PORTELL s. XIV (1320-1365)                                                                                www.portell.tk
 

 

[NOTA IMPORTANT: Quan llegim documents antics, cal tenir en copte com estan datats, perquè no serà lo mateix que siguen “1200 anys de la Era” que “1200 A.D. o Annus Dominus”. El primer calendari citat correspon a l’Era Hispànica i el segon a l’Era Cristiana. Entre un i altre hi ha una diferència de 38 anys, per tant, quan trobem una data referida a “la Era”, s’ha de convertir al calendari actual restant-li 38 anys, per tant si, per exemple, tenim una data (que segurament anirà en números romans) corresponent a 1277 de la Era Hispànica, li restarem 38 i així sabrem l’any corresponent a l’Era Cristiana, o sigue, la nostra. En aquest cas, l’any del document serà el 1239 (perquè 1277-38 = 1239)]

 

ANY

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

 

1320

Parlant de la trashumància, que ací a Portell, la gent major encara coneix com "anar a extrem", i que, per cert, encara es fa en major o menor medida pels assagadors de la comarca i el veí Aragó, José Luis Castán ens fa menció d'un parell de dades que, encara que no nomena al nostre poble, sí l'afectava de ple:

<<La primera mención de pastores de Cantavieja trashumando hacia Levante la tenemos en una carta de la reina en 1299 en la que notificaba que sus ganados podían pasar libres en Morella, sin tener que pagar por ello derecho alguno de herbaje. Como Morella se opuso, fue necesario pactar en 1320 que los ganados de las dos villas podían apacentarse en ambos términos. En el siglo XIII hay documentados conflictos con Morella, llegando incluso al asesinato de varios hombres en los términos de Cantavieja, so pretexto de que "habían hecho daño". En estos siglos es cuando la trashumancia se consolida, creando redes de comunicación, comercializada a través de la feria de San Mateo, se exportaba a Francia e Italia por genoveses y florentinos.>>

  [CASTÁN ESTEBAN, José Luis. La trashumancia en la Bailía de Cantavieja. pp.100-101. Miscelánea del Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense. BAYLÍAS. Año 2006. Cantavieja. 2006]


1321

 Mossén Juan Puig, en els seu llibre d'història de Catí, parla de Sant Pere de Castellfort i de la pelegrinació dels catinencs. De la de Portell no diu res però no ens estranyaria que fóra ja d'aquella època.

<<1652. Noticias sobre San Pedro de Castellfort. Tenemos noticias de San Pedro de Castellfort del año 1321, en que Arnau Segarra le dejó un legado. De la procesión que hace Catí a la ermita de dicho santo, la primera vez, en 1424. Se llevaba un cirio grande que ardía durante la estancia de la procesión en ella. Iban cantores y comían de lo que llevaban. Primeramente, eran los asistentes unos cuantos devotos, doce solamente, vestidos de peregrinos, y después iban todos los que querían, en gran número. En el siglo XVi fueron muchas veces por necesidad de agua, y entonces pagaba el gasto el Consejo municipal. Se suspendió durante la guerra pasada. Pero subió el año 1638, 1639, 1640, 1643 y 1652.>> (A.M. e Index, pág. 611)

[PUIG PUIG, Mossén Juan. Historia breve y documentada de la Real villa de Catí II, pàg. 34. Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998]


Àlver Monferrer i Monfort es fa ressó d'aquesta aportació de mossén Puig i l'amplia i compara amb les altres dos que encara queden, de les moltes que s'hi feien antigament:

<<Els pelegrins de Catí. [...] A l'origen també hi trobem el desastre mític de la malaltia (com els de les Useres), de la cruel pesta que delmà la població. Tot  i això, ara les referències són conegudes. La devoció a Sant Pere la trobem datada al 1321, quan Arnau Segarra, fundador de l'hospital, deixà un llegat testamentari al titular de l'ermita de Castellfort. Al 1377 se li edificarà al temple parroquial la capella juntament amb l'àrcàngel Sant Miquel. Al llarg del XIV i XV hi ha més llegats i també una primera referència descriptiva de la pelegrinació, al 1424, del notari Ramon de Sanjuan. Tenim notícies del pelegrinatge al 1500, el 12 de maig. Sembla, per les minses despeses de llenya, que en un principi hi anaven dotze pelegrins i que l'ampliació d'aquest fou posterior. També el cerimonial i la ruta són ben marcats. La ritualització del costum ho demana, perquè si no es fa així no arriven d'hora al lloc i tot són presses i cansaments inútils. [...]

Els pelegrins de Portell de Morella. El pelegrinatge de Portell a Sant Pere és dels més desconeguts, quasi limitat als habitants de la localitat i als emigrants. Destaca per la senzillesa del seu ritual i encara està ple de simbolismes medievals. Conten que als orígens, cap a finals del segle XIV, feren la promesa d'anar cada any a Sant Pere de Castellfort el tercer dia de Pasqua de Pentecosta. I la llegenda així ens ho mostra: hi hagué set anys de sequera absoluta. La fam, la malaltia i la pobresa ho dominaven tot: persones, animals i plantes. ni els arbrissons més ferms pogueren ressitir la manca d'aigua del cel. Els ramats quasi havien desaparegut. Les persones no disposaven d'aigua ni per a beure. Aleshores es reuniren els portellans i decidiren enviar a Roma una ambaixada per preguntar-li al Papa el que havien de fer per a remeiar la necessitat. N'anaren dotze i tots, trets d'un, periren de pesta, fam i violència al llarg del camí. Al que tornà al cap de set anys, li preguntaren: "-Què t'ha dit el sant pare?" I ell contestà: "-Què m'ha de dir el sant pare? On aneu, bon home? Teniu Sant Pere tant a propet i veniu ací? Aneu a Sant Pere!". [Recordem que es considera a Sant Pere el primer dels papes de Roma] Lògicament es referia a l'ermita de Sant Pere de Castellfort. Des d'aleshores començaren a pelegrinar els caps de casa cada any per a demanar la pluja tan necessària.>>

[MONFERRER I MONFORT, Àlvar (online): Tres romiatges penitencials medievals de Castelló.] pdf en revistes.iec.cat


De documents sobre els pelegrins de Portell només coneixem un document de 1575 que, per cert, diu de que només n'anàven <<sis>> (?)

<<Any 1575, agost 29. Portel [...]

Item per quant sa Señoria denota que los vehins del present loch quasqun any per festes de pasqua fan una professo a la hermita de sant Pere de Castellfort en la qual se fan grans gastos i se fan molts pecats mortals, mana als jurats sots pena de excomunicació de aquí anavant nos fassa dita professo sino que sis homens confessats ab un prevere vagent en professo a dita hermita en loch de dita professo.” (ACT. Caixa 4, visita nº 18. Any 1575)>>

I continua dient:

<<Actualment son dotze els homens que van de pelegrins de Portell a Sant Pere. No sabem si el número de 6 que apareix en la nota és atribuïble a un error del escriva, o si guarde relació al número de veïns que hi havie a Portell.>>

[Això últim pareix descartar-ho ell mateix perquè, en el mateix full, parla dels 12 pelegrins (de Castellfort) a la nostra Senyora del Cid, o dels 12 (de Culla) que van a Sant Joan de Penyagolosa.]

[MONTORNÉS, pàg. 32] *Desconeixem el títol, editorial i any de publicació.


Recentment llegim en la web "Comarquesnord" una pista sobre un altre possible document, perquè diu això:

<<Antigament, set municipis feien rogativa a Sant Pere de Castellfort, encara que actualment només la mantenen Portell, Catí i Castellfort. La tradició portellana amb l'Apòstol pescador, considerat com al primer Papa de l'Església Catòlica, es remunta a l'any 1414.>> (serà 1514?)

[comarquesnord.cat]


I, també, en el Mediterraneo:

<<Los peregrinos cumplirán un año más con la tradición que se remonta al año 1514 según los documentos del obispado de Tortosa. Esta peregrinación es una de las mejor conservadas en el interior de Castellón y, como particularidad, destaca que no tiene público ni visitantes, por lo que mantiene el encanto del misterio que todavía la rodea. Los peregrinos salen de la iglesia de Portell de uno en uno empezando por el más mayor, a cada toque de campana, y les separa una distancia de cincuenta pasos entre ellos. Emprenden un camino que en 1738 sufrió modificaciones, tras una disputa con los vecinos de Castellfort. Desde aquel entonces el Camí dels Pelegrins no ha variado...>> (?)

[elperiodicomediterraneo.com]


I en Castellón Diario:

<<En la despedida final el párroco de Portell recordó que en 2014 el municipio celebrará los 500 años de la peregrinación. Según los documentos que se conservan en el pueblo en 1514 se celebró, por primera vez, esta peregrinación. Es por eso que el pueblo afronta con ilusión esta conmemoración.>>

[castellondiario.com]


1321

Novembre, 13. Ramon de Besora, senyor del lloc de la Torre d'en Besora, [anomenada Vinrobí] confirma les condicions de poblament existents, modificant algunes d'elles.

 

<<[A] Pergamí original perdut.

B Trasllat fet el 6 de febrer de 1598 pel notari Llorens Joan Galí, conservat a l'Arxiu Municipal de la Torre d'en Besora.

Edicions: a. MIRALLES I PORCAR, J.: "Raimundo de Besora confirma... Colección de cartas pueblas, nº CXVI", B.S.C.C., t.LXVI, 1989, pp.221-224.

Noverunt universi quod ego, Raymundus de Besora, et Solsina, uxor eius, dominus loci Vinrrabi, attendens quod Guillermus de Besora, pater nostri dicti Raymundi de Besora, et uxor eius dompna Romia, dederunt locum predictum cum omnibus terminis et pertinentiis suis populatoribus eiusdem loci sub certis conditionibus seus populationis predicti predicta et alia larguis sunt expressa, attendens etiam quod post obitum predicti domini patri nostri dicti Raymundi, ad suplicationem nobis factam pro Iohanne Bernat et Llorenç Barba, iuratorum amdicti loci [...]

E nos, predictus Raymundus de Besora, retinemus quod vos, predicti populatores et habitatores in dicto loco de Vinrobi nec successoribus vestris [...]

Quod est actum idus novembri anno Domini M CCC XX I. Sig+num Raymundus de Besora. Sig+num Solsina, uxor eius. Sig+num Joan Bernat. Sig+num Llorenç Barba, iuratorum predicti loci, nos omnes in simul quia hoc firmamus, concedimus et laudamus omnia superius contenta. Testes huius rei sunt Antoni Vallfogona et Joan Nuez et Dominicus Lupi, habitatores Vinrobi. Dominicus D., notarius publicus de Culla et de Vinrobi, qui hoc scripsit pro mandato predictus venerabilis Raymundus de Besora et pro dicta universitate, et meum sig+num posuit et clausit loco, die et anno suprascriptis>>

[GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1991): Cartes de poblament medievals valencianes. pp.487-489. Generalitat Valenciana. Servei de publicacións de la Presidència. Direcció Generala de Relacions Institucionals i Informatives. València.]


1325

Juny, 21. En la web de Sacaries, d'Herbers, trobem més noms que ens ajuden a entendre els topònims de les cartes pobla de la comarca.

<<En data de 21 de juny de 1325 es casen Pere Garcés -fill de Ramon de Centelles i Elvira Periç- i Dominga Aster (també de Morella). Entre els documents d'aquest esdeveniment es troba la delimitació del terme d'Herbers: "Ex prima parte cum terminis Pena Rubee [Pena-roja de Tastavins] et de secunda cum terminis Castri Caprarum [Castell de Cabres] et de .iii. cum terminis Morelle et de quarta cum terminis Erboriorum superiorum [Herbeset] aldee Morelle et de quinta cum termino Montis Rubeii [Mont-roig] ...">>

I també cita un altre document on surt el nom d'Herbers:

<<Pere Garcés "don Pedro Garcés de Janues senyor de Los Erberos" que va combatre al costat del Rei en la revolta dels comtes de Foix, Pallars i Urgell>>

[sacaries.en.telepolis.com]


1325

Novembre, 25. Seguint la nostra dèria per entendre la comarca, trobem una comentari sobre Palanques:

<<Sabemos que Jaume II, por medio de unprivilegio de 26 de noviembre de 1325, erigió las masias de Palanques en aldea de Morella. En el privilegio se explica que había surgido la duda sobre si el lugar de Palanques era una aldea o una masía. El rey recogió la información correspondiente y otorgó el privilegio, para que disfruntaran de los mismos privilegios que el resto de las aldeas de Morella. Poco después, el 9 de febrero de 1326, el mismo Jaume II ordenó que se designara el término particular de la aldea de Palanques; y el 6 de marzo el mismo monarca dio la correspondiente licencia para construir un horno. Posteriormente, otro testimonio de 1330 nos confirma que en la aldea de Palanques había efectivamente una universidad, ya que aparece: 'Pere Cases, jurat, síndich e procurador de la universitat de dit loch de Palanques'. Es decir, la aldea de Palanques era un lugar del término general del Morella, que gozaba de una autonomía municipal muy pequeña. Desconocemos si alguna vez obtuvo el mismo grado de autonomía que las otras aldeas de Morella, ya que de hecho en 1564 Martí de Viciana decía claramente que Palanques era un lugar de realengo, pero hacía una clara distinción entre los lugares de Forcall, Cinctorres, el Portell, Castellfort, Vilafranca, Vallibona, de los cuales dice que 'Estos antedichos seys lugares son haldeas de Morella, como lo es Catí'; pero en cambio cuando habla de los lugares de Saranyana, La Mata, Xiva y Palanques nos dice que 'Estos antedichos cuatro lugares son havidos por calles de Morella'. Parece que, lo que quiere decir Martí de Viciana es que los primeros lugares disfrutaban de la jurisdicción alfonsina desde la sentencia de Jua [...i sembla que se talla a mitja frase; vol dir "la sentencia de Juan I, de 1389"?]>>

[sacaries.en.telepolis.com]


1327

Comença el regnat de Alfons el Benigne, segon fill de Jaume el Just.

<<Alfons el Benigne, IV d'Aragó, II de València i III de Barcelona ( Nàpols 1299 - Barcelona 1336). Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Còrsega, i Comte de Barcelona (1327-1336). En aragonès: Alifonso; en occità: Anfós; en llatí: Alfonsi. Començà a regnar a l'edat de 28 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 37 anys. És enterrat al Catedral vella de Lleida. Fou el segon fill del rei Jaume II d'Aragó el Just i de la seva segona muller Blanca de Nàpols. Accedí a la línia successòria quan el seu germà major i primogènit Jaume d'Aragó i d'Anjou renuncià a casar-se amb Elionor de Castella i de Portugal. [...]

Durant el regnat del seu pare, i com a procurador general de la Corona, estigué al capdavant de l'expedició catalana que es feu amb la conquesta de Sardenya, el 1323 i 1324. Entre 1329 i 1336 es va mantenir una guerra contra la República de Gènova que va permetre guanyar la ciutat de Sàsser, clau pel domini de Sardenya. Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neopàtria (territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia).>>

[ca.wikipedia.org]


1328

Maig, 2. Zaragoza. Alfons el Benigne confirma la franquesa de lleuda, pes, i peatge, donada en 1287 pel rei Alfons el Lliberal, afegint les exempcions de mesura, cuçol i portatge. El document està en la web de la Universitat Jaume I. (L'altre document també es pot consultar al lloc corresponent)

<<Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 58r-59r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533). Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 433-434

Noverint universi, quod coram nobis Alfonso Dei gratia rege Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comite Barchinone, fuit per fideles nostros Gomecium Eximini, vicinum de Mezquita, et Franciscum de Miedes, vicinum de Aguilar, sindicos seu nuntios universitatis aldearum Turolii exhibitum quoddam privilegium preclarissimi domini Alfonsi Aragonum regis patris nostri memorie recolende, eius sigillo impendenti munitum, cuius series proprie sic notatur:

Noverint universi, quod nos Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie ac comes Barchinone; attendentes quod vos fideles nostri aldeani Turolii predecessoribus nostris et nobis fideliter deservistis et etiam quotidie nobis deservitis, idcirco per nos et successores nostros, de gratia speciali concedimus vobis, dictis aldeanis presentibus et futuris et vestris perpetuo, quod sitis franchi, liberi et inmunes, per totam dominationem nostram, tam per mare quam per terram quam etiam aquam dulcem, ab omni lezda, pensu, pedagio, quod nobis vel successoribus nostris pro aliquibus rebus seu mercibus vestris solvere teneremini et deberetis. Hanc autem concessionem et gratiam facimus vobis, aldeanis predictis et vestris perpetuo, per nos et omnes successores nostros, sicut melius dici potest et intelligi, ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum. Mandantes universis supraiuntariis, baiulis, justiciis, merinis, juratis, judicibus, lezdariis, pedagiariis et universis aliis offitialibus nostris presentibus et futuris, quod predictam gratiam et concessionem nostram firmam habeant et observent et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniat nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Datum Tiraçone kalendis septembris anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo septimo. Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valentie, ac comitis Barchinone. Testes sunt infans dominus Petrus, frater domini Regis, Artaldus de Luna, Llupus Fierich de Luna, Marcho de Focibus, Luppus Fererich de Lurcenich. [...]

Datum Cesarauguste sexto nonas madii, anno a Nativitate [sic] millesimo trecentesimo vicesimo octavo. Sig+num Alfonsi Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone. Testes sunt reverendus Joannes Toledanus archiepiscopus domini regis germanus inclitus infans Petrus, predicti domini regis frater, Ripacurtie et Impuriarum comes, reverendus Petrus Cesaraugustanus archiepiscopus, domini Regis cancellarius, Jacobus de Exerica, Joannes Eximini d’Urrea, cancellarius. Signum Francisci de Bastida, predicti domini regis scriptoris, qui de mandato ipsius hec scribi fecit et clausit, cum literis rasis et emendatis in linea IIIª, ubi dicitur “nostris et nobis fideliter deservistis et etiam nobis quotidie deservitis”.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1330

Laliena, en el llibre "Maestrazgo, laberinto de silencio", a més de fer un bon repàs a aquells primers segles de colonització cristiana, ens dóna una bona descripció de les transformacions econòmiques en la Baixa Edat Mitjana, i concretament, diu que a la dècada de 1330 s'accentua la complexitat dels negocis de la llana:

<<La ganadería ovina, destinada a la producción de lana, era el segundo componente esencial de la economía agraria de esta región serrana. La transformación de los rebaños estantes en cabañas trashumantes se inició hacia 1250, cuando las ovejas del sur de Aragón se integraron en un circuito amplio con las del norte de Valencia, para compartir los pastos de verano en la montaña del Maestrazgo (con Teruel y Albarracín), junto con los de invierno en las planicies costeras. El acotamiento de dehesas y los enfrentamientos entre los pueblos vecinos por cuestiones de pastos son fenómenos que sugieren que, a finales del siglo XIII, se llegó a una situación en la que el aprovechamiento de los pastizales debía ser regulado para poder continuar el ritmo de crecimiento de las cabañas. Desde la década de 1330, se acentuó la complejidad de los negocios alrededor de la lana del Maestrazgo: aparición de contratos a medias para explotar los hatos, compraventas especializadas de lana y compras adelantadas a los ganaderos, son algunas de las novedades que hallamos. El desarrollo pecuario posterior obligó a extremar la sofisticación de las técnicas de pastoreo para utilizar al máximo los recursos de la montaña ibérica y de las hierbas de las masadas, de forma que los ganados estantes y trashumantes  se conjugaban para situarse, probablemente, en el techo histórico de las posibilidades de la región en la segunda mitad del siglo XIV. Desde los años finales de este siglo, los representantes de los mercaderes italianos, entre los que destacaban los florentinos, adquirían lana en los centros productores del Maestrazgo, lo que indica la integración de esta producción en el floreciente comercio del Mediterráneo occidental. Este primer impulso colonial, obra de los italianos, fue sustituido paulatinamente por la estabilización de un comercio lanero que estaba en manos de comerciantes locales o regionales, que actuaban como intermediarios, colocando la lana en los puertos levantinos.

La eficiencia de este sistema pastoril, que unía la trashumancia y la ganadería local, no debe ser subestimada puesto que generó un flujo de riqueza muy destacado y, sobre todo, constante. [...] Aparentemente, la abundancia de materia prima contribuyó a fomentar las actividades artesanales locales, si bien tal vez sería mejor designarlas con una expresión que ha hecho fortuna, la de industrias rurales.>>

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 65. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]


1330

Febrer, 6 i Maig, 23. Paco Segarra, en una web de Catí, comparteix amb nosaltres un document sobre la disputa entre Morella i les aldees:

<<30-1 REUNIÓ I SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. TORTOSA 6 DE FEBRER DE 1330 I MORELLA 23 DE MAIG DE 1330

En vista de les contínues queixes i diferències ocorregudes entre Morella i les seues aldees, la reina Elionor en document datat a Tortosa el dia 6 de febrer de 1330, ordena que es reunisquen els representants de Morella i de les seues aldees per a designar àrbitres i establir la forma de redactar una sentència que resolga les diferències entre la dita vila i les seues aldees.

Acaten tots la voluntat de la reina y el 23 de maig de 1330 es reunixen els representants de Morella i de les aldees en el convent de San Francisco, de la metrópoli, redacten un document anomenant als que havien de representar-los per a aconseguir l'acord que satisfaga, “les controversies ques mouen o moure se speren entre Morella, Xiva, Palanques e de Erbes sobirants, aldeyes del dit loch de Morella, duna part….Et les universitats dels homens del Forchall, olocau, de Vilafrancha, de la Matha, de Portell,de Cinchtorres, de Castellfort, de Cati, de Vallibona, aldeyes del loch de Morella, dela altra.”

“Aço es comprimes feyt e fermat entre la vila de Morella e aldees de aquella.

En nom de Deu e de la seua divina gracia. Conexeran tots que com materia de pleyts, questions, disensions o controversies se moguessen o moure se sperassen entre les universitats dels homens de Morella, de Xiva, de Palanques e de Erbes sobirans, aldeyes del dit loch de Morella, duna part, demanants e defenents. Et les universitats dels homens del Forchall, Dolocau, de Vilafrancha, de la Mata, de Portell, de Cinchtorres, de Castelfort, de Cati, de Vallibon, aldeyes del dit loch de Morella, dela altra, semblantment demanants e defenents. Los quals pleyts, questions e controversies foren deduytes e demostrades per les dites parts en la cort de la senyora Reyna, et la dita senyora Regina volen los dapnatges, perills e scandells deles dites parts squivar e coebeian fin posar als pleits, questions…….Et dem Thomas Lilet, notari deldit loch de Cati, sindich e procurador dela universitat daquell loch de Cati, ab carta de la procuracio feta per ma den Francesca de Muntalt, notari publich per auctoritat per tot lo Regne de Valencia, ……..et den Bernat Çelom, vehi del dit loch de Cati…….Aço fon feyt en Morella en lo Monestir dels Frares menors del dit loch de Morella decimo kalendas nunii anno Domini Millesimo CCCº Tricesimo. Sen+yal den Françes Aguilo. Sen+yal de Tomas Lilet……sindichs e procuradors damunt dits qui totes les damunt dites coses e sengles loaren, atorgaren e fermaren.

Testimonis del fermament den Tomas Lilet, sindich 3e procurador de Cati qui ferma les dites coses en lo loch de Morella IIº kalendas nno predicto….e requeriren als dits arbitres que deguessen dona e pronunciar la dita sentencia. Et los dits arbitres, visa la dita requisicio, per lo poder a ells donat per les dites parts el dit comprimes asignaren a aquells a hoyr la dita sentencia a dema que sera digous en hora de tercia en la casa dela cort del dit loch de Morella.

Al qual dia e hora de Digous comparegueren davant los dits arbitres en la dita cort en Francesca Daguilo e en Pere Cases, sindichs e procuradors damunt dits, de una part. Et en Gill de Peralta, sindich e jurat del Forchall, Nanto Nadal, jurat e sindich Dolocau, en Bernat Benloch, jurats e sindch de Portell, en Matheu Castell, sindich e procurador de Cinchtorres et sindich e procurador substituit den Tomas Lilet, sindich de Cati, et en Pere Muntmeneu, jurat e…….Et los dits arbitres en presencia deles dites parts reguonegueren tots los VIII.sengles dela sentencia e atrobaren aquells sens tota sospita, no mudats ni viciats axi com posats los hi havien. Et regonegut casco dels dits arbitres son seguell, tots ensemps obraren la dita sentencia e enantaren en donar aquella segons ques seguex, la qal per manament dell legi Arnau Tolsa, escriva del present negoci.

Sig+num Analdi Tolsa, notarii publici auctoritate Regina per totam terram et dominaciones illustrissimi domini Regis Aragonum, qui predicáis interfuit e hec scribi cum litteris et diccionibus supprapositis videlizet primo in IIIIª linea ubi dicitur. A. Et in XIIIª linea ubi dicitur present. Et in XVIIIª linea ubi dicitur en tot. Et in XXVIª linea ubi legitur la. Et in XXIIIIª linea ubi rescribitur requirents et in eadem lnea ubi dicitur absencia, et XXXIIª linea ubi dicitur scriva. Et clausi loco, die anno prefixis.”>>

[Ho trobem en  catimenu.com i historiadecatifrasecap.wordpress.com]


1332

Puig, en el seu llibre de la Iglesuela, ens dona coneixement d'una dada interessant que ens afecta de ple. És el dret que tenen els radamaders de la batllia de Cantavella per passar amb el ramat a terres del castell de Morella, i és que Portell, com a poble més proper devia de ser el més afectat.

<<En la misma Torre de los Nublos, en el salón del juzgado, sobre lo que hoy es oficina de la secretaría municipal, encontré unos folios en febrero de 1973, escritos por el capitán de Infantería don J. Solsona. habían sido escritos cuando él fue alcalde antes de la 2ª República. Los había copiado traducidos del latín al castellano, de unos pergaminos que más tarde, en el 1936 fueron quemados:

"En el archivo de la villa, entre libros de cuentas, órdenes, veredas y acuerdos municipales, se conservan los siguientes pergaminos:

Nº 5. Por el baile de Cantavieja, Gimeno de Santa Ana, notifica al Consejo de Iglesuela que en 14 de junio de 1352 los vecinos de la bailía tenían derecho, según los privilegios del Rey don Jaime Segundo, de poder ir sus ganados a apacentar a los términos de Morella, notificado por el comendador de la orden de San Juan de Jerusalén, don Simenez [serà Jiménez, no?] de Urrea. 10 de noviembre de 1352.

Nº 17. Notificación del baile de Cantavieja de haber recibido del Rey don Jaime II el privilegio de que todos los vecinos de la bailía son francos de portazgo, que les da de la sal de Peñíscola, del herbaje de los términos de la bailía de Aliaga, Morella y término de Tortosa, sin que puedan ser prendados ni perjudicados. Que no puedan ser juzgados por el maestre ni comendadores, sino por el rey, ni embargados sus bienes salvo tener hechas fianzas confirmando los privilegios de todas las libertades según fuero de Aragón, y no pueden ser molestados sus usos y costumbres. Las franquicias de herbajos se hacen extensivas a los términos de Mosqueruela. 2 de abril de 1332.

Nº 19. Reconocimiento por el baile de Morella de los derechos que tenían los pueblos de Cantavieja a pastar sus ganados en términos de Morella. Año 1395."

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 50-51. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]


1332

De les Confraries de Portell no en sabem res fins al 1388, que és quan són confirmades per Joan I, però a La Mata ja se’n citen un parell l’any 1332. Així, en el testament de Matheu Balle i na Ramoneta, conjugues, figura el següent.

  “...item lexam a la confraria de Sent Anthoni e Senta Bárbera, per quiscun de nos, vint y cinch sous...” (AHDT [Arxiu Històric de la Diòcesis de Tortosa]. Causas Beneficiales. La Mata. Beneficio de San Mateo fundado por Mateo Balle, a. 1332, en su testamento, copia sacada del Protocolo de Pere Sans, en 1463)

  I se confirma en altres cites, que es poden consultar a la pàgina 117 del llibre de La Mata d’Eixarch Frasno. Per exemple, aquesta cita notarial de 1398:

  “...conexeran tots com yo en Guiamó Montmeneu, major de dies, e yo en Domingo Scuriola, axí com a majorals que som de Sent Anthoni e de Senta Bàrbera, confesam...” (AHNM [Arxiu Històric Notarial de Morella]. Pere Çavall. A. 1398, julio 7, f. 14v)

  (EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Pàg. 151. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988.)


1335

Portell segons el que ens diu Sarthou en paraules de Balbas, estava dintre de la governació de Castelló.

"El maestro Balbas nos dice lo siguiente: <<En la época foral hallábase el Reino de Valencia dividido en cuatro gobernaciones: la de Orihuela, la de Játiva, la de Valencia y la de Castellón de la Plana (y al frente de cada una había un lugar-teniente general gobernador). La de Castellón comprendía por la parte de la costa desde el río Cenia, que era mojón de Cataluña, hasta el río de Uxó; y por la parte montañosa, todo el territorio del Maestrazgo y de Morella, hasta el mojón de Aragón [*]. Don Pedro el Ceremonioso, en un privilegio dado en Zaragoza en Octubre de 1335, ordena que el 'lloch-tinent portant veus de general gobernador' de esta gobernación, tenga su asiento en Castellón de Burriana, lo cual se confirma en un curioso privilegio de 15 de Julio de 1366."

{* Madoz, en 1830 també fa referència al "Mojón de Aragón" i, segurament, podria ser que fóra el "Tossal del rei" o "dels tres reis", entre Fredes, la Sénia i Vall-de-roures, que és on conflueixen el País Valencià, Catalunya i Aragó)

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.157. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


1335

Maig, 6. Carta de població de Llucena.

<<41.- Lucena estuvo ligada en el señorío que don Jaime concedió al noble aragonés Juan Ximén de Urrea en 1233 y perteneció a la jurisdicción del castillo de L'Alcalatén. Su carta de repoblación es del 6 de mayo de 1335. En ella se constata que doña Toda Pérez de Urrea, hija de don Johan Eximénez de Urrea, y mujer que fue del noble don Artal de Alagón, señora de Alcalatén y de su Tenencia, y su hijo Johan Eximénez de Urrea otorgan carta puebla a la villa de Lucena a fuero de Aragón.

"(...) Sepan todos homes como nós Toda Pérez d'Urreya (...) senyora de Alcalatén et de la Tenencia (...) sguardando la buena voluntad et amor que los antecesores nuestros han habido al lugar nuestro de Lucena (...) queremos e otorgamos que vos seyades (sic) poblados e privilegiados a fuero de Aragón e a buen uso e costumbre de Zaragoza.>>

[GÓMEZ BAYARRI, José Vicente. Cartas pueblas valencianas concedidas a fueros aragoneses. p. 406. Aragón en la Edad Media XX. 2008] pdf en dialnet.unirioja.es


1336

Comença el regnat de Pere el Cerimoniós, fill del rei Alfons el Benigne.

<<Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (a causa del punyal que tenia per costum portar), IV d'Aragó, II de València i d'Empúries, III de Barcelona, I de Mallorca i de Sardenya, signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387). Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona Alfons el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Aragó, el seu germà, l'infant Jaume, fou nomenat hereu del comtat d'Urgell.

La Guerra de la Unió (1347-48) enfrontà d'una banda al propi sobirà, Pere el Cerimoniós i les tropes que li eren fidels, i de l'altra a la coalició formada sota el nom d'Unió de València i Unió d'Aragó, lligues formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial. Catalunya es mantingué fidel al rei. Les hostilitats s'inicaren el 1347 al Regne de València on hi va haver un avalot contra el rei encapçalat per la ciutat de València i seguit per bona part de les viles i llogarets del regne. Les classe populars, després d'un seguit de males collites, protestaven contra l'autoritarisme de Pere el Cerimoniós i la seva càrrega fiscal que tenia per objecte finançar les seves conquestes exteriors. Al Regne d'Aragó la Unió d'Aragó no acceptava que el rei hagués nomenat hereva de la corona la seva filla gran Constança d'Aragó i de Navarra i les hostilitat bèliques començaren a principis de 1348. La guerra acabà amb la victòria reial a la Batalla de Mislata; Aquest abolí, el 14 d'octubre de 1348, el Privilegi de la Unió, unes concessions atorgades pel rei Alfons II d'Aragó a la noblesa aragonesa i valenciana que dataven de 1288. Durant el seu regnat es configurà la Generalitat, a les Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera de 1358 i 1359. Castella havia envaït Aragó i València, i això donà lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven grans despeses a la corona. Per això, les Corts van designar dotze diputats amb atribucions executives en màteria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració del donatiu reial. No serà, però, fins a les següents Corts de Montsó (1362) quan la institució tindrà caràcter permanent sota l'autoritat de Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359), qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat. [...] Guerra contra Gènova. [...] Guerra contra Castella. [...] Reannexió del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó.>>

[ca.wikipedia.org]


1340

Comencen les hostilitats entre Morella i les seves aldees:

<<Mas tarde, en 1340, las aldeas de Vilafranca y Forcall, creyendo que su aumento demográfico lo justificaba y no queriendo aportar ya más a la comunidad y a la villa de Morella las contribuciones exigidas, sobre todo las llamadas “de mus e valls”, destinadas al castillo, torres, murallas y fosos, que consideraban excesivas y de gran provecho para los otros y nulos para ellas, rompieron los lazos de la solidaridad y abrieron la puerta a la secesión, que procuraron alcanzar en diferentes intentos y buscando la colaboración de las otras aldeas. Por eso rechazaban contribuir a los gastos comunes del capítulo de obras de defensa y prestar ayuda económica a la construcción de la iglesia mayor de Santa María y a la del convento de Sant Francesc; se negaban a dar la ayuda dineraria acostumbrada a la comunidad de frailes menores y a hacer aportaciones para las obras de construcción y mantenimiento del acueducto y fuentes de Morella; y exigían a las autoridades morellanas la fijación de mojones propios para formar sus términos municipales con carácter exclusivo, de modo que ni Morella ni cualquiera de las otras aldeas pudiesen entrar en ellos impunemente. A este fin nombraron un comisionado que pudiese presentar ante el rey de Aragón su petición. El elegido fue Antonio Folch, vecino de Castellfort, quien bajó a la ciudad de Valencia, donde se encontraba el rey Pedro el Ceremonioso, y le presentó el deseo de las aldeas.

El rechazo a contribuir iba haciéndose general y se adhirieron a él los Calvera, señores de la Todolella y Sarañana, el abad de Benifassà y las aldeas de Portell y Olocau, sobre todo a raíz de las guerras de la Unión y de los dos Pedros, cuando el rey Pedro el Ceremonioso decidió fortificar Morella en gran manera obligando a las aldeas a colaborar en el coste de las obras con fuertes imposiciones.>>

[ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 31. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 www.lamemoriadaurada.com]

1340

Segura Barreda, en el segle XIX, ens parla de Vallivana i la Salvassòria i sembla que ens diu que en aquell any les aldees de Morella crearien un bovalar dins del seu territori per tal de no haver de fer ús del de Vallivana i Salvassòria.

<<Conquistada Morella, al ceder D. Jaime I el Señorío a D. Blasco de Alagón, se reservó la dehesa de Vallivana, que dio a su esposa Dª. Violante, pero como a los ocho años que el de Alagón había concedido su carta puebla a los morellanos, habíase aumentado admirablemente el vecindario, la reina quiso manifestar el aprecio que les tenía, renunciando en su favor la grande dehesa de Vallivana y Salvasoria, para que sirviese de baldío para los de Morella y aldeas de su jurisdicción. Como este documento no es de mucha extensión y está expuesto a perderse, nos parece copiarlo íntegro en su mismo idioma. [consultar-lo a l'any 1241]

Desde entonces, la dehesa de Vallivana y Salvasoria fue común, no sólo para los vecinos de Morella, sí que también para las demás aldeas. Señalado después un terreno particular a cada una en 1340, si dentro de sus límites se reservaron dehesas para pasto del ganado mayor, "bobalares", las de Vallivana, Salvasoria, Val de Ballibona y Na Monreala quedaron comunes a todas. [...] Una de ellas (disposiciones), en 1440, fue que los cerdos engordados en el bosque común no podían extraerse de los términos generales sin haber estado antes veinte y cuatro horas en el mercado de Morella. Cuando en 1691 se separaron las aldeas haciéndose villas independientes, los Jurados de Morella prohibieron el entrar ganado de las villas separadas; pero reclamaron éstas su derecho antiguo y después de un largo y costoso pleito, pudieron entrar de nuevo en el goce de apacentarlos. Hasta hoy el bosque de Vallivana sigue común, pero el de Salvasoria se le ha disputado. >>

[SEGURA BARREDA, José. Morella y sus aldeas. Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc. de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas. Tomo I. pp. 418-421. Morella. Imp. de F. Javier Soto, Editor, Año 1868.] En format pdf en repositori.uji.es


Una altra versió, de Tuixans, segurament treta del llibre de Segura Barreda. L'article de Tuixans tracta del Tribunal del Lligalló de Morella [consultar any 1270]

<<El Tribunal del lligalló prengué molt increment y forta organisació del segle XIII al XIV. Quan la conquesta de Morella, al cedir lo Rey Jaume el senyoriu a don Blasch d'Alagó's reservà la devesa de Vallibana [Vallivana], que la donà a Violant, muller caríssima del Conqueridor; però com qu'als vuyt anys d'haver donat la carta de població als morellans el d'Alagó havia fet tanta crescuda'l vehinat, lloch y masades, y pres tant d'increment el lligalló, la Regina Violant vulgué manifestar l'apreci que'ls tenia, renunciant en son favor la gran devesa de Vallibana y Salvasoria per a que se destinessin de 'baldío' (terrenys no llaurats ni adevesats) al lligalló, qual donació diu: [consultar-lo a l'any 1241]

[...]

La devesa de Vallirana [Vallivana] y de Salvasoria fou aprofitada desde aquell moment pel lligalló, no sols pels vehins de Morella, sinó també de les aldees qu'entraven en la concordia. Després fou senyalat un terreny particular a cada hu en l'any 1340; y acordaren reservarse per al bestiar major els 'bobalars' o 'bohalars' a Vallibana, Salvasoria, Vall de Vallibana y Monreal, obligantse a pagar del fons comú que'n guardava l'Universitat totes les despeses que s'esdevingueren en l'arranjament de les sendes, abeuradors, basses, podes y neteges d'arbres, y fins els altres que s'ocasionaven per l'extinció de l'oruga y reparació de les vedalles, llochs ahont se recullia la llana procedent de les esquilades fetes en les diverses aldees de la concordia. També gaudia Morella d'un privilegi donat en 1440, el qual disposa que'l bestiar y porchs engrexats en el bosch comunal no podien trèures del terme general sense haver estat abans vintiquatre hores en el mercat de Morella. Axò'ns demostra que'l lligalló tenia cura de fomentar molt bé'ls seus interessos.>>

[TUIXANS Y PEDRAGOSA, Joaquim (1926): El Tribunal del Lligalló a Morella (Segle XIII. Dret foral consuetudinari)(p.168-177). Article publicat en el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 1926: Vol.: 12 Núm.: 87 Julio a septiembre 1925] http://www.raco.cat


1341

Agosto. A una web de Catí, Antonio Melià Lloréns ens diu que aquest any les "aldees de Morella" van aconseguir del rei que es fixaren els tèrmens de cadascuna d'elles:

"Los abusos que el Justicia y Jurados de Morella cometieron sobre las sufridas aldeas durante los cuatro siglos y medio de tiránico sumisión fueron considerables, propiciando diversas reacciones de éstas a lo largo de este tiempo, tenientes a alcanzar su total emancipación.

El sentimiento autonómico de estos sumisos pobladores aparece ya en el primer tercio del siglo XIV, al pretender que el rey adjudicara a las aldeas términos propios. Así acuerdan comisionar para formular esta súplica colectiva a Antonio Folch, de Castellfort, el cual consiguió que Pedro IV ordenara al Bayle de Morella, D. Nicolás del Pí, en 13 de enero de 1.340 llevara a cabo tal demanda; pero por discrepancias en el amojonamiento de las lindes no pudo materializarse hasta el mes de agosto del año siguiente."

**D'AQUEST AMOLLONAMENT NO EN TENÍEM CONSTÀNCIA, CALDRIA INVESTIGAR-HO**

[fortunecity.com]


1347-49

Paco Segarra, en una web de Catí ens dóna informació sobre la disputa entre Morella i les aldees i la Guerra de la Unió:

<<36-2 1349 GUERRA DE LA UNIÓ (continuació)

Com dèiem, Morella no va respectar l'acord amb les aldees i es va posar del ban Reial. Les aldees es van queixar davant de la metròpoli per no respectar els acords presos i decantar-se pel rei, dient-li que “no devien cambiar per si la dita ordenacio ne innovar alcuna altra cosa sens voluntat de les dites aldees ne trametre missatgers al senyor rei pus lo fet roquave e toque a la comunitat de la dita Vila e aldees, segons la sentencia arbitral que es entre ells”. Las aldeas se negaron a pagar los mensajeros que había mandado Morella al rey, “no deuen pagar alcuna cosa”.

Esta va justificar el seu canvi d'actitud en escrit de data 28 d'agost de 1347.

“Conexeran tots Quod die saqbbati jntitulata Octauo Kalendas Septiembres anno Dominj Millesimo Trecentesimo Quadragesimo Septimo. Los missagers de les aldeyes de Morella ço es Nantoni Cubells missager del loch del Fforcall, En Bernat de Muntalt missager del loch de Cati, en Guillem Conessa missager del loch de Vallibona, En Guillem Marco missatger del loch de la Mata, Nantoni Folch missatger del loch de Castellfort, En Cipres Calbo missatger del loch de Cinchtorres, Narnau Martell missatger del loch de Portell, Domingo Terça missatger del loch de Olocau, en Berenguer Centelles missatger del loch de Villafranca, et en Marco Bercelo missatger del loch de Palanques donaren per escrit los capitols o posicions infraseguents als honrats en Domingo de Paholac e en Pere Nauarro Jurats de Morella la tenor dels quals es aytal: Diuen los missatgers de les aldeyes de la vila de Morella tots en vna veu concordants ques marauellen dels prohomens de la dita vila per qual raho cambiaren la fforma daço que entre tots ere hordenat sobre la vnio, car be saben los dits prohomens de la dita vila que a lur manament e uoluntat los fon donat poder de fer e fermar la dita unio ab sindicats fetts per l dita uila e aldeyes…….

Les aldees seguixen amb allò que s'ha acordat amb la metrópoli argumentant les raons que li assistixen a València per a proclamar la Unió, però Morella hi havia donat el pas.

Catí, no obstant, es va decantar per la Unió. Ignorem la resta de les aldees quin partit va prendre. Tot pareix indicar que la majoria es va decantar pel partit del Rei Pere.

“Quod fuit actum in castro Pepiniani in camera videlict timberorum octava die julii anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº quinquagesimo octavo, nostrique regni vicesimo tercio.”

La primera batalla es va decantar a favor dels unionistes, i van assetjar al rei a Sagunt. Este, astut com sempre, davant de la comissió manada pel Papa per a intentar reconciliar-lo amb la seua madrastra i germans, va anomenar don Fernando procurador i hereu de la Corona i a més va anomenar un justicier (Justicia) per a València, càrrec que ja existia a Aragó. Els unionistes van traslladar el monarca a València, des d'on va escriure als seus fidels perquè deposaren les armes i juraren la Unió. Evidentment, no podia fer una altra cosa estant pres com estava. Morella intuint que això del rei era un estratagema, no va obeir el seu mandat i va proveir el seu castell de comestibles i efectes, va reclutar tres companyies de soldats i va anomenar Gerardo Torres el seu capità.

Mentrestant, aprofitant que a València la pesta negra començava a fer estralls, el rei va poder abandonar la ciutat. Als pocs dies es reprenien les hostilitats. El 21 de juliol de 1348 en Épila era derrotat el cap dels unionistes, don Fernando, per Lope de Luna. Amb esta victòria per part del rei Pere, es va aconseguir la pau en el Regne d'Aragó. Es va traslladar a Saragossa i des d'allí va imposar exemplars castics als derrotats.

Es va dirigir després a València i el 10 de setembre de 1348 derrotava als unionistes capitanejats per Juan Sala en la batalla de Mislata. El dia 10 de novembre entra a València on va imposar horrorosos castics. Un d'ells va ser el de fondre la campana que convocava el consell i del metall fos amb un cullerot donant de beure als derrotats perquè moriren amb les entranyes abrasades.

El rei En Pere va continuar amb la represió sobre els vençuts, que va durar tot l'any 1349. Va anul·lar el privilegi de la Unió, i inclús és va ferir en una mà a l'intentar esgarrar-lo amb el seu propi punyal, d'on li ve el nom de “En Pere el del punyalet”.

Quant al nostre poble, va manar a dos comissaris, Bernat Vives de Canemàs i Ramón Nebot per a investigar els “crims” que havien comés els de Catí durant la guerra.

Catí va anomenar a Pere Miralles procurador per a la seua defensa el dia 31 de gener de 1349. Este es va presentar davant del rei el dia 3 de febrer aconseguint el perdó real el dia 19 del mateix mes i any, però pagant 4.000 sous de multa.
L'escrit de perdó del rei, s'iniciava d'esta manera:

“Morella 19 febrer de 1349
Nouerjnt vnieuersi Quod die lune jntitulata quinto decimo kalendas Marcij Anno dominj Millesimo Trecentesimo Quadragesimo Nono. Comparech davant los honrats e discrets en Bernat Ujues de Canelas et en Ramon Nebot, saujs en dret, jutges e hoidos de la cort del senyor Rey e jutges diputats per aquell mateyx senyor a enquerir e fer jnquissicio contra la vniuersitat del loch de cati e singulars de aquella que´n P. mjiralles vey e habilitador del dit loch e sindich e procurador de la dita vujuersitat, et presenta a aquells dits jutges e per mj en Bernat Asquo notari publich per auctorita real legir e publicar feu e requerir en presencia dels testimonis desus escrits vna carta del molt alt e poderos princep e senyor Rey de Arago en pergamj escrita segellada ab lo segell pendent del dit senyor Rey ab cera uermella segons que en prima faç apparie la tenor de la qual es segons que s segueix: Nos petrus dey gracia Rex Aragonum Valencia Majoricarum Sardinie et Corssice Comesque Barchinone Rosillionjs et Cerytanie tenore presentís carte nostre firmiter valiture absolvimos deffinimus relaxamus ach eciam perdonamos vobis juratis et probis hominibus ach vniuerssitati et singularibus perssonjs tam vivis quam mortuis loci de Cati aldee morelle….."

Esta sentència tan ràpida del rei va evitar mals majors, ja que els comissionats Bernat Vives de Canemàs i Ramón Nebot, ja havien iniciat les investigacions i decomissats alguns béns dels catinencs, que, lògicament van haver de restituir.>>

[Ho trobem en  catimenu.com] Consultar els Boletins de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC) de 1959.


1347

Setembre, 6. Zaragoza. Pere el Cerimoniós enfranqueix els habitants de la ciutat i aldees de teruel, dels imposts d'herbatge, carnatge i muntatge, pagadors en el regne de València pel bestiar que entra en territori valencià.

<<Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Libro de la Comunidad de Teruel. Ms. 707. Còpia simple de començaments del segle XVII, ff. 63v-64r
Garcia Edo, Vicent. "El Libro de la Comunidad de Teruel (1206-1533)". Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. 1999, pp. 437-438

Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Considerantes quod inter alia que regie serenitatis fastigium precipue decorare noscuntur, et ad grata subditos inducunt obsequia et ceteros animant, ad sincere devotionis fervore benemeritos insignire muneribus, et laboriosa servitia munificentie retributionis antidotis compensare; prospicientes igitur grata et accepta servitia per homines ville Turolii et aldearum eiusdem, nostris predecessoribus et nobis prestita fideliter ac devote; ob quod dignum reputavimus tam habitantes in villa et aldeis predictis quam habitaturos condignis favoribus prosequi gratiarum; idcirco, tenore presentis carte nostre perpetuo valiture intuitu servitiorum predictorum, volumus ac concedimus hominibus ville Turolii et aldearum eiusdem, presentibus et qui pro tempore fuerint, quod de cetero a datione, prestatione seu solutione herbatici sive carneragii seu montatici regni Valentie, ratione ovium parideriarum et vaccarum seu equarum eorundem sint franqui, quitii, liberi et immunes, et a datione, prestatione seu solutione ipsius herbatici seu carneragii et montatici deinde minime teneantur; quinimo ab ipsa datione, prestatione seu solutione in regno predicto et locis ipsius quitios, franchos, liberos et immunes, perpetuo appellamus. Mandantes universis officialibus et subditis nostris in regno Valentie constitutis et constituendis, presentibus et futuris, necnon emptoribus seu collectoribus aut receptoribus herbatici, carneragii seu montatici regni Valentie, quod presentem concessionem nostram hominibus ville predicte et aldearum iamdictarum presentibus et futuris, inviolabiliter observent et faciant observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Recipientes omne ganatum eorundem, sub nostra speciali custodia, guidatico seu comanda, in eundo, stando pariter et etiam redeundo. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri iussimus nostre magestatis sigillo munitam.

Datum Cesarauguste octavo idus septembris anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo septimo. Rex Petrus. Signum Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Testes sunt infans Jacobus, comes Urgelli et vicecomes Agerensis; infans Ferdinandus domini Regis frater; Luppus de Luna, frater Sancius archiepiscopus Terrachone, Blasius de Alagone. Sig+num mei Roderici Didaci deAltariba, scriptoris domini Regis, qui mandato ipsius hec scribi feci, cum rasis et emendatis in VIIIª linea, ubi scribitur “nostram hominibus” et clausi.>>

[jaumeprimer.uji.es]


1348

Any de la famosa glànola o Peste Negra. Diu Grau que Portell en 50 anys se va refer moltíssim, i així, al 1397, hi havien 157 focs [157 x 4,5 = 706 persones].

“En emprar fonts com l’Arxiu de la Corona d’Aragó i el Notarial de Morella, a més a més d’altra bibliografia general, és desconcertant vore com Portell, als cinquanta anys -51 per a ser més exactes- de la famosa glànola o peste negra de 1348, que va delmar la població dels nostres Ports, s’havia refet i tenia una densitat demogràfica prou important.”

[GRAU MONSERRAT, Manuel. Tres qüestions d’història portellenca. Pàg. 67. Boletín de Amigos de Morella y su Comarca (AMYC) Morella. Año XI, 1989-90]


Laliena també parla d'aquestes epidèmies:

<<Como es sabido, los siglos bajomedievales constituyen un periodo peculiar, marcado decisivamente por la instalación de las epidemias de peste como un componente fundamental de la dinámica demográfica de ésta y de cualquier otra región europea. La estructura de la población del Maestrazgo y su evolución a corto y largo plazo se vio muy afectada por este componente catastrófico de la mortalidad, ya de por sí elevada. Debemos, sin embargo, huir de la impresión de una etapa de crisis, dominada por una muerte cercana y opresiva, para insistir en que las gentes, y en particular las de Aragón meridional, resistieron con entereza los embates de la peste, reconstruyeron incesantemente sus familias y modificaron sus comportamientos económicos para obtener los mejores rendimientos de un mundo cambiante. [...]

Las oleadas de peste que afectaron la comarca fueron, cuando menos, las de 1348, 1362, 1375 y 1410, aunque puede haber otras intermedias que desconocemos.

En el siglo XV, la enfermedad continuó siendo endémica, si bien es más difícil averiguar sus fases de incidencia, al tener un carácter menos general. A pesar de que existen pocos estudios sobre esta cuestión y ninguno de carácter amplio, los medievalistas y modernistas aragoneses suelen admitir implícitamente que los siglos bajomedievales contemplaron un declive más o menos continuo de la población, que alcanzó mínimos a finales del siglo XV, como reflejaría el censo de 1495. Es probablemente, sin embargo, que esta visión del ciclo demográfico no sea correcta, de modo que, en realidad, la fase crítica de la curva de la población deba situarse hacia 1380-1400. A este periodo sucedería una etapa de estabilidad dentro de niveles bajos, para reiniciar un alza demográfica en algún momento de los años centrales del siglo XV, que prosiguió ininterrumpidamente en la centuria siguiente.>>

[LALIENA, Carlos. Maestrazgo, laberinto de silencio. Capítulo: Historia medieval. pàg. 60-61. Parque Cultural del Maestrazgo. Plan de Dinamización Turística del Maestrazgo. Teruel. 2003]


1350 aprox.

Segura Barreda, en el seu llibre Història de Morella y sus aldeas parla de la situació administrativa del bisbat de Tortosa i les seves parròquies a meitat del segle XIV:

<<A la mitad del siglo XIV los pueblos cristianos se habían multiplicado en nuestra diócesis, la raza árabe disminuía y se levantaban nuevas poblaciones alrededor de las antiguas a donde afluían colones de las montañas de Aragón y de otras partes, atraídos por la bondad del suelo y las riquezas que producía. Castellón, Villarreal, Vinaroz, Benicarló, San Mateo y otras poblaciones rivalizaban con las que habían sido sus cabezas, y el número de sus habitantes se aumentaba cada día. Pero por esto mismo se aumentaban en el tribunal eclesiástico los negocios, y no bastaba ya para aligerar el peso del oficial de la curia de Tortosa el que en Morella hubiera un Arcipreste; ue preciso crear oficiales foráneos que conocieran en las causas y litigios de un distrito señalado.

Dividióse el obispado en cuatro estaciones; la de Tortosa que comprendía la parte de Cataluña hasta el río Cenia; la de Almazora la parte de la Plana de Burriana; la de San Mateo, el viejo Maestrazgo hasta Peñíscola y Villafamés; y la de Morella la parte montuosa, de la que debemos ocuparnos particularmente.

Las parroquias pertenecientes al oficinato de Morella eran Morella y sus parroquias, esto es la de San Miguel, San Juan, Salvasoria, Herbés subirans y la Puebla de Alcolea; Adzaneta, Albocácer, Ares, Arboleda [la Albareda], que luego se agregó a Portell, Ballestar, Benasal, Bel, Boxar, Benafigos, Ballibona, Castell de Cabres, Castellfort, Catí, Chiva, Corachar, Cinctorres, Culla, Callosa, cuya correspondencia ignoramos, Fredes, Forcall, Herbés susans, La Mata, Molinell en el término antiguo de Culla, Malagraner en la Tinenza de Benifazar, Ortells, Puebla de Ballestar, unida a Villafranca, Puebla de Benifazar, Portell, Palanques, Todolella, Sarañana, Torrenbesora, Villafranca, Vistabella, Villardecanes, Villores y Zorita. Tenía pues el oficialato cuarenta y tres parroquias a mediados del siglo XV.>> (Vol.1, pàg.283)

[SEGURA BARREDA, José (1868): Morella y sus Aldeas. Geografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc. de esta población y de las que fueron sus aldeas. Imp. de F. Javier Soto, editor. Morella. Año 1868. (3 Volums)] repositori.uji.es


1351-1396

Més informació sobre notaris dels nostres pobles. Citem els que ens pillen més a prop:

<<Estudio del notariado en el reino de Valencia de la segunda mitad del siglo XIV a través de los registros de 'notariorum' de Pedro IV (1351-1387) y Juan I (1387-1396), en el Archivo de la Corona de Aragón, su cuantificación (610 nombramientos reales), procedencia, tipo y ámbito del nombramiento, distribución geográfica y relaciones. Todo esto en el contexto de la primera etapa del Colegio de notarios de Valencia. [...]

Fecha Lugar (rey) Notario Oriundo Población Tipo Ámbito Fideiusor (avalador) Condición
1 11.6.1351 Barcelona Domènec Andree - [Morella] 1 C Domènec Ferrer Notario Morella
2 22.6.1351 Barcelona Pere Olmeylla (Oumerela?) B Morella 1 A Guardiola Deztorrens Morella
3 18.5.1351 Barcelona Guillem Tarascó A Catí 2 B Domènec Tarascó Mercader Morella
5 15.5.1351 Barcelona Bartomeu Tàrrega B Morella 1 A Guardiola Deztorrens Morella
39 25.11.1353 Valencia Bernat Peçonada B Morella 1 C Arnau Çamorera Vecino Morella
40 25.11.1353 Valencia Antoni Sanz B Morella 1 C Arnau Çamorera Vecino Morella
45 17.2.1356 Barcelona Pere Arnau C Forcall (aldea) 1 C Guillem Llobet Coc del rey (Valencia)
50 16.4.1356 Sant Mateu Joan de Anglesola C Morella 1 C Pere Mercer Habitador Sant Mateu
51 16.4.1356 Sant Mateu Jaume Azcó C Villa de Ares 1 C Nadal Martí Habitador Sant Mateu
53 14.4.1356 Sant Mateu Bernat Comte C Morella 1 C Domènec de Golit Habitador Morella
72 15.1.1358 Valencia Miguel Anzurez B Valencia 1 C Domènec de Copons Vecino Morella
78 1.2.1358 Valencia Arnau Alós B Morella 1 C Jaume Martí Notario vec. Morella
89 2.11.1358 - Guillem Almudéver C Morella 1 C Domènec de Gualit Justicia villa Morella
90 11.4.1359 Zaragoza Jaume Lucerii A Ortells (term.) - C Pere de Monllor Notario lloc de Forcall
91 13.4.1360 Zaragoza Pere Morera C Valencia 1 C Jaume Mestre Ciudadano Morella
92 26.4.1360 - Ramon Strany C Morella 1 C Mateu Adrià -
115 17.2.1362 Monzón Pere Torner - - 1 D Francesc Aztor Vecino Morella
122 9.6.1366 Zaragoza Bernat Ros B Morella 1 A Ramon Nebot Jurista.. Curia Regia
124 16.7.1366 Zaragoza Antoni Verda B Catí 1 C Pere Tarascó Del lugar de Catí..
130 23.2.1368 Barcelona Guillem Terraça - - 1 C Francesc Flix Oriundo Morella
135 19.9.1368 Barcelona Pere Llorenç B Morella - C Domènec Ferrer Notario y h. Morella
136 20.9.1368 Barcelona Domènec Cristophor C Villafrancha a. 1 C Francesc de Vilardell Habitador Barcelona
141 12.5.1369 Sant Mateu Bernat de Tàrrega [A] Cinctorres loci 1 A Pere Desplà De escribanía real
170 15.10.1369 Valencia Bertomeu de Bues C Forcall 1 C Arnau Ferrer Forcall
179 18.2.1370 Sant Mateu Ponç de Montpalau - Morella 1 C Ramon Cardona Notario Morella
180 20.2.1370 Sant Mateu Jaume de Bondia - Morella 1 C Pere Domènec Jurista Morella
184 3.5.1370 Tarragona Domènec de Castellnou - Catí aldea.. 1 C Pere Carrasco Morella
186 10.1.1371 Tortosa Jaume Salto (Salt?) - Catí 1 C Bernat Gascó Catí
187 17.1.1371 Tortosa Vicent de Copons - Portell 1 C Pere Dezplà Escribania real
230 21.4.1373 Barcelona Pere Navarro - Vilafranca 1 C Pere Dezplà Sellador escribanía r.
243 7.1.1375 Barcelona Pere Torner A Morella 1 A Pere Dezplà 'Sigilator'
245 11.3.1375 Lleida Siurana de Quadres - Morella 1 C Pere Dezplà Escribanía real
276 16.10.1377 Barcelona Jaume Pastor C Culla 1 C Guillem de Turno Bachiller en leyes
306 23.3.1379 Barcelona Pere Linyà C Vallibona, a. 1 C Bernat Mengevaques Jurista de Tortosa
324 2.8.1380 Barcelona Pere Margenet(i) C Forcall, loci a. - - Mateu Blanch Oriundo de S. Mateu..
325 7.8.1380 Barcelona Mateu Blanch C Sant Mateu - - Pere Margenet Oriundo de Forcall
326 5.9.1980 Lleida Jaume Martí - Morella 1 C Rodrigo Cardona 'Batle' de Morella
342 13.2.1382 Valencia Francesc Bellmunt C Morella 1 C Tomàs Bellmunt Mercader Valencia..
351 8.3.1382 Valencia Bertomeu de la Guerola A Vilafranca l. 1 C Doménec Despuig Notario de Vistavella
352 8.3.1382 Valencia Domènec Despuig - Vistavella 1 C Berto. de la Guerola De Vilafranca
357 16.4.1382 Valencia Joan de Bruscha - Morella 1 A Ramón Cardona Notario
362 5.5.1382 Valencia Pere Miró, fill de Pe. Miró - Morella 1 C Bartomeu Segarra De Morella
366 14.5.1382 Valencia Guillem Roig C Morella 1 C Joan de Riglos Escribano del duque
369 16.6.1382 Valencia Domènec Guerau A Vallibona l. 1 C Jaume Rovira E. real c. de Valencia
401 30.11.1382 Tortosa Nicolau Escrins (Estrius) - Morella 2 C Francesc de Flix Notario de Tortosa
403 20.12.1382 Tortosa Antoni Palau - Morella 1 C Siurana de Quadres Notari de Morella
404 24.2.1383 Tortosa Antoni []erriça [Terriça] C Forcall 1 C Bartomeu Tàrrega* Notari loci El Portell..
411 16.9.1383 Monzón Jaume Mestre - Valencia 1 C Jaume Escolano Notario de Cantavieja
487 14.9.1389 Monzón Domènec d'Alcolea C Morella v. 1 C Pere e Ulldemolins Habitador de Morella
501 6.12.1391 Vilafranca P. Joan Tallada A Cabanes 1 C Pere Llorenç Notario, h. de Morella
502 11.12.1391 Vilafranca P. Guillem Arnau C Forcall [loci] 1 C Pere Arnau Jurista, v. de Forcall
512 29.3.1392 Barcelona Jaume Monçó C Morella 1 G Ramon Baró De escribanía del rey
513 8.5.1392 Barcelona Domènec Ros, 'minor' - Morella 1 C Pere Forner De Morella
517 4.10.1392 Barcelona Pere Pronyonosa C Benassal 1 C Cipres Gargall Habitador de Ares
521 13.11.1392 Tortosa Jaume Caçador C Morella 1 C Jaume Despont Notario de Tortosa
538 16.12.1392 Valencia Pasqual Ros C Morella 1 C Francesc de Montzó Mercader, c. Valencia
541 18.12.1392 Valencia Cipres Gargall C Benassal 1 G Jaume Estó De Ares
585 21.1.1394 Valencia Benet d'Arnés C Portell [loci] 1 C Pere Mareny Escribano del rey
598 21.6.1394 Sant Mateu Domènec Constantí A Les Coves [l.] 1 C Tomás Figuera Vecino de Catí
600 4.12.1394 Barcelona Pere de Campos C Cinctorres 1 C Ramon Badia Armer de Barcelona

C: Notarios generales: "per totam terram et dominacionem dicti domini regis, per totam terram et dominacionem"

*Tàrrega no seria un cognom comú en Portell. No descartar que en el manuscrit posara Tarreça. Terriça o Terrissa sí que ho era.

[PONS ALÓS, Vicente (Universitat de València). Los notarios valencianos en época de Pedro IV y Juan I (1351-1396). Aproximación a su prosopografía. pp.31-86. En Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols. Col·legi de Notaris de Catalunya. Barcelona. 2012.] fundacionoguera.com o academia.edu


1352

Juny, 14. Puig, en el seu llibre de la Iglesuela, ens dona una dada interessant que ens afecta de ple. És el dret que tenen els radamaders de la batllia de Cantavella per passar amb el ramat a terres del castell de Morella, i és que Portell, com a poble més proper devia de ser el més afectat.

<<En la misma Torre de los Nublos, en el salón del juzgado, sobre lo que hoy es oficina de la secretaría municipal, encontré unos folios en febrero de 1973, escritos por el capitán de Infantería don J. Solsona. habían sido escritos cuando él fue alcalde antes de la 2ª República. Los había copiado traducidos del latín al castellano, de unos pergaminos que más tarde, en el 1936 fueron quemados:

"En el archivo de la villa, entre libros de cuentas, órdenes, veredas y acuerdos municipales, se conservan los siguientes pergaminos:

Nº 5. Por el baile de Cantavieja, Gimeno de Santa Ana, notifica al Consejo de Iglesuela que en 14 de junio de 1352 los vecinos de la bailía tenían derecho, según los privilegios del Rey don Jaime Segundo, de poder ir sus ganados a apacentar a los términos de Morella, notificado por el comendador de la orden de San Juan de Jerusalén, don Simenez [serà Jiménez, o Ximénez] de Urrea. 10 de noviembre de 1352.

Nº 17. Notificación del baile de Cantavieja de haber recibido del Rey don Jaime II el privilegio de que todos los vecinos de la bailía son francos de portazgo, que les da de la sal de Peñíscola, del herbaje de los términos de la bailía de Aliaga, Morella y término de Tortosa, sin que puedan ser prendados ni perjudicados. Que no puedan ser juzgados por el maestre ni comendadores, sino por el rey, ni embargados sus bienes salvo tener hechas fianzas confirmando los privilegios de todas las libertades según fuero de Aragón, y no pueden ser molestados sus usos y costumbres. Las franquicias de herbajos se hacen extensivas a los términos de Mosqueruela. 2 de abril de 1332.

Nº 19. Reconocimiento por el baile de Morella de los derechos que tenían los pueblos de Cantavieja a pastar sus ganados en términos de Morella. Año 1395."

>>

[PUIG IZQUIERDO, Fidel Alejo. La Iglesuela del Cid y su ermita. Datos geográficos e históricos. pàg. 50-51. Imprenta Ferrando. Alcañiz. 1991]


1352

 Encara que parlant de Catí, mossén Juan Puig ens parla d'uns músics molt especials en aquesta comarca i que encara amenitzen les nostres festes: els dolçainers:

<<1655. Cuando solían tocar los dulzaineros. Cuando no estaban organizadas las bandas de música, como en los tiempos modernos, tocaban en el pueblo los dulzaineros, que ya los vemos en Catí en 1352. Se encargaba el Consejo de alquilarlos, o los mayorales que servían a los santos, y eran también los mozos que intervenían, pagando una parte de lo concertado. Solían tocar en Navidad, las dos Pascuas, las fiestas de Agosto o Asunción de la Virgen, San Martín y Santa Ana. [...] Un dulzainero y un tamborilero eran suficientes en estos tiempos para alegrar y divertir al pueblo en sus fiestas principales, sin las armonías complicadas y estudiadas de las bandas de música modernas.>> (A.M. e Index, pág. 437 y 438)

[PUIG PUIG, Mossén Juan. Historia breve y documentada de la Real villa de Catí II, pàg. 35. Servei de publicacions de la Diputació de Castelló. 1998]


1355

Any en que LA MATA passa a ser de aldea a “carrer” de Morella, possiblement degut a la pèrdua de població per la peste. Ho trobem en un document que hi ha a l’Arxiu de La Mata, juntament amb un procés per deutes de La Mata a Morella, de 9.993 lliures, escrit l’any 1690. Diu Eixarch:

  <<¿Es posible -se preguntará el lector- averiguar la fecha y el por qué La Mata cambió su situación con respecto a Morella, pasando de aldea que era a ‘carrer’? Afortunadamente creemos poder satisfacer tal curiosidad. En un legajo del año 1690, que hace referencia a un anterior proceso, seguramente por deudas, de 1630, se hace constar que en el folio 143 se leía: “La Mata, fins l’any 1355 fonch universitat de per si ; i que en aprés, en dit any, se uní i feu carrer de dita vila de Morella, com consta en dit acte de ajuñiment que està en dit foli 143” (Archivo Municipal de la Mata -AMM-. Documentos antiguos. Legajo en que se encuentra el Proceso por deudas de La Mata a Morella, de 9993 libras. A. 1690). Después de facilitarnos la fecha en que La Mata se constituyó en ‘carrer’, no sabemos si por propia voluntad o por imposición de la metrópoli o por exigencias de una difícil situación (pues no hay que olvidar las terribles consecuencias, tanto de índole económica como demográfica, causadas por la terrible Peste Negra, 1348-49, que supuso, según algunos autores, la muerte de tres cuartos o dos tercios de nuestra población [La Mata]).

  Y continúa el legajo: “En apres tingueren diferents altercats sobre les vexacions que patia La Mata de la vila de Morella que carregà als veins de dit carrer en diferents pechos que li imposava i sempre fonch mantenguda dita vila en cobrar les sises (impost que se cobrava damunt els comestibles i altres mercaderies, llevant-ne una part del pes o mesura) i imposits en lo pa, vi, carn, mercaduries i altres coses, com també en totes les demés contribucions dels demés vehins de dita vila”>>

[EIXARCH FRASNO, José. La Mata (Els Ports de Morella). Pàg. 62. Sant Carles de la Ràpita, Jordi Dassoy, impressor. 1988]


1358 Juny, 8. Antonio Melià Lloréns, en la web de Catí ens diu que el rei ens dóna autogovern mentres durava la guerra: [Eixarch ens diu que és el 8 de juliol!!]

"El sentimiento autonómico de estos sumisos pobladores aparece ya en el primer tercio del siglo XIV, al pretender que el rey adjudicara a las aldeas términos propios. Así acuerdan comisionar para formular esta súplica colectiva a Antonio Folch, de Castellfort, el cual consiguió que Pedro IV ordenara al Bayle de Morella, D. Nicolás del Pí, en 13 de enero de 1.340 llevara a cabo tal demanda; pero por discrepancias en el amojonamiento de las lindes no pudo materializarse hasta el mes de agosto del año siguiente.

Alcanzado este objetivo y aprovechando la guerra que Pedro IV mantenía con Castilla, se le solicitó autorizara la emancipación de todas las aldeas respecto a la matriz con el fin de dedicarse de lleno a la construcción de sus propias murallas en lugar de contribuir de manera mancomunada al mantenimiento de las de Morella. El 8 de junio de 1358 concede el autogobierno de los concejos solicitantes, pero tan sólo mientras durara la guerra, aplazando una solución definitiva para el final de la mismo. Acabada ésta, la peste y la miseria se cebaron sobre las aldeas , que vieron como el monarca se dejaba inducir por las influyentes autoridades de Morella, revocando la provisión anterior en 1369 y disponiendo multas de quinientas o cinco mil libras, según fuera uno particular o el concejo, quienes reavivaran el problema de la desmembración."

 [fortunecity.com]


1358

Juny, 4. Portell, juntament amb la resta d'aldees de Morella, continuava reivindicant el dret a invertir en les muralles locals i no a les de la ciutat.

<<Algunes aldees, capdavanteres entre elles les de Vilafranca i el Forcall, negades a contribuir a l'obra dels murs de Morella, preferien invertir els diners en la fortificació pròpia. Per aquesta raó, Pere III, amb ordre signada a Girona el 4 de juny de 1358, hagué d'enviar a fer-hi visura 'in situ' de les possibilitats exitoses d'eficaç defensa de cadascuna de les aldees que pretenien fortificar-se al marge de Morella (Nota 87: ACA, Cancilleria, reg. 694, fols. 166 v.-168 r.). I envià fra Guillem de Blanes, comanador de Culla, Guerau de Torrent, reboster reial, i el justícia de la vila a Vilafranca, Portell, la Todolella, Forcall i Olocau i a altres aldees "pro recognoscendo et exequendo ea que per nos, ut predicitur, eis iniuncta fuerant". Segons l'informe elevat al monarca per Guerau de Torrent, en nom propi i com a sotsdelegat del comanador de Culla, la situació era aquesta:

"in locis de Vilafranca et de Portello et de la Todolella ac castro de Alocau, que per se vel habitatores in eis valerent se deffendere, magne inimicorum potentie et tempore obsessionis longeve habitatores ipsorum fortalitia et muros faciant et reparent, aliqua ex eis restringendo. Habitatores vero aliorum locorum et aldearum terminorum dicte ville que per se vel per habitantes in eisdem a predictis se non valerent deffendere seu tueri, de certero ac de novo non construant muros seu aliqua non faciant fortalitia. Quinimo aliqua in eis existentia, que tempore necessitatis modicum prodesse possent, infra tempus per jamdictos a nobis deputatos prefixum diruant et dirui faciant seu etiam demoliri incessanter ne habitantes in ipsis guerrarum actum ignorantes sub spe deffensionis murorum et barbacanarum predictarum falli possint nec eis dampna inferri in aldeis seu locis predictis. (...) Datum Barchinone, decima die aprilis, anno a Nativitate Domini Mº CCCº Lº VIIIº (Nota 88: ACA, Cancilleria, reg. 694, fols. 97 v. - 98 r.)" [Quan tinguem la traducció ja us la posarem]

Aquesta no deixava de ser una solució de compromís, forçada per la presió de les aldees, en el contenciós per la contribució a les obres de murs i valls de Morella.

 [ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Urbanisme i vida a la Morella medieval (s. XIII - XV). Pàg. 86. Ajuntament de Morella i Associació d'Amics de Morella i comarca. Benicarló. 2000]


1358

Juliol, 8. Intent de les aldees de comprar la seva independència de morella: "Morella veía en la actitud y en la obra de fortificacción de las aldeas una amenaza a su autoridad política y jurídica y una herida muy grande por donde se desangraba la vida de la comunidad dels Ports. El miedo era bien fundado pues el rey Pedro, vacías como tenía las arcas reales y tan necesitadas de dinero, ante el ofrecimiento de 5.000 florines de oro para ayuda de guerra por parte de las aldeas, les concedió la independencia el 8 de julio de 1358. Desde Montmaneu, el 2 de noviembre del mismo año, Pedro el Ceremonioso aceptaba los 60.000 sueldos barceloneses satisfechos por las aldeas, y todos los gastos pagados por la obtención del privilegio de separación de la villa de Morella [...] El día siguiente, ante la queja de las aldeas, de la impugnación que Morella hacía del privilegio y de no reconocerlo, el monarca advertía a las autoridades morellanas que no intentasen penalizar a las aldeas por su secesión con penas dinerarias muy elevadas como pretendían y amenazaban ejecutar. (ACA, Cancillería, reg. 1137, ff.32v.-33r. y 34r.)"

 [ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 31. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 lamemoriadaurada.com]


1361 Sarthou Carreres quan parla de Forcall també parla de les fortificacions:

<<En 1361 [Forcall] fue fortificada por orden de Pedro II de Valencia y IV de Aragón.>>

I més avall continua parlant entre les hostilitats entre Forcall (i la resta de aldees) i Morella:

<<En este pueblo predominaba el estado llano, en continua pugna con la aristocrática Morella. Las tradicionales luchas de las aldeas contra Morella solían capitanearlas los labriegos y pastores de Forcall. A la muerte del rey D. Martín [1410], Morella siguió el partido del señor de Antequera, y las aldeas, el de Urgel. Los morellanos pusieron bombardas en la muela de la Garumba para batir á Forcall. En 1463, los vecions de esta villa levantaron bandera contra Juan II de Aragón, iniciando el movimiento á favor de los "rebelats" de Cataluña, que secundó el Maestrazgo (salvo Morella y San Mateo, cuyas villas permanecieron fieles al Rey). Según Mundina, en 6 Octubre 1837 los carlistas entraron en el pueblo, haciendo 3.015 prisioneros isabelinos procedentes de la batalla de Maella contra el general Pardiñas, y alojados en el convento de San Francisco, donde extenuados por el hambre, perecieron muchos de ellos, pues el día 18 no se les daba otro alimento que una galleta diaria por persona. Según Balbás, en 12 de dichos mes y año y procedentes de la indicada batalla, fueron fusilados en Forcall, por orden de Cabrera, 96 sargentos prisioneros, por el supuesto delito de conspiradores.>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.692. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


De Castellfort diu una cosa semblant:

<<En 1361 [Castellfort] fue rehabilitado el castillo y fortificado el pueblo por orden de Pedro II de Valencia y IV de Aragón.>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.682. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


Parlant de Cinctorres diu:

<<En 1361 [Cinchtorres] fue fortificada por orden del Rey, para combatir á los castellanos que habían penetrado en el territorio.>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.686. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


Parlant de Vilafranca també parla de les fortificacions:

<<Pedro IV ordenó fortificarla [Vilafranca] en 1301 [serà 1361; en 1301 regnava Jaume II]>>

[SARTHOU CARRERES, Carles. Geografía general del Reino de Valencia: Provincia de Castellón. p.718. Barcelona. Ed. Alberto Martín. 1913; edició de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). 1989]


1361

Febrer, 20. Sentència sobre el vi. Diu el text:

<<Una sentència de l'any 1361 entre Morella i les aldees ens mostra que també ací existeix aquest proteccionisme per a tot el terme general malgrat els conflictes i baralles entre els diversos pobles que el conformen. En aquest cas el temps de prohibició d'entrada de vi foraster al terme és de quatre mesos, de l'1 de maig al 30 d'agost, organitzat de forma que durant els mesos de maig, juny i juliol tan sols podia ser venut el vi autòcton, i durant el mes d'agost s'aplicava un sistema de transició pel qual podia vendre's vi de qualsevol procedència tan sols amb la condició que haguera estat dut a aquests pobles abans de l'esmentat 1 de maig.>>

I, en una nota al peu de pàgina ho amplia:

<<Aquest capítol sobre el vi a Morella es troba inclòs en una llarga sentència del 20 de febrer de 1361 feta pels jutges Ramon de Perexeç i Joan de Brusca en el plet que mantenien les aldees del Forcall, Vilafranca, Catí, Vallibona, Portell, Cinctorres i Olocau contra Morella en raó del repartiment de competències de poder municipal entre una i altres. Diu el capítol:

"...que algun hom strany o privat no gos metre ne vendre vi strany que no sie de la cullita de la dita vila o aldeyes o termens de aquella, exceptat les desús declarades, del primer dia de mayg inclusive tro al primer dia de setembre exclusive, que són IIII meses, sots aytal declaració, que en los primers tres meses, ço és, mayg, juny e juliol, no puxe ésser venut vi en la dita vila o aldeyes o tèrmens de aquelles o alguna de aquelles sinó de la collita de la dita vila o aldeyes o termens de aquelles. Emperò, lo mes de agost tot hom pugue vendre en les dites vila e aldeyes e termens de aquelles d'onsevol se sie lo dit vi, ab que hi sie estat més o encubat ans dels dits IIII meses..."

Document inserit en un 'Llibre del compromés e sentències donades entre la vila e les aldeyes', fol. 64-65, que es troba a l'Arxiu Municipal de Castelló i ha estat editat per J. SÁNCHEZ ADELL, 'La Comunidad de Morela y sus aldeas durante la Baja Edad Media', "Estudis Castellonencs", núm. 1, 1982, p.145.>>

 [GIRALT, Emili. Vinyes i vins: mil anys d'història I. p. 436. Publicacions de la Universitat de Barcelona. 1993] books.google.es


1361

Febrer, 20. Paco Segarra, en una web de Catí, ens dóna molta informació entre les disputes entre Morella i les aldees:

<<38.1 SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 20 DE FEBRER DE 1361

En 1330 els representants de Morella i les seues aldees s'havien reunit per a dictar una sentència arbitral sobre problemes i qüestions que havien anat sorgint en la comunitat. Ara, 31 anys després, s'havien tornat a reunir per a posar acord sobre les mateixes temes, més o menys. Els àrbitres morellans Ramon de Perexenç i Joan de Brusca, el forcallà Eiximeno Puigbriau i el vilafranquí Pere de Brusca redacten una sentència en el convent morellà de San Francisco en la que entre altres coses diu que hi haurà una caixa comuna en el convent dels franciscans amb “dues tancadures”, les claus del qual seran custodiades respectivament pel “manobrer” anomenat per la vila i pel “manobrer” anomenat per les aldees. La comunitat contribuirà conjuntament en la bufeta (16000 sous) al sucar (1000 sous) i altres que es puguen exigir. Els jurats, el caixoner, l'escriva i les missatgeries es pagaran conjuntament fins a un límit de 500 sous. El caixoner jurarà portar les "cuentas comunes" i les de la vila separadament. Es fixava un límit de 40 sous diaris cada vegada que el justícia isquera, amb bandera o sense ella, amb la host, encara que només cobrarà 20 sous. Altres 12 sous seran per al “penoner” (banderer), i dels altres vuit sous es pagaran els altres oficis. Si el justícia o regidor no ix amb tota la host només cobrarà 12 sous, i si va a peu i no cavalcant només cobrarà 5 sous.

Un dels capítols es referix a la manera de comptar les llars a efectes contributius. Seran les cases poblades de la vila i les aldees les que comptarà. Els encarregats de comptar les llars pobletanes seran prohomens de la vila enviats a este efecte. Els jurats de cada aldea, baix jurament, seran els encarregats de dir el nombre de llars existents en la seua aldea. Per a la peyta es confeccionaran els llibres de costum i seran guardats en una caixa comuna amb dos claus una en poder de cada part. Cada any que el “caixoner” (caixer) reta comptes es traslladarà de cada llibre-patró a les parts abans de ficar-lo en la caixa. Cada sis anys es farà el recompte de les llars de la vila i de cada una de les aldees.

La defensa dels termes i els emprius i la dels veïns “marchats o empenyorats” en terres estranyes a causa dels privilegis i franqueses de la comunitat es farà per consentiment de la comunitat. Esta també haurà de donar el consentiment per a les donacions a la reialesa, a excepció de què s'acorden en les Corts o Parlaments generals. Quan els reis es troben en la metrópoli o en alguna de les seues aldees, Morella podrà fer els convits en nom de la comunitat i les aldees obligades a contribuir. El mateix regirà per a la defensa de la jurisdicció criminal morellana en els senyorius d'ordes o cavallers dins de la comunitat. La construcció de la casa del consell es farà per separat, la carnisseria anirà a càrrec de Morella, però la presó serà a càrrec de la comunitat, podent triar un menobrer. Els franciscans, el convent dels quals havien construït entre Morella i aldees, continuaran cobrant els seus 500 sous a càrrec de la comunitat adduint que els frares “han acostumat servir les dites aldeyes en sermons, confessions e visitacions e en altres coses”. El salari de 40 sous de dos vedalers que vigilen els boscos comuns també anirà a càrrec de la comunitat.

Serà un missatger de Morella el que anirà a Corts o parlaments, i ho farà amb càrrec de la comunitat, però prèviament jurarà no demanar res a favor de Morella en contra de les aldees o viceversa, i en este cas seria nul. Encara que en el text no apareguen les aldees, ambdós parts es comprometen a considerar entés qualsevol privilegi a tota la comunitat. També vetlarà perquè el rei sempre escriga “Morella y sus aldeas”.

Hi haurà un missatger de la vila i un altre de les aldees que es pagaran del fons comú. Cas de màxima urgència el missatger morellà eixirà sol i es pararà en l'aldea més pròxima al seu pas i requerirà als jurats d'eixa aldea perquè proveïsquen d'un que represente a les aldees. Si l'aldea diu fiar-se del morellà seguirà sol.

El sou dels missatgers serà de 14 sous si van amb escuder i de 8 si van sense ell.

Quan hi haja diferències en els assumptes d'interés general es triaran un o dos prohoms per cada part. Si passat un temps prudencial no arriben a un acord, el justícia de Morella “ab manaments penals o en altra manera leguda” els marcarà una data per a arribar a l'acord.

Morella en el seu terme, i les aldees en el seu, vetlaran pel manteniment de camins, fonts, ponts i infraestructures anàlogues. Si una persona té propietats en diverses aldees haurà de contribuir allà on les tinga.

Cas que algú estiga en desacord amb la contribució que haja de pagar sobre alguna finca seua podrà fixar el seu valor, però estarà obligat a vendre-la en un termini de tres mesos a qualsevol que oferisca eixa quantitat.

Tota la jurisdicció civil correspon a les aldees, conservant el justícia de Morella “tota aquella superioritat que ha acostumada haver”. Este va ser el dictamen a causa d'una demanda de Morella contra Catí, Cinctorres, Forcall, Portell i Vilafranca.


38.2 SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 20 DE FEBRER DE 1361 (cont.)

Les aldees podran fer establiments propis, sense la metrópoli, a excepció dels següents casos comuns, que deuran observar els establiments generals de Morella:

1.- Que els jurats de Morella prohibisquen traure blat dels termes generals. Només ho podrà fer en cas d'evident necessitat la comunitat o si el preu del blat de Morella és de 40 sous o més per cafís.
2.- Si la vila o alguna aldea declara la prohibició de traure blat, farina, porcs, volateria o altres aliments, s'entendrà que la prohibició afecta les fronteres exteriors de la comunitat però no dins d'ella. Es podran traure fora dels termes generals només per als seus pastors o per a sembrar en les seues propietats o “quen tingue albara” (albarà), amb el consentiment escrit de Morella o aldea d'on procedisquen.
3.- Es declara l'obligació de respectar els establiments de la vila respecte al vi, atenint-se a les normes següents: prohibició d'entrar vi de fora de la comunitat del primer de maig al primer de setembre, a excepció del mes d'agost que es podrà vendre amb la condició d'haver-se encubat abans de maig. D'esta prohibició queden exempts Castellfort, el Portell i Vilafranca. Cas que el vi s'encarisca per damunt dels 2 sous i 6 diners “per quarter” els jurats podran permetre l'entrada de vi estrany.
4.- Els habitants de les aldees hauran d'observar els establiments sobre la tala d'arbres per a fusters i sobre “los forns de pegunta, de oli de ginebre, de carbó e de cendres”. Si no se sorprén una persona in fraganti, encara que es trobe prop d'un tall fresc, no podrà acusar-se, eliminant d'esta manera la presumpció de culpabilitat haguda fins llavors, encara que se li haurà de prendre jurament de no ser ell ni conéixer l'autor de la tala. Qualsevol veí que desitge tallar fusta per a sa casa o servici, haurà de tindre una llicència atorgada per un jurat, però haurà de jurar el destí donat a eixa fusta i no ejuercitar el frau amb ella. El justícia de l'aldea on es trobe el bosc en què hi haja hagut alguna infracció, serà el competent per a entendre la mateixa, a denúncia dels vedalers que només podran acusar d'allò que hagen vist o puguen provar.
5.- Prohibició de portar i traure armes a excepció dels justícies de les aldees.
6.- Si Morella té deutes retardades les aldees no hauran de pagar els gastos.
7.- Sobre les muralles de Vilafranca s'acorda que la qüestió la resolga el rei després d'haver sentit a les parts.
8.- Les aldees fixaran lliurement el valor dels béns del seu territori a efectes fiscals sense que puga intervindre Morella i promulgaran establiments excepte en el que reserva anteriorment a Morella. També podran reunir-se en qualsevol aldea per a tractar temes comuns amb Morella. No es poden eliminar ni els furs ni els drets reals però sí les anteriors sentències arbitrals. Se salden els pleits entre Morella i aldees “e cascuna de aquelles calament perdurable imposam”.

Y el dia 20 de febrer de 1361 van redactar la sentència arbitral sobre “algunes qüestions dubtoses”.

“Sentencia arbitral pronunciada e donada entre villa e aldees per en Ramon de Perexeç e en Johan de Brusca, la qual es ut sequitor.
En nom de Deu e de la seua divinal gracia, conexeran tots que com questions e demandes fossen e esperassen a esser entre els jurats e prohomens e universitat de la vila de Morella de la una part demanats e defenents, et los jurats, prohmens e universitats del lochs del Forchall, de Vilafrancha, de Cati, de Valibona, de Portell, de Cinchtorres, e de Olocau, aldees de la dita vila……..Et en Domingo Lagerola, sindich e procurador de Cati……..Vista enapres una sentencia arbitral entre la vila de Morella e aldeyes de aquella donada e pronunciada pr los honrats Narnau Aster e en Bertoli Cirera, en Ramon Nebot e en Bertoli Segarra, vehins de Morella, en Guiem de Liminyana, vehin de Vallibona, en Bernat Çalom, vehin de Cati, en Simo……..Et vista insuper una carta de declaracio per lo dit senyor Rey feta sobrel dit privilegi, la qual fon donada en Barchinona VIIIª die septembris anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº Lº VIIIº. Et vistes finalment totes e sengles cartes e scriptures axi de poblacions com altres per cascuna de les dites parts nos produytes. Attenets que haut sguart a la condicio del present negoci molt pus que profitosa cosa es a les dites parts e acascuna de aquelles que les desus dites questions sien tenides e levaddes per loa e per amigable composicio que si per via de fur e de dret eren determenades, finades o levades, haut sguart e moltes intolerabiles messions e despeses que daquen se pogren sdevenir. Attenents encara que jats sia quel senyor Rey en lo dit seu privilegi e declaracio daquen feta separas les dites aldeyes de tota contribucio faedora ab la dita vila de Morella sobre qual sevol messions e despeses comunes altres en les quals les dites aldeyes aguessen acostumat comunament ab la dita vila ensemps en los temps passats contribuir exceptats alguns certs casses en lo dit privilegi contenguts. Empero com haut esguart a la finitat e amistat que es entre la dita vila e aldeyes e molts e diverses cases per los quals la una part bonament nos pot separar de dontribuir comunament ab laltra per raho de termens, libertats e franquees e aemprius comuns e altres diverses coses les quals comunament se pertanyen e es profitos per les dites vila e aldees comunament ensemps esser mantengudes e defeses axi per pleyts com en altra manera. Empero moguts per les dites rahons e altres que moven e moure poden coratge de arbitres arbitradors e amigables composadors, haut sobre aço comun colloqui e tractament ab les dites parts e ab cascuna de aquelles, et ab volentat e consentiment de aqelles dites part sients com arbitres arbitradors e amigables cmposadors en loch e hora convinents de arbitrar pronunciam per loa e per amigable composicio sentencialment e dehim e arbitrem declaram que no contrastant lo dit privilegi les dites aldeyes contribuesquen e contribuir e pagar sien tengudes comunament daci avant en per tots temps ab la dita vila e la dita vila ab les dites aldeyes en los cases de contribucio subseguents.”

A Morella estava, i encara existix, la “casa comuna del consell, con la cort del justicia y la presó”, on es reunia amb les aldees per a tractar assumptes concernents a tots. Esta casa, que va començar a construir-se en 1361, no va ser finalitzada fins a 1414. Morella pretenia que en els gastos de la construcció de la “casa comuna” participaren les aldees, a la qual cosa estes es resistien. Després de moltes reunions es va arribar a l'acord següent:

“los gastos en fer la casa comuna de la cor de dita vila e en la del consell ques ha a fer al cimet de la dita cort sobre les de la pressó comuna de la dita vila, en aquesta manera, que la dita vila de son propi hage a fer la carniceria de la dita vila cuberta e tenir en condret e de part de sus sien construydes les dite cases de cort e de consell segons que dit és. Et aaquelles ensemps ab les dites cases de la pressó tenir en condret a messió comuna de les dite4s vila e aldeyes. Et a fer les dites obres les dites aldeyes puguen tenir o elegir un manobrer segons la forma que es a tenir en les obres del mur desu dits si tenir o elegir lo y voldran”.

Durant la construcció de la casa va haver-hi diversos acords més. En 1367 es va acordar que si els prohomens de Morella volien adquirir solars per a eixamplar la “casa de la presó”, també en açò contribuirien les aldees.>>

[Ho trobem en  catimenu.com]


I, en la mateixa web, una mica més avall, en torna a parlar:

<<40.2.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE [continuació]

 Capitol de qual jurediccio deuen usar los lochs tinents de justicies de les aldeyes

Item declarants e interpretants lo XXIII capitol dela dita sentencia arbitral continents de qual jurediccio deuen ussar lo justicia dela dita vila de Morella e los justicies deles dites aldees de Forchall, de Cinchtorres, de Portell, de Vilafrancha e de Cati. Et aquell capitol avistants dehim, pronunciam e ordenam quels justicies deles dites V. aldees e lursn lochs tinents haien daqui avant tota conexença e dicisio de totes questions, contrasts en les dites aldees o lurs territoris o termens moguts o movedors entre privats o stranys o altres quals sevol persones per raho o per occasio daltres drets o actes davallants de contractes o quasi contractes o de quals sevol altres negocis ab que de crim o delicte no devallen. Et encara de tot dret e accio de delicte devallant pus que vaga a persecucio de cosa o de interes propi axi com son accio aquilie e dcondicio furtiva e semblants accions o vaja a persecucio de injuria propia per la part civilment demanada axi com es accio injuriarum a la part injuriada pertanyent. Aço declarat que si per punir alcun crim o delicte era per fur o costum imposada a certa pena pecuniaria dela ual certa part fos guanyada al fiscal del senyor Rey o a la cort e certa part a la part injuriada o dapnificada, que aytal pena la part no pogues demanar denant los justicies deles dites aldees ans la agues a demanar denant lo justicia de Morella. Per ço car tota la pena en lo dit cars a venjança e punicio del crim hagen encara tota conexença e decisio de feyts liberals, ço es, si algu esant en libertat era demanat en servitut o si algu estant en servitut proclamava en libertat e de fets de ingenuitat e de tots altres fets per grans que sien ab que de crim no devallen. Encara puxen e hagen a dar tudors, curadors e marmossors e metre en possessio axi per lo primer com per lo segon decret, encara manar seguretat a fer e generalment exercir tots altres actes de civil jurediccio e de mixtimperi no devallants de delicte o crim. Et encara quen devallen pus vagen a persecucio de cosa o de interesse o de injuria propria civilment per la part intemptada segons que de sus es ceclarat. Puxen encara fer guayta de dies e denit e toldre armes vedades e demanar e levar bans darmes per be quel justicia de Morella o son lochtinent sia present en les dites aldees o termens o territoris de aquelles. Aço empero declarat que aquells justicies deles dites aldees o lurs lochs tinents no puxen toldre armes de nit ni de dia a saygs o misatges de la cort del dit justicia de Morella per be que aquell justicia o son lochtinent no fos en aquelles present ab que aqells saygs o misatges de nit o de dia no anassen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes als jurats dela dita vila ne a lurs companys quils acompanyarien ab que no anasen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes als jurats dela dita vila ne a lurs acompanyes quils acompanyarien ab que no anasen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes a la companya del dit justicia de Morella o a lochtinent seu, aquella empero companya lo dit justicia o son lochtinent en les dites aldees acompanyant e ab ell comunament esant e son vi mengant e bevent. Ne encara on fos atrobada no companyant lo dit justicia o son loch tinent pus fos aquella companya en alguna deles dites aldees hon seria present lo dit justicia o son loch tinent pus fos aquella compañía en alguna deles dites aldees hon seria present lo dit justicia de Morella q o son lochtinent ab que la dita companya nlo anant ab lo dit justicia de Morella o son lochtinent no portas armes desordenadament cor aquella companya lo dit justicia o son loch tinent no vullen que en negun cars li puxen esser toctes armes. Puxen encara los justicies deles dites aldees ordenar ab consell dels jurats e prohomens de aqelles aldees tots bans e calonies quis agen a ordenar sobre orts, vinyes e altres possessions e sobre no portar armes e altres coses en que sia acostumat de posar bans e calonies e daquells bans e calonies e daquells bans e calonies e encara tots quarts o penes de quarts per qual sevol manera a la cort pertanyents puxen per si matex los dits justicies emanar e levar. Exceptants empero bans e calonies als officis del mustaçafs deles dites aldees pertanyents los quals per aquells Mustaçafs sien collits e levats dels quals empero mustaçafs los dits justicies puxen demanar e haver compte e aquells mustaçafs los sien tenguts de librar tot ço que retut lo dit compte los sobrara dels dits bans e calonies. Exceptats bans generals en los casses en la dita sentencia arbitral espacificats los quals al justicia dela vila resguarden segons que de ius es declarat. Puexen encara e hagen los justicies deles dites aldees pendre tots crimoses o de crims o delictes encolpats, los quals dins les dites aldees e termens e territoris lurs trobar poran flagrant lo crim o apres aqe pres les hauran sien tenguts remetre al justicia de Morella aquelles despesses encontinent quels dits preses lisien liurats age sots pena dela dobla guanyadora als justicies deles dites aldees e sie a aquells justicies tenguts de pagar, la qual pena a requesta dels justicies deles dites aldees e de cascuna de ella lo dit lochtinent en la plana de Burriana de portant veus de Governador de regne de Valencia haia e sia tengut de levar e de donar aquells justicies ab totes despeses daquen faedores. Et si per aventura alcuns dels dits criminoses eren encolpats de crims lugers per los quals de fur o de raho algu no deges esser detengut pres, en aquells cars puxen los dits justicies pendre covinent capleuta per la qual los capleuadors se obligasen sots certa pena a tornar los dits criminosos en poder del justicia de Morella dins tres dies apres que per lo dit justicia de Morella ne fossen request e ques guarden los justcies deles dites aldees que prenen covinents capleuadors e daques capleuta sien tenguts los dits justicies trametre al dit justicia de Morella dins hun dia natural, la qual capleuta lo dit justicia de Morella puxa de puyx minuar e crecer e fer dels dits criminoses ço ben vist li sera.>>

[Ho trobem en  catimenu.com]


1361

Febrer, 27. En la pàgina de Facebook Històries de Morella, Vicent Garcia Edo ens fa una transcripció d'un establiment del Consell Municipal de Morella sobre gats i gossos:

<<Nº 76 - DE NO MATAR CANS NE GATS.

"Item, stabliren e ordenaren que nul·la persona no gos matar ca ne gat dins la vila de Morella e aldeyes de aquella, sots pena de V sous, dels quals age lo senyor rey lo terç, lo terç lo comú e el terç lo acusador".

Sens dubte era per interés, però la preocupació per la protecció del territori i el medi ambient, dit amb paraules actuals, era una constant en les quasi 250 disposicions o establiments de la vila i terme de Morella que han arribat als nostres dies, una font bàsica per a la història de la població.>>

[GARCIA EDO, Vicent. Al Facebook: Històries de Morella (entrada de 26 d'agost de 2016)]


1361

Durant aquest curt periode d'independència passen coses com aquesta: "Después de obtener la independencia las aldeas, Morella mantuvo firme su actitud de rechazo al privilegio de separación, con lo cual la vida en la comarca dels Ports se volvió difícil, tensa, muy insegura y violenta, hasta el punto que, en 1361, se tuvo que pronunciar una sentencia arbitral de obligado cumplimiento entre la villa y las aldeas, acto que no sirvió de nada para apaciguar las tensiones, ataques y enfrentamientos graves de Morella con Forcall, ni impedir la destrucción de los muros de esta aldea, ni tampoco malos tratos y heridas a personas, así como incendio de viñas, bosques y otros cultivos, hechos por los cuales, Morella tuvo que pagar 11.000 sueldos barceloneses".

No nombra a Portell, però ja podem pensar que no li deguera passar res de bo.

 [ALANYÀ I ROIG, JOSEP. Morella, floreciente villa real (siglos XIII-XVII). La memòria daurada. Obradors de Morella s.XIII-XVI. Pàg. 32. Fundació Blasco de Alagón. València. 2003 lamemoriadaurada.com]


 

www.portell.tk  -  portellweb@yahoo.es

Recopilació bibliogràfica i transcripcions de Jacint Cerdà