33 11 2.29 21 4.38 432 90.00 480
Vilafamés 5 3.91 - - 5 3.91 118 92.19 128
Cabanes 6 2.82 - - 7 3.29 200 93.90 213
Belloch 3 4.92 - - 3 4.92 55 90.16 61
Vilanova 1 1.89 - - 4 7.55 48 90.57 53
Torre de Muntesa [en S.Mateu?] - - - - 3 30.00 7 70.00 10
Les Coves 4 4.08 - - 5 5.10 89 90.82 98
Alcalá 8 4.76 - - 6 3.57 154 91.67 168
Chivert - - - - 4 7.27 51 92.73 55
Peníscola 6 3.92 - - 7 4.58 140 91.50 153
Benicarló 15 5.30 - - 19 6.71 249 87.99 283
Vinaroz 6 2.48 - - 17 7.02 219 90.50 242
Càlig 8 4.37 - - 17 9.29 158 86.34 183
Cervera 4 1.94 - - 6 2.91 196 95.15 206
La Jana 2 1.18 - - 11 6.51 156 92.31 169
Trayguera 6 2.06 - - 18 6.19 267 91.75 291
Canet 3 1.65 - - 13 7.14 166 91.21 182
Rossell 1 1.96 - - 7 13.73 43 84.31 51
Chert 3 3.33 - - 6 6.67 81 90.00 90
Sent Matheu 23 6.69 4 1.16 26 7.56 291 84.59 344
Salsadella 2 1.77 - - 2 1.77 109 96.46 113
Tírig - - - - 1 2.94 33 97.06 34
Albocàcer 1 0.93 - - 10 9.35 96 89.72 107
Çarratella - - - - 1 5.56 17 94.44 18
Benifaçà 3 2.88 - - 1 0.96 100 96.15 104
Villores - - - - 5 13.51 32 86.49 37
Morella 60 4.67 - - 98 7.63 1126 87.69 1284
Ares 2 2.30 - - 7 8.05 78 89.66 87
Benasal 3 2.38 - - 17 13.49 106 84.13 126
Culla 2 3.08 - - 3 4.62 60 92.31 65
Torre de Besora 1 4.17 - - 1 4.17 22 91.67 24
Vistabella 5 4.55 - - 9 8.18 96 87.27 110
Adzaneta 5 5.38 - - 6 6.45 82 88.17 93
Benafigos - - - - - - 14 - 14
                   
[...]                  

Las cifras de la población de cada lugar, según este registro del 'maridatge', son bastante próximas a las atribuidas en los registros del 'morabatí' en años cercanos. No hay que escandalizarse ante el aparente divorcio de algunas cifras como las atribuidas a Játiva, Onteniente o Morella, pues las del 'maridatge i coronatge' aluden a la ciudad con toda su comarca. [...]

Las cuantías de los pobres, salvo en determinados casos, como los de las morerías, no son índice de la pobreza específica de la ciudad. La presencia entre los lugares reseñados con mayor número de pobres de ciudades, como Xàtiva, o múltiples pueblos de la próspera huerta valenciana contradice la aparente imagen misérrima que suscita la contemplación del elevado porcentaje de pobres. Los pobres, como ha demostrado Bennassar para Valladolid, son más bien un testimonio de lujo, al poder sostener tan alto porcentaje de población parásita [el clero i la noblesa]. El concepto de pobreza, sin denegar su connotación básica de impotencia económica, lleva implícito la de improductividad. [...]

La incidencia de la peste, la gran constante biológica de la sociedad europea desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos desde 1348, es indiscutiblemente penosa. La revisión de los dietarios valencianos así lo atestigua: pestes en 1411, 1428, 1439 (7.200 muertos), 1475 (11.000 muertos), 1459 (12.000 muertos), 1466 (12.000 muertos), 1475, 1478 (1.100 muertos), 1508 (300 muertos diarios), 1519 y 1523.

La trayectoria demográfica puede delimitarse a través de los registros del impuesto del morabatí por la periodicidad casi constante (se cobraba cada siete años normalmente).>> (pàg.179-182)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1528

Maig, 25. El rei Carlos I passa per la comarca. No pensem que ho faça per Portell però el teníem ben a prop:

<<[Carlos I, según Juan de Vandenesse] Viaje 1528: Morella (25/V) --> Alcañiz (26/V) -- Caspe (27/V) -- Bujaraloz (18/V) [...]>> (pàg.79 i 574)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


1529 En un treball sobre demografia al País Valencià, apareixen diverses dades sobre els focs (llars) d'algunes viles reials durant la segona meitat del segle XV i primera del XVI. Apareix Morella i Portell estaria dins, com aldea que era en aquells moments. Sembla que ho treu dels registres de l'impost del 'morabatí':

<<La trayectoria demográfica puede delimitarse a través de los registros del impuesto del morabatí por la periodicidad casi constante (se cobraba cada siete años normalmente).

  1451 1463 1469 1475 1481 1487 1493 1499 1505 1511 1523 1529 1535

Villas reales

                         
                           
Castellón 649 677 626 - 538 466 479 484 545 470 431 413 -
Morella 508 195 254 - - 357 438 530 369 366 362 467 -
Peñíscola - - - - - - 103 151 116 119 119 126 -
                           

Ciudades de la Iglesia

                         
                           
Sant Mateo 416 303 306 - 360 - 170 308 278 277 274 309 -
Chivert 306 - - - - - - 53 38 51 197 213 -
Alcalá de Chivert 235 - 121 - 181 - 176 122 154 151
Cabanes 201 202 190 - 125 210 214 231 260 274 200 216 -
Belloch 7 66 60 - 56 - - - - - 74 64 -
Cervera 197 143 101 - 101 - 145 121 145 144 184 174 -
Canet 181 117 91 - 129 - 102 105 117 116 163 180 -
Rosell 41 - - - 29 - 38 33 40 47 - - -
Traiguera 267 207 129 - 209 - 212 232 215 220 233 310 -
Cálig 143 110 70 - 99 - 121 142 156 168 160 183 -
Chert 125 56 80 - 75 - 76 70 93 93 81 104 -
La Jana 138 99 89 95 97 - 118 120 142 147 - - -

>> (pàg.183 i 185-187)

[GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (1976): El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI. En Saitabi, Nº.26. 171-188. Valencia.] pdf en  ojs.uv.es


1530

Ordenació del "Llibre dels establiments de la vila de Morella" (i aldees, Portell entre elles). Un llibret de Fernando Valls Taberner, escrit en 1926, parlant sobre el lligalló,  ens dóna informació:

<<Sabem que en 1530 fou ordenat el "Llibre dels establiments de la vila de Morella", redactat en la nostra parla, el qual contenia bon nombre d'estatuts: alguns d'aquests (molt pocs, però) foren publicats, en traducció castellana, dintre'l "Memorial ajustado, hecho con citación de las partes, del pleyto que siguen las villas de Morella, Catí, Forcall, La Mata, Olocau, Portell, Cinctorres, Castellfort y Vallibona, del Reino de Valencia, y el Fiscal de su Magestad, coadyubando su derecho, con Don Pablo de Pedro y Pastor, vecino de la villa de Morella, en calidad de dueño de la Masía de Salvasoria, por suponerse ésta parte de la Dehesa de Vallivana. Formado en virtud de auto de 2 de junio 1761 de la Real Audiencia de la Ciudad de Valencia, donde pende dicho pleyto para la Sentencia de Vista. (En Valencia: Por la viuda de Juan González, al Molino de la Robella. Año 1762)". Hi hauria entre els diversos estatuts del dit "Llibre dels establiments", alguns qui's referissin al Tribunal del Lligalló? Es molt probable; peró, per dissort, es van perdre en la crema de l'Arxiu municipal, quan la guerra d'Espartero.>>

[VALLS TABERNER, Fernando (1926): El Tribunal del Lligalló de Morella. pp.13-14. Impr. V. Carceller. Morella.] pdf en  repositori.uji.es


1530

En Internet consultem un llibre de Marichalar en el que ens parla de que Mosquerola (Mosqueruela) tenia fur propi:

<<>>

[MARICHALAR MARQUÉS, Amalio. (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España. Pàg.537. T4 - Parte 2. Madrid: Imprenta Nacional. 1861-1872. Tomo cuarto, parte segunda.] es.scribd.com


1531

En Internet consultem un llibre de Marichalar en el que ens parla de que Mosquerola (Mosqueruela) tenia fur propi:

<<Jorge Costilla, editor valenciano, imprimió en 1531 algunos fueros antiguos con el título "Suma de los fueros de las ciudades de Santa María de Albarracín y Teruel, y las comunidades de las aldeas de dichas ciudades y de la villa de Mosqueruela y de otras villas convecinas". Por esta compilación se sabe que Mosqueruela tenía también fuero particular, sin que exista más noticia acerca de su existencia.>>

[MARICHALAR MARQUÉS, Amalio. (1862): Historia de la legislación y recitaciones del derecho civil de España. Pàg.537. T4 - Parte 2. Madrid: Imprenta Nacional. 1861-1872. Tomo cuarto, parte segunda.] es.scribd.com


1532

Garcia Edo, parlant de com Ortelius va fer el seu mapa (1584) basant-se en les descripcions del geògraf Jerónimo Muñoz (1568), ens ensenya <<el primer mapa impreso de la península Ibérica, publicado en Venecia en 1532 por Andrea Vavassore (Houghton Library. Universidad de Harvard)>>

Aquest llibre no l'hem pogut consultar més que per internet però sabem que a la pàgina 28 tracta de desxifrar alguns topònims:

<<De norte a sur son los siguientes: Eltino, Ponte, Roveltrona, Seguina, Andelia, Vera, Tovara, Meldre, una segunda Vera, Ciotina, Monsuerio, Erevisse, Muiebia y Bondora. [...] En cambio parecen de más difícil identificación, también de norte a sur, Morel (Morella), Tragera (Traiguera), S. matio (San Mateo), Poniscoia (Peñíscola), Milliafl[umen] (río de Millars), Villareal (Vila-real), Castelo (Castelló de la Plana), Segnato (seguramente Sagunto, por su ubicación), Grao (el de Sagunto), Civa (Xiva), Valentia (Valencia), Cuera (seguramente Cullera), Montessa (Montesa), Gandio (Gandia), Ontignent (Ontinyent), Oliva, Elda, Andara (Ondara), Aspo (Aspe), Oriola, Elti (Elx) y Guardamar.

Llamaremos la atención sobre la representación de las islas Columbretes, bien situadas enfrente de Castellón de la Plana, y denominadas Moncolibre [sic], como eran conocidas desde época romana, si bien en el mapa no se representa el archipiélago sino una sola isla.

El panorama varía considerablemente cuando nos aproximamos al mapa de Jerónimo Cock, basado en el de Vicenzo Palentino de 1551, de quien toma la información.>>

Alguns pobles semblen clars i altres no ho estan gens. Intentem desxifrar-ne algun:

Catalans al nord de l'Ebre: Prades, Villafrancha, Tamaut, Monteblano, Fiizet, Cambris, Tarragona, Lospidaletto, Teus, Calbus (Çalou? altre cop?), Salosa, Pareglio, Fonte, Tortosa, Col, Tamcos (Prades, Vilafranca del Penedès, Tamarit, Montblanc, Falset, Cambrils, Tarragona, l'Hospitalet de l'Infant, Reus, Salou?, Salou, el Perelló, ¿Fonte?, Tortosa, Coll d'en Balaguer, ¿Tamcos?)

Entre l'Ebre i el Túria: Tarbona, Albarati, Gadesa, Ocra, Luno, Eltino, Ponte, Morel, Andelia, Siriga, Smatio, tragera, Roveltrona, Seguina, Poniscoia, Vera, Villarreal, Segnato, grao, castelo; Millia fl. (¿Tarbona?, Albarracín, Gandesa, Orta?, Linares?, ¿Eltino?, ¿Ponte?, Morella, Andilla, ¿Siriga?, San Mateu, Traiguera, Ulldecona?, Segorbe?, Peníscola, ¿Vera?, Vila-real, Sagunt, el Grao de Sagunt, Castelló de la Plana; riu Millars)

Entre el Túria i el Cabriel: Moida, Mira, Triesta, Vuilla, Schitehiera, Bugonola, touara, Ciua, Mesta, meldre, Valentia, cuera (Motilla del Palancar?, Mira -prov. Cuenca-, Iniesta?, Villena?, Siete Aguas?, Buñol?, ¿touara?, Silla?, ¿Mesta?, ¿meldre?, València, Sueca? Cullera?)

Al sur del Cabriel: Aluezer, Sinella, Cesi, Vera (Albacete?, Jumilla?, ¿Cesi?, Ayora?)

[GARCÍA EDO, Vicent i VENTURA RIUS, Albert. El primer mapa del reino de Valencia (1568-1584). Pàg. 18-19. Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló de la Plana. 2007.] books.google.es


1533

En volum 44 del BSCC, trobem un quadre comparatiu extret de l'arxiu de Castellfort, precedit pel següent text:

<<Es clar que n'hi havien despeses comunes a Morella i Aldees. Els jurats de Morella donaven a cada aldea un trellat de dits comptes cada any. A l'arxiu de Castellfort se'n conserven d'eixos trellats moltíssims des de 1414 a 1686. Com les despeses se repartien proporcionalment segons els focs o veïns de cada poble podem ara seguir el creixement i la disminució de les Aldees de Morella.

.

>> (pàg.89)

[MIRALLES, Josep (prev.). Demografía i onomástica dels Ports de Morella. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volumen 44. 1968.] books.google.es


1537

Abril, 7. En l’Arxiu de Protocols Notarials de Morella, hi ha un acta del notari Jaume Mestre (fol. 45 ss.) que diu el següent:

<<...En presencia de mi, notari, e testimonis, comparegué lo honrat en pere darnés, vehí, mustaçaf [funcionari municipal encarregat de contrastar els pesos i mesures, de comprovar la bona qualitat dels queviures i altres coses vendibles i de vetllar per l’observança dels preus assignats officialment a aquelles. En castellà, ‘almotacén’] e majordom de dit loch de portell... ; lo qual me requerí li rebés acte publich com ell, redreçant pesos y mesures en lo dit loch, com és acostumat de fer, per apartar mals costums e falsos pesos e mesures e fer tenir aquells bons per donar son dret a totes gents, en dies passats, affinant un pes e altres mesures que li havia portat a sa casa na ysabet, muller d’en anthoni cerdà, del dit lloch, aprés de haverse dreçades ae affinades dit pes e mesures e posat taroços [troços de peces de ferro] y un pes de fero en lo pes, demanantli a la dita dona son salari de dos diners per cascun pes e mesures, com en dit loch es acostumat, la dita dona lo dix al dit majordom: - pagues me demaneu, merda pera vos ; y os arrancaré y llevaré tot lo quey haveu possat. Per ço, per dites paraules tant injurioses, condempnà e multà aquella dona en 100 florins dor [cada florí equivaldria per aquells temps a una mitja lliura, o sigui que la multa seria de l’exorbitant quantitat de 50 lliures].

E aprés..., per quant la dita dona arrebatà de dit pes e mesures per portarsen aquelles e lo dit majordom lees hi volgué pendre e aturarse [guardar per a sí] aquelles, la dita dona li retingué e volgué tirar de aquelles a la cara dientli que, si ell els hi tocava, que ella lin pegaria per la cara. Per les quals coses e insistència contra ell, la multà e condempnà en 100 florins dor.

 E aprés lo dit majordom, vist lo atreviment de dita dona e poca obediencia que tenia als officials reals los quals, representant la persona de sa magestat, deuen esser reverits e acaatats. Per castigar dita dona y donar exemple de ben viure als altres, la volgué pendre e metre en la presó; e, per no poder haver  aquella, nos feu; ans tremés lo nuncio de la cort e asignarli que fos present davall ell, per veure y ohir la declaració de dita muller; a la qual asignació comparé en anthoni cerdà, marit de aquella, en presencia del qual lo dit majordom declarà que dites multes per ell fetes contra la muller del dit en cerdà, esser be e justament, fetes e ab molta causa; e aquelles esser passades en cosa jutgada. Per ço, per alguns bons respectes, reduhí aquelles en 30 ducats dor, en los quals manà fos feta excució en la casa e bens de la dita dona ensemps ab totes les messions [despeses]

De les quals coses desuper contengudes y expresades, lo predit honrat mustaçaff e majordom del dit loch de portell requerí a mí, dit notari que li rebés y continuás carta pública, per haver de les dites coses memoria en lo esdevenidor.”

[EIXARCH FRASNO, José´. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos históricos (1966-1993), p. 450. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


1538

L'any 1538, Beuter, capellà i historiador, va escriure la seua primera part de la Història de València. La segona part la va d'haver de publicar en castellà per la "progresiva castellanització de les classes urbanes dirigents de València" (1550). La tercera part sembla que continua sent inèdita. No trobem que parle de Portell però sí de la comarca. I, al mateix temps, no parla massa bé de la forma de ser dels valencians...:

<<Solament parlaré del que en esta nostra comarca conjecturam que experimentaren los qui edificaren a Saguntho [els romans?], segons que huy en nostres dies en part conexem y sabem de algunes coses, encara que és molt poca cosa en respecte del que saberen los antichs, per ser nosaltres persones adormides en estes experiències, spletant [vol dir "treure profit"] lo temps que tenim en males ocupacions y pitjors usos. Provaren lo riu de Brigàntium, que hui·s diu de Bergantes, que és lo riu del Forcall, y allí se ajusta ab ell lo riu de Calders, que és lo que passa davant lo molí de Cinc Torres, y fon antiguament més famós que no ara per a la ciutat Carthago Vetus, que fon prop d'ell edificada, segons lo parer de alguns que dihuen que Cantavella és Carthago Vella, axí per lo nom que li sembla com per molts vestigis que y ha per la comarca de moltes antiquitats que donen molta opinió de veritat. Y si algú diu que a esta Carthago Vella lo Ptolomeu la posa prop de Tarragona, responen que veritat és que en la pintura y figura de la taula d'Espanya està pintada prop de Tarragona, mas en la discripció y taula està assentada entre los pobles il·lercaons. Estos diuen que són los que estan entre lo riu de Ebro y lo que diem riu de Millàs. Axí que la figura y pintura estaria falsiosa, com se prova que està en la pintura del riu de València, que·l nomena Pal·lància, y lo de Morvedre Túria, havent-ho de dir al revés. D'esta Carthago Vella fa menció Ciceró, "De lege agraria". Aguest riu de Brigàncio fon estimat de precioses aygües y de molta virtut contra pedra, y nomena's lo riu de la Sénia, quant passa prop de Orta y va a entrar en la mar, partint lo regne de València de la terra de Cathalunya als Hostalets [Sant Joan del Pas], davant Trayguera.>>

[Nota: Beuter critica els mapes antics però ell també s'equivoca perquè el riu Sénia no té cap relació amb el Bergantes i Calders. Els "nostres" van a parar al riu Guadalope i acaben a l'Ebre. El riu Sénia va directament al mar.]

[BEUTER, Pere Antoni. Primera part de la Història de València. (València, 1538). Reeditada en edició de Vicent Josep Escartí, amb el títol "Pere Antoni Beuter: "Primera part de la Història de València". Universitat de València. Fonts Històriques Valencianes. València. 1998]  http://books.google.es


1539

En volum 44 del BSCC, trobem un quadre comparatiu extret de l'arxiu de Castellfort, precedit pel següent text:

<<Es clar que n'hi havien despeses comunes a Morella i Aldees. Els jurats de Morella donaven a cada aldea un trellat de dits comptes cada any. A l'arxiu de Castellfort se'n conserven d'eixos trellats moltíssims des de 1414 a 1686. Com les despeses se repartien proporcionalment segons els focs o veïns de cada poble podem ara seguir el creixement i la disminució de les Aldees de Morella.

.

>> (pàg.89)

[MIRALLES, Josep (prev.). Demografía i onomástica dels Ports de Morella. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volumen 44. 1968.] books.google.es


1539

Gener, 1? En internet trobem dades sobre població. Però cal vigilar amb aquesta mena de dades perquè no tots els censos es feien de la mateixa manera i hi ha perill de confondre conceptes tan diferents com "veïns" o "focs" (caps de famílies), població "de fet" (residents més transeünts) i població "de dret" (residents més absents).

<<Tenia quasi 300 habitants (portellans) el 1.539; uns 275 el 1.735; 604 el 1.850; 1.067 el 1.900 i després baixà fins arribar en 1.994 a 283. Sempre fou molt abundant la població dispersa en masies i la seua economia ha estat tradicionalment ramadera.>>

Any habitants
1539 300
1735 275
1850 604
1900 1.067
1994 283

>>

[uv.es]


1540

Maig, 5. El notari de Cinctorres, Lluis Sorolla, relata el famós miracle de la Mare de Déu de la Font, que recull J. Eixarch Frasno d'una publicació en el periòdic Mediterráneo de 2 de desembre de 1984 (i que va arribar a les meues mans gràcies a mossen Emilio Vinaixa).

<<Hemos elegido un tema que no dudamos cautivará el interés y la atención del lector, por estar escrito en lengua valenciana dle siglo XVI y referirse a un suceso prodigioso, testificado por autoridades y pueblo de Portell y autorizado por un notario. La Virgen santísima de la Font o de la Esperança, su celestial Patrona, quiso obrar el milagro. Dejemos que la pluma del propio notario, Lluís Sorolla, de Cinctorres, año 1540, mayo 5, nos lo relate:

"En lo nom de la Santíssima Trinitat, sia als presents manifesta cosa e als sdevenidors perpetual memoria com a cinch dies del mes de maig del any 1540, en lo lloch de Portell, en presencia de mi, Lluis Sorolla, per aucthoritat real notari publich per tota la terra e senyoria del poderosissim rey y emperador, nostre senyor, comparegueren los honrats... [sic], jurats del dit lloc, de la part una, y en Johan Valero y Francisca, conjugues, naturals de egipte lo menor, ço es de la ciutat de negroponte, los quals anaven en la companyia de don pedro de ustamante, compte o regidor de la companyia de aquells [guia?]. Los quals tots, així los justicia e jurats de portell e altres moltes persones, com lo dit johan valero e francisca, pare e mare, e maria la grega, havia [àvia] de maria, de edat de sis anys vel quasi, digueren e notificaren a mí dit notari com en lo dia de ahir dit don pedro de ustamente ab sa companya [companyia?] era exit del lloch de cinchtorres e peregrinant era vengut al present lloch de portell e arribat en aquell, los era stada donada per possada hun corral del honorable e discret en johan darnés [serà Joan d'Arnes], notari e batlle del dit lloch, los quals, passant per anar al dit corral, passaren per davant la font del dit lloch, en la qual font està posada continuament la ymatge de la sagratissima verge maria, mare de nostre senyor deu, sots invocació de la verge maria dels angels.

Lo qual dit compte e altra gent e peregrins que ab ella anaven, passant per davant la dita font, se agenollaren e devotament pregaren a la mare de deu los volgués haver mercé e ajudar en ses necessitats; e senyaladament los dits johan valero e francisca, conjuges, e maria la grega e maria [àvia i neta], filleta dels dits conjugues, la qual segons relacio de aquell, havia pus de cinc anys era paralítica; es a saber, que nos valia en ninguna manera de mig cos avall, ans anava segons molts la veren arrastrantse, tenint les cames tortes y los braços.

E que la mare de deu e advocada dels pecadors, la qual no cessa ni cessarà de fer miracles e mercés a daquells que humilment e devots la reclamen, com los dits johan valero e francisca, pare e mare, e la dita maria la grega, havia [àvia] de la dita maria, paralitica e tolta (?) [sic, 'tullida'], en la prop passada nit devotament ajen reclamat a la gloriosa verge maria dels angels, ella qui es tresorera e donadora de les gracies que nostre senyor deu, fill seu, li a donades, volgués obrar de aquelles en la dita maria paralítica, donantli gracia que aquella pogués anar ab ses cames propies, la qual no oblidant ni menyspreant les dites oracions e pregaries dels desus devots, usant de la sua misericordia, havia obrat en aquella dita maria, retentli la sanitat demanada, com manifestament es mostràs que aquella anava e caminava ab ses propies cames, segons que als vehents era manifest lo miracle.

E axi los dits pare e mare e havia [àvia], vegent lo gran miracle e gracia per la reyna dels angels obrada, per millor induhir los coratges dels homens a devoció, e per fer gracies a la verge maria de la font de la dita universitat de portell, de sos bens donaren a la mare de deu de dita font, entre les altres coses, unes arracades de argent e una camisa nova obrada a la usança dels egipcians, a més de sos diners cinch sous, perque de les dites coses en sdevenidor se agués memoria, perque los coratges dels crestians fossen moguts a major devoció a la reyna dels angels.

E requeriren a mí, dit notari, de les dites coses ne fes carta publica, per haverne memoria en lesdevenidor. La qual carta per mí, dit notari los fonch rebuda en presencia dels dits justicia e jurats e molta altra gent, qui al dit miracle eren venguts."

Pocos comentarios que añadir al texto notarial. [...] Posiblemente quede perpetuado el prodigio en los Gozos que hoy todavía se cantan en Portell (magnífico ejemplar del año 1978, copia de otros de principios del siglo XIX) en la segunda estrofa: "Tesoro tan soberano / se colocó en la capilla / labrada en el campo llano, / que allanó esta maravilla; / y de una tullida el celo / logró allí su petición [/ dadnos favor y consuelo, / Fuente de consolación]".>> Ací podeu consultar els gojos a la Mare de Déu de la Font.

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos históricos (1966-1993), pp.480-482. Ayuntamiento de Forcall. 1994]

[EIXARCH FRASNO, José. El milagro de Cinctorres {per error diu Cinctorres i no Portell per estar en els papers notarials de Cinctorres}, en “Pinceladas históricas dels Ports (II)”. Diario Mediterráneo de Castellón. Cultura. 2 desembre de 1984]


Més informació sobre peregrins i camins que usaven en aquest llibre tan interessant del professor Agustín Ubieto, del qual fem un petit extracte en la secció de rutes transhumants i altres camins.

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


Així era en aquell moment la illa d'Eubea, que els venecians van anomenar Negroponte (pont d'Egripo), segons un parell de mapes d'aquell segle XVI. És la illa allargada remarcada en rosa a la costa dreta de l'actual Grècia. Està separada del continent (Beòcia) per l'estret d'Eurip (Euripos). Si és cert que venien d'allà peregrinant, devien haver arribat al port de Vinaròs i imaginem que direcció Santiago de Compostela, encara que aquesta dada no queda recollida pel notari. Imaginem que només eren cinc persones: la família de Johan Valero i Francisca, l'àvia (Marira la Grega) i la petita Maria, a més d'aquell Pedro de Ustamante, que devia ser el guia.

MERCATO, Gerard. Map of Greece. 1589. google.es

Calcis o Chalcis, la ciutat que apareix com a nexe d'unió. A l'edat mitjana rep el nom d'aquest estret, encara que va deformar-se en Egripo i d'ahí a Negroponte (com la illa). Possesisó dels venecians, fou ocupada pels otomans el 1470. Malauradament, no es conserven restes de l'antiga ciutat, a excepció d'alguns trossos de marbre a les parets d'algunes cases.

Diu Thomaso Porcacchi, en 1572: "La principal città di quest'Isola è Calcide, celebrata da Livio: la qual siede nella parte piu vicina à terra ferma, et dal nome dell'Isola anch'essa è chiamata Negroponte, et qui è il ponte, che con terra ferma la congiugne. Il canale ha due volte il giorno tanto flusso d'acque impetuose, ch'è cosa mirabile. [...]" ("L'Isole piu famose del mondo descritte da Thomaso Porcacchi da Castiglione Arretino e intagliate da Girolamo Porro Padovano", in Venetia MDLXXXX, Edició de 1590, pàg.142)  books.google.es

FRANCO, Giacomo (Jacomo). Map of Chalkis (Negroponte) in Euboea, Greece, created in 1597 for his book "Viaggio da Venetia a Constantinopoli per Mare". es.wikipedia.org


1541

Any de males collites, si més no, en Aragó. Ens ho diu Ubieto, que parla del bandolerisme que solien patir els peregrins que transitaven per terres aragoneses:

<<En efecto, hubo dos tipos de bandolerismo: el de subsistencia y el que se podría denominar noble, fruto del resquebrajamiento institucional. El bandolerismo de subsistencia demuestra la relación que existe entre la bondad de las cosechas y el grado de desarrollo de la delincuencia. En efecto, en el periodo virulento 1547-1552 hallamos cosechas fatales en 1541, 1551 y 1552; en el segundo periodo de auge del bandolerismo (1556-1572) son años catastróficos 1556, 1557, 1565, 1566, 1567, 1569, 1571 y 1572; y para el periodo 1579-1590, son años de hambres generalizadas 1582, 1583 y 1585.>> (pàg.110)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


1542

Un capellà portuguès, Gaspar de Barreiros, viatja per Espanya, França i Itàlia. Ubieto ho recull perquè passa per Aragó: (buscar llibre)

<<El sacerdote portugués Gaspar de Barreiros realizó en 1542 un largo recorrido por España, Francia e Italia, mezclando motivos culturales y piadosos, peregrinando, por ejemplo, a Guadalupe -uno de los lugares de atracción peregrina de la Península- y al Pilar de Zaragoza, ciudad a la que comparó con Barcelona, lo mismo que al Coso zaragozano con el Coso de Roma, donde fue también peregrino. Redactó las vicisitudes de su aventura y por eso sabemos el recorrido que hizo al atravesar Aragón, entrando por el tradicional "Camino Complutense" en el que interrumpió el natural trayecto para visitar el monasterio de Piedra. Su salida de tierras aragonesas lo hizo siguiendo el "Camino de San Jaime", es decir, por Bujaraloz y Fraga. Realmente no nos aporta nada a la [ruta?] que ya conocíamos pero la reafirma.>> (pàg.47)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


1544

Fragment d'un mapa portulari del Mediterrani occidental:

<<El nombre del autor y la fecha aparecen en el mapa 9, folio 12 en la parte superior: "baptista agnese fecit uenetijs 1544 die primo Julij". Bibl.: Henry R. Wagner: "The manuscript Atlases of Battista Agnese, Bibliographical Society of America, 1931". Orientado con rosa de 32 vientos, 16 nudos de rumbos, las líneas de los rumbos cubren toda la carta. Abundante toponimia en todas las costas, en rojo y sepia según la importancia de las ciudades.>>

Aquests són els noms que apareixen en la nostra costa, de nord a sud (per llegir-los, cal girar el mapa):

<<[...] tarragona, salo, odinastro?, balaguer, p. fangoso, Alfac, tortosa, grao de tortosa, cima, carlon, paniscolo, corno, aurpesa, bencanem, boriana, momnydro, lopuig, grao, valencia [...]; i Moncolobrer>> (Tarragona, Salou, Riudoms? -antiga Oleastrum? Estrabó en situa un altre al sud de l'Ebre-, el Coll de Balaguer, Punta del Fangar, els Alfacs, Tortosa, Grao de Tortosa, -riu- Sénia?, Benicarló, Peníscola, Capicorb, Orpesa, Benicàssim, Borriana, Sagunt, el Puig, el Grao, València; i les illes Columbretes)>>

[AGNESE, Baptista: Atlas (mapa portulari del Mediterrani occidental). 1544.] bdh.bne.es


1544

Fragment d'un mapa d'España i Portugal de Paulo di Forlani Veronese. L'escut de València sembla que podria ser el de la rata penada. Es molt similar al de Giovanni Francesco Camocio (veure en 1566).

Aquests són alguns dels noms que apareixen en la nostra zona:

<<Traighera, S. Mateo, Montealban, Alcañiz, Orta, Mora, Morella, s coves, peniscola (dos vegades), oropesa, castellon de la plana, Onda...>> (Traiguera, Sant Mateu, Montalbán, Alcañiz, Orta de Sant Joan, Mora d'Ebre, Morella, Les Coves de Vinromà, Peníscola, Orpesa, Castelló de la Plana, Onda...)>>.

Entre Orta i Tortosa, un enigmàtic 'Napolia' que pensem que es tracta de la Pobla de Benifassà- (qui fa el mapa, ben segur, ho deu llegeix d'una nota escrita a mà: 'La Pobla'-->'Na Polia').

També, entre Morella i Montalbán, situen la 'Sierra Balba Nera". Apareix també en altres mapes d'aquella época. Hi ha una Valvanera en la Sierra de la Demanda, vora Ezcaray, al sud de La Rioja, però queda molt lluny per a que puga ser la mateixa.

[GASTALDI, Giacomo (ca. 1500- ca. 1565): La Spanna Giacomo Castaldo Piemontese de Villa franca. Cosmpographo. In Venetia. 1544.] bdh.bne.es


1546

Navegant per internet, trobem un mapa molt interessant sobre els camins d'Espanya a metita del segle XVI. Per la comarca en passarien dos que, óbviament es creuarien en Morella. Sorprenentment, no consta el tradicional camí te la transhumància que baixava per la Iglesuela, Vilafranca, la Canà d'Ares, etc..; i que sabem que ja Jaume I el va fer diverses vegades:

 

 

Com a títol del mapa, posa:

<<REPORTORIO DE TODOS

LOS

CAMINOS DE ESPAÑA

(HASTA AGORA NUNCA VISTO)

Juan Villuga (Valenciano)

Medina - 1546>>

 

En quin geògraf del segle XVI es deu basar? en els textos de Beuter?

[MENÉNDEZ PIDAL, Gonzalo (1951): Los caminos en la Historia de España. Ediciones de Cultura Hispánica. Madrid. (plegado al final)] bibliotecadigital.rah.es


Ubieto parla d'aquest com un dels mapes oficials que cal tenir en compte per a conéixer els camins:

<<De momento, tampoco utilizaremos mapas oficiales como los de Juan Villuga (1546), Juan Bautista Labaña (1619) o Lezaum (1777). A primera vista dejan sin resolver muchas dudas porque son incompletos a los efectos de detectar los caminos de los romeros, que muchas veces buscaron atajos peores para acortar el trayecto y que no son recogidos en sus trabajos oficiales. No obstante, los cotejaremos con nuestros datos en el instante preciso.> (pàg.43)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


1547

Tuixans, en un article que publica l'any 1925 sobre el Tribunal del Lligalló, ens parla d'un document que troba a Castellfort: el "llibre del pastoret"

<<Un temps després se féu una recopilació d'ordinacions y drets del Tribunal del lligalló, constituhint un llibre, que's guarda al Arxiu Municipal de Castellfort (partit judicial de Morella), apellat 'Llibre del Pastoret'. Per a mi, aquest llibre n'es procedent del Arxiu Municipal de Morella, y no comprench com s'ha portat a Castellfort.>>

Per cert, que en una nota a peu de pàgina del mateix Tuixans:

<<Fins ara s'havia cregut que l'únich exemplar conegut del llibre del Pastoret era lo que guardava l'Arxiu Municipal de Tortosa, qu'avuy està en mans d'un particular de dita ciutat, qui procura retenirlo indegudament. Un periòdich tortosí, 'La Voz del Progreso', deya, a aquest propòsit, en  data de 31 d'agost de 1887: "Sr. Alcalde: En el Archivo Municipal de esta ciudad existían dos libros muy importantes, titulado el uno 'El Pastoret', y conocido el otro por el 'Libro de la Cadena'. Si no estamos mal informados [...]">>

Aquest document que ens transcriu Tuixans va acompanyat d'un apendix on es tanscriu aquest document, seguit d'un interessantíssim llistat de camins ramaders, els anomenats "assegadors".

<<Encabesament del llibre dels Asagadors, conegut ab el nom "del pastoret", que's conserva al Arxiu municipal de Castellfor (provincia de Castelló.

"In Dei nomine Amen. Die Int xxv mensis Decembris anno a nat. Domi. M.ºD.ºXXXXVII.º" [Si està bien transcrit, 1547]: Los Señors Joseph Tena, Jurat de la vila de Ares, Joan Rosell, Joph [sic] Barberá de la vila de Ares, en Gabriel Selma, Miquel Selma menors, Jurats de dita vila, demanats de una part, e els señors erubert gasulla, Junta del loc de Castellfort, e Migl [sic] Balaguer, Pere Gisbert, jurats de dit loc, en Pere Ferrer, Cristobal Argola del dit lloc e de altre part els señors Vicent Royo, Jurat de Morella, e en Migl [sic] Adell, en Manuel Blasco, e Antoni Folch, de dit lloc; se han reunit pera esser examinats les fites dels asagadors segons la cosa pertany, en diferens jorns. Lo present Consell hant sobre aço rahonament e acort e vist e reconeguts lo dit statut del bestiar o lligall; contengut en vers la fi daquell concordament determena e volgue e proveix, que'ls dits asagadors del Senyoriu de Morella vers la plana y tortosa, sien asenyalats, per a millor proveir.

INDEX DELS ASAGADORS DE CASTELLFORT

1. Asagador de la Serrada.

2. Id. de la llometa de San Pere.

3. Id. de la lloma de Benicabó.

4. Id. de les llomes de la Verge.

5. Id. del Covacho.

6. Id. de la costera de la masia de Jose Folch.

7. Id. del tosal del metge.

8. Id. del corral del baile.

9. Id. de la cova d'En Gascó.

10. Id. de la font de Na Nadala.

11. Id. del Pou nou.

12. Id. de la lloma de na Nadala.

13. Id. del collat de l'Espinó.

14. Id. del corral del Bayle a la plana.

15. Id. de la masia del barranc.

16. Id. del prat de colau.

17. Id. de Sta. Lucia.

18. Id. de la foseta de Prats.

19. Id. del mas de Sorribes.

20. Id. de los Campiellos.

21. Id. del Bustal.

22. Id. de la Balsica Blanca.

23. Id. de la masia de Besér.

24. Id. de las Baylias.

25. Id . de los comunes de la Grellola.

26. Id. de la Virgen de la Fuente.

27. Id. del común de les llomes de San Pedro.

28. Id. de la Novelleta al corral del Bayle.

29. Id. del común dels plans.

30. Id. del peiró de En Blasco.

31. Id. del comú de la lloma de Pere Ferrer.

Asagadors de Portell

32. Asagador de la Verge de la Font.

33. Id. del mas de la Fresca.

34. Id. de las Albredas.

35. Id. de la Serra.

36. Id. del Tancat.

37. Id. de la Ombria.

38. Id. del bobatar.

39. Id. de la mola.

40. Id. de San Joan.

41. Id. de la torre fonso.

42. Id. del Perol.

43. Id. de les clapisses.

Asagadors de Olocau del Rey

44. Asagador de la Tatanella.

45. Id. de Peña tallada.

46. Id. de la Mola.

47. Id. de la torre felís.

48. Id. del mas de cabessó.

49. Id. de la torre algares.

50. Id. del castell.

51. Id. de San Marcos.

52. Id. de Tronelió.

53. Id. del carrascal.

54. Id. de la Madalena.

55. Id. del mas blanch.

56. Id. del mas de royos.

57. Id. del mas de Cabra.

58. Id. del alordo.

59. Id. de San Juan.

Asagadors de la Mata de Forcall [sic; ¿pertanyia a Forcall o es refereix al forcall que fan els rius de Cantavella i el de la Cuba?]

60. Asagador del mas de Royos.

61. Id. del mas de Blanch.

62. Id. del mas de Guillem.

63. Id. de la Solana.

64. Id. de la Ombría.

65. Id. de Sta. Bàrbara.

66. Id. del molí de la vila.

67. Id. de les clapisses.

68. Id. de la teula.

69. Id. de la rourera.

70. Id. de la pedrera.

Asagadors de Forcall

71. Asagador de la Menadella.

72. Id. del mas de Viñals.

73. Id. torre selló.

74. Id. bergantes.

75. Id. del mas de roq.

76. Id. del mas de San Cristòfol.

77. Id. de la mola Miró.

78. Id. de les rafoyes.

79. Id. del mas de amela.

80. Id. del riu de Chiva de Morella.

Asagadors de Morella (que són del lligalló)

81. Asagador de la vega del moll.

82. Id. del Billot.

83. Id. del riu Caldés.

84. Id. del mas de Llivis.

85. Id. de la torreta.

86. Id. del mas Querol.

87. Id. del hostal nou.

88. Id. de la cabrida.

89. Id. de les foyes.

90. Id. de la serra de la mola.

91. Id. de la torre xiprés.

92. Id. de la serra de Chiva.

93. Id. de la mola de morella la vella.

94. Id. del carrascal.

95. Id. de la mola de palanques.

96. Id. de la torre miró.

97. Id. de la Font neta.

98. Id. de San José.

99. Id. de la Pobleta.

100. Id. del castell de cabres.

101. Id. del mas de la cagulla.

102. Id. de les barraques.

103. Id. de Ntra. Sra. del Sargar.

104. Id. de En Font.

105. Id. de herberet.

106. Id. de torre Madó.

107. Id. de lo Colomer.

108. Id. de la llácoba.

109. Id. de la serra la figuera.

110. Id. de torre Segura.

111. Id. de Salvasoria.

Asagadors de la Tineusa o Tinausa (que comprèn els pobles del Boxar, Fredes, Ballestar, Bel y Pobla de Benifasar) [la Tinença de Benifassà]

112. Asagador de las peñas del àguila.

113. Id. del espaltar.

114. Id. de la mangranera.

115. Id. de la Segures.

116. Id. de la Canal.

117. Id. del Teraire.

118. Id. del mas Blanch.

119. Id. del tosal del Rey.

120. Id. de San Jaime.

121. Id. de la Reguera.

122. Id. de Moró.

123. Id. de la Coualta.

124. Id. de la Barçella.

125. Id. del Castellar.

126. Id. del Abad.

127. Id. de la Peña.

128. Id. de la Barbiquera.

129. Id. dels camps.

130. Id. del Estanquer.

131. Id. d'En Segures.

132. Id. de Stº. Domingo.

133. Id. de la Clapisa.

134. Id. del Marfull.

135. Id. de la botcha.

 

(Falten moltes fulles, de les que l'aygua y l'incuria del temps ne són responsables. Eren les que tractaven dels asagadors dels ports de Beceyt y dels altres que per la Plana de Burriana feyen cap al Ebre y ciutat de Tortosa.)>>

Nota: No diu res dels camins de Cinctorres, ni els de Villores, ni els de Sorita, ni els de Vallibona. I de Morella, posa aquell comentari "que son del lligalló". Es que aquests pobles i part de Morella no pertanyien en aquell moment??

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] raco.cat


1550

Fragment d'un mapa d'España i Portugal de Paulo di Forlani Veronese. L'escut de València sembla que podria ser el de la rata penada. Es molt similar al de Giovanni Francesco Camocio (veure en 1566).

Aquests són alguns dels noms que apareixen al sud de l'Ebre i en la nostra zona:

<<Flix, Mora, Galera, Mesoncillos, Rapita, Alcanar, Vineros, Benicarlo, Penisola, Chivert, Cuevas, Oropesa, Lapuebla, Castello...>> (Flix, Mora d'Ebre, la Galera, Sant Joan del Pas -antic Hostalets-, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Alcalà de Xivert, les Coves de Vinromà, Orpesa, la Pobla Tornesa, Castelló...)

<<Trayguera, S. Matheo, Mirabel, Fintaner, [Ací no ix Valivanna]...>> (Traiguera, Sant Mateu, Mirambel, Fortanete,...)>> Moyuela és un poble de Saragossa.

[FORLANI, Paolo et BERTELLI, Ferdinando (fl. 1550): Mapa de España y Portugal. Paulo di Forlani Veronese. Entre 1560 i 1600?] bdh.bne.es


1551-52

Anys de males collites, si més no, en Aragó. Ens ho diu Ubieto, que parla del bandolerisme que solien patir els peregrins que transitaven per terres aragoneses:

<<En efecto, hubo dos tipos de bandolerismo: el de subsistencia y el que se podría denominar noble, fruto del resquebrajamiento institucional. El bandolerismo de subsistencia demuestra la relación que existe entre la bondad de las cosechas y el grado de desarrollo de la delincuencia. En efecto, en el periodo virulento 1547-1552 hallamos cosechas fatales en 1541, 1551 y 1552; en el segundo periodo de auge del bandolerismo (1556-1572) son años catastróficos 1556, 1557, 1565, 1566, 1567, 1569, 1571 y 1572; y para el periodo 1579-1590, son años de hambres generalizadas 1582, 1583 y 1585.>> (pàg.110)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


1553

No parla dels Ports però ens afecta perquè parla de salaris i preus d'aquell temps a Saragossa. Recull aquest document Ubieto, que parla dels camins de peregrinatge (resulta una mica embolicat però resulta curiòs):

<<Los peregrinos, como los demás viajeros, anduvieron o cabalgaron con monturas propias o alquiladas. En este segundo caso, hallamos bastantes referencias acerca de la picaresca puesta en práctica por algunos alquiladores para timar a quienes les habían alquilado, entre ellos los peregrinos, lo que obligó a intervenir a las autoridades, que acabaron legislando al respecto, como podemos ver en 1553, cuando el Concejo de Zaragoza 'pregona' los salarios y los precios que debían cobrar los alquiladores y vendedores. "El precio que se a de pagar y tener en los alquileres de las mulas":

"Item que los que alquilaren mulas e las tuvieren para d'alquilar no puedan llevar por ninguna via ni manera directa o indirecta ellos ni otri por ellos sino un real por cada una [sic] dia, entendiendo diez leguas por dieta exceptado el primer dia que puedan llevar dos reales y que en tierra de Cataluña se haya de contar a razón de ocho leguas por dieta y en las otras partes de los otros reynos a razón de diez leguas, y que yendo de Çaragoça camino de dos leguas o menos y no detubiendose sino un dia no se haya de pagar sino dos sueldos por el dicho primer dia y si estuviere mas se pague dos reales por el primero dia y de allí adelante un real por cada un dia a razón de diez leguas por dia, las quales mulas los que las tuvieren para alquilar las hayan de dar a los que las pidieren aunque no las pidan sino para un dia o dos, so pena de sesenta sueldos por cada una vez que lo contrario se hiziere haunque lo consienta la parte que la mula alquilare, aplicaderos y dividideros en tres partes la una al Spital la otra al común y la tercera al acusador".

Asimismo, se acaba legislando sobre "los precios de las herraduras y el referrar":

"Item herraduras de mulas, machos, quartagos y vestias de labor, a siete dineros puesta y asentadas con ocho clavos cada una ferradura, y de referrar dos dineros cada una, y de caballos de mida, ocho dineros cada una y de referrar tres dineros el caballo por cada una ferradura y si a mas ni a mayores precios de los susodichos llevaren encorran en pena de sesenta sueldos aplicaderos, executaderos y dividideros ut supra".

Los precios de los frenos:

"Item frenos de mulas, diz sueldos; item los precios de cavallos de la brida, veyntidos sueldos; item frenos de cavallos de la jineta, dozde sueldos; item frenos de quartago, quatro reales".

Los precios de las sillas:

"Item la silla de mula o de quartago con cubierta de cordoban, treinta y dos sueldos; ítem silla rassa de cavallo con cubierta de cordoban, quarenta sueldos", etc. [San Vicente, Ángel. Instrumentos para una historia social..., págs.257-258].

>> (pàg.82)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


1553

Abril, 9. Eixarch ens parla d’un document del notari Lluis Sorolla (f.112v) sobre l’ARENDAMENT DE LA CASA E TERES DE SENT PERE DE CASTELLFORT, i diu, entre altres coses, el següent: “It més que sie tengut de fer lo acapte per los termens e llochs de Portell, La Gresola, Vilafranca, Ares, Benaçal, Catí, Morella (els que feien rogativa) en lo temps degut y acostumat, per lo qual acapte té lo terç y a de ser ab bestia propia y a ses propies despeses.”

 <<Lo honrat en Gabriel Balaguer, vehí del lloch de Castellfort, axí com segristà de la Casa y hermita del benaventurat Sent Pere de dit lloch, en o present any...en dit nom arende e...liure an Bernat Monserrat del dit loch, present e acceptant, la Casa e teres del dit de Sent Pere, cultes y ermes que aquell en dit nom té en lo terme del dit lloch...Lo qual dit arendament i fa e atorgua en dit nom per atant temps com al dit segristà e successorts seus en dit nom plaurà e al dit Bertomeu Monserrat ben vist li serà; e ab los pactes e condicions seguents.

    Et primo, que lo dit Bertomeu Monserrat, casser e arendador, sia tengut en lo temps acostumat de star y habitar en dita hermita e age de acaptar lo terme de dit lloch franquament axí lo forment com la llana en lo temps acostumat y degut; e, si non farà, sie tengut de pagar ho de sa rob lo que acaptàs si pogués; y dallí avant lo puguen llançar de dita Casa e arendament puxs no face lo que degue.

    It més sie tengut e obliguat de tenir la Casa y hermita neta y en bon condret y tenir carrech de la esglesia y encendre les lanties y siris los disaptes al vespre.

    It més sie tengut de star en la Casa y hermita en lo stiu, ço es, del principi de març fins a Sent Andreu; y age de tocar la campana a les nuvolades y tocar la horació.

    It més que no pugue tanquar en lo porche de la dita Casa ninguna manera de bestiar perque no si face ninguna brutesa.

    It més que sie tengut de fer lo acapte per los termens e llocs de Portell, La Gresola, Vilafranca, Ares, Benaçal, Catí, Morella (els que feien la rogativa) en lo temps degut y acostumat, per lo qual acapte té lo terç y a de ser ab bestia sua propria y a ses propries despeses.

    It eciam, quiant ixqua dit Monserrat de dita Casa e arendament, sie tengut de dexar les teres migarnades, dexantne tantes per sembrar com ni haurà de sembrades.

    It més que sia tengut y obliguat do donar recapte en les caritats segons se portany y és de práctica y costum.

    Por lo cual dit arrendament de dita Casa y terres de Sant Pere sia tengut e obliguat lo dit Bertomeu Monserrat cascun any donar e paguar o respondre al dit segristá o successors de aquell en dit nom, ço es, 3 caffis de forment bó, bell o rebedor, mesura de present reyne de la peyta, la mytat. La cual dit arrendament li fa e atorgua en dit nom a be llaurar e culturar, millorant e no pijorant aquell (f. 114) a us e costum de ben llaurador...Testimonis Antoni Folch e Rafael Cortés veins de dit lloc de Castellfort.”>>

 [EIXARCH FRASNO, José. Notícies sobre Castellfort, p. 42. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO IX, 1987-88]

 En el mateix article, trobem més informació de l’ermita de Sant Pere. Eixarch cita, entre d’altres,  documents dels anys: 1494, 1553 i 1596.


1553

Setembre, 16. Tenim una ordre del Duc de Maqueda, Bernardí de Càrdenas i Pacheco, lloctinent i capità general del Regne de València (1553-1558) perquè es fes una CEDA o nòmina “dels vehins e habitadors del lloch de Portell aldea de la vila de Morella, de quinze anys en amunt e seixanta en avall e de les ARMES que cascu dells te”. Van eixir 79 persones (no diu les edats, però sí que ens diu els que eren fadrins) que posseïen 57 armes, entre ballestes, escopetes, arcabussos, espases i alabardes. Apareix un llistat amb un munt de noms i cognoms de portellans (Vinaixa, Sorribes, Martí, Cerdà, Piquer, Ferrrer, Marín, Carceller, Camanyes, Altabàs, Querola, Sorolla,...). (document de l’Arxiu Notarial de Morella, del notari Lluis Sorolla, 1553)

  [llistat]

 [GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca, p. 70. Butlletí d’Amics de Morella i Comarca (AMYC), any XI. 1989-90]


1555

Juny, 11. En internet trobem uns documents que sembla haver estar tret de l'Arxiu de Vila-real, on es cita Portell ("Data tópica: Portell de Morella") però en canvi, es parla d'un cinctorrà. Anant a la font original per comprovar si té relació o no amb el nostre poble, cosa que hem d'agrair al cinctorrà Ferran Guardiola, que és qui va fer-nos arribar els documents, trobem que el portellà del que es parla al document és Joan d'Arnes, testimoni d'una rebuda de diners que el consell de Vila-real fa a Pere Berga, fill de Blai de Berga i d'Isabel Gil Palomar. Les referències que trobem per internet són les següents:

<<"Pere Berga, cavaller de Cinctorres, procurador de sa mare Isabel Gil Palomar i de Bergua, fa àpoca de 9 lliures 9 sous 4 diners, que la vila de Vila-real li ha pagat per un censal." (AHMV Llibre de claveria Nº 308, sig. 35.)

"Pere Berga, cavaller de Cinctorres, procurador de sa mare Isabel Gil Palomar i de Bergua, fa àpoca de 26 lliures 5 sous, que la vila de Vila-real li ha pagat per un censal." (AHMV Llibre de claveria Nº 308, sig. 38.)

"Pere Berga, cavaller de Cinctorres, procurador de sa mare Isabel Gil Palomar i de Bergua, fa àpoca de 8 lliures 15 sous, que la vila de Vila-real li ha pagat per un censal." (AHMV Llibre de claveria Nº 308, sig. 39.)>>

[Trobat en la web: www.oocities.com/paris]


A la web de l'arxiu de l'ajuntament de Vila-real trobem els pergamins, amb aquestes entrades (signatures 259, 260 i 261):

<<259. Morella (en lo terme del lloc de) Apoca. Pere Berga, cavaller de Cinctorres, procurador de sa mare Isabel Gil Palomar i de Bergua, fa àpoca de 8 lliures, 15 sous que la vila de Vila-real li ha pagat per un censal. Original, 190x175 mm. Llatí, humanística. Lluís Sorolla, regia autoritate notari publici per totam terram. 1555. pdf.>>

<<...Axo fonch fet en lo terme del lloch de Portell a honze dies del mes de juny any Mil Cinchcents Cinquanta Cinch... Testimonis... Johan Guardiola, prevere de Cinctorres e Johan Darnes menor de dies laurador de Portell...>>

<<260. Morella (en lo terme del lloc de) Apoca. Pere Berga, cavaller de Cinctorres, procurador de sa mare Isabel Gil Palomar i de Bergua, fa àpoca de 26 lliures, 5 sous que la vila de Vila-real li ha pagat per un censal. Original, 200x175 mm. Llatí, humanística. Lluís Sorolla, regia autoritate notari publici per totam terram. 1555. pdf.>>

<<...Axo fonch fet en lo terme del lloch de Portell a honze dies del mes de juny any Mil Cinchcents Cinquanta Cinch... Testimonis... Johan Guardiola, prevere de Cinctorres e Johan Darnes menor de dies laurador de Portell...>>

<<261. Morella (en lo terme del lloc de) Apoca. Pere Berga, cavaller de Cinctorres, procurador de sa mare Isabel Gil Palomar i de Bergua, fa àpoca de 9 lliures, 9 sous i 4 diners que la vila de Vila-real li ha pagat per un censal. Original, 170x280 mm. Llatí, humanística. Lluís Sorolla, regia autoritate notari publici per totam terram. 1555. pdf.>>

<<...Axo fonch fet en lo terme del lloch de Portell a honze de juny any Mil Cinchcents Cinquanta Cinch... Testimonis... Johan Guardiola, prevere de Cinctorres e Johan Darnes menor de dies laurador de Portell...>>

Era aquest jove Joan d'Arnes fill del notari Joan d'Arnes que apareix en un document de 1540?

[Ajuntament de Vila-real. Pergamins de l'Arxiu: amvila-real.com]


1556

Comença el regnat de Felipe II de Castella, fill de l'anterior rei, Carlos I.

<<Felip d'Habsburg i de Borgonya, I d'Aragó i Portugal i II de Castella dit “el Prudent” (Valladolid, 1527 - Monestir de l'Escorial, 1598) fou príncep d'Astúries i de Girona (1527 - 1556); rei de Nàpols i Sicília (1554 - 1598); rei de Castella i Lleó, rei de València, Aragó i comte de Barcelona (1556 - 1598); i rei de Portugal (1580 - 1598). Fill primer de l'emperador Carles I de Castella i la seva esposa, la infanta Isabel de Portugal. Era nét per tant de Joana la Boja i Felip el Bell així com del rei Manel I de Portugal. Rebé una severa educació religiosa i centrada en el món castellà, fet que perjudicà les seves relacions amb els territoris que dominà: així les seves carències en els idiomes francès i flamenc el perjudicaren en les relacions amb els representants de la societat civil dels Països Baixos espanyols. [...] Va ostentar el títols de Rei de Castella, Lleó, Aragó, Navarra, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, Còrdova, Còrsega, Galícia, Mallorca, Jerusalem, Granada, Toledo, Sevilla, Múrcia, Jaén, l'Algarve, Algesires, Gibraltar, les illes Canàries, les Índies Occidentals, Perú i les Illes i terra ferma del mar; príncep d'Astúries, Girona, Viana i València; Arxiduc d'Àustria; duc de Borgonya, Brabant, Luxemburg, Milà, Montblanc i Duc d'Atenes i Neopàtria; Comte de Barcelona, Rosselló, Cerdanya, Flandes i Cervera; senyor de Biscaia, Molina i Balaguer. Durant la seva joventut va viure dotze anys fora dels territoris hispans. [...]

Felip II com el seu pare, va ser un rei absolutista, i va continuar amb les institucions heretades d'ell. Castella va esdevenir el centre de l'Imperi de Felip, amb una administració localitzada a Madrid. No va viatjar als territoris de fora la península i els va administrar a través d'oficials i virreis. Va convertir el país en un primer regne modern, amb una administració, i per primer cop burocràcia, fins aleshores desconeguda. Els administratius imposats per Felip van ser obligats a tenir estudis universitaris, principalment de les Universitats de Salamanca i Alcalà d'Henares. [...] Felip II va heretar un deute del seu pare d'uns vint milions de ducats, i va deixar al seu successor una quantitat cinc vegades superior a aquesta xifra. La riquesa de l'Imperi requeia principalment sobre Castella i depenia dels avanços a gran interès de banquers genovesos i holandesos. Els importants ingressos procedents d'Amèrica significaven entre el 10 i el 20 % anual de la riquesa de la Corona. Els majors consumidors dels ingressos però van ser els Països Baixos i la política mediterrània de Felip, que junts s'enduien al voltant d'uns sis milions de ducats a l'any. [...] La pressió fiscal a la Corona d'Aragó, sense ser forta com la de la Castella, no era molt millor. Però en aquest cas, la major part dels impostos recaptats no anaven a formar part de la Corona Hispànica, sinó que gràcies a la protecció dels Furs, passaven a formar part de la riquesa de l'oligarquia i la noblesa d'aquests regnes. El comerç al Mediterrani per a la Corona d'Aragó, però, va continuar molt afeblit pel domini turc de les aigües i per la competència genovesa i veneciana.

El 1567 Pere de Deza, president de l'Audiència de Granada, proclama la Pragmàtica sota l'ordre de Felip II. L'edicte limita les llibertats religioses, lingüístiques i culturals de la població morisca. Aquest edicte comportarà la rebel·lió dels moriscos a les Alpujarras, que Joan d'Àustria, germà natural del rei, reduirà militarment. [...]

Conflicte a Aragó: Antonio Pérez fou secretari personal de rei fins el 1579. Aquell any fou arrestat acusat de l'assassinat d'Escobedo, home de confiança de Joan d'Àustria, relacionat amb una qüestió d'amors secrets, segons uns, o de contactes amb els rebels holandesos, segons uns altres. La fugida de Pérez a Saragossa, determinà la irrupció de tropes castellanes, davant la negativa del justícia d'Aragó, Joan V de Lanuza, a lliurar-lo. El conflicte s'afegia a les anomenades alteracions d'Aragó, i Felip II exercí una repressió severa: féu executar el justícia i modificà les constitucions aragoneses.

L'any 1568 s'inicià la Guerra dels vuitanta anys o Guerra de Flandes motivada per la rebel·lió dels nobles contra el rei en demanda de més autonomia i l'exigència dels protestants de més respecte a la seva religió. [...] Va continuar l'expansió per terres americanes i va aconseguir agregar a la corona les illes Filipines, denominades així en el seu honor, gràcies a Miguel López de Legazpi. Mentrestant, l'expansió ultramarina seguia imparable: Florida fou colonitzada el 1556. Va continuar les lluites contra els turcs al Mediterrani oriental mitjançant la seva participació a la Lliga Santa, formada pels regents hispans, Venècia i el Papat. Així els va infligir la severa derrota del 7 d'octubre de 1571 a la Batalla de Lepant, gràcies a la direcció de la força naval de Joan d'Àustria.>>

Va morir el 1598 i el seu succesor va ser el seu fill, Felip III de Castella.

[ca.wikipedia.org]


1556-57

Anys de males collites, si més no, en Aragó. Ens ho diu Ubieto, que parla del bandolerisme que solien patir els peregrins que transitaven per terres aragoneses:

<<En efecto, hubo dos tipos de bandolerismo: el de subsistencia y el que se podría denominar noble, fruto del resquebrajamiento institucional. El bandolerismo de subsistencia demuestra la relación que existe entre la bondad de las cosechas y el grado de desarrollo de la delincuencia. En efecto, en el periodo virulento 1547-1552 hallamos cosechas fatales en 1541, 1551 y 1552; en el segundo periodo de auge del bandolerismo (1556-1572) son años catastróficos 1556, 1557, 1565, 1566, 1567, 1569, 1571 y 1572; y para el periodo 1579-1590, son años de hambres generalizadas 1582, 1583 y 1585.>> (pàg.110)

[UBIETO ARTETA, Agustín (2016): Caminos peregrinos de Aragón. Institución Fernando el Católico (CSIC). Excma. Diputación de Zaragoza. Zaragoza.] ifc.dpz.es


1560

Agost, 18. Tenim un altra “CEDA e nomina de la escripció de FOCHS del lloch de Portell, aldea de la Vila de Morella, feta a XVIII de agost any MDLX per rahó del dret del MORABATÍ degut a la Magestat del any MD/en blanc/escrita per mi, Lois Sorolla, notari escriva del dit lloch de manament dels honrats jurats de dit lloch la qual es del tenor seguent:”  i a continuació surt un llistat de 93 noms, entre Portell, l’Albareda i els masos. A més dels de la ceda anterior, de1553, apareixen també: Estupinyà, Membrado, Monfort, etc.

<<CEDA e nomina de la escripció de fochs del lloch de Portell, aldea de la Vila de Morella, feta a XVIII de agost, any MDLX, per rahó del dret del MORABATÍ degut a la Magestat del any MD/en blanc/ escrita per mi LOIS SOROLLA, notari escriva del dit lloch, de manament dels honrats Jurats de dit lloch, la qual es del tenor següent:” (AHNM, Lluis Sorolla, 1560)

primo, Salvador Cerdà

Domingo Bru

Domingo Soribes ‘major’

uxor de Nantoni Cerdà  [...]>>

[consultar el llistat sencer]

 [GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca, p. 72. Butlletí d’Amics de Morella i Comarca (AMYC), any XI. 1989-90]


1560

Al llarg de la història, la nostra llengua materna, el català, amb tots els seus dialectes, inclòs el que es parla als Ports, que és un valencià de transició, ha estat atacat, per afavorir les llengues de contacte molt més poderoses: el castellà i el francès. I continua passant. Queda clar que a alguns els feia, i encara els fa, molta nosa.

Un parell d'exemples, dels anys 1560 i 1561, en aquest cas, de la mà de l'església catòlica:

<<1560. El Tribunal del Sant Ofici insta a que "en los negocios de fe todo se proceda en lengua castellana".>> (Francesc Ferrer i Gironés, "La repressió de la llengua catalana", article publicat originàriament a Serra d'Or, novembre de 2002, pp.18-21.)

<<1561. El Tribunal del Sant Ofici obliga a que "no se escriban los procesos en lengua catalana".>> (Francesc Ferrer i Gironés, "La repressió de la llengua catalana", article publicat originàriament a Serra d'Or, novembre de 2002, pp.18-21.)

A França, ja feia temps que havia començat l'extermini del català de les comarques catalanoparlants del sud:

<<1539. El rei de França, Francesc I, publica un edicte (l'anomenat "Edicte de Villers-Cotterêts") mitjançant el qual queda obligatòriament establert que tot text administratiu que s'editi al Regne de França s'ha d'escriure en francès".>> (Aide-Mémoire: tout le programme du collège/Histoire et Géographie; editorial Larousse, capítol "Renaissance" i "Humanisme")

 [Viquipèdia]


1561

En un paper solt trobat al llegat del notari Lluis Sorolla, 1568 (AHNM), apareix un llistat comparatiu de població entre Portell, Cinctorres i Castellfort durant els anys 1461, 1482 i 1561. L’any 1561 diu que a Portell hi havien 65 focs. (Cinctorres, 101 i Castellfort, 63)

 [GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca, p. 73. Butlletí d’Amics de Morella i Comarca (AMYC), any XI. 1989-90]


1562

Mapa eclesiàstic anomenat "El carmelo español". Els símbols corresponen als centres de referència (quadrets blancs), convent de frares (cercle negre amb creu) i beatari o monestir de monges (triange negre amb creu):

 [SERRANO, Simón. España Administración eclesiástica 1562 (ca. 1954)] catalogo.bne.es


 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà