PORTELL s. XVI (1501-1515)                                                                                www.portell.tk


 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
s.XVI-s.XVIII

Latorre, en el fantàstic llibre: "Maestrazgo, laberinto de silencio" parla de la "Historia Moderna" de les terres veïnes de Terol. Us fem un extracte del que ens sembla més interessant, ja que es deguera semblar molt a com era la vida al nostre poble:

<<Estamos ante un mundo mayoritariamente rural, menos urbanizado que el actual, donde las gentes viven en pueblos y dedicadas fundamentalmente a las actividades agropecuarias. La España moderna presentaba un mayor equilibrio entre el interior y la periferia podemos ver, tanto en lo que se refiere a la distribución de la población como a la localización de las actividades productivas. Por eso no debe extrañar que zonas hoy despobladas y con una baja actividad económica, en la Edad Moderna estuvieran plenas de vida y actividad. Se trata de un mundo gobernado por los reyes, pero unos reyes que están muy lejos, y con poderes intermedios que ejercen un auténtico dominio sobre las masas. Los señores feudales, sean laicos o eclesiásticos, controlan una buena parte del territorio, es decir, perciben rentas de los campesinos y administran la justicia por medio de sus oficiales desparramados sobre el territorio.

La vida es dura, incierta, breve si consideramos la esperanza media de vida, pero el hombre hallará consuelo en la fe, en un Dios todopoderoso que promete la salvación eterna a quien le siga. La religión es una parte fundamental de la vida de los hombres y el numeroso clero administra las verdades de esta fe y ejerce como intermediario entre los hombres y Dios. La reforma protestante cuestionó el orden católico, pero es sabido que no triunfó en España, país que fue uno de los puntales en la defensa de la catolicidad y del nuevo orden religioso diseñado en el Concilio de Trento.

A lo largo de los siglos de la modernidad, las sociedades irán cambiando y se producirán una serie de transformaciones políticas, económicas y sociales que alumbrarán, al final del período, un mundo nuevo. El capitalismo triunfante arrasará unas formas de vida y unos equilibrios sociales para alumbrar otros nuevos que introducirán profundos cambios en las zonas rurales como el Maestrazgo turolense.>>

[LATORRE CIRIA, José Manuel. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia moderna (pàg. 69-74). Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]


s.XVI

Ramon Huguet Segarra, en el llibre de geografia general del Regne de València de Sarthou Carreres, parlant del moviment artístic al llarg de la nostra història, ens parla del romànic, del gòtic, de l'art ojival, de l'estil renaixentista ("arte del Renacimiento español") i finalment del barroc. Del renaixentista diu:

"Con el siglo XVI llega á esta región castellonense las auras del Renacimiento. Fué éste recibido cariñosame." Com exemples d'aquest estil ens cita "las torres octógonas, de que tantos ejemplos tenemos en la provincia, tales como la de Castellón, Benicarló, Villarreal, Burriana, etc.", "la torre de Alcalá de Chisvert", "la fachada de la iglesia de Vistabella", "la iglesia parroquial de Vinaroz", "el templo parroquial de Puebla de Arenoso", "el actual seminario de Segorbe", i també ens cita objectes d'aquella època, del que fa especial menció de "la arqueta marfileña guardada en la iglesia de Traiguera".

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.226. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


Inicis del s.XVI

De principis del segle XVI diu Arturo Zaragoza que és el pont de la Rambla. De tota manera, podria ser que abans del que hi ha ara n'hi haguera algun altre anteriorment. En l'article aquest, es parla més del pont del la Todolella però també d'altres ponts com el nostre:

<<Otros puentes medievales de interés en la comarca de Morella son el de la Pobleta de sant Miquel sobre el río de las Truchas en Vilafranca-Iglesuela; el puente Vallés sobre el río Tornos entre Olocau del rey y Mirambel y el puente de la Rambla en Portell-Castellfort. Aunque arruinados, quedan restos significativos del Pont Trencat, y del Molí la Font sobre el río Bergantes y del Pont Vell, sobre el río Caldés, en el camino de Cinctorres a Morella. Pieza importantísima de esta serie, ya que fue el mayor de todos es el desaparecido puente gótico de Forcall. También tiene interés la documentación existente sobre el desaparecido puente de La Mata. Como  resultado de los puentes que recogemos en estas notas se evidencia que todas las poblaciones de cierta importancia de la comarca de Els Ports quedaron unidas entre sí durante la Edad Media mediante sólidos puentes de piedra. No es de extrañar que se desarrollara la técnica de la construcción de puentes. Acaso, como indica su apellido, provenga de esta zona Guillem de Vilafrancha, mestre de la obra dels ponts de Alzira en 1333-1334.3 

De los nueve puentes citados solo cuatro permanecen en pie y la documentación de archivo, salvo en el puente de la Mata (que ya no existe), es escasa. Los puentes de la comarca de Els Ports parecen responder a tres tipos. El tipo mas sencillo está formado por una sola bóveda construida con las aristas de cantería con sillares dispuestos a enjarje y adaraja y el resto con mampuestos, tiene el perfil alomado, los tímpanos macizos y el tablero es encachado. Lleva siempre antepechos. Podríamos tomar por modelo de este tipo el puente de la Pobleta de Sant Miquel de Vilafranca. Otros ejemplos serían el del Molí la Font de Morella, el del río Tornos en Olocau-Mirambel y el de la Rambla en Portell-Castellfort. Parecer haber sido un tipo de larga duración ya que el puente del Molí la Font ha sido datado a comienzos del siglo XIV y el de Portell-Castellfort debe ser de comienzos del siglo XVI

Del segundo tipo de puentes tenemos un solo ejemplo: el pont Trencat de Morella. La existencia de una pila con tajamares en el centro del cauce y la existencia de arcos rebajados asimila este puente a los del cauce del río Turia a su paso por Valencia, o al construido en 1476 por Pere Compte en la rambla de Algonder o de la Viuda en Almassora (Castellón).

El tercer tipo tendría como modelo visible el monumental puente de la Todolella. Otros ejemplos asimilables son los desaparecidos puentes de Cinctorres, el de Forcall y el de La Mata. Todos ellos se forman con dos arcos, uno mayor y otro de servicio asociado a una acequia, azud, o molino. Todos ellos parecen haber contado con excelentes fábricas de sillería y haber sido construidos muy a finales del siglo XIV o en la primera mitad del siglo XV. [...]

Los puentes de piedra descritos debieron sustituir a otros anteriores de madera, o palancas. Esta voz está todavía viva en la comarca. En Portell me hablaron todavía de la palanca que hubo en la aldea de la Albareda sobre el río de la Cuba. El diccionario de Alcover-Moll define esta voz, en su segunda acepción, como Passera feta de taulons entre una nau y el moll, o entre les dues ribes d’un riu o torrent, es decir pasarela hecha de tablones entre la nave y el muelle, o entre las dos orillas de un río o torrente.>>

[ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo. Puente "gótico" sobre el rio Cantavieja. Todolella (Castellón). Es pot trobar a la web: gothicmed.com ]


Inicis del s.XVI

No té passa pel nostre poble però ens sembla interessant saber per on anava el camí de València a Monzón al segle XVI i, segurament molt abans:

<<”Als començos del segle XVI el camí de Valencia a Monzón anava per Nules, Vila-real, Borriol, la Pobla; i d`ací a la venta la Pelejana, la venta dels Pujols, la venta de Segarra, a Catí, a Vallivana i a Morella”. (“La Vía Romana de Dertosa a Saguntum” Francesc Esteve i Gálvez).>>

[http://www.castellonsantiago.es]


1500-1530

En un llibre conmemoratiu de l'exposició "la Memòria Daurada", apareixen un parell de calzes de Portell. Un d'ells del segle XV i l'altre del XVI. En la fitxa d'aquest segon diu:

<<CÁLIZ

ÉPOCA: Ca. 1500-1530

MATERIAL: Plata en su color, sobredorada, cincelada y repujada.

MEDIDAS: 19,6 X 14,6 cm. Diámetro: 8,6 cm.

MARCAS E INSCRIPCIONES: Carece de punzón visible.

LOCALIZACIÓN: El Portell, Iglesia parroquial.

 

Cáliz de pie circular, de borde liso y pestaña saliente en la base, y filete de rombos entre molduras lisas, de escasa elevación alabeada, de seis lóbulos cincelados y repujados, decorados en los instrumentos de la Pasión de Cristo. Son: cruz acompañada de lanza, caña y esponja; escalera entre látigo y varas, velo de la Verónica; Virgen de la Leche; túnica y clavos; columna con linterna y la jofaina para el agua (de Pilatos) y representación de las monedas. Las enjutas se decoran con flores trilobadas.

El astil, que es cilíndrico, está integrado por tramos separados por pestañas voladas y molduras lisas. El nudo con gallones lisos en la parte superior e inferior, está separado por friso corrido de barritas caladas.

Copa cónica sin decorar y sotocopa de pétalos de lóbulos lisos.

Las características de esta pieza hay que enmarcarlas dentro del primer tercio del siglo XVI, en lo que constituiría la secuencia morellana-valenciana, ya que está dentro de la tipología de piezas valencianas, como un producto típicamente estándar, muy repetitivo, que pudo ser obrado por un taller valenciano o morellano. Milián atribuyó esta pieza a Gaspar Santalínea dentro del siglo XV. LSLL.

BIBLIOGRAFIA: MILIÁN, 1952, p. 310; MILIÁN, (IMD., s/p), p. 578>>

ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 506. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 www.lamemoriadaurada.com


1507

Juliol, 14. Grau ens dona informació sobre els CARNISSERS. Diu:

<<Joan Miralles i Antoni Martí, veïns del lloc de Portell, s’obligaren a carnissers, sota els següents capítols:

 -S’obliguen a tenir taula basta de carn de moltó i de cabrí tot l’any, a 9 diners la lliura del moltó i a 7 la del cabrí.

-Donaran (serviran) carn a Confraries, festes, al mateix preu de la taula.

-Pagaran els drets corresponents al Senyor Rei, que és costum pagar quiscun any.

-Que si alguna persona més duia carn per vendre ho hauria de fer “lo tauler” a conexença del mostassaf.

-Obliguen tots els seus bens.

Testimonis foren: lo discret en Joan Gil, notari, i Antoni Bru, veïns de Portell (AHNM, Joan Darnes, 1507)>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell), p. 80. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]

En el mateix article, Grau fa referència també a un alta informació sobre la CARNISSERIA, l’any 1512.


1507

Novembre, 15. Grau, parlant de la ‘panaderia i fleca’ de Portell, ens dóna més informació:

<<Els jurats d’aquell any (1507), Antoni Martí ‘menor’ i Joan Miralles, afermaren a panaders a Pere Darnes ‘major’, Pere Darnes ‘menor’ i Francesc Darnes, si fa o no fa els mateixos que l’any 1498, fins el dia de Tots Sants de 1508, baix les següents condicions:

 -Vendre pa a tota persona, del lloc o forastera, de qualsevol llei i condició.

-Pastar a raó de 10 roves i mitja per cafís.

-Si se’ls troba sense pa, hauran d’encorrer, quiscuna vegada, en una pena de 5 sous, lo terç per l’acussador, lo terç per al rey i lo terç per al mostassaf.

-Prometre fer el pa ben cuit; i ningú més gosarà vendre’n, en el temps d’arrendament, baix la pena de 5 sous amb la mateixa distribució anterior.

-Que compraran el forment al millor mercat (preu), i allà on els jurats diran (“per ço ques compre lo blat al millor mercat”).

-A la fi de l’arrendament, tornaran als jurats els dos cafissos de blat que els han prestat “bo, bell e rebedor”, sota la fiança, d’un cafís, d’un tal Bru (tal vegada Joan o Antoni).

-El pes de la farina sera a raó de 10 roves i mitja per cafís, i podran vendre’n a tots els veïns, a roves i quarterons, i per la moltura cobraran dels jurats 2 sous per cafiç

-I si els panaders “eixien del port de Morella[per altres documents de Grau, sabem que s’està referint als Ports, i no a Portell], ho haurien de fer a coneguda dels jurats.

Testimonis foren a les dites coses: Domingo Martí i Jaume Bosc, veïns de Portell (AHNM, Joan Darnes, 1507).>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell), p. 79. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]

En el mateix article, Grau dona més informació, tant sobre la ‘panaderia i fleca’ de Portell com del ‘forn i puja del pa’. Dita informació fa referència als següents anys: 1259, 1369, 1387, 1498, 1507, 1508, 1510, 1514 i 1520.


1507

Desembre, 1. Arrendament de la ‘puja del pa’ a Antoni Martí, fill den Gabriel [Martí], i a Antoni Sanxo. Ens ho diu Grau, interpretant un document notarial:

<<Poc més d’un mes abans de l’acte anterior [una reunió del Consell del poble el dia 6 de gener de 1508], els jurats Antoni Martí i Joan Miralles, arrendaren la ‘puja del pa’ a Antoni Martí, fill den Gabriel, i a Antoni Sanxo, d’aquell dia fins a Nadal del 1508, per la quantitat de 98 sous. S’arrende, juntament amb el ‘forn’, la ‘puja del pa’, és a dir, allò que es pagava en pasta o en pa, i no en diners, pel dret de coure’l.

 Les condicions foren:

 -Tenir i mantenir el forn, en el dit temps, segons costum de bons forners, i tindre la pala i allenyar el forn a son cost.

-Coure 60 fogaces de pa per una de puja. (Cal recordar que si el pagament es feia en pasta, no podien mesclar-se les de diferents pastadores)

-Escalfaran el forn tres o quatre dies per setmana a coneguda dels jurats.

-Si es perd el pa, s’afolla o es crema, per culpa del forner o del ‘paler’ o ‘palera’ pagaran ‘ipso facto’ el seu valor.

-Tindran pales i ‘bucanys’ i al cap del temps ‘jaquir’ el forn com l’havien trobat.

-Al termini de l’arrendament, dexaran lo ‘sotil’ del forn escombrat, i si perquè ells no ho fessin, ho haurien de fer els jurats [i] serie a cost dels arrendadors.

-Tindran d’agranar davant el forn “quan lo mustaçaf farà agranar los carrers”, baix la pena que posada els serà.

-‘Calcigar’ lo terrat “que nos plogue i fer anar l’aigua a les canals, i desnevar el terrat”.

-Posar en el dit terrat 15 càrregues de terra “e que sie de bona lluna” o si no ho faran els jurats a càrrec dels arrendadors; i si encara no ho volen fer, los “puxen fer execució real com a trabals personals es acostumat fer” (se pregunta Grau: jornals de vila? sofra?)

-Que puguen traure llenya, per al forn, del bovalar. [¿el bovalar?]

Testimonis foren lo discret en Joan Gil, notari, i Lleonart Aznar, veïns de Portell (AHNM, Joan Darnes, 1507).>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell), p.77. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]

En el mateix article, Grau dona més informació, tant sobre la ‘panaderia i fleca’ de Portell com del ‘forn i puja del pa’. Dita informació fa referència als següents anys: 1259, 1369, 1387, 1498, 1507, 1508, 1510, 1514 i 1520.


1508

Gener, 6. Es fa un acte en el que es reuneix el Consell del poble (Portell), i ho fa al forn, potser per qüestió de fred. Ens ho diu Grau:

<<El forn degué ser utilitzat per alguna cosa més que coure pa. El Consell del lloc tenia per costum fer allí reunions, tal vegada a causa del fred (a l’estiu tavernera i a l’hivern fornera), com mos diu un acte fet el 6 de gener de 1508, en el que es varen ajuntar:

-Justícia del lloc, pel magnífic Justicia Major de la Vila de Morella [¿?], Joan Forner.

-Jurats: Antoni Martí i Joan Miralles.

-Consellers: Ramon Aguilar, Domingo Gil, Antoni Sanxo, Jaume Vinaixa, Pere Darnes ‘major’, Francesc Darnes, Jaume Carcasses, Jaume Bosc, Domingo Darnes, Gabriel Martí, Pere Darnes ‘menor’, Joan Bru, Miquel Rosselló, Joan Sanxo, Antoni Martí ‘major’, Bertomeu de Brusca i Jaume Vinaxa ‘menor’.

-Saig i corredor: Llatzer Pelegrí.

-Lloc: en lo forn, on es acostumat tenir Consell.

-Motiu: nomenar al discret en Joan Gil, notari, per a comprar 20 cafissos de blat. Es fan responsables dels tractes.

-Testimonis: Els venerables mossén Pere Sarxo i mossén Domingo Aznar, preveres del lloc. (AHNM, Joan Darnes, 1508-1512) >>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell), p. 77. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]


1508

Una referència en una nota sobre les Beates dels Ports que diu:

<<El capellà Domingo Asnar, de Portell, nét del sastre Antoni Climent de Cantavella i nebot de la beata [Catalina Climent], el trobem l’any 1508 en actuar com a testimoni, amb un altre capellà portellenc, Pere Sanxo, quan el Consell del lloc es va reunir al forn, cridat pel saig i corregidor públic Llàtzer Pelegrí, per a nomenar procurador al notari Joan Gil, a fi de comprar 20 cafissos de forment [AHNM, Joan Daroca, 1508-1512]; no olvidem que els començaments del segle XVI foren de gran seca i el blat va arribar a pagar-se a 82 sous el cafís.>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Beates als Ports de Morella, p. 42. Butlletí d’Amics de Morella i Comarca (A.M.Y.C.). ANY VIII, 1986-87]


1508

Gener, 19. Grau ens dona una dada sobre els TAVERNERS de Portell.

<<Antoni Martí, jurat, i en Pere Darnes, lloctinent de l’altre jurat, Joan Miralles, amb voler i consentiment del ple del Consell, convocat pel ‘saig i corregidor’, ara li diuen el ‘nuncio’, Llatzer Pelegrí, afermaren a taverners del lloc a Joan Marçà, de Càlig i Antoni Fonoll, de Portell, fins al dia de Tots Sants vinent, sota els capítols següents:

 -Portar lo millor vi que trobaran al mercat, a 12 diners per cànter si és del Maestrat, exceptat Belloc i Sant Mateu, que serà a 10 diners.

-El “del riu” (Bergantes i Calders), a 5 diners.

-Encorreran en pena de 5 sous quiscuna vegada que la taverna serà trobada sense vi.

-Hauran d’anar a cercar-lo allà on los jurats voldran.

 Testimonis: lo discret en Joan Gil, notari, i Lleonart Aznar, tots dos veïns de Portell (AHNM, Joan Darnes, 1508-1512)>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell), p. 80. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]

Grau ens dona tres dades sobre la TAVERNA de Portell, una de l’any 1499, l’altra de 1508 i la tercera, de 1514


1508

Un altre nom d'un portellà. En aquest cop, en una revista de filologia. No ens dóna més dades:

<<Després del 1500, constatem la consolidació en terres castellonenques de la dicotomia antroponímica Viciana/Viciano: un protocol notarial de 1508 ens dóna Viciana al Portell de Morella; el cens general del Regne de 1510 documenta Viciana a Castelló -concretament "lo noble don Bou de Viciana" i "Na Viciana, viuda"- i a Borriana -concretament "lo noble frare Martí de Viciana, comanador de l'ordre de Calatrava"- i Viciano a Ares del Maestrat; al "Llibre de la peita", de Castelló, de 1527, apareix el ja esmentat "Rampson de Viciana" i tres propietaris més amb el cognom Viciano. Cap d'aquestes persones documentades no porta el nom Martí, a excepció de "lo noble frare Martí de Viciana", pare del cronista.>> (pàg.33)

[FERRANDO, Antoni. De la tardor medieval al Renaixement: aspectes d'una gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana. Caplletra 34 (Primavera 2003), pp.31-52.] google.es (pdf)


1510

Gener, 10.  Grau ens dona dades sobre els PANADERS de Portell.

<<Antoni Romeu i Antoni Cerdà, portellencs, s’obliguen amb els jurats del lloc, Jaume Vinaxa i Antoni Bru, a tenir la panaderia i fleca pel temps d’un any. Prometen pastar a raó de 2 sous de molta e per cafiç i el pa, segons el fur, [i] a tornar al cap de l’any els 2 cafissos que els jurats els han prestat. Testimonis, los honrats en Domingo Gil i Antonio Martí, veïns de Portell (AHNM, Joan Darnes, 1494-1499)>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell), p. 79. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]

En el mateix article, Grau dona més informació, tant sobre la ‘panaderia i fleca’ de Portell com del ‘forn i puja del pa’. Dita informació fa referència als següents anys: 1259, 1369, 1387, 1498, 1507, 1508, 1510, 1514 i 1520.


1510

Febrero, 26. Grau, en el seu llibre d’Herbés, parlant de documents on apareix escrit el terme “els ports”, ens dóna diverses referències de casos notarials que afecten a Portell. Un és el següent, que copiem literalment del llibre de Grau:

<<El 26 de febrero de 1510, en Portell, Pere de Grau, de La Cuba, y Andreu Portela, portellano, debían a Joan Gil, notario del lugar, 26 sueldos reales de Valencia, por compra de trigo a pagar el día de Santa Magdalena, bajo la pena de 5 sueldos, la décima parte para el Rey; renuncian a su propio fuero y a cambio se someten al de algún juez de lo port de Morella; fueron testigos Domingo Gil y Miquel Carbo, vecinos de Portell. (HNM, Joan Darnes, 1508-12. Portell>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Herbés, p. 37. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló]


1510

Febrer, 27. Grau, parlant del FORN o PUJA DEL PA, ens diu:

<<Andreu Portella i Joan Llançola, veïns de Portell, confessaren deure als honrats en Jaume Vinaxa i n’Antoni Bru, jurats, 47 sous, a pagar per Nadal vinent, per l’arrendament de la PUJA DEL PA, baix la pena de 5 sous. Prometen tenir lo forn “bast de llenya tot l’any” baix la pena d’altres 5 sous, i a portar al terrat del forn 15 càrregues de terra, a cost i despeses seues. Testimonis foren: Jaume Aguilar i Pere Darnes, de Portell (AHNM, Joan Darnes, 1508-1512)>>

<<[També], Andreu Perelló i Antoni Sanxo, veins del lloc, deuen al Consell 65 sous per l’arrendament del FORN, fins a Nadal, i prometen “tenir lo fit forn segons es acostumat e lo terrat e enfront etc. e dur al dit terrat x.v carregues de terra posada en lo terrat” (AHNM, Joan Gil, 1513-1514.)>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell), p. 78. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]


1510

Setembre, 27. En aquest any hi ha dos censos molt interessants: un de focs i un altre de bestiar: "Còpia e trellat de tots los vehins e habitadors e bestiars del loch de Forcall, de Olochau, de Cinchtores, de Portell, de Vilafranca, de Castellfort, de Catí, de Vallibona, aldees de la vila de Morella, fet al magnífichs justícia e jurats de la dita per los síndichs e misatgers de aquelles e de quiscuna de aquelles."

 <<El cens de 1510, ordenat per les corts celebrades a Montsó en aquest any, constitueix la primera relació gairebé exhaustiva de la població valenciana. D'abans, només es conserven sèries fragmentàries, parcials, referides a una població, una senyoria o un conjunt de viles i ciutats, però mai esteses al conjunt del país. D'altra banda, es tracta sempre de nòmines als caps de família, homes en la gran majoria dels casos, i dones, en el cas de vídues i òrfens. Hem d'esperar a l'època estadística, ja ben entrat el segle XIX, per disposar de sèries regulars i completes de població. Fins aleshores, els historiadors han hagut de recórrer a d'altres fonts per tal d'estudiar la població. [...]

En les pàgines següents es publica un llistat amb finalitat fiscal. Hem d'esmortir la indiscreció que suposa destapar, quasi cinc segles després, la identitat dels valencians que varen contribuir al finançament de les empreses nord-africanes del rei Catòlic en 1510. [...]>>

Segons aquest llistat, Portell tenia en aquell any 55 cases i entre 2.667 i 3.048 caps de bestiar:

Són los vehins e pubils    LV [55]

Tot lo bestiar    IIImXXXXVIII  [3.048 caps]

 

(Nota: Suma correcta: 2.667. La resta, els 381, o és una errada a l'hora de sumar, que no seria lògic, o és que en alguna còpia del document original no es van copiar tots els contribuents i se'n va ometre algun)

Si voleu consultar els llistats sencers, entreu ací:

LLISTAT DE 1510 DE FOCS I RAMATS

A més, els pobles de la comarca teníem aquestes quantitats de cases i de bestiar:

Ciutat, Vila o Loch   Cases     Bestiar  
Villores de Morella loch de la Sglésia XXXII cases bestiar DCCCCLVIIII caps
Lo loch de la Todolella del Bras Militar XXXII cases bestiar IImCCLXI caps
Ortells de Morella del Bras Militar XXXVI cases bestiar IImDCCLII caps
Erbés Jussans del Bras Militar LX cases bestiar MDXVIII caps
Villores de Morella del Bras Militar XXXII cases bestiar DCCCCLVIIII caps
Morella ab ses aldees del Bras Militar MCLXXXV cases bestiar LXXIImXXXXV caps

 

 [VALLDECABRES RODRIGO, Rafael. El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Montsó. Pàg. 493-494. Univsersitat de València. Servei de Publicacions. 2002.] books.google.es


1512

Agost, 11. Grau ens dona dades sobre els CARNISSERS de Portell.

<<Els jurats [no diu qui], Joan Gil, el notari, i Joan Miralles, amb el consentiment del Consell, afermaren a carnisser, per 6 anys, a l’honrat en Domingo Franc, de Mirambell, segons els següents capítols:

-Primer. Ha de tenir la taula basta de carn de moltó i de cabrí, a 9 diners per lliura, el moltó; i a 7, el cabri.

-El lloc li promet guardar les herbes per al seu bestiar  i, si no ho fa, ell podrà deixar la carnisseria, encara que, tot i ser causa justa, la servirà un mes més, després de la denúncia.

-Pels 6 anys, donarà i pagarà al lloc 20 sous i 3 diners, que és el cens que es done al Rei.

-Si se l’obligue a aveinar-se, després dels 6 anys, no se l’obligarà a pagar cap dret, exceptat el de la sal.

-Dóna fermança, en nom seu,Antoni Martí ‘major’.

-Podrà tenir en les herbes del Consell, o altres del lloc,500 caps de bestiar.

Testimonis foren: Francesc Darnes i Joan Fortaner, de Portell (AHNM, Joan Darnes, 1508-1512).>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell), p.81. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]

En el mateix article, Grau fa referència també a un alta informació sobre la CARNISSERIA, l’any 1507.


1514

En ocasió dels Pelegrins de 2013, llegim en la versió online del Mediterraneo:

<<Los peregrinos cumplirán un año más con la tradición que se remonta al año 1514 según los documentos del obispado de Tortosa. Esta peregrinación es una de las mejor conservadas en el interior de Castellón y, como particularidad, destaca que no tiene público ni visitantes, por lo que mantiene el encanto del misterio que todavía la rodea. Los peregrinos salen de la iglesia de Portell de uno en uno empezando por el más mayor, a cada toque de campana, y les separa una distancia de cincuenta pasos entre ellos. Emprenden un camino que en 1738 sufrió modificaciones, tras una disputa con los vecinos de Castellfort. Desde aquel entonces el Camí dels Pelegrins no ha variado...>> (?)

[elperiodicomediterraneo.com]


I en Castellón Diario:

<<En la despedida final el párroco de Portell recordó que en 2014 el municipio celebrará los 500 años de la peregrinación. Según los documentos que se conservan en el pueblo en 1514 se celebró, por primera vez, esta peregrinación. Es por eso que el pueblo afronta con ilusión esta conmemoración.>>

[castellondiario.com]


Recentment havíem llegit en la web "Comarquesnord" :

<<Antigament, set municipis feien rogativa a Sant Pere de Castellfort, encara que actualment només la mantenen Portell, Catí i Castellfort. La tradició portellana amb l'Apòstol pescador, considerat com al primer Papa de l'Església Catòlica, es remunta a l'any 1414.>> (serà 1514?)

[comarquesnord.cat]


El cas és que no tenim encara constància d'aquest document de 1514. De documents sobre els pelegrins de Portell només hem pogut tindre accès a un document de 1575 on diu, per cert, que de pelegrins només n'anàven <<sis>> (errada?)

<<Any 1575, agost 29. Portel [...]

Item per quant sa Señoria denota que los vehins del present loch quasqun any per festes de pasqua fan una professo a la hermita de sant Pere de Castellfort en la qual se fan grans gastos i se fan molts pecats mortals, mana als jurats sots pena de excomunicació de aquí anavant nos fassa dita professo sino que sis homens confessats ab un prevere vagent en professo a dita hermita en loch de dita professo.” (ACT. Caixa 4, visita nº 18. Any 1575)>>

I continua dient:

<<Actualment son dotze els homens que van de pelegrins de Portell a Sant Pere. No sabem si el número de 6 que apareix en la nota és atribuïble a un error del escriva, o si guarde relació al número de veïns que hi havie a Portell.>>

[Això últim pareix descartar-ho ell mateix perquè, en el mateix full, parla dels 12 pelegrins (de Castellfort) a la nostra Senyora del Cid, o dels 12 (de Culla) que van a Sant Joan de Penyagolosa.]

[MONTORNÉS, pàg. 32] *Desconeixem el títol, editorial i any de publicació.


1514

Novembre, 12. Diumenge.Grau, parlant de la FLECA o PUJA DEL PA, diu:

<<Andreu Portela i Joan Bru compren del Consell, per 75 sous “la presa del forn de Nadal vinent en un any” segons es “acostumat e sostenir los terrats, de desnevar e almuenar laygua e calciga e dur xv. Carregues de terra posada en lo terrat” segons s’acostumava a fer.

Testimonis foren Francesc Darnes i Bertomeu Bru (AHNM, Joan Gil, 1513-1514).>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell), p. 78. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]

En el mateix article, Grau dona més informació, tant sobre la ‘panaderia i fleca’ de Portell com del ‘forn i puja del pa’. Dita informació fa referència als següents anys: 1259, 1369, 1387, 1498, 1507, 1508, 1510, 1514 i 1520.


1514

Entre novembre, 12 y desembre, 3. Diumenge.Grau, parla dels TAVERNERS de Portell:

<<Els honrats jurats Joan Sanxo i Bertomeu de Brusca, de voluntat expresa del Consell, afermaren a taverner, d’ací a Tots Sants de 1515, a Joan Prunyonosa, de Càlig, sota les següents condicions:

-Que tindrà la taverna basta de vi de Càlig, Traiguera, Cervera o Sant Mateu.

-Que en portarà, a més a més, d’allí on els jurats voldran, a raó d’11 diners per cànter, de port, exceptat de Traiguera, Càlig, Cervera i Sant Mateu, que ho serà a raó de 10 diners.

-Que encorrerá en la pena de 5 sous quantes vegades el trobaran sense vi.

-En nom seu, done fermança Pere Darnes (AHNM, Joan Darnes, 1507).>>

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Arrendament de serveis públics (en Portell), p.80. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (A.M.Y.C.). AÑO XI, 1989-90.]

Grau ens dona tres dades sobre la TAVERNA de Portell, una de l’any 1499, l’altra de 1508 i la tercera, de 1514


 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà