PORTELL s. XIV (1387-1400)                                                                                www.portell.tk
 

 

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant, quan trobem una data referida a “la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys, per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 = 1239)]

 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 
1387

Comença el regnat de Joan el Caçador, fill del rei Pere el Cerimoniós.

<<Joan I el Caçador, dit també el Descurat o l'Amador de la Gentilesa (Perpinyà, 27 de Desembre del 1350 - Foixà 1396), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i Còrsega, Comte de Barcelona, del Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); Duc de Girona (1351-1387). En aragonès: Juan; en llatí: Johannis. Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 46 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Fou el primer fill del rei Pere el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília. El seu germà fou el futur rei Martí l'Humà, nascut l'any 1356. [...]

El seu regnat es caracteritza pel desordre administratiu i financer, deixant inconcluses les Corts de Montsó, iniciades el 1383. El 1391 arribà l'onada antisemita que havia recorregut ja el Regne de Castella, i que es traduí en l'assalt als calls jueus de Girona, Barcelona, València, Perpinyà, Palma de Mallorca, Lleida, entre altres, amb la mort de molts jueus i la conversió forçada de molts altres. El responsables dels atacs foren condemnats a la pena capital. Instituí el Consistori de Barcelona, o Jocs Florals, a imitació del de Tolosa el 1393. [...] Prengué partit en el Cisma d'Occident a favor del Papa d'Avinyó Climent VII, trencant la posició d'indiferència que havia adoptat el seu pare. [...] Joan I morí sobtadament tot caçant a Foixà el 19 de maig de 1396. En no tenir descendència masculina, fou succeït pel seu germà Martí l'Humà.>>

[ca.wikipedia.org]


1388

Abril, 12. Continuen les conseqüències del conflicte entre les aldees i Morella, relatives a la independència d'aquestes: <<El rey Juan I, el Cazador, otorgaba remisión selectiva de penas a las aldeas de Morella, con la posibilidad de exceptuar a algunos individuos, decisión firmada en el monasterio de Valldonzella>>

[ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 26. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 www.lamemoriadaurada.com ]


1388

Juny,10. Monferrer, parlant sobre la festa de Sant Antoni a Vilafranca ens dona una dada molt important sobre el S. Antoni de Portell. Diu:

 Aquesta festa popular d’indubtable orige pagà, donada la seua relació amb el culte al foc i a la naturalesa, com recentment ha estudiat BOUCHE (1980), constitueix una supervivència de primitives representacions civico-religioses. La festa arranca de l’Alta Edat Mitjana, del s.XIV, en el que Joan I d’Aragó aprobà a Saragossa, el 10 de juny (de 1388) els estatuts u ordinacions de les confraries de les aldees de Morella, que ja funcionaven per multa tempora, i entre elles la de Santi Anthonij com una de les més importants, i la gràcia reial alcançava a set aldees: Forcall, Cinctorres, Portell, Vilafranca, Catí, Vallivona i Castellfort.”

  [NO SEMBLA QUE EN PORTELL HI HAGUÉS ENCARA UNA CONFRARIA DE S.ANTONI, PERQUÈ AL DOCUMENT ESMENTAT NO APAREIX I EN CANVI SÍ QUE APAREIX UNA DE S.DOMINGO, VEURE EIXARCH, o sí?]

[MONFERRER GUARDIOLA, Rafael. La publicata de Sant Antoni de Vilafranca, p.42. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca, A.M.Y.C., AÑO V, 1979-82]


També trobem a la web Avinsolana de Vallibona, referència a Sant Antoni:

<<Les feines agrícoles es distribueixen segons un calendari que s'ajusta a les estacions climatològiques. Al mateix temps, una sèrie de pràctiques rituals les complementen i els aporten un simbolisme transcendent. [...] Entre 1276 i 1388 degué difondre's la devoció a sant Antoni per les nostres comarques perquè en 1388 Joan I atorgà els estatuts de les confraries dels llogarets de Morella, la qual cosa ens permet suposar que amb anterioritat s'hi havia creat el clima propici per a la demanda del reconeixement i l'aprovació reial. A l'Arxiu de Cinctorres es conserva una còpia dels estatuts de la "Cofradia Laycal de la Verge Maria, sant Joan Evangelista i sant Antoni Abat" que Joan I, rei d'Aragó, concedí per reial privilegi a la visa de Castellfort [i està a l'arxiu de Cinctorres o és una errada i volia dir "arxiu de Castellfort"?] el 10 de juny de 1388. Són els mateixos estatuts que van aprovar les confraries de Cinctorres, Forcall, Portell, Vilafranca, Catí, Vallibona i els llogarets de Morella."

[Consultat en: avinsilona.iespana.es]


1388

Juliol, 2. Zaragoza. Joan I confirma cinc privilegis concedits anteriorment a les aldees de Teruel. Ho posem ací perquè com a poble fronterer que som, segur que ens afectava. Document sencer en la web de la Universitat Jaume I de Castelló.

<<Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 5r-7r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 389-390

Pateat universis quod nobis Johanni, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitique Barchinone, Rossilionis et Ceritanie; fuerunt per fideles nostros Petrum Çarcuella, loci de Sarrione, et Franciscum Egidii, ville de Mosqueruela, nuncios aldearum Turolii, privilegiorum carte seu instrumenta originalia, de quibus infra sit mencio, ostensa et exhibita sigillanti per quorum primum illustris princeps dominus Alfonsus, rex Aragonum, refferens quoddam privilegium per dominum Alfonsum regem Aragonum eius patruum universitati aldearum Turolii concessisse, cuius tenor in dicta carta insertus est, per quod idem dominus Alfonsus patruus alterius domini Alfonsi regis Aragonum supradicti, propter plurima servicia commode sibi impensa concessit aldeanis Turolii, presentibus et futuris, et suis perpetuo, quod essent franchi, liberi et inmunes, per totam terram et dominacionem suam, tam per mare quam per terram et aquam dulcem, ab omni lesda, pensa et pedagio, quod sibi vel successoribus suis pro aliquibus rebus seu mercibus eorum solvere tenerentur et deberent. Quod privilegium insertum datum fuit Tirasone kalendas septembris anno Mº ducentesimo octuagesimo septimo, et clauso per Jacobum de Cabanes, dicti domini Regis scriptorem. Et cum pro partem dictorum aldeanorum dicto domino Alfonso regi nepoti alterius domini Alfonsi regis Aragonum predefuncti, fuisset humiliter supplicatum ut, ex regali munificencia, predictum privilegium ipsius domini Regis patrui, confirmando franquitatem predictam ampliare et extendere dignaretur; eapropter habendo respectum ad impensa sibi servicia per aldeanos prefatos, iamdictum privilegium ipsius domini regis Alfonsi patrui sui predicti confirmavit et etiam eidem privilegio superaddidit, quod nedum dicta universitas aldearum et singulares eiusdem essent franchi et liberi a dictis lezda penso et pedagio verventiam inmunes imperpetuum penitus et exempti ipsi et sucesores sui, per totam terram et dominationem suam adquisitam et adquirendam, adeptam et adipiscendam, per mare et per terram et aquam dulcem, tam a predictis omnibus supra expressatis, quam ab omni mensuratico et cuçols ac portatico, et ab omni consuetudine et vectigali novis et veteribus, statutis et statuendis in aliquo loco terre sue; ita quod non teneatur aliquis solvere pro predictis, imo essent ab omnibus et singulis supradictis franchi, liberi et inmunes. Addidit etiam eidem privilegio, quod dicta universitas aldearum et singulares eiusdem, non possent in tota terra sua pignorari, marchari, impediri seu detineri culpa crimine seu debitis alienis, nisi in ipsis debitis principales essent, aut fideiussorio nomine obligati, nec etiam in hiis casibus nisi prius de eisdem fatica fuisset inventa de directo. Quarumquidem confirmationis et addicionis carta, data fuit Cesarauguste, sexto mensis madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº vicesimo octavo, et clausa per Franciscum de Bastida, predicti domini regis scriptorem, sigillataque sue maiestatis sigillo. [...]

Datum Cesarauguste secunda die julii anno Domini millesimo CCCº LXXXº octavo, regnique nostri anno secundo. Signum + Joannis, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Joannes. Testes sunt inclitus infans Martinus, dux Montis Albi; Garsias, archiepiscopus Cesarauguste; Galcerandus episcopus Urgellensis, Petrus d’Artés et Berengarius d’Ortoffano, milites. Sig+num Bernardi de Jonquerio, secretarii dicti domini regis, qui mandato eiusdem hec scribi feci, cum litteris rasis et emendatis in lineis IX. Quarumquidem confirmationis et additionis carta data fuit Cesarauguste in XVIIª “habebat”; in XVIIIª “irris”; in XXIIIª “in et in eadem firma nostre magestatis”; et in secunda linea testium “Galcerandus”; et clausit.>>

[jaumeprimer.uji.es] Veure un document semblants, sobre 'borregatge', de 14 d'abril de 1318 i 25 de novembre de 1394


1388

Juliol, 2. Zaragoza. El mateix dia, el mateix Joan I confirma vuit privilegis concedits anteriorment a les aldees de Teruel.

<<Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 78v-80v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 447-448

Nos Johannes, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Visis octo translatis auctenticis per fideles nostros Petrum Çarçueña, habitatorem loci de Sarrione, et Franciscum Egidii, habitatorem ville de Mosqueruela, nuncios aldearum civitatis Turolii, nostro conspectui presentatis nonullarum concessionum, franquitatum, libertatum, immunitatum privilegiorum, gratiarum, sententiarum et provisionum per illustres reges Aragonum predescessores nostros, universitatibus et singularibus locorum dictarum aldearum seu in earum favorem concessorum factorum, concessarum et factarum prout continetur et liquide demonstratur in dictis auctenticis translatis, quorum sex facta fuerunt et clausa per Adam Petri de Viano, auctoritate regia notarium publicum septima die septembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCº vicesimo tertio, et a suis originalibus abstracta.

Videlicet primum a quadam carta per quam illustris dominus Jacobus, rex Aragonum pie re[fol.79r.]cordationis recepit sub specialibus protectione, comanda et guidatico suis, omnes campannas sive greges pecudum hominum Turolii et eius aldearum, et eorum pastores, plurimaque alia dictis hominibus concessit contenta et per ordinem enarrata in carta ipsa, cuius data fuit Cocentayne XVIIº kalendas iulii anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo octavo, et clausa per Michaelem d’Alcover, qui de mandato domini Regis illam scribi fecit.

Secundum et a quadam alia carta data Cullarie, secundo idus martii anno Domini millesimo ducentesimo quinquagesimo primo, et clausa per Petrum Andree, per quam idem rex Jacobus concessit et perpetuo stabilivit seu tiam ordinavit, quod in aliquo castro villa seu loco regni Valentie non detur aliqua assadura bestiariis, quamvis sit bestiare illud habitatorum Valentie, vel alterius cuiusvis loci.

Tertium a quadam littera, per quam iamdictus dominus rex Jacobus precipiebat justiciis, juratis, alcaydis et aliis suis officialibus, quod restitui facerent pastoribus peccorum sive ganatorum hominum Turolii vel eius aldearum, omnes res quas medio iuramento dicti pastores asserunt eis fuisse depredatas.

Quartum a quadam litera sive carta, data Algezire, quarto mensis aprilis anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo, per quam ipse dominus rex Jacobus iniungebat quibusvis varonibus et millitibus suis in regno Valentie, quod de cetero non peterent seu reciperent, aut peti seu recipi permitterent, aliquid de erbagio hominibus Turolii vel eius aldearum, pro eorum ganatis depascentibus in terminis locorum seu alcarearum baronum seu militum eorundem.

Quintum, a quadam litera sive carta, data Valentie idus junii anno Domini millesimo ducentesimo quadragesimo septimo, per quam predictus rex Jacobus concessit hominibus Turolii, quod pro eorum ganatis ac peccudibus non teneantur solvere aliquam rem, ratione passagii, eundo vel redeundo, nisi pro mutonibus, ovibus aut aliis bestiariis, quos, quas, et que ipsi homines vendiderint [fol. 79v.] vel non redierint.

Sextum, a quadam carta seu provisione data Calataiubii, kalendas iunii anno Domini millesimo CCCº sexto, per quam illustris dominus Jacobus, rex Aragonum pie recordationis, abavius noster et nepus sive net sepe nominati domini regis Jacobi, confirmavit hominibus Turolii et eius aldearum, certa privilegia in ipsa carta nominata; et nichilominus mandavit procuratori justicie, baiulis et aliiis officialibus regni Valentie, quod hominibus predictis ipsa privilegia observarent et observari facerent, prout eis extiterat usitatum.

Septimum, proinde translatum auctenticum abstractum fuit a quadam sententia in et super questio ne que erat suscitata pretextu iuredictionis quam exercebant jurati et almodaçafi aldearum predictarum inter universitatem Turolii, ex una parte, et universitatem locorum eius aldearum ex parte altera, per illustrem Alfonsum regem Aragonum felicis recordationis, avum nostrum, vel ut principem et ad id per dictas partes electum, lata in civitate Turolii die lune pridie nonas aprilis anno Domini millesimo CCCº tricesimo quarto, clausaque per Bernardum de Podio ipsius domini regis Alfonsi scriptorem, prout hec et alia in dicto septimo translato auctentico, quod factum fuit et clausum per Petrum Guillermi de Celadas, auctoritate regia notarium publicum, vicesima octava die mensis madii anno Domini millesimo CCCº quadragesimo nono, largiflue sunt contenta.

Octavum et ultimum denique translatum auctenticum fuit abstractum a quadam carta domini regis Petri clare recordationis genitoris nostri, datam et actam Cesarauguste, quarta die aprilis anno a Nativitate Domini millesimo CCCº septuagesimo secundo, et clausam per Bernardum de Bonastre, ipsius domini Regis secretarium, per quam dictus dominus genitor noster duxit inter cetera prompto providendum, quod nunquam deinceps [fol. 80r.] justicie Aragonum et eius successores in dicto justiciatu vel eorum locatenentes seu quivis alii vice seu nomine possint aut debeant seu presumant universitates Turolii et aldearum suarum vel singulares ipsarum, generaliter vel particulariter, pro quibuscumque causis civilibus aut criminalibus primis seu appellacionum ad instantiam partis vel ex mero officio ad suum justiciatus evocare consistorium sive iudicium, vel scitare seu alias inde se intromittere vel adversus eos procedere quovis modo, prout hec et alia in ipso octavo translato, quod factum fuit et clausum per Jordanum Beneyt, auctoritate regia notarium publicum, die videlicet tertia decima die julii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXº secundo, sunt liquide enarrata. [...]

Datum Cesarauguste, secunda die julii anno a Nativitate Domini millesimo CCCº LXXXº octavo, regnique nostri anno secundo. Sig+num Johannis, Dey gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Johannes. Testes sunt inclitus infans Martinus, dux Montisalbi, Garsias archiepiscopus Cesarauguste, Luppus Eximini d’Urrea, Bernardus de Pinosio, Gasco de Montecatheno. Sig+num Bernardi de Junquerio, secretarii dicti domini Regis, qui mandato eiusdem hec scribi fecit, cum literis rasis in lineis quinta, “domini”, et in XVIIIª, “ubique constitutis”, et clausit.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1388

Eixarch en el seu llibre de Història de Forcall  fa referència a la “confirmació” dels estatuts u ordinacions de les confraries de les aldees de Morella, en el que apareixen només 7 pobles afectats per la gràcia reial, que apareixen citats en la documentació per aquest ordre: Forcall, Cinctorres, Portell, Vilafranca, Catí, Vallibona i Castellfort (falten La Mata*Eixarch en el llibre de La Mata ja diu que tenien cofradia l’any 1332 de Sant Antoni i de Santa Bàrbara (veure en 1332) i Sorita, no sabem perquè). I transcriu una part. Diu Eixarch:

<<En el Archivo de la corona de Aragón (Barcelona) obra en los Registros de la Real Cancillería un documento de extraordinario interés para la historia religiosa de nuestra comarca, en la Baja Edad Media. Se trata de la confirmación (lo que presupone su anterior existencia) que concede el rey D. Juan I, en 1388, de los Estatutos de las Cofradías de las siete Aldeas de Morella:  Forcall, Cinctorres, Portell, Vilafranca, Catí, Vallibona y Castellfort. Por este orden aparecen escritas; faltan - no sabemos la causa- La Mata*Eixarch en el llibre de La Mata ja diu que tenien cofradia l’any 1332 de Sant Antoni i de Santa Bàrbara (veure en 1332) i y Zorita. He aquí tanscrito el fragmento que ofrece mayor interés, puesto que detalla las Cofradías existentes en cada una de ellas:

"in loco del Forcall, sub invocationebus beate marie virginis (de Cap d'Altar o de la Asunción, titular de la iglesia), gloriose sancte anne (Patrona principal), sancte marie magdalene, sancti anthonii et sacratissimi corporis jesu christi, 5;

in loco de quinque turribus, sub invocatione sancte marie, 1;

in loco de portello, sub invocationibus sancte marie, sancti dominici et sancte marie, confaria dels letrats, vulgariter appellata, 3; [dos de Santa Maria? una dels letrats?? i sant antoni encara no està? sabem que en 1409 s'amplia l'església per fer-li lloc! La cofradia baix l’advocació de Santa Maria (de l’Assumpta), d’especial devoció del rei conqueridor.]

in loco de ville franche, sub invocationibus sancte marie, que dicitur vulgariter la major et sancte marie, que dicitur la menor, et sancti anthonii, 3;

in loco de catino, sub invocatione sancti martini, 1;

in loco vallis bone, sub invocatione sancti blasii, 1;

et in loco de castro forti, sub invocationibus sancte marie, sancti johannis evangeliste et sancti anthonii..., 3."

  A més, també fa referència a un article de Xavier Fàbregas, en el Diari AVUI, de 12 de gener de 1978, amb el títol “Una Fiesta parateatral: Les Santantonades”, i entre altres coses diu que “...els rituals celebrats per propiciar un bon any de collites i de ramats no van poder ésser eliminats per les religions que van anar arribant...” i “...la festa del solstici d’hivern, la gran festa en honor del sol a tota la Mediterrània occidental, va quedar convertida en el Nadal cristià, i els rituals agrícoles i ramaders que venien amb el desvetllament del nou any, van rebre la presidència honorària de Sant Antoni, i tots contents...”.

  Aquest gran estudiòs del teatre, li dóna doncs un origen pre-romà, més aviat ibéric, cosa que sembla ratificar l’abundant presència de jaciments íbers a les nostres terres. I en l’article també fa referència al nostre poble: “...En una comarca allunyada de les vies de comunicació i , per tant dels corrents migratoris, com els Ports de Morella, el ritual de la Santantonà ha romàs com una de les cerimònies anyals. N’he pogut trobar constància a Cintorres, Portell, Mirambell, Olocau del Rei, Vilafranca del Maestrat, La Mata i Forcall...”

[DUBTE : QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE ‘CONFRARIA’ I ‘ESGLÈSIA’?]

[DUBTE : A PARTIR DE QUANT LA DE L’ALBAREDA ESTÀ DEDICADA A S.MARC ? ANTIGAMENT ESTAVA DEDICADA A S.SALVADOR, I S. SALVADOR TÉ ALGUNA COSA A VEURE AMB ELS TEMPLERS ?]

[DUBTE: QUÈ SIMBOLITZA QUE L'ESGLÉSIA ESTIGA DEDICADA TAMBÉ A SANTO DOMINGO? I QUAN ES PERD AQUESTA DEVOCIÓ?]

[EIXARCH FRASNO, José. Forcall y Pueblos de la Comarca dels Ports. Trabajos Históricos (1966-1993), p. 279. Ayuntamiento de Forcall. 1994]


Segons trobem en una publicació anomenada "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura", sembla ser que les confraries tenien aquestes missions:

<<... no se'n parla de comunions reglamentaries, ni mensuals ni anyals, només recomanen i estatueixen el referent a una bona confessió al fi de la vida, com una preparació per a la mort. Sobreïxen en la funció de la missa, la de les Hores canóniques, l'àgape anyal el dia de la festa per a fomentar la germanor, els socors als pobres, la visita als malalts, l'assistència als soterrars i funerals, i el foment de la pau i justícia foragitant les rinyes de tota classe.

El Forcall tenia 5 confraries: De la Verge Maria, Sana Ana, Santa Maria Magdalena, Sant Antoni i la del Santíssim Corpus Christi. Cinctorres ne tenia una: la de Santa Maria. Portell ne tenia tres: Santa Maria, Sant Domingo i la de Santa Maria dels Lletrats. Vilafranca ne tenia tres: Santa Maria la Major, Santa Maria la Menor i Sant Antoni. Catí una: la confraria de San Martí. Vallibona també una: la de Sant Blai. Castellfort tres: Santa maria, Sant Joan Evangelista i Sant Antoni. La confraria de Sant Antoni de Castellfort, encara té ara la casa social, tocant a l'Església parroquial, a on celebren algunes funcions, com la del raïmet. La de Sant Martí de Catí tenia casa i benifet, ara desapareguts. La de Santa Maria la Major, de Vilafranca, ha durat fins a la revolució de l'any 1959. Res sabem de les demés confraries [...]

Les Aldees del Castell de Morella demanen al rei Joan l'aprobació dels Capítols de llurs Confraries. Saragossa 10 juny 1388. [...]

Quibus retroactibus temporibus et per multa tempora ut aseruistis per nuntios ad nos specialiter destinatos uos rexialtis et bonis operibus adhesistis nobisque per eosdem nuntios humiliter supicastis ut capitula Ipsa quae in loco del forcall sub inuocationibus beate marie virginis gloriose: Sancte Anne: Sancte marie magdalene: Sanctii Anthonii: Et Sacratissimo corporeis ihu xpl. In loco de Quinque turibus sub inuocatione Sante marie: in loco de portello sub invocationibus Sancte Marie, Sancti dominicij, Et Sancte Marie Confratria dels lletrats vulgariter apellata. In loco villefranque sub invocationibus Sancte Marie que dicitur vulgariter la major. Et Sante Marie que dicitur la menor. Et Santi Anthonij; In loco de Catino sub invocatione Santi Martini; in loco de vallisbone sub invocatione santi Blasij, Et in loco Castrifortis sub invocationibus Sancte Marie, Santi Joannis Evangeliste, et Sancti Anthoni; Exerctis exercuistis et husu etiam exitistis [...*]

Tenor presentis carte nostre laudantes, aprobantes, ratificantes et etiam confirmantes capitula supradicta cum ordinantionibus prenarratis, et de novo concendia (será: condendia?) etiam ad cauteliam vobis majoralibus et Confratribus ach confratriassis dictarum Confratriarum dictorum locorum del forcall, de quinque turribus, de Portello, de villafranca, de Catino, de vallibona, et Castrifortis, aldearum ville Morelle presentibus scilicet et futuris et prout melius usu actenus exiitistis. Itaque inperpetuum non obstantibus foris ach privilegis seu alliis ordinationibus [...*]

*Nota: ho consultem via internet en googlebooks i, malauradament només ens deixa consultar el text de manera parcial, amb la qual cosa, ens caldrà consultar la publicació original.

[BOLETÍN DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CULTURA. Vol. 27-28. p. 262. books.google.es]


1388

Juny, 10. En el famòs "Tenal" conservat a l'Arxiu Parroquial de Vilafranca, entre tota la litúrgia religiosa que, pel que sembla, tenia activitats cadascun dels dies de l'any, apareix alguna referència a Portell. Una especialment interessant que lliga amb el que diu Eixarch, sobre l'origen de la Cofradi de Sant Antoni:

<<Título de Cofadrias [sic] de esta iglesia de Villafranca. Cofadria [sic] de S. Antonio Abad.

Su fundación fue antes del año 1388, pues en dicho año aprovó sus Constituciones de esta Cofadria el Rey Dn. Juan de Aragon estando en Zaragoza en día 10 de Junio del 1388. Y estas mismas constituciones se hallan en las Villas de Castellfort, Portell, Cinchtorres, Forcal, Vallibona y Catí.>> (pàg.277)

[TENA HEREDIA, Antoni (1792-1795): Tenal. Parròquia de Santa Maria Magdalena. Vilafranca (els Ports). Facsímil de 1996.]


1389

Setembre, 7. Intent de finiquitar el conflicte de la independència de les aldees de Morella: 

<<En las Cortes de Monzón [Juan I] publicó la solemne sentencia de 21 cláusulas para Morella y las aldeas, con la pretensión de que fuese definitiva y diese fin al contencioso secular, ya muy envenenado y violento en la década de 1379 a 1389. Sentencia que tuvo en la aplicación una larga duración y que el rey Martín el Humano, en 1403, incorporó al cuerpo jurídico de los Fueros. Como dice Mn. Joan Puig, “para el monarca parece este documento una cosa razonable. Para la villa de Morella cosa digna de ser admitida, puesto que ella rogó que se publicase. Mas para las aldeas, una cadena dorada por cuya desaparición lucharon incansables 302 años más, hasta 1691, que la vio hecha pedazos.” (Puig, 1953, pp. 108-112)>>

[ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 33. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 www.lamemoriadaurada.com]


Mossén Juan Puig, al seu llibre sobre la història de Catí, també parla d'això:

<<El 20 de diciembre de 1624 vuelve a protestar Catí contra Morella por la elección del justicia no verificada conforme a las normas del derecho consuetudinario. Esto no era sino llamas del fuego todavía no apagado de las cuestiones de Independencia muy vivas en 1389, y presagio del que se había de encender más fuerte en 1648 y 1672, y que fue irresistible en 1691. (A.P. e Index pág. 436)>>

[PUIG PUIG, Mossén Juan. Historia breve y documentada de la Real villa de Catí II, p. 19. Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998]


D'aquell mateix any, no sabem si en la mateixa sessió que diu Alanyà, o no, tenim una altra referència:

<<Una sentencia de Juan I dada en 1389 estableció el estatuto de la comunidad [de Morella] y el régimen en que ésta vivió hasta su definitiva disolución [en 1691].>>

[SÁNCHEZ ADELL, José. La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y Gente. Capítol XI: "La Edad Media Cristiana". Pàg. 316. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Madrid. 1985]


1393

Gener, 10. Valls Taberner, citant a Tuixans, ens fa menció de certs privilegis adquirits pel "Tribunal del lligallló de Morella":

<<En Tuixans, el seu compte, diu que en 1393 (a 10 de gener) el rei Joan I, en virtud de petició que i havia adreçat el Tribunal del lligallló de Morella, concedí a aquest un privilegi, donant-li facultats per a adquirir i posseir bens immobles (no obstant el que disposessin en contrari els furs de Valencia) i tenir deveses i corrals; l'administració de tot lo qual correría a cárrec del Justicia del lligalló. Més avant, segons el mateix autor, els Reis Católics, per diplomes expedits a Medina del Camp en 1494 (30 d'abril) i a Berlanga en 1499, confirmaren al lligalló de Morella tots els seus privilegis. Sería interessant conéixer el text íntegre d'aquestes reials célules i veure, però, fins a quin punt fan referència al Tribunal del lligalló.>>

[VALLS TABERNER, Fernando (1926): El Tribunal del Lligalló de Morella. pp.14-15. Impr. V. Carceller. Morella.] pdf en  repositori.uji.es


Però accedim també a la font original, la de Tuixans:

Per causa de trobarse la caxa del comú universitari moltes voltes exhaurida de rèdits, el Tribunal del lligalló acudí al Rey per a que dongués un privilegi concedint facultats per a possehir y comprar finques, deveses y corrals, l'administració dels quals correría a càrrech del Justicia del lligalló. Els consellers se presentaren a Joan I, que's trobava a Valencia, exposantli les dificultats de poder viure dit Tribunal si no se'ls permitia tenir béns y deveses; lo Rey estengué un privilegi, que's guarda al Arxiu parroquial de l'Arxiprestal de la dita ciutat, en lo qual dóna facultat al Tribunal del lligalló per a acceptar y comprar béns y rayls, no obstant lo que disposen, en contra, els furs de Jaume I. Aytal document està estès el 10 de janer de 1393, setè del seu regnat. Més avant, en temps dels Catòlichs Reys, segons reyals cèdules expedides a Medina del Camp en 30 d'abril de 1494, y la de Berlanga, del any 1499, s'otorgaren y confirmaren tots els privilegis al lligalló, y, al mateix temps, donaren disposicions especials pera evitar la propagació de malalties infecto-contagioses, quan parlen de les "resses achacosses". (Arxiu Nacional de Simancas)>>

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] raco.cat


1394

Novembre, 25. Barcelona. Joan I ordena al seu batlle general, que publique per la ciutat i regne de València la franquesa de borregatge i carnatge concedida als habtants de les aldees de Teruel, per tal que els oficials del regne no l'exigeixquen. Com que estem en la mateixa frontera amb Terol, segur que també ens afectava. Aquest document està a la web de la Universitat Jaume I de Castelló.

<<Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 3v-4v
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 388-389

En Johan, per la gràtia de Déu rey d’Aragó, de València, de Mallorques, de Cerdénya e de Còrcega, e comte de Barcelona, de Rosselló e de Çardànya. Als amats e feels nostres los batle general de regne de Valèntia, e a tots e qualsevol justícies, batles e altres officials e sotsmeses nostres dins lo dit regne, e en altres parts on se vulla constituïts; e als loctinents dels dits officials presents e sdevenidors, als quals les presents pervendran e les coses deius scrites se pertanguen. Salut et dilectió. Com nós, ab carta o privilegi ab nostre segell pendent segellat, dada en Tortosa a XV dies de deembre de.l any pus prop passat, hajam enfranquits perpètualment de tot borregatge e carneratge, los regidors e prohòmens, e tots altres habitadors de les aldees de Terol, ells avinents-se ab lo noble e amat nostre don Lop Ximénez d’Urrea, qui en los dits borregatge e carneratge havia algun dret, o ab altre persona havent d’ell cessió, donació o venda, segons que aquestes coses són en lo dit privilegi pus largament contengudes; e aprés lo dit don Lop haie feta venda del dit borregatge al feel conseller e thesorer de nostra cara companyona la reyna, en Berenguer de Cortilles, lo qual aprés ha lo dit borregatge e carneratge transportat e venut als dits regidors e prohòmens e habitadors de les dites aldees, segons totes aquestes coses e altres havem vistes en les cartes públicas dequen fetes ésser pus largament contengudes. Per ço a humil supplicatió dels dits regidors e prohòmens, vos dehim e manam espressament e de certa scièntia, sots encorriment de nostra ira e indignació, e pena de mil morabatins d’or a nostres coffres si contrafarets applicadors, e de vostres béns havedors, que observan fermament lo dit nostre privilegi e les vendes sobredites, no constrengats ne constrenger permetats vehins alguns e habitadors de les dites aldees, a pagar en alguna manera cosa alguna, per raó dels dits borregatge e carneratge, del día avant que fo feta e fermada la carta de la venda del dit borregatge per lo dit Berenguer, los ne haiats e haver façats d’allí avant per quitis, franchs e absolts, perpetualment de tot en tot. Manants-vos noresmeyns, ab aquesta matexa, que si e quant requests ne serets, per part de las dites aldees, notifiquets les dites coses públicament, ab veu de crida, en la ciutat de Valèntia, e en totes altres ciutats, villas e lochs del dit regne, per tal que les dites coses sien als dits vehins e habitadors pus fermament observades, e algú no hi puxe ignorància al.legar. E açò no mudets ne dilatets per res, com nós per deute de justícia hajam provehit e ordenat que axí.s faça.

Dada en Barcelona, sots nostre segell pendent, a vint cinch dies de noembre en l’any de la Nativitat de Nostre Señor Mº CCCº XCº quatre, e del nostre regne lo vuytè. Petruz Oltzina. Bernardus Ça Plana, mandato domini regis facto pro thesaurarium domini Regis.>>

[jaumeprimer.uji.es] Veure un document també sobre 'borregatge' de 14 d'abril de 1318


1395

Juny, 14. Puig, en el seu llibre de la Iglesuela, ens dona una dada interessant que ens afecta de ple. És el dret que tenen els radamaders de la batllia de Cantavella per passar amb el ramat a terres del castell de Morella, i és que Portell, com a poble més proper devia de ser el més afectat.

<<En la misma Torre de los Nublos, en el salón del juzgado, sobre lo que hoy es oficina de la secretaría municipal, encontré unos folios en febrero de 1973, escritos por el capitán de Infantería don J. Solsona. habían sido escritos cuando él fue alcalde antes de la 2ª República. Los había copiado traducidos del latín al castellano, de unos pergaminos que más tarde, en el 1936 fueron quemados:

"En el archivo de la villa, entre libros de cuentas, órdenes, veredas y acuerdos municipales, se conservan los siguientes pergaminos:

Nº 5. Por el baile de Cantavieja, Gimeno de Santa Ana, notifica al Consejo de Iglesuela que en 14 de junio de 1352 los vecinos de la bailía tenían derecho, según los privilegios del Rey don Jaime Segundo, de poder ir sus ganados a apacentar a los términos de Morella, notificado por el comendador de la orden de San Juan de Jerusalén, don Simenez [serà Jiménez, no?] de Urrea. 10 de noviembre de 1352.

Nº 17. Notificación del baile de Cantavieja de haber recibido del Rey don Jaime II el privilegio de que todos los vecinos de la bailía son francos de portazgo, que les da de la sal de Peñíscola, del herbaje de los términos de la bailía de Aliaga, Morella y término de Tortosa, sin que puedan ser prendados ni perjudicados. Que no puedan ser juzgados por el maestre ni comendadores, sino por el rey, ni embargados sus bienes salvo tener hechas fianzas confirmando los privilegios de todas las libertades según fuero de Aragón, y no pueden ser molestados sus usos y costumbres. Las franquicias de herbajos se hacen extensivas a los términos de Mosqueruela. 2 de abril de 1332.

Nº 19. Reconocimiento por el baile de Morella de los derechos que tenían los pueblos de Cantavieja a pastar sus ganados en términos de Morella. Año 1395."

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 50-51. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]


1396

Comença el regnat de Martí l'Humà, segon fill de Pere el Cerimoniós i germà de l'anterior rei, Joan el Caçador.

<<Martí I l'Humà, dit també “l'Eclesiàstic” (Girona 1356 - Barcelona 1410), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, Comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410); de Sicília (1409-1410); d'Empúries (1402) i (1407-1410); Duc de Montblanc (1387-1396). En aragonès: Martín; en llatí: Martinus. Començà a regnar a l'edat de 40 anys, regnà 14 anys i morí a l'edat de 54 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Fou el segon fill del rei Pere el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília. El seu germà fou el difunt rei Joan el Caçador. Com a fill segon, el 1368 el seu pare el nomenà comte de Besalú, per a ser nomenat l'any següent senescal de Catalunya. El 1372 li fou concedit també el comtat de Xèrica, així com un extens patrimoni on hi havia Elx i Crevillent. Amb l'ascens del seu germà al tron el 1387 fou nomenat duc de Montblanc i lloctinent seu.

En el Cisma d'Occident fou el partidari més ferm del Papa Benet XIII, parent de la seva esposa Maria de Luna, i l'acollí al seu regne quan França li retirà el suport. [...] El 1400 hagué de sufocar una altra rebel·lió dels Arborea a Sardenya, els quals, ajudats per Gènova, l'arribaren a ocupar gairebé tota, excepte la zona de l'Alguer. En la campanya per recuperar l'illa el 1409, morí el seu fill Martí el Jove, rei, amb l'esperança frustrada d'aconseguir descendència. De fet Jaume II d'Urgell (cosí de Martí l'Humà i nebot de Pere el Cerimoniós) no fou designat hereu del regne com a tal ja que Martí volia legitimitzar el fill natural que havia tingut Martí el Jove, l'infant Frederic de Luna. Martí I morí, però, sense haver-ho fet i sense haver designat successor.>>

[ca.wikipedia.org]


1397

Grau quan parla de la demografia de Portell en el butlletí AMYC, diu que aquest any hi havien a Portell 157 focs [els calcula segons el pagament del morabatí l’any anterior]. Diu, parlant de la demografia i els efectes que hi van tenir la ‘glànola’ o ‘Peste Negra’: “En emprar fonts com l’Arxiu de la Corona d’Aragó i el Notarial de Morella, a més a més d’altra bibliografia general, és desconcertant vore com Portell, als cinquanta anys (51, per ser més exactes) de la famosa glànola o Peste Negra de 1348, que va delmar la població dls nostres Ports, s’havia refet i tenia una densitat demogràfica prou important; la glànola havia atacat tots els estrats socials. Trenchs Odena {TRENCH ODENA, JOSÉ. El Reino de Valencia y la peste de 1348. Datos para un estudio. “Estudios de Historia de Valencia”. Universidad de Valencia, Secretariado de Publicaciones. 1978, p.23-49} mos diu que, a Morella fins i tot va morir l’arxiprest Ramon Esteve [...] Sigue el que sigue, encara que la passa va repetir els seus estralls uns anys després, podem vore com a Portell hi havia en 1397, 157 focs que representarien una població, si fem el càlcul de 4,5 per foc, d’un total de 706 persones, ànimes, més o menys. Ho sabem, mercés al cobrament del dret de monedatge, del morabatí, que es va fer l’any 1397 i que es cobrava cada set anys, que figura en un volum de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni, Mestre Racional, en el que al llarg de 85 fulls, figura el nom de tots i cada ú dels contribuents, escomensant per Morella (les tres parròquies: Santa Maria, Sant Joan i Sant Miquel)  i els seus masos i carrers (La Mata, Xiva i Palanques), i tot seguit, cada una de les aldees. És molt valuós no només perqué mos dóna la quantitat arreplegada (a Portell foren 127 moracatins) sinó perqué mos facilite el nom propi i alguns dels oficis dels caps de família del lloc, exceptats els dispensats de tal contribució, com eren els clergues, i que serien probabalement en aquell moment el rector i dos o tres beneficiats, que ja no figuren a la relació per la qual cosa caldria pesar en mitja dotzena més de focs.

  [Per tant, si sumem a 157, 12 que debien d’estar exents, farien un total de 169]

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca, p.67-75. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca, A.M.Y.C., AÑO XI, 1989-90.]


Continuant amb lo anterior, tenim una transcripció dels noms que apareixen en dit document, amb els noms dels portellans que havien de pagar el morabatí aquell any (1397J) [el morabatí es cobrava cada 7 anys], que eren 157 focs o cases, gràcies per una banda a Manuel Grau Monserrat (Boletín de Amigos de Morella y su comarca, A.M.Y.C. XI, que figura en un volum de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni, Mestre Racional, n.2405, f.45v-49r) i també a Enric Guinot, que ens dona una segon lectura dels noms esmentats.

[veure llistat]

  Suman del mora/abatins/clars cullits en lo dit loch de Portell, CXXVII mor/abatins/.”

  També es diu que Les Albaredes en aquell moment estaven dominades pels BRUSCA [***BUSCAR INFO QUE HO CONFIRME***]

  També sabem que en aquell moment, en Portell hi havia:

*dos ferrers, Miquel Carcasses i Bartomeu Martí

*un masover [només un??], que es diu també Bartomeu Martí

*un teixidor, Domingo Esteve

*un fuster, Miquel Domingo

*un notari, Benet Darnes

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca, p.67-75. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca, A.M.Y.C., AÑO XI, 1989-90]

[Una altra versió, en GUINOT RODRÍGUEZ, Enric. Els Fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. Vol.II., p.176. Núm. 40. Biblioteca d’Estudis i Investigacions. Tres i Quatre. València. 1999]


D'aquesta any és també tenim dades dels nostres veïns d'Aragó. Així, Laliena, en el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio", a més de fer un bon repàs a aquells primers segles de colonització cristiana, ens diu:

<<La recaudación de un monedaje (un impuesto no proporcional, satisfecho por todos los propietarios de bienes valorados en una cuantía bastante baja) en 1397, permite señalar que en el territorio de las Bailías [...] tenía 2.647 fuegos de monedaje, es decir, entre 9.300 y 10.500 personas, con una probabilidad mayor en favor de la cifra más elevada, ya que en el censo no se incluyen clérigos, nobles ni pobres de solemnidad. Se trata, tanto en números absolutos, como en relación con la densidad, de la mitad de la población de 1787 (21.427 almas), que debe considerarse prácticamente el máximo que podía soportar la zona con una economía tradicional. [I adverteix] Estos datos no se pueden comparar con el censo de 1495, que se refiere a un impuesto muy distinto y que, además, debe ser manejado con gran prudencia. Un ejemplo servirá para atisbar las dificultades: en Puertomingalvo, el censo señala 91 familias en esa fecha, cuando, al año siguiente una fuente local enumera nominalmente 204 familias. Así, en función de los datos que proporciona esta localidad, que se pueden extrapolar al conjunto del Maestrazgo, no es arriesgado pensar que se estaba iniciando una recomposición de familias, que comenzó con el último tercio del siglo XV y se caracterizó por un incremento del número de los cabezas de hogares imponibles. [...] [més reflexions en l'any 1497]

De acuerdo con el recuento de 1397, la estructura del poblamiento reflejaba un triple fenómeno: por una parte, la presencia de núcleos de poblamiento agrupado y rodeado de murallas, de dimensiones significativas, como Cantavieja, Las Cuevas de Cañart, Castellote, Mirambel, Tronchón, Peñarroya, Fortanete, con 800 a 1.500 habitantes (siempre como mínimo), escoltados por algunos lugares que contaban de 200 a 300 habitantes (Bordón, Luco,...) rodeados, a su vez, por una aureola de poblamiento disperso formado por caseríos y masadas o mases, con un aspecto material que se observa mal en esta fuente, pero que, en todo caso, tenían entre 50 y 60 habitantes por bloque de masadas que, como su nombre sugiere, no solían mostrar aspecto de un caserío homogéneo y compacto.>>

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 62-63. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]


1397

Març, 31. Un document sobre un pedrapiquer (picapedrer) reconegut de Portell a qui li deixen fer "pistes forestals" per poder portar, en carro, a Portell, fusta dels pinars de Vilafranca i l'Angresola:

<<Nota 36: En 1397 se concertaron capítulos entre Morella y el vecino de Portell Domingo Montpahó para la construcción de un carril maderero para transportar hasta la primera localidad, en carro, la madera proviniente de los pinares de Vilafranca y de La Iglesuela, prestándole para ello 66 florines. AAM, prot.>> (pàg.52)

[APARICIO MARTÍ, Joaquín (2010): Ósmosis socio-económica en territorios limítrofes. La permeabilidad del Maestrazgo turolense y castellonense en los siglos XIV y XV. STVDIVM. Revista de Humanidades, 16 (2010), pp.39-56. Facultad de Ciencias Sociales y Humanas. Universidad de Zaragoza.] studium.unizar.es


1398

En l’Arxiu Datini di Prato (ADP) de Firenze/Italia, hi han dades sobre el comerç de les nostres terres dels ports i Itàlia. Es donen dades de compra-venta de llana tant de Morella com d’altres pobles de la comarca (en aquell moment aldees de Morella), com Portell. Cita dos compradors i dos venedors. Un venedor és de Morella, i es diu Jaume Morató, que ven llana de Portell, Vilafranca i Castellfort a un venecià que es deie messer Francho Cornero (sic)

<<...417 rove di lana receveti da Giaome Moratone di Morella cioe a Portelli, Vilafancha e Chastelforte del termine di Morella e fecila stivare, 83 sache deono dare, di 20 ottobre, Ib. trecento trentatre, soldi 12. [333 lliures i 12 sous] Chomprai per messer Francho Chornero a soldi 16 ro. Come apare in questo (Memoriale) a carta 45 (f.141 v)>>

Un altre venedor, aquest de Portell li ven 170 roves de llana al comerciant venecià Antonio Contarino. La quantitat de llana és major que la que consta com a venuda de Forcall (166 roves) o Cinctorres (140), i a més, s’ha de tenir en compte que ja se n’havie venut una part juntament amb Vilafranca i Castellfort per mitjà del morellà Morató.

El comerciant de Portell es diu Pedro Frassinet* i la transcripció del document que ens dón Milián és la següent:

<<...170 ro. di lana di Portelli del termine di Morella, com prai da Piero Frascinero di Portelli e fecila stivare in 34 sache, deono dare Ib. 136, s. Comprai per Antonio Contarino di Vinegia (f.146v)>>

*En la ceda del morabatí de l’any anterior, ja apareix un tal Pedro FREXYNET, dos vegades, una per ell mateix, i l'altra com a tudor del fill den Gº Dº; també, en el llibre de Forcall d'Eixarch, també parla d'un Arnau Freixenet com a Justícia de Portell, en 1443.

[MILIÁN BOIX, Manuel. Homenaje. pàg. 435. Capítol 47.- “Contacto mercantil de Morella y sus aldeas con el mercader toscano Francesco di Marco Datini, De Prato (1393-1410). Primer Congreso de Historia del País Valenciano, II. Valencia, 1981. p.639-663.]

Part d'aquest arxiu està digitalitzada. Trobem una carta d'un altre Freixenet, Antoni Frexinet de data 17/11/1410: datini.archiviodistato.prato.it


Laliena també dóna dades dels nostres veïns:

<<Relación de los centros laneros, su producción, calidad y precio de la lana, en los Maestrazgos castellonense y turolense, según los corresponsales de la Compañía Datin de Florencia en 1402-1410 (sólo se recogen los datos que afectan a nuestra región). El precio base es de 17 sueldos por arroba.

En Tronchón se producen 300 arrobas de lana común puesta en Cinctorres: a razón de 12 dineros por arroba menos que la de Cinctorres.

En Fortanete se producen 250 arrobas de lana común; estamos ya en Aragón: no son buenas lanas, según parece. Desde aquí no hay, en otros mases, más que lanas comunes hasta el límite con Teruel, son a 2 sueldos menos por arroba que las de Morella.

En Cantavieja se producen 800 arrobas de lana; 300 son tan buenas como las de Morella; las otras comunes: puestas en el mar, a I sueldo menos por arroba que las de Morella.

En Ejulve se producen 500 arrobas de buena lana, que, puestas en el mar, valen tanto como las de Morella (...)>>

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 64. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]


Aquells van ser uns anys de prosperitat, com diu Enric Llop en excel·lent treball sobre les llotges:

<<[...] La planta baja bajo arcadas era una prolongación del mercado o mejor el lugar administrativo desde el que se dirigía y vigilaba la actividad mercantil. Donde se regulaban y se controlaban los pesos y medidas. Los productos, como el hierro, el vino, las hierbas, la sal, así como los artículos, géneros o manufacturas de la ciudad, se comerciaban con la participación oficial de notarios, escribas y tasadores. El ayuntamiento era el centro y la representación de la comuna era el lugar de reunión de los vecinos.

3. SITUACIÓN SOCIO-POLÍTICA. IMPLANTACIONES EN EL REINO DE VALENCIA. Durante la Reconquista, a medida que los pueblos de ciudadanía musulmana iban siendo controlados por huestes cristianas, los monarcas vencedores les otorgaban, por la ayuda recibida de ellos y por su propia debilidad e impotencia, las 'Cartes Pobles o Furs' (Cartas Pueblas -documentos que los acreditaba como puelo- o Fueros -legislación propia-), en las que se protegía y legislaba los privilegios y costumbres locales antiguas, algunas de origen árabe. En nuestras tierras, a partir de la conquista por el rey Jaume I, y establecer el nuevo Reino de Valencia (XIII a XV), surge un régimen político distinto del musulmán precedente. Los mercados muchas veces surgen inmediatamente, después del otorgamiento de la 'Carta Pobla' o 'Carta Franca'. La actividad comercial generó unos espacios arquitectónicos propios. Al principio en la vía pública y al aire libre, en las plazas de la población, o en los arrabales, o fuera de la muralla. A partir de XIII y XIV, empiezan a porticarse espacios para proteger a los comerciantes y productos de las inclemencias del tiempo. A menudo en las zonas porticadas se colocaban 'els obradors' dedicados a la elaboración de productos artesanales. Siendo tiendas comunes: 'Boveria' (macellum), Venta de carne, 'Gallinaria', 'Bladeria', 'Forn', 'Draperia', 'Cuirateria', 'Sabateria', etc. En algunas poblaciones, además de la plaza de la lonja, existen calles especializadas en productos: Carrer del Lli (lino), Carrer de la Fruita (fruta), Carrer de la Peixateria (pescado), Plaça de les Cols (coles), Plaça de la Llana (lana), Plaça del Vi (vino), Plaça de les Gallines (gallinas), Plaça del Gra (granos), Plaça de l'Oli (aceite), etc. Los gobiernos municipales se inician en el XIII y se consolidan en el XIV y en XV. Se forman con asambleas de vecinos o 'Probi Homines' o 'Prohoms'. La figura del 'Veguer' pasa a ser 'Batlle'. Las lonjas son las arquitecturas más emblemáticas de la arquitectura civil, con las primeras instituciones municipales. La aparición de las lonjas va asociada muchas veces al primer edificio comunal. Y se sitúan en ejes viarios principales, generalmente en esquinas y en plazas, plazoletas o recodos. A finales del siglo XIV, los cargos municipales aparecen copados por nobles y familias burguesas. El surgimiento de la comunidad autogobernada, con esa nueva forma urbana de vivir, trajo consigo su propia arquitectura en las casas, tiendas, almacenes gremiales, edificios mercantiles y el propio edificio comunitario. En nuestra zona, uno de los períodos más prósperos corresponde a 1388-1410, cuando el mercader de Prato, Francisco di Marco Datini y sus agentes-factores toscanos establecen sus relaciones comerciales con las comarcas del Maestrazgo de Montesa. Morella y Tortosa. La lana adquirida en Morella, procedente de las comarcas próximas, se concentraba y clasificaba en Sant Mateu, para luego exportarlas desde los puertos de Peníscola, Tortosa y Valencia a la Toscana. Esta ruta de la lana de renombre internacional 'lanae Morelle et Sancti Mathei' durante los siglos XIV y XV, convirtieron a Morella, Catí y Sant Mateu, en importantes emporios.>>

I continua:

<< 4. TIPOS ENCONTRADOS EN EL INTERIOR DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓ. Estas arquitecturas del gótico civil valenciano, tienen sus referencias en el gótico meridional, con cierto oficio de tradición mudéjar, incluso pinceladas florentinas, que al menos en la pintura y orfebrería fueron bien patentes en aquellos lugares. Están localizadas en poblaciones que se corresponden con los antiguos y medievales términos de Morella (villa de realengo): el Maestrat (señorío de los maestres de la Orden Militar de Santa María de Montesa); y la Tinença de Benifassà (feudo del convento cisterciense de Santa Maria de Benifassà). Con una superficie total inferior a la tercera parte de la provincia de Castelló. El número de ellas supera la treintena y la mayoría conservan aún legible la estructura primera de su configuración. Estas arquitecturas que hablan de un pasado histórico, innovador, son un material de primerísima mano que injustamente postergado y olvidado, como gran parte de nuestra arquitectura civil. A nosotros nos interesan especialmente las medievales góticas de los siglos XIV y XV, por ser las primeras y por entender que fueron los precedentes de un tipo que luego tuvo un amplio campo de imitación.  Entre las que se conservan tenemos: Morella, Vilafranca, Catí, Sant Mateu y Ares. Y dentro del mismo grupo pero algo más tardías, las de tradición gótica de Forcall, Cinctorres, la Mata, Traiguera, Cabanes, [...] Ortells, el Toro, Villores, Sorita, Portell de Morella, Culla, Castellfort, Olocau del Rei, Palanques, etc. Todas ellas presentan alguna semejanza con las septentrionales italianas, con las catalanas y las de Francia meridional. Pero su contexto social y económico le imprimen [...]>>

[LLOP, Enric. Las lonjas en la provincia de Castelló: edificios para las instituciones. pp. 95-106. En CATALDI, Giancarlo i CORONA, Roberto. Logge e/y lonjas: i luoghi del commercio nella storia della città. Editorial Alinea. Florència (Itàlia). 2002.]  Trobat en books.google.com  [Caldria consultar-lo]


1400

Febrer, 23. Notícies d'una compravenda al terme de La Cuba:

<<En 1400, Guiamó Mirales el mayor, de La Cuba, vendió a Pascual de Torres, vecino de El Portell, una viña y tierra situada en término de La Cuba, en "lo loch apelat devall les forces", frente camino que va al mas Dels Heroles y cerrada de Joan Mirales, bajo señoría de Arnau Dalp con censo de "2 fanecas de forment" anuales. El precio de venta fue de 120 ss. (ANM, nº 115: 1400, febrero 23)>> (pàg.51)

També cita a un notari de Portell (Antoni Carcasses) i a un reconegut pedrapiquer (Domingo Montpahó). Però apareixen també altres noms i topònims dels pobles veïns, com la venda d'un molí "llamado vulgarmente 'lo molinar de Scuchagrano', sito en término de Vilafranca, en la partida del Riu de les Truytes"

[APARICIO MARTÍ, Joaquín (2010): Ósmosis socio-económica en territorios limítrofes. La permeabilidad del Maestrazgo turolense y castellonense en los siglos XIV y XV. STVDIVM. Revista de Humanidades, 16 (2010), pp.39-56. Facultad de Ciencias Sociales y Humanas. Universidad de Zaragoza.] studium.unizar.es


1400

Octubre, 29. Navegant per internet, trobem un document interessantíssim d'un portellà del que ja teníem constància de la seua existència, ja que apareixia dins el llistat de la recaudació de l'impost del morabatí  de 1397 (si més no, un tal Domingo Montpahon). Però també sabem que en 1406, fa una capella a l'església de Vilafranca. Ara, és un pont el que fa. Hauríem de revisar aquest BSCC d'on treiem la notícia.

<<NOTAS Y DOCUMENTOS DE ARTISTAS. Canteros de Catí (Continuación).

DOMINGO MONTPAHÓ (1400). -Este cantero era de Portell y fué el encargado de construir el puente sobre el Mijares, camino de Onda, a cuya construcción contribuyó Catí con diez florines. <<Conexeran tots que yo en Domingo montpaho piquer uey [veí] de portell scientment e de certa sciencia Confes e en ueritat regonech mj hauer hauts e reebuts de uos en Domingo çabater Jurat de Cati qui present sots A saber es deu florins dor de arago los quals uos a mj auets dats e pagats per raho e paga de aquells deu florins de Arago los quals la vniuersitat e consell de Cati auie promesses an Johan ros axi com a sindich e procurador de la vila de Onda, en ajuda de aquell pont que la dita uila a feyt fer a mj dit Domingo montpaho en lo riu de millars en lo pas del cami que ua a la dita vila de Onda E de la qual quantitat la dita vila de Onda a mj dit Domingo montpaho a feyta donacio e gracia singular segons que al notari e testimonis de jus scrits nes stada feyta plenera fe per letra testimonial que data fon en la dita uila de Onda xxix die octobris del any present per que [...] dies del mes de noembre anno a natiuitate dominj M cccc Se+nyal den Domingo montpaho piquer damunt dit qui aço lou atorch e ferm. Testimonis foren aço presents en bernat gendre e en Guiamo auinyo veyns de Cati. Se+nyal den Nanthonj uerdu per auctoritat real notari publich per tota la terra e senyoria del molt alt senyor Rey [...]>>

[BOLETÍN DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CULTURA: VOLÚMENES 23-24. Pàg. 290. 1947] books.google.es


s.XIV finals Arturo Zaragozá ens diu que segurament els nostres peirons eren de finals del segle XIV. 

"Durante la Edad Media, las comarcas del norte valenciano: la ciudad de Morella y sus términos, y los territorios del Maestrazgo de la Orden de santa María de Montesa, fueron un animado cruce de caminos con una economía floreciente. El auge mercantil estaba basado en la exportación de la lana con destino a la industria de paños de la Toscana. El intercambio comercial abrió el territorio a diversas influencias culturales. Afinales del siglo XIV se había asentado en esta zona una prestigiosa escuela de orfebres. Al mismo tiempo aparece en estas comarcas un arte de corte de piedras cuyos diseños parecen depender totalmente de composiciones de orfebrería. Excelente ejemplo de lo dicho es la medieval, aunque hoy descalabrada cruz de término de piedra, o peiró, [el peiró de la Font] de la población de Portell de Morella . En esta construcción se ha sustituido el capitel, o mançana, que sirve de base de cruz (tradicionalmente esculpido con imágenes) por un típico diseño de orfebre: un pétreo nudo o corona cabujones dispuestos en losanje. El diseño de esta pieza es idéntica a la que adorna el coetáneo cáliz cuatrocentista de la parroquia del lugar, o al de la cruz procesional de la vecina localidad de Cinctorres."

[ZARAGOZÁ, ARTURO. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 82. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 www.lamemoriadaurada.com]


 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà